¡Descarga PARASITOLOGIA y más Apuntes en PDF de Parasitología solo en Docsity!
PARASITOLOGIA
Parasitologia: ciència dedicada a l’estudi dels paràsits. Objectiu: conèixer i estudiar d’una manera integral el fenòmen parasitari. Zoonosis: malalties que passen dels animals als humans i viceversa. A la hora de combatre els patògens, cal saber el cicle biològic, com interactuen amb l’ambien... per poder combatre’ls. Paràsit: ésser viu que s’ha buscat un medi per viure; Interaccions hoste-paràsit: accions paràsits sobre els hostes: 1.Mecàniques: originades per la pròpia presència del paràsit (presència física). Ex1: Echinococcus sp****. (cestode que parasita als gossos, que allibera uns ous i contaminen l’ambient. Quan un hoste intermediari ingereixen els ous, dins del seu organisme es comencen a desenvolupar els quists hidatídics que poden prendre grans dimensions dins l’organisme animal). Ex2: Taenia multiceps ; hoste definitiu el gos, es posen a l’intestí de l’hoste, en els remugants, la forma larvària s’ubica al cervell dels remugants. 2.Expoliatives: si un paràsit viu sobre un hoste és per obtenir aliment. Ex: paparres (paràsits hematòfags). Les paparres xuclen sang, i a través de les glàndules salivals la torna a enviar a l’hoste; ingereix 4-5 vegades més que el seu volum. 3.Vehiculització de patògens: un paràsit quan es mou d’un hoste a un altre pot transportar patògens. Ex: paràsits que fan migracions; Fasciola hepática (travessa l’intestí i arriba al fetge, emportant-se flora de l’intestí i les sembra al fetge, fent que els patògens siguin responsables de problemes 4.Transformació de teixits: cànids poden estar parasitats per un nematode ( Spirocerca lupi ) afecta a l’esòfag, i en aquest indueix canvis transformant un teixit normal en un de tumoral. 5.Inducció de canvis en la conducta: el Toxoplasma gondii és un protozou que utilitza al gat (hoste definitiu) i la resta d’animals actuem com a hostes intermediaris. Els ratolins infectats per toxoplasma perden la por als gats. Aquest protozou es col·loca a una part del cervell dels ratolins, i fa que quan s’acosta un gat, aquest se’l menji perquè no marxa. Aquest paràsit li interessa per tornar a fer un cicle biològic en un hoste intermediari com el gat. 6.Reaccions d’hipersensibilitat: al·lèrgia a les puces i als culicoides. Reaccions de l’hoste: 1.De tipus inespecífic: davant d’un cos extrany un organisme sempre reacciona igual; a)Fagocitosis: s’incorpora el microorganisme a l’interiorde la cèl·lula fagocitària i mitjançant enzims els destrueix. Alguns paràsits poden viure dins de les cèl·lules fagocitàries com els macròfags (ex: Leishmània). b)Resposta inflamatòria: quan una cèl·lula ja no pot fagocitar hi ha mecansimes més específics per controlar el paràsit: inflamació i aïllament. La resposta inflamatòria aporta un major flux de sang per enviar més mecanismes per erradicar el paràsit. c)Aïllament: Si el paràsit resisteix, els paràsits passen a aïllar-se amb un mecanisme que consisteix en formar unes càpsules (o quists) de teixit connectiu al voltant del paràsit, de manera que per fora es veu l’embolcall i dins trobem el paràsit. 2.De tipus específic: es posen en marxa i fetes a la mida per un determinat paràsit. a)Resposta humoral: resposta basada en l’elaboració d’anticossos que s’uneixen en determiats punts del paràsit per què no faci determinades funcions. És poc eficient. Ex: una de les proves per saber si hi ha Leishmània és valorar els tipus d’anticossos mitjançant fluorescència (com més anticossos, més infecció). b)Resposta cel·lular : més eficaç en paràsits petits; basada en la presentació d’una sèrie de cèl·lules que agradeixen els paràsits. Estratègies paràsits per no ser destruïts per les forces de l’hoste: 1.Localitzacions poc accessibles: Ubicar-se en punts com el cervell que deixa passar poques cèl·lules i pocs anticossos en aquest òrgan, on el sistema immunitari actua amb poca força (barrera hematoencefàlica). 2.Variacions cícliques d’antígens: el paràsit no sempre presenta el mateix embolcall antigènic per fora; hi ha uns protozous que solen viure a la sang que són antigènics i quan col·lonitzen un hoste, el sistema immunitari intenta destruïr-los, els ataca i baixa la població dels paràsits, però sempre apareix una població mutant que canvia els antígens de superfície i el sistema immunitari tarda un temps en tornar a elaborar defenses. 3.Camuflatge antigènic: agafa antígens de l’hoste i se’ls col·loca sobre, de manera que l’hoste no reacciona en contra dels seus propis antígens. 4.Síntesis d’antígens histocompatibles: en aquest cas, el paràsit elabora l’estratègia de sintetitzar antígens idèntics al de l’hoste. 5.Immunosupressió: el paràsit de forma específica immunodeprimeix l’hoste i així es pot propagar. La debilitat farà que entrin altres paràsits.
*Autocuració: amb els medicaments venç al paràsit. Sense símptomes clínics. *Malaltia: l’animal està debilitat i guanya el paràsit; es tenen símptomes clínics. Introducció històrica parasitologia: el concepte paràsit ha anat evolucionant al llarg del temps. Textos egipcis (1900-1500 ac): es troben textos escrits que ja parlen d’algunes espècies com les tènies... escribien el que s’observava a simple vista. Textos edat mitjana (1397 dc): “El buen pastor”;
*Animal mort------estat de putrefacció i apareix una fauna cadavèrica, és lògic pensar que en un animal viu, si apareixen putrefacció d’aliments retinguts és perquè hi ha paràsits. Un animal viu, ingereix algu tòxic que produeix una putrefacció d’alguns òrgans degut a l’acció de paràsits. -Arnald de Villeneuve: introdueix el concepte de parasitisme. -Avenoar: relaciona àcars i sarna. Va deduïr que 1º apareixien els àcars i després com a conseqüència surten les lesions a la pell. -Theobald Smith (1859): relaciona per primer cop la relació d’un paràsit amb una malaltia. 1895: es relaciona a les paparres i a les babèsies en la epidemiologia de la Febra de Texas. Concepte parasitisme: relació interespecífica establerta entre un hoste i un paràsit. Tipus d’associacions: 1.Homoespecífiques: entre individus de la mateixa espècie. 2.Heteroespecífica: entre individus diferents. a)Positives: si algun surt beneficiat (simbiosi, mutualisme....) b)Negatives : algun en surt perjudicat (competició, explotació, depredació...) -Condicions a complir:
1. Sempre hi ha un benefici unilateral; normalment un treu benefici i l’altre surt perjudicat. 2. Contacte íntim (permanent, temporal o intermitent). 3. Dependència metabòlica per part del paràsit. 4. Possibilitat de conviure en equilibri amb l’hoste. Defincició: El parasitisme és una comunitat antagònica i inestable entre dos éssers vius de diferent espècie, dels quals el més petit o primitiu, el paràsit, viu de forma temporal o permanent en l’altre individu més organitzat, l’hoste o hostatjer, alimentant-se i causant-li un dany potencial o actual. Parasitisme: l’animal està parasitat. Si el paràsit no perjudica. Parasitosi: quan el paràsit provoca una malaltia parasitària. UNITAT 2: TIPUS DE PARÀSITS Segons la dependència de l’hoste: a)Facultatius: no té dependència total per l’hoste; de vida lliure o paràsit. Ex: Strongyloides stercoralis (nemàtode): poden estar parasitant animals o persones, o al medi ambient completant un cicl de vida lliure. b)Obligats: dependència hoste. Ex : Fasciola hepàtica : tremàtodeparàsit que viu dins dels conductes biliars (sobretot remugants). Els adults fan postes d’ous que surten a l’exterior i han de desenvolupar-se dins d’un cargol per seguir el seu cicle. Segons el temps de contacte: a)Permanents: paràsit que una vegada ha col·lonitzat un hoste es multiplicarà de forma indefinida sobre aquest hoste. Ex : Giardia spp (protozou), polls. b)Temporals: per completar el seu cicle ha de canviar d’hoste. Ex: Fasciola hepática. c)Intermitents: s’aprofiten dels aliments de l’hoste (piquen i se’n van). Ex: mosquits. Segons cicle biològic: a)De cicle directe ( Monoxens ): no intervé cap organisme en la transmissió del paràsit, només hoste- ambient. Ex : Giardia spp. b)Heteroxens: necessiten un altre hoste per completar el cicle. Ex: Fasciola hepática. c)Autoheteroxens: el cicle indirecte té lloc dins del mateix hoste. el mateix hoste li serveix de definitiu i d’intermediari. Ex: Trichinella spiralis. Segons la localització: a)Ectoparàsits: sobre la pell. Ex: paparres b)Endoparàsits: Ex: Fasciola hepática. Segons especificitat: a)Estenoxens: tots aquells que tenen un rang d’hostes limitat (sempre necessiten les mateixes espècies per completar el seu cicle biològic). Ex: Taenia saginata (vaca-humans). b)Eurixens: disposen d’un ampli ventall d’hostes per parasitar. Ex: Toxoplasma gondii (hoste definitiu gat, molts hostes intermediaris).
Altres classificacions: a)Erràtics: Migracions atípiques, es desvien del seu camí habitual i apareixen en llocs anatòmics diferents un cop dins l’organisme animals. Ex: Fascioloides magna : tremàtode. Paràsit que afecta a un cèrvol americà i també pot parasitar el nostre cèrvol. En aquests animals té un comportament normal. Els adults situats al fetge alliberen els ous que es desenvolupen en cargols que s’enquisten a l’herba i són ingerits pels remugants. -Quan són ingerides per un hoste adequat fan una migració per l’organisme, arriben al fetge i es deixen encapsular, sobre una petita obertura per on surten els ous que van per l’abillis fins a l’intestí i surten per la femta.
-Hoste paratènic: (de transport o acumulació) hoste accidental on es talla el cicle. El paràsit està en fase de latència. Normalment aquests hostes poden ser depredats per l’hoste definitiu. Són acumulatoris. Dins d’aquest tipus d’hoste no hi ha cap transformació ni cap divisió del paràsit. Aquest espera poder arribar a l’hoste definitiu per ingesta. Els paràsits queden protegits de les condicions ambientals. No són necessaris però aquest tipus d’hostes donen eficàcia al paràsit. A vegades poden ser imprescindibles, depèn. Ex: Toxocara cati és un paràsit de cicle directe en adult. Viu als intestins dels gats. Posen els ous al medi ambient i ja és infectiu. Si és ingerit per un gat ja té el cicle complert. De tant en tant, pot intervenir un hoste paratènic. Per exemple: si és ingerit per un ratolí, s’enquista en els teixits i arriba al gat quan aquest es menja el ratolí. Toxocara cati és molt sensible a la dessecació i, per això, busca hostes alternatius i és on s’enquista esperant a l’hoste definitiu: el gat. Segons l’especificitat: -Principal: és l’hoste necessari perquè el paràsit tanqui el cicle. És on trobem amb més freqüència el paràsit i és on aquest està més adaptat. És el que garanteix la supervivència del paràsit. -Auxiliar: la facilitat del paràsit per reproduir-se en aquests hostes no és tan alta. Falta adaptació. -Accidental: El paràsit arriba a aquest hoste per error, és incapaç de completar el cicle dins d’aquest hoste perquè no hi està adaptat. Ex: Fasciola hepàtica : hoste principal: remugants, auxiliar: conills, humans, gossos Altres tipus d’hostes: -Reservori: hostes naturals que mantenen la font d’infecció, manté el paràsit i a partir d’allà es contagien altres espècies. (el pot mantenir en un temps llarg) -Portador: tipus de reservori però que és de la mateixa espècie. Animals del ramat que s’han recuperat d’una malaltia però que poden seguir infectant altres animals del ramat. Leishmania En el cas dels humans, els metges creuen que els gossos són els reservoris dels protozous que poden afectar els humans, en canvi, en veterinària, no es considera el gos com a reservori de la Leishmania. -Vector biològic: artròpode hematòfag (els únics que poden actuar com a vector biològic sense ser-ho són les sangoneres que són anèl·lids). Normalment són puces, mosquits, paparres... A més, ha de tenir lloc una transmissió biològica del paràsit: queda exclosa la transmissió mecànica, hi ha d’haver un canvi de fase del paràsit o una multiplicació i un paper actiu en la transmissió: són els que cerquen l’hoste i inoculen el paràsit. Ex: Malària cicle biològic de Dipylidium caninum : es tracta d’un cestode dels gats, que són eliminats per les femtes, s’eliminen segments de l’individu que estan plens d’ous. Les larves de puça s’alimenten d’aquests fragments. La larva es forma a la puça i perquè es completi el cicle la puça ha de ser ingerida pel gos o pel gat. La puça no actua com a vector perquè no implica transmissió passiva però si que és un hoste intermediari. També pot parasitar humans, sempre per ingesta. Reflecions: -Pot ser un vector un hoste intermediari? SI, el vector trasllada la forma asexual o intermitja pot ser un hoste intermediari. -Pot ser un vector un hoste definitiu? SI -Pot ser un vector un reservori? SI, però és poc freqüent. El paper com a reservori seria molt limitat. Alguns vectors poden actuar com a reservori perquè el paràsit a la descendència i augmenta la població infectada.
Formes d’accedir a l’hoste: 1.Tipus immediat (actives ): el paràsit busca i s’apropa a l’hoste. Exemple: mosquits, paràsits, alguns helmints (Ancylostoma spp.) 2.Tipus mediat (passives): a través d’aliment l’animal incorpora els patògens o mitjançant éssers vius: animals que actuen com a intermediaris o vectors i infecten l’animal. Dipylidium caninum: cestode del gat que té com a hoste definitiu el gat i el gos i utilitza la puça com a hoste intermediari. La puça s’infecta amb les larves del cestode i els mante dins i no les pot inocular sinó que entra al gos o al gat per ingestió de la puça. La puça suporta la forma intermediària però no la pot incorporar. Hepatozoon canis: quan una paparra pica s'emporta els paràsits, dintre la paparra evoluciona però després el gos no s'infectarà per aquesta segona paparra, sino que només es pot infectar si es menja la paparra. Via d’entrada: Digestiva, muco-cutània, materno-fetal, genital, respiratòria, ocular (especie Thelazia) Via de sortida: Femtes, sang (transcutània), depredació, orina i secrecions. Les formes de propagació son: zoïts, quists, ooquists, espores, ous i larves.
PROTOZOUS FLAGELATS
Els protistes mostren una gran diversitat. Amebes i flagellats estan dintre del filum sarcomastigophora “sarco”: ameba. “masti”: flagelats. El filum dels esporozous o apicomplexa son tots parasits. El filum dels ciliats, es molt gran i te pocs parasits, acostumen a ser de vida lliure.També trobem els microsporidis (actualment considerants fongs) i els mixosporidis (actualment considerats animals). Giardia : Taxonomia: orde Diplomonadida, genera Giardia. , presenten com una simetria bilateral. Es localitzen sempre al Budell prim. La seva multiplicacio sera per fisio binaria simple. Morfologia: Simetria bilateral (Flagelats que tenen les estructures duplicades ), tenen 8 flagels, tenen un disc suctor i els quist, que es la fase de resistencia, surt a lexterior. El trofozoit: es la forma mobil i presenta 8 flagels. Te una caracteristica unica i es la presencia del disc suctor o ventosa (li serveix per fixarse al seu hoste). Tenen axostils per fora que son com fiblril·les. La forma de trofozoit es molt facil d’identificar. Hi ha molts tipus de giàrdies i cadascun afecta a animals diferents: La giàrdia agilis (amfibis), la giàrdia muris i microti (rosegadors), la giàrdia psittaci i la aredae (aus) i la giardia duodenalis (animals domèstics, silvestres i humans) tambe sanomena giardia intestinales o giardia lamblia. Es una giardia que te 7 genotips majors (ens indica com es pot compartir la giardia, es a dir, quines especies les poden tenir). Aqeusts genotips son els A, B, C, D, E i G. L’A i B son zoonosis, el C i D en gossos, el E en remugants i el G i F en rata i gat.
La fase de promastigot pot estar dins del vector o be quan cultivem la leishmania, en animals. Parasits: aproximadament 20 especies dintre del genere Leishmania, la Leishmania infantum (leishmaniosis canina i humana). Hostes: Mamifers i rèptils, Flebotoms (70/700) del genere phlenotomus (perniciosus o ariasi) i genere Lutzomyia (no es paleàrtica). Leishmania infantum : unica especie que parasita gossos i humans. Els phlebotomus son petits dipters hematofogs dels humans. Laparell picador curt es el que el fa capaç de transmetre la leishmania. Cicle indirecte que es vincula: un gos te macrofags que te amastigots de leishamnia. Quan un flebotom pica al gos, causa una ferida a la pell de lanimal, i surt sang, sang que xucla el mosquit, i com es una ferida surten els macrofags (que contenen els leishmanies). Dintre del mosquit queden lliures els amastigots, que canvien de fase a promastigots, sempre es mantenen al digestiu del mosquit, i quan el mosquit torni a picar, regurgitara els parasits a la sang de lanimal (retornara la sang al gos). Quan els promastigots entren a la pell del gos, son fagocitats per macrofags. El parasit sha adaptat per sobreviure a laccio del macrofag, i no nomes que sobreviu, si no que tambe pot multiplicarse. Quan es multipliquen surten del macrofag, pero aquests tornen a ser fagocitats. Quan un animal es parasitat per una leishmania, dificilment es poden desfer della. Es com un cicle permanent. Segons un estudi, es va veure que molts pocs gossos podien presentar signes clinics, pero que en realitat molts estaven infectats. Leishmaniosis: conjunt de manifestacions clíniques (vísceras, cutànies i mucocutànies) causades per diverses espècies del genere Leishmania.
PHYLUM APICOMPLEXE
Totes les especies son parasites, presenten un complexe apical (te unes estructures per envair les cèl·lules, Son paràsits intracel·lulars, entren a la celula i allà completen el seu cicle), fases del cicle biològic(esquizogònia o merogònia, gametogònia, esporogònia). En la fase que infecten als animals es l’esporozoit per injestió, aquest comença a créixer i a dintre es va formant una celula mes gran que es diu esquizons que es la celula mare i està ple de unes cèl·lules filles que es denominen merozoites, aquest trenquen la celula mare, surten a l’exterior i poden tornar a infectar a altres cèl·lules. Despres poden formar gamets masculina i femenins, fecundar-los i formar un zigot que per esporogamia es convertirà en una espora i tornara a infectar a l’organisme. Classificació: Subclasse coccidis:
• Subordre Eimeriina
• Familia Eimeriidae
■ Genere Eimeria
■ Genere Isospora
■ Genere CCystoisospora
• Familia Cryptosporidiidae
■ Genere Cryptosporidium
• Familia Sarcocystidae
■ Genere Toxoplasma
■ GenereSarcocystis
■ Genere Nesospora
■ Genere Besnoltia
■ Genere Hammondia
• Subordre Haemosporina
• Familia Plasmodidae
■ Genere Haemoproteus
■ Genere Leucocytozoon
■ Genere Plasmodium
• Subordre Adeleina
• Familia Haemogregarinae
■ Genere Hepatozoon
Subclase Piroplasmia (ordre Piroplasmida)
• Familia Babesiidae
■ Genere Babesia
• Familia Theierlidae
■ Genere Theileria
Podem dividir els paràsits segons el cicle: 1 (coccidis de cicle directe o coccidis intestinals, perquè principalment es multipliquen a l’epiteli intestinal, tenen un unic hoste) ,2 (coccidis formados de quistos o coccidis extraintestinals, ciles indirectes amb varios hostes i te lloc a diferents teixits) i 3 (Hematozous, sempre hi ha alguna fase que es fa a la sang). Familia Eimeriidae: parasiten cèl·lules epitelials de la mucosa i submucosa intestinal dels vertebrats, l’esquizogonia (formació de esquizons) i la gamogonia (formació de gaments) sempre es a dintre les cèl·lules (intracel·lulars) i l’esporogonia la trobem en el medi ambient, els cicles biològics son directes i la forma de resistència (es la que surt a l’exterior) s’anomena ooquist (hi ha dos tipus: els esporulats –els que infecten, mitjançant la esporulació que es quan apareixen els paràsits a dintre dels ooquists- i els no esporulats –no poden infectar, perquè no s’han format els paràsits en el seu interior-, es important la diferencia de temps perquè podem evitar la infecció d’altres animals). Dintre del ooquist hi ha 4 esporocist i a dintre de aquest hi ha 2 esporozoits (estructura 4-2), per tant un ooquist esporulat porta dintre 8 parasits. Per cada especie d’animal domèstic tenim entre 8-11 especies de coccidis, hem d’identificar l’especie mitjançant la morfologia de l’ooquist, la mida d’aquest una vegada esporulats i el temps d’esporulacio. Per identificar la especie també podem veure quin es el tram de l’intesit afectat i quin tipus de dany ha causat (lesions macroscòpiques, microscòpiques), si provoca mortalitat o morbilitat (nombre d’animals que clínicament podem valorar com a malalts)
• Genere Eimeria (herbívors, gallines): patró 4-
• Genere isospora (carnívors): patró 2-4 (2 esporocist i dintre de cadascun 4 esporozoits)
Les coccidiosis son malalties importants en animals de granja , estan molt lligades al maneig dels animals domèstics (perquè estan lligades a problemes intestinalsque provoquen diarrees... i per tant problemes econòmics en el maneig). Eimeria i Isospora son molt especifiques d’hoste, els oocists son molt resistents (poden passar varis anys en condicions adequades). El cicle biològic es directe i sofisticat (dibuix). Els ooquists han d’esporular per poden rinfectar, quan son ingerits els ooquists van al digestiu de l’hoste i els esporozoits queden lliures (estructures allargades) que el primer que fan es buscar una celula epitelial i amb l’ajud del complexe apical entren a la celula i es formen els trofozoïts comença a guanyar vida dintre d’aqeusta celula i es transformara per un procés d’esquizogonia en el esquizont, aquesta celula gegant, va creixent i arriba un moment que es formene unes cèl·lules filles petites que es diuen merozoïts i aqeuts el que faran serà trencar la celula mare (la epitelial) i van a parar a la llum de l’intestí aquest cercaran mes celules de l’epiteli intestinal i les tornara a envair. Aquests merozoïts de segona generació poden tornar a fer una altre cicle, pero no un quart. Els merozoïts de segona generació una vegada entren a la celula epitelial es transformen en gàmets. Tindrem gamets masculins i femenins. La fusió dels gamets donara un zigot, esta dins de la celula epitelial i formara una membrana que l’embolcalla i quan estigui preparat trencarà la membrana de la celula epitelial i tornara a caure a ala llum de l’intesti i sortirà amb les femtes a l’ambient en forma de ooquist. Generen una gran destrucció cel·lular i axiò es el que provoca la destrucció intestinal. No es un paràsit permanent, sinó que esgota el seu cicle. Familia Cryptosporidiidae
• Cryptospordium parvum: afecta als mamífers (inculs als humans), per tant no son tan selectius, es una
especie amb una gran importància sanitaria i es localitza a les cèl·lules epitelials de l’entestí, encara que moltes vegades es queden a les microvellositats i això fa que no siguin tant específics de localització (també els podem localitzar a l’aparell respiratori), pot causa diarrees neonatals en remugants. A diferencia dels coccidis aquest son mes petits i per poder-lo detectar hem de mirar els ooquist pero els hem de tenyir. Els esporoits els trobem lliures a dintre dels ooquist, no estan dintre dels esporocists). Cicle biològic: ..... els merozoïts de segona generació es transformaran en gamets masculins i femenins i formaran un zigot i aquest zigot s’embolcallara amb unes memebranes (parets del ooquist) que es prepara per sorti a lexterior, es formen dos tipus de ooquist els de paret prima i els de paret gruixuda i a mes esporulen abans de sortir al medi ambient, per tant es tornen infectant a dintre de l’intestí i no fora, en el moment que surten a fora immediatament poden infectar a un altre animal. Els de paret prima es poden trencar a dintre de l’intestí abans de sortir i així es torna a completar un cicle, te lloc una autoinfecció.
• C. Muris, C. Meleagridis, C. Baileyi ...
