PRÀCTICA 2. PRECEDÈNCIA PERCEPTIVA:
PROCESSAMENT GLOBAL VERSUS PROCESSAMENT ANALÍTIC
Introducció.
Hi ha un consens bastant ampli en què durant el processament de la informació visual es donen
dues fases diferenciades que tindrien lloc serialment, és a dir, una després de l’altre. D’aquesta
manera, per exemple, Neisser (1967) les categoritza com segueix:
1. Fase pre-atencional: la funció de la qual és proporcionar una anàlisi inicial de l’estímul que
serveixin per als següents processaments. Aquesta fase tindria un caire automàtic, així que
difícilment l’observador té un control sobre quins aspectes de l’estímul es processen. En
aquesta fase es faria un processament en paral·lel de trets visuals com color, orientació de les
imatges, lluminositat i una primera anàlisi del moviment. També en aquesta fase predominarien
els processos de baix cap a dalt, ja que l’estímul és el que tindria la màxima importància.
2. Fase atencional:En aquesta fase l’observador té més control atencional sobre quins trets
estimulars processa en cada moment. Altres autors també parlen de dues fases bastant
equivalents però amb noms diferents. Per exemple David Marr (1982) distingeix entre:
1. Processament visual inicial o primerenc: En aquesta fase l’objectiu del
processament és la recuperació d’un conjunt de propietats físiques de l’escena 3-D. En
aquesta fase obtindríem dos tipus de representació (veure pàg. 26 i 27 del mòdul de
percepció):
1.a. Esbós primari, basat en una descripció de l’estímul consistent en característiques
com els límits, taques, vèrtexs, angles, etc. És com si fos una mena de dibuix lineal de la
imatge, basada principalment en els contorns.
1.b. Esbós 2½-D o quasi tridimensional. Aquí arribaríem a obtenir propietats sobre
les superfícies contingudes entre els límits.
2. Processament visual tardà. Es transforma l’esbós 2½-D en una representació
tridimensional que permet la identificació de l’objecte.
Un altre autor, Ullman, parla de fase de baix nivell i fase d’alt nivell per referir-se als mateixos
processaments. Una característica important, i comuna a tots els autors, és que les dues fases
es donen de manera seqüencial (no simultàniament). Aquesta postura ens fa reprendre el debat
del processament global versus local (veure pàg 24 del mòdul de percepció). Aquest debat ja té
unes arrels històriques amb l’aparició dels psicòlegs de la Gestalt com a resposta a
l’estructuralisme wundtià. La polèmica es pot concretar de la
següent manera, per a uns autors les formes de més alt nivell (la forma més global i holista)
serien les primeres formes en identificar-se (precedència global, pàg 24 del mòdul de
percepció). Així mateix, es podria relacionar la precedència global (abans el global que el local)
als processos de dalt cap a baix o també dits, guiats conceptualment (pàg 24 del mòdul de
percepció). Però ATENCIÓ! No s’ha d’entendre que el
processament global es basa únicament en un procés de dalt cap a baix, tot i que segurament
és el tipus de procés predominant. Un cop s’ha tingut accés a les formes d’alt nivell (forma
global), posteriorment es
podrien analitzar els detalls o trets locals de l’estímul. Navon (1977) és un dels autors més
representatius d’aquesta postura.
Altres autors, però, consideren que per arribar al percepte global cal passar per unes fases
prèvies, i pre-atencionals, com hem vist abans. Això donaria lloc a precedència local (local
abans que global). En aquestes primeres fases es durien a terme anàlisis locals bàsics i
elementals que acabarien donant lloc, posteriorment, a una percepció de la forma global de
l’estímul. Aquí tindríem, com hem dit abans un predomini del processament de baix cap a dalt
o guiat per les dades o l’estímul en una primera fase. Val a dir, però, que no es donen
processaments purs d’un tipus o de l’altre. El que sí que succeeix és el predomini d’un dels
processos en funció de la riquesa informativa de l’estímul. Així, per exemple, sí l’estímul és molt
pobre des del punt de vista informatiu, o està distorsionat o hi ha molt soroll visual (taques,
oclusions, etc.), aleshores els
processos de dalt cap a baix tindran més importància per poder arribar a tenir un percepte de
l’escena que estem veient. Al contrari, si l’estímul proporciona molta informació, els processos
de baix cap a dalt poden permetre l’obtenció del percepte amb una participació molt menor dels
processos guiats conceptualment. Actualment, els processos de baix cap a dalt reben un clar
suport a partir de les dades aportades per
