PAE Atención Primària, Ejercicios de Enfermería comunitaria

¡Descarga PAE Atención Primària y más Ejercicios en PDF de Enfermería comunitaria solo en Docsity!

MEMÒRIA PRÀCTICUM II

2n període: 24/04/2017 – 23/06/

Autora: Helena Gabizón Fonollosa Tutora: Claustre Solé Brichs Data d’entrega: 17/06/

ÍNDEX

• 1. Expectatives d’aprenentatge....................................................................................
• 2. Funcions i rol de la infermera...................................................................................
• 3. Descriure l’àrea bàsica de salut...............................................................................
• 4. Discussió de casos: procés d’atenció infermera......................................................
• 5. Autovaloració de l’actuació a oferir les cures infermeres.......................................
  • t’avaluava............................................................................................................... 6. Descriure a les persones que has atès en el centre de salut mentre la infermera
• 7. Valoració del Pràcticum II realitzat en el centre de salut........................................
• 8. Bibliografia..............................................................................................................
• 9. Mètodes de valoració i procediments de la infermera............................................

2. FUNCIONS I ROL DE LA INFERMERA

2.1 Descriu el rol/paper de la infermera en els centres de salut (1er dia – ½ pàgina). Jo crec que el rol de la infermera en un centre de salut és complementar la informació que un metge li ha proporcionat a un pacient (explicar més detingudament quin problema de salut presenta, com millorar-lo, etc). També saber portar un control d’aquell pacient i la seva malaltia (per saber si segueix les recomanacions, si li falta alguna ajuda extra i evitar o, si no és possible, detectar possibles problemes que puguin derivar). El més important de tot considero que és la prevenció de la malaltia fent una bona promoció de la salut (a través de visites a la consulta i/o amb programes d’educació per la salut). Tampoc cal deixar de banda tot el treball que es realitza amb tècniques com les extraccions, presa de constants, electrocardiogrames, cures, administració de fàrmacs injectables (vacunes, per exemple), etc. I, per últim, portar un control respecte la vacunació d’aquell pacient. M’agradaria remarcar que estic segura que les infermeres als CAPs tenen moltes més funcions que no són visibles (o ara mateix no se m’acudeixen) però segur que descobriré amb el transcurs del pràcticum.

2.2 Compara el rol de la infermera que vas descriure el primer dia del Pràcticum II amb el que has viscut durant aquest Pràcticum en els centres de salut. Quines diferències hi ha? Escriu exemples. (últim dia – ½ pàgina, treball personal). És cert que la infermera complementa una mica les explicacions del metge però ara considero que són feines completament diferents. Es complementen però són independents. Per exemple, una infermera pot detectar una Hipertensió Arterial a un pacient i, abans que un metge el diagnostiqui definitivament, la infermera ja li fa l’educació sanitària i li explica les recomanacions a seguir. Sí que segueix l’evolució de la malaltia d’un pacient independentment del que faci el metge però, si es detecta alguna anomalia o complicació, sí que s’avisa al metge. Corroboro, també, el tema de la prevenció de la salut per exemple, amb tests com el Regicor i el control vacunal que es realitza als pacients. No podem oblidar-nos de les tècniques que són molt importants i s’han de saber fer molt bé ja que poden alterar el possible diagnòstic del pacient així que tenim una gran responsabilitat en aquest aspecte (com per exemple en

els electrocardiogrames: si no es realitza correctament, poden sortir valors alterats sense saber-ho).

3. DESCRIURE L’ÀREA BÀSICA DE SALUT 3.1 Fes una síntesi de les característiques sociodemogràfiques, de situació de salut, recursos i serveis disponibles de l’àrea bàsica de salut, destacant els problemes i necessitats més rellevants (realitzat la 1a setmana per lliurar al final, 2-3 pàgines, treball personal). El barri de la Guineueta està situat al districte de Nou Barris (8F pel que fa a la distribució de les zones de salut de Barcelona. Està delimitat per la plaça de Karl Marx a la zona nord-oest, seguidament cap a l’est per la Ronda de Dalt, pel carrer de l’Artesania al nord-est fins a la zona sud-est que delimita amb Via Julia fins a la zona sud-oest que segueix per passeig d’Urrutia i carrer de Mont- ral fins arribar a la plaça de Karl Marx de nou. El CAP de la Guineueta forma part del SAP Muntanya.

Les dades sociodemogràfiques les podem extreure de la següent taula:

Valoració general sociodemogràfica de la població del barri de la Guineueta des del 2010 fins el 2015. Font: departament d’estadística de Barcelona (2016). Última consulta: 16/06/2017.

Respecte als serveis sanitaris, el CAP de la Guineueta compta amb 17 metges de família, 15 infermeres d’adults, 1 gestora de casos, 3 auxiliars d’infermeria, 3 metges i 4 infermeres de pediatria, 1 treballadora social, i 15 professionals d’atenció a l’usuari. Pel que fa a la direcció, consta de 1 director, 1 adjunta de direcció i 1 referent de gestió i serveis. Com a atenció especialitzada compta amb una professional de psiquiatria, servei odontològic i un equip complet d’ASSIR. Ofereix una cartera de serveis amb cirurgia menor, lectura de fons d’ull, realització d’electrocardiogrames, d’espirometries, analítiques i càlcul de l’INR. També ofereix consultes programades, espontànies i domiciliàries agudes i cròniques. Hi ha programes comunitaris de promoció de la salut com, per exemple, caminades setmanals pel barri. També participa en diferents estudis d’alimentació i exercici proposats per diverses universitats. L’hospital de referència és Vall d’Hebron i treballa amb els centres sociosanitàries de Rovira i Virgili i les Germanes Hospitalàries de Sant Rafael. Els CUAPs de referència són CUAP Horta i CUAP Cotxeres.

3.2 Explica la importància de les característiques de l’ABS descrites en l’apartat 3.1 en la planificació i organització del treball en el CAP (lliurar al final, ½ pàgina, treball personal) Primer de tot, les dades sociodemogràfiques ens ajuden a entendre les característiques de la població a la que haurem d’atendre. Es pot observar que l’índex d’envelliment és bastant elevat i va creixent lleugerament amb els anys. Aquesta dada ens pot donar a entendre que la majoria de població atesa serà més gran de 65 anys (ja que és el segon grup d’edat més abundant i el que acumula més problemes de salut). També ho podem relacionar amb les dades epidemiològiques: la segona i la tercera causa de malaltia és d’etiologia cardiovascular i respiratòria respectivament. El CAP està gairebé a dalt de tot del Passeig Valldaura que té certa inclinació. Això pot dificultar que aquests malalts puguin arribar al CAP i hagin de ser ATDOM. El fet que hi hagi tants malalts que requereixin atenció domiciliària causa que un dia a la setmana cada infermer i cada metge hagi de dedicar-lo a anar a casa d’aquestes persones. No hi ha cap equip que es dediqui a atenció domiciliària i això crea un cert descontrol ja que els professionals atenen a molts malalts que no són seus. Considero que falta una mica més d’organització en aquest aspecte.

4. DISCUSSIÓ DE CASOS: PROCÉS D’ATENCIÓ INFERMERA

Motiu de la consulta: ferida a un dit del peu.

Anamnesi:

• Gènere: home
• Edat: 65 anys
• Dades biogràfiques d’interès: no s’ha mogut mai del barri de la Guineueta. S’ha de destacar un alt nivell d’estrés i poc descans durant tota la seva vida professional. També s’ha de tenir en compte que ha tingut molts familiars malalts i s’ha hagut de fer càrrec d’ells durant molt de temps: la seva germana va morir el 1994 de càncer de mama. El seu pare va morir el 1996 d’un càncer de pròstata amb metàstasi als ossos. Va cuidar la seva tieta des del 2005 fins el 2010 que va morir, molt crítica durant tot aquest temps. Finalment, la seva mare va morir el 2013 després d’haver-la cuidat cinc anys. Unitat de convivència: viu amb la seva dona. Són parella de fet. Mai s’ha casat. El pacient no té fills però la seva dona sí: una filla de 34 anys independent. Ell té una mala relació amb ella.
• Cuidador principal: NO
• Principals característiques de l’entorn: viu en un primer pis amb ascensor.
• Antecedents patològics personals i familiars: o Personals: Síndrome de dependència del tabac (28/01/2009 – 15/05/2013), quatre bitrectomies (2009), intervingut quirúrgicament per col·locar una vàlvula a l’ull dret a causa d’un glauma (2009), necrosi del dit del peu (recuperat) (2015). o Familiars: el seu pare i la seva germana van morir de càncer però cap familiar ha tingut cap malaltia hereditària (ni DM, ni HTA...).
• Al·lèrgies: no conegudes. Fa poc ha tingut símptomes d’al·lèrgia. Li estan fent proves però de moment no ha sortit res.
• Diagnòstics mèdics i problemes de salut principals o Retinopatia diabètica (diagnosticat el 28/01/2009) o Diabetis Mellitus II (diagnosticat el 04/02/2009) o Glaucoma (diagnosticat el 2009) o Colesterol elevat LDL (diagnosticat el 20/04/2017) o Ferida (diagnosticat el 16/05/2017)

• Moure’s I mantenir una postura adequada: és autònom i independent però no pot caminar gaire a causa de dolor a la ferida del peu. Camina normal, no torça el peu quan camina. Abans caminava més però ara ha de fer repòs a causa de la ferida. Necessitat no alterada.
• Dormir i descansar: autònom i independent. Dorm molt bé. Des que va deixar el tabac dorm molt millor. Dorm de 7 a 8 hores al dia. Necessitat no alterada.
• Vestir-se i triar vestimenta adequada: autònom i independent. No alterada.
• Mantenir la temperatura corporal: autònom i independent. No alterada.
• Higiene: autònom i dependent per falta de força de voluntat. Manté una bona higiene corporal: té un bon manteniment de la pell corporal però no té gaire cura dels seus peus: estan bruts, amb les ungles llargues. Necessitat alterada.
• Evitar perills: és autònom però és dependent per falta de força de voluntat. Hi ha certs aspectes que ens farien pensar el contrari: va deixar de fumar i diu que no menja sal ni sucre però els valors de les analítiques i de les constants vitals (més endavant), demostren el contrari. També hem de tenir en compte la ferida del peu: comenta que no es revisava els peus sabent el risc que té sent diabètic. De fet, es va adonar que tenia la ferida perquè la seva dona va notar molt mala olor. Necessitat alterada.
• Comunicar-se: és autònom i independent. No té problemes per explicar cap aspecte dels tractats durant l’entrevista i s’expressa de forma correcte. No alterada
• Creences: autònom i independent. Comenta que no creu en cap religió. No alterada.
• Realització: és autònom per fer qualsevol tipus d’activitat però és dependent per falta de força de voluntat. Comenta que se sent molt avorrit a casa seva. El fet de jubilar-se (el 2004) el va fer decaure molt. Rebutja l’opció de fer algunes activitats. Necessitat alterada.
• Entreteniment: autònom i independent. Tot i que no se senti realitzat, explica que es distreu amb l’ordinador, llegint llibres i quedant amb els amics. Necessitat no alterada.
• Aprendre: autònom i independent. El pacient entén les seves patologies i sap què comporten i com li afecten. Reconeix signes i símptomes de hiperglucèmies i hipoglucèmies. No alterada.

Tests que s’han passat per valorar, valors obtinguts, interpretació dels resultats

• Valors tensionals (18/05/2017): TA 195/96 mm/Hg Fc 81x’. Al cap de deu minuts, TA 209/99 mm/Hg Fc 85x’. Passats cinc minuts més, TA 186/ mm/Hg Fc 81x’.
• Revisió peus (18/05/2017): o Hidratació: correcte. o Coloració: rosada, normal. o Deformitats: presència d’Hallux Valgus. o Higiene: deficient, ungles llargues i brutes. o Pols tibial i pedi: inexistent. o Sensibilitat: alterada: microfilament 2/9 a cada peu. o Ferides: sí. Ferida interdigital entre el quart i el cinquè dit del peu esquerre. És cavitària i profunda (podem veure l’os). Molt mala olor i color vermell fosc a l’interior i pell perilesional macerada. No hi ha presència de teixit necrosat visible. Presenta exsudat verdós. Eritema. Clars signes d’infecció.
• Pes i talla: 85,90Kg 1,78m.
• Analítiques:

VALORS 20/04/2017 19/10/

HEMOGRAMA 14,3 g/dL 13,9 g/dL GLUCOSA – SÈRUM 180 mg/dL 220 mg/dL HBA 1C - hemoglobina 9,4% 9,1% COLESTEROL – SÈRUM 252 mg/dL 229 mg/dL COLESTEROL – HDH 40 mg/dL 43 mg/dL COLESTEROL – LDL 185 mg/dL 162 mg/dL TRIGLICÈRIDS 135 mg/dL 120 mg/dL CREATININA – SÈRUM 08,5 mg/dL 0,77 mg/dL FILTRAT GLOMERULAR – ORINA^90

Per cada DI determina objectius (NOC) pactats amb la persona i de cada NOC les intervencions (NIC)

Etiqueta diagnòstica: Manteniment inefectiu de la salut Codi: 00099

Definició diagnòstic: Incapacitat per identificar, manejar o buscar ajuda per mantenir la salut.

NOC = Resultats Indicador Temps^ NIC = Intervencions^ Activitats

Conducta de foment de la salut (01602)

Utilitza conductes per evitar els riscos (160201)

2 setmanes

Educació sanitària (5510)

• Destacar la importància de formes saludables de menjar.
• Identificar els recursos necessaris per a la persona.

Realitza els hàbits sanitaris correctament (160207)

2 setmanes

Ajuda en la modificació de si mateix (4470)

• Ajudar al pacient a formular un pla sistemàtic de canvi de conducta.
• Ajudar al pacient a identificar recompenses adequades.

Utilitza recursos físics i econòmics per fomentar la salut (160209)

2 setmanes

Augmentar els sistemes de recolzament (5440)

• Calcular la resposta psicològica a la situació i la disponibilitat del sistema de recolzament.
• Determinar el grau de recolzament familiar

Etiqueta diagnòstica: Risc de baixa autoestima situacional. Codi: 00153

Definició diagnòstic: Risc de desenvolupar una percepció negativa de la pròpia capacitat en resposta a una situació actual.

NOC = Resultats Indicador Temps^ NIC = Intervencions^ Activitats

Adaptació psicosocial: canvi de vida (01305)

Manteniment de l’autoestima (130502) Expressions d’optimisme sobre el present(130505) Expressions de recolzament social adequat (130512)

Bibliografia consultada

• Johnson M, Moorhead S, Bulechek G, Butcher H, Maas M, Swanson E. Vínculos de NOC y NIC a NANDA-I y diagnósticos médicos. 3ª ed. Barcelona: Elsevier; 2012.
• Moorhead S, Johnson M, Maas M, Swanson E. Clasificación de resultados de enfermería (NOC). 4ª ed. Barcelona: Elsevier; 2010.
• Rifà R, Olivé C, Lamoglia M. Lenguaje NIC para el aprendizaje teórico práctico en enfermería. 4ª ed. Barcelona: Elsevier: 2012.
• Nanda international. Diagnósticos enfermeros. Definiciones y clasificación 2012-2014. 2ª ed. España: Elsevier; 2013.

5. AUTOVALORACIÓ DE L’ACTUACIÓ A L’OFERIR LES CURES

INFERMERES

5.1 Descriu els punts forts, els punts febles i les dificultats concretes que has tingut al realitzar la visita (observació, qüestionaris, exploració física), i per crear un clima de confiança. Descriu actuacions concretes amb exemples reals. Escriu propostes de millora per les properes visites. Com a punt fort, m’atreveixo a dir que vaig crear un bon clima de confiança ja que, des del primer moment que em vaig presentar i li vaig demanar permís al pacient per fer l’entevista, es va mostrar molt receptiu i li vaig causar bona impressió. De punt feble, hauria de remarcar la falta de coneixements teòrics que em podrien haver anar bé per aconsellar millor al pacient. El meu problema era el fet de portar un guió preestablert: considero que sóc més natural si improviso les conversacions (tenint clars uns límits i ítems importants) però no m’agrada haver de seguir un guió perquè em distreu de l’important i em fa posar nerviosa. Com a proposta de millora, en comptes de fer un guió, m’escriuré en un full els temes a tractar i aniré fent que vagin apareixent a l’entrevista de forma més natural.

5.2 Valora com prioritzes els problemes i prens les decisions tot i fent propostes de millora per prendre-les Tot i que el motiu de la consulta era la ferida del dit del peu, vaig prioritzar el problema de la Diabetis Mellitus ja que és la causant de la ferida. Vaig parlar amb el pacient sobre els seus hàbits i em va dir que tot ho feia molt bé però tot

• Preguntar si té algun dubte. Si el té, aclarir-li i tancar l’entrevista agraint-li el vot de confiança.

7. VALORACIÓ DEL PRÀCTICUM II REALITZAT EN EL CENTRE DE SALUT

7.1 Explica què has après de nou en aquest pràcticum en el centre assistencial

• Activitats de promoció de la salut: he après a promoure les dietes adequades a cada cas i en tots l’activitat física.
• Activitats preventives: fer consciència dels cops de calor que es poden produïr amb les altes temperatures i de la vacunació.
• Atenció i seguiment de persones amb problemes de salut crònics: intervencions: revisió dels peus en pacients diabètics, control dels valors tensionals i dieta en hipertensos, injectar Optovite a persones que ho requereixin, controlar les persones amb IC (edemes, vida quotidiana).
• Atenció i seguiment de persones amb problemes de salut aguts: intervencions: cura d’una ferida recent produïda, què fer si acudeix un pacient amb diarrees i vòmits, amb un refredat, amb una infecció d’orina, amb otitis, etc.
• Gestió del cuidatge davant dels processos relacionats amb els problemes de salut i la integració dels serveis (centre de salut, serveis de rehabilitació, centres sociosanitàris, programa d’atenció a domicili, equips de suport, hospital planificació de l’alta hospitalària, urgències d’atenció primària de salut, urgències hospital): he après que gràcies a internet, el seguiment dels pacients des dels diferents centres on acudeix, és molt fàcil ja que nosaltres rebem els informes de “Prealt” quan un pacient surt de l’hospital (o centre sociosanitàri) per saber quines cures se li ha de fer, des de l’hospital (o centre sociosanitàri) també poden saber quines intervencions li hem fet al pacient, i així amb diferents centres de salut.
• Tècniques diagnòstiques: he après a realitzar extraccions de sang a la velocitat adequada per molts volums de feina i presa de constants adequades a cada situació. Respecte a la realització d’electrocardiogrames i espirometries, considero que encara he d’aprendre més ja que només ho he pogut fer un dia.
• Altres: tècniques de la consulta com injectables intramusculars i subcutànies (intradèrmiques no), cures de ferides.

7.2 Has tingut algun problema en el centre assistencial durant el període de pràctiques? Quins procediments s’han seguit per la seva resolució? Com que aquest semestre he repetit una assignatura de primer, he tingut el problema de no poder assistir tres dies ja que em coincidia amb alguna pràctica o examen de l’assignatura. Amb la meva infermera, ho vam parlar i vam quedar de recuperar-ho tres dies que ens anés bé a les dues. 7.3 Explica els punts forts del Pràcticum II M’agrada molt la organització de la memòria. Considero que és massa llarga però trobo molt correcte que estigui tan ben organitzada per a tothom igual. També m’agrada el fet que fem l’horari d’una infermera, per així no perdre’ns res i poder fer el seguiment dels pacients. 7.4 Escriu les propostes de millora del Pràcticum II Realitzar més seminaris però de més curta durada. Considero que fer 4- trobades amb totes és bastant poc amb tota la feina que tenim i, a més, que siguin de 3 hores, cansa bastant. Crec que s’aprofitaria més el temps si en tinguéssim menys però més vegades. 7.5 Punts forts de la infermera assistencial tutora Es nota que li encanta ensenyar. La Silvia em va acollir molt bé el primer dia, va mostrar molta confiança en mi i això m’ha ajudat molt a agafar pràctica amb tots els procediments. Sempre ha estat preguntat si tenia algun dubte, si no entenia quelcom i m’ha posat moltes facilitats per aprendre. He tingut molta sort i considero que és una gran professional i una gran professora de pràctiques. 7.6 Propostes de millora de la infermera assistencial tutora No se m’acudeix res que pugui millorar ni com a infermera ni com a professora. La veritat és que l’únic que pot fer és seguir amb les ganes d’ensenyar que té i amb la seva forma de treballar: organitzada i precisa. Pot ser podria “imposar- se” una mica més ja que tothom li delega feina que no hauria de fer però ella ho fa per ajudar als altres. 7.7 Escriu els punts forts del/a professor/a Considero que la Claustre ha sigut una bona professora ja que des del primer dia va deixar clar el que volia i com ho volia. Pot ser sembla massa estricta però jo prefereixo que ho sigui deixant les coses clares, a que no sapiguem ben bé com fer les coses. Sempre ens ha ajudat a totes amb qualsevol dubte o problema i ha sigut molt comprensiva. Ens ha explicat coses de molt profit als

- MÈTODES DE VALORACIÓ I PROCEDIMENTS DE LA INFERMERA

Annex 1

MÈTODES DE VALORACIÓ – TESTS (indicar amb una x els realitzats)

PR II PR IV ITI

Valoració de la cognició – Test de Pfeiffer X

Miniexamen cognitiu – Test de Lobo X

Qüestionari de salut general de Golbert

Escala recursos socials

Escala de sobrecàrrega del cuidador – Test de Zarit X

Escala de claudicació familiar

Valoració de transferències, caminar i girar – Up And Go Test

Test de fragilitat en salut (medi rural, medi urbà) – Qüestionari de Barber

Test de dependència a la nicotica – Fagerström

Test de motivació per deixar de fumar – Test de Ritchmon

Test de risc d’úlcera per pressió – Escala de Braden

Valoració de les activitats de la vida diària – Índex de Katz

Escala d’activitats instrumentals de la vida diària – Test de Lawton-Brody

Test de Barber (fragilitat)

Escala de Tirs (detecció risc social)

Índex de Charlson (comorbiditat)

Escala Europea d’autocura IC X

Qüestionari Euroquol 5D (percepció de la salut) (^) X

Índex de karnosfsky (predictor de mortalitat)

Cribatge precoç neonatal

Annex 2

PROCEDIMENTS INFERMERS (Adaptats ICS 2010) PR II PR IV ITI

1. Administració de medicaments

1.1 Vía nasal

1.2 Via ocular

1.3. Vía oral

1.4 Via òtica

1.5 Via rectal

1.6 Via tòpica X

1.7 Via vaginal

1.8 Via parenteral

• Via subcutànea X
• Via intradèrmica
• Via endovenosa X

2. Administració de fàrmacs inhalats per nebulització X
3. Alimentació enteral
4. Alimentació parenteral
5. Cura de drenatges
6. Cura d’estomes digestius
7. Cura de traqueostomia
8. Cures de la pell

• Ferides agudes X

Taula de desenvolupament psicomotor

Estadis de Tanner

Optotips ( agudesa visual)

Emina