Percepció auditiva, Apuntes de Psicología

¡Descarga Percepció auditiva y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

• Període: (duració d’un cicle)quantitat de segons requerits per completar un cicle (T= 1/ F)

Amplitud: pressió sonora d’una ona (alta que és la ona), la grandària de l’ona. La pressió de referència és 20 μPa (és la mínima per percebre un to de 1000 Hz) i esta relacionada amb la intensitat i sonoritat (dB).

La Freqüència i la amplitud són dos paràmetres físicament independents, la freqüència és una propietat de la font sonora (NO VARIA), però l’amplitud dependrà de la força aplicada sobre l’objecte.

• Fase (angle de fase): progressió de l’ona al llarg d’un cicle. (valor angular 0º a 360 º corresponent a l’amplitud de l’ona en un punt determinat del cicle.

SUMA D’ONES SONORES:

Dues ones sonores de la mateixa Freqüència i Amplitud es presenten: (que percebem)

De manera simultània:

Amb una breu separació temporal (desfasades 90º):

(ona complexa)

Les ones en fases oposades Anul·lació i les ones idèntiques en fase Dupliquen l’amplitud.

TONS COMPLEXOS:

Hi ha un llindar diferencial:

GREUS més petit de (2.000 Hz), necessitem de 2 a 4 Hz per notar el canvi.

MITJANS aproximadament (5.000 Hz), necessitem 15 Hz per notar el canvi.

AGUTS més gran de (8.000 Hz), necessitem 40 – 50 Hz per notar el canvi.

Utilitzem el MEL que mesura el canvi subjectiu en l’altura tonal.

• To virtual: (F. Fonamental esta absent) tot i no esta, l’altura tonal és la freqüència més greu (tot i no ser-hi, la percebem degut a que el cervell sap que les distancies són múltiples = il·lusió auditiva)

Sonoritat: la unitat de mesura (dB) decibels. És una mesura relativa, l’amplitud d’ona va a més amplitud d’ona més fort i a menys amplitud d’ona més fluix (entre 40-50 dB és la parla).

• (^) Timbre: és una qualitat sonora (metàl·lic, dolç, càlid,etc.). són les Freqüències que acompanyen (Harmònics) i que permet diferenciar les veus. (x telèfon canvia el timbre). Quan modifiquem l’amplitud d’un harmònic, modifiquem el TIMBRE, NO l’altura tonal, ni la intensitat global.

Localització del so:

Els humans som molt bons perquè tenim dues orelles (receptors) que afavoreixen a la localització. Cada oïda rep senyals auditius diferents, però la imatge auditiva resultant és única i esta ubicada en un únic punt en l’espai que ens envolta. El cap també ens ajuda, fa d’ombra acústica (una part de la cara protegeix l’altre) determina les diferencies temporals i d’intensitat en la senyal que arriba a cada oïda.

Efecte de precedència acció de localitzar un so a partir de la primera senyal rebuda sense tenir consciència dels ecos. S’anomena de precedència perquè el sistema a nivell cortical només té en compte el primer so i no els ecos. 3 condicions Breu diferència temporal entre el so original i el reflectit; Similitud espectral (freqüències han de ser iguals) i els ecos no han de superar la intensitat de l’estímul original.

Efecte del ventríloc succeeix quan hi ha diferencies entre la localització de la font sonora y la pista visual (demanem al subjecte que localitzi l’estímul auditiu i aquest es presenta acompanyat amb una informació visual sincronitzats en el temps, però diferents en la localització espacial = resposta desplaçada de la localització de l’estímul auditiu cap a l’estímul visual).

Anàlisi del patró d’estimulació auditiva:

Fonts sonores originades , es desenvolupen en el temps i gradualment es modifiquen. Podem rebre diferents sons (provinents de diferents fonts) simultàniament.

Agrupació i segregació: 2 mecanismes que ens ajuden a afrontar escenes acústiques complexes. Atributs dins de la informació acústica

ens permetran realitzar els dos mecanismes (agrupar sons i segregar altres) to, intensitat, duració, contingut espectral...

Són processos que no depenen de la semàntica, sinó sons que componen la parla són processos pre-atentius (passen avants del filtratge atencional)

Representació espectral de la parla gravada al laboratori i a un entorn natural (2a foto).

Objecte d’estudi: analitzar de quina manera la evidència auditiva que arriba al llarg del temps, procedent d’una mateixa font sonora, s’agrupa formant una unitat perceptiva. (processos AGRUPACIÓ[integració o fusió] I SEGREGACIÓ[fisió]) són PRE-ATENCIONALS.

Paral·lelisme amb la GESTALT (principis gestàltics d’agrupació) basats en els mecanismes [proximitat (a), semblança (b) i bona forma(c)] també són aplicats a la percepció dels sons.

Organització de la informació auditiva complexa

Mecanismes d’agrupació i segregació

• Activació automàtica d’esquemes apresos.
• Activació voluntària d’esquemes apresos

(ambdós basats en la existència d’esquemes prèviament formats coneixement de l’estructura de determinats estímuls sonors o tipus de sorolls importants per a la persona= Aprenentatge)

• Anàlisi primària de la escena auditiva Naturalesa pre-atencional i independent de la experiència (innat). Els processos amb aquestes dues característiques, ens permeten distingir un so que no hem sentit mai, entre altres sons de l’escena auditiva = l’experiència no ho es tot sinó que hi ha factors innats. (relació entre les propietats acústiques d’un soroll, aquestes podrien ser utilitzades per organitzar l’entorn sonor en objectes separats = Complementarietat psicofísica: adaptació o sintonització entre les propietats del sistema perceptiu i les regularitats de l’entorn físic).

L’organització final de l’escena auditiva seria el resultat de la interacció entre: Característiques especifiques dels estímuls en un moment donat, la utilització del coneixement basat en propietats acústiques generals de l’entorn sonor (regularitats acústiques) i coneixement específic de sons, intencions momentànies.

Regularitat (quelcom que es repeteix d’una mateixa forma) regles que s’utilitzarà per a agrupar els sons que es presenten en la mateixa escena auditiva:

• Relació temporal: sons no relacionats rarament comencen i acaben al mateix temps.

(Asincronia) això ens permet diferenciar els sons. L’estratègia de novetat és la introducció de quelcom nou sobre el que s’ha percebut (nova veu amb un altre timbre)

• Regularitat seqüencial (Manifestació gradual dels canvis):els sons procedents d’una mateixa font sonora (sons en successió o amb mateix origen) tendeixen a modificar les

• Melodia: successió de sons de diferent altura tonal dotats de sentit musical (corresponents a una determinada tonalitat), es a dir, representació de les notes d’una escala i la tonalitat, faciliten el funcionament de la melodia. (Escala musical diferents alçades tonals relacionades entre sí sistemàticament, proporcionant una mesura de les distàncies entre els sons (intervals) que la componen i les relacions que els defineixen.
• Ritme: dimensió temporal (contraposada a la dimensió tonal) és la distribució en el temps dels elements tonals (agrupació rítmica). El patró de duracions i accentuacions estan relacionades (són les combinacions de diferents números d’elements i accents dins del marc que estableix el compàs = regularitat mètrica). Dins d’una peça musical, els patrons rítmics es repeteixen en major o menor grau i generen expectatives.
• Harmonia: és la relació entre els elements tonals quan sonen simultàniament i la seva progressió en el temps (freqüències múltiples perfectes).
• (^) Timbre: és la qualitat del so en funció de l’element que el produeix (la seva composició espectral). El compositor utilitza el timbre per a matisar una idea musical.

Organització melòdica

Hi ha una jerarquia de nivells (local i global)

• Agrupació i segregació basats en la distància tonal (principi de proximitat) = correspon a les frases musicals.
• Estructures constants de PATRONS GLOBALS repeticions que afavoreixen el seu reconeixement (constants estructurals més enllà de les variacions en els patrons d’organització global).

Els límits en el número d’elements que podem agrupar fàcilment formant una seqüencia és aproximadament 10. La incapacitat per realitzar una agrupació en “frases” impedeix reconèixer l’existència d’un patró melòdic, per tant el que retenim és un CONTORN melòdic (patró i ascensos – descensos tonals) i no els valors específics de les notes i intervals (transposició melòdica).

Organització Rítmica (agrupació espontània d’elements musicals en grups rítmics) hi ha una sèrie de restriccions = la separació entre els elements ha de ser major de 1500 ms i ha de ser un número reduït d’elements (si és elevat el patró d’accents determinarà la subdivisió)

• Compàs (mètrica): és el nivell organitzatiu bàsic (divisió quantitativa del temps) i determina com s’agrupen els cops
• Ritme: és el patró de duracions i accents particularment distribuïts (divisió qualitativa) dintre del compàs.
• Tempo: fa referencia a la taxa de presentació de cops d’accentuació.

Els components i rutes que permeten l’accés al lèxic musical (reconeixement de peces musicals) es comença a perfilar en treballs més recents té doble entrada (melodia i ritme).

Model de doble entrada x reconèixer fragments musicals.

Ruta melòdica Accés: El contorn melòdic (ascens –descens en l’altura tonal), els intervals (diferencia tonal entre notes successives) i la tonalitat (estableix un determinat subconjunt d’intervals tonals). El paper de l’experiència prèvia és important, ja que els músics professionals utilitzen els intervals, mentre que els que no són professionals recorren al contorn melòdic.

Localització cerebral

Ruta temporal hi ha una segmentació de la seqüencia en grups temporals basats en la duració dels elements (agrupació rítmica x proximitat temporal) i una extracció de la regularitat temporal (cops del compàs, mètrica).

Dissociació melodia/ritme en el cervell: