BLOC%2:%PERCEPCIÓ%AUDITIVA%I%DE%LA%PARLA%

v Introducció%

El! fenomen! de! la! percepció! auditiva! presenta! unes! característiques! que! el!

distingeixen! de! la! percepció! en! les! demés! modalitats! sensorials.! Com! a! tret!

diferencial!respecte!a!la!visió!s’ha!de!mencionar!la!seva!dimensió!temporal.!

La! informació! auditiva! té! un! caràcter! a! la! vegada! temporal! i! espacial.! L’audició!

informa!sobre!la!direcció,!la!distància!i!el!moviment!de!la!font!sonora.!El!sentit!de!

l’audició!pot!considerarAse!a!la!vegada!actiu!i!passiu1.!!

Tenim! tres! aspectes! claus! relacionats! amb! l’audició! en! l’experiència! humana:! la!

localització! d’objectes! en! l’espai,! la! identificació! dels! diferents! sons! de! l’entorn! i! la!

percepció! de! la! música! i! del! llenguatge,! factor,! aquest! darrer,! fonamental! en! el!

desenvolupament!humà,!l’absència! del! qual! determina!importants!diferències!en! el!

funcionament!de!l’individu!en!societat.!!

Així! doncs,! l’audició! es! vincula! no! sols! a! funcions! d’alerta! i! orientació,! com!

mecanismes! propers! al! àmbit! psicofisiològic,! sinó! també! al! llenguatge! i! la!

comunicació!com!funcions! d’alt!nivell!cognitiu.! Un!enfoc!cognitiu! implica!considerar!

que!la!informació!sensorial!ha!de!ser!interpretada!i!transformada!per!a!que!doni!lloc!

a!una!percepció!coherent,! especialment! degut! al! caràcter!temporal!de!la!modalitat!

auditiva.!!

La! percepció! de! l’estructura! dels! diversos! successos! auditius! requereix! l’elaboració!

d’una! representació! mental! que! permetrà! establir! les! relacions! entre! successos!

distants!enel! temps.!Aquesta!naturalesa!cognitiva!de!la!percepció! auditiva!deriva! de!

la!relació!entre!l’estímul!físic!i!el!percepte.!!

En!la!dècada!dels!80!van!sorgir!una!sèrie!de!publicacions!en!el!terreny!de!la!percepció!

auditiva! no! verbal! que! marquen! un! gir! important! en! la! forma! de! tractar! els! temes!

auditius.! Aquests! treballs! es! distancien! de! l’enfoc! estrictament! psicoAacústic! que!

predominava!en!les!dècades!anteriors,!centrat!majoritàriament!en!l’anàlisi!d’estímuls!

simples,!els!umbrals!d’audibilitat,!la!relació!entre!la!sonoritat!percebuda!i!l’increment!

d’energia!en!la!senyal,!o!els!efectes!nocius!de!l’exposició!al!soroll.!!

Les! noves! línies! d’investigació! en! percepció! auditiva! plantejan! un! enfoc! de! tipus!

cognitiu!i!abarquen!l’estudi!de!les!habilitats!de!discriminació!i!identificació!de!patrons!

auditius!complexes!que!caracteritzen!el!nostre!entorn!sonor.!!

L’interés! pel! que! fa! als! processos! auditius! es! desplaça! fins! el! tractament! de! sons!

complexes! i! l’observació! de! que! l’experiència! auditiva! suposa! la! presència! de! varis!

nivells!interns!de!processament.!!

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

1!Per!a!Handel!(1989)!es!consideraria!el!més!actiu!dels!sentits!a!causa!del!

continuum!temporal!en!el!que!té!lloc!l’audició.!!

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PERCEPCIÓ AUDITIVA y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

BLOC 2: PERCEPCIÓ AUDITIVA I DE LA PARLA

v Introducció El fenomen de la percepció auditiva presenta unes característiques que el distingeixen de la percepció en les demés modalitats sensorials. Com a tret diferencial respecte a la visió s’ha de mencionar la seva dimensió temporal. La informació auditiva té un caràcter a la vegada temporal i espacial. L’audició informa sobre la direcció, la distància i el moviment de la font sonora. El sentit de l’audició pot considerar-‐se a la vegada actiu i passiu^1. Tenim tres aspectes claus relacionats amb l’audició en l’experiència humana: la localització d’objectes en l’espai, la identificació dels diferents sons de l’entorn i la percepció de la música i del llenguatge, factor, aquest darrer, fonamental en el desenvolupament humà, l’absència del qual determina importants diferències en el funcionament de l’individu en societat. Així doncs, l’audició es vincula no sols a funcions d’alerta i orientació, com mecanismes propers al àmbit psicofisiològic, sinó també al llenguatge i la comunicació com funcions d’alt nivell cognitiu. Un enfoc cognitiu implica considerar que la informació sensorial ha de ser interpretada i transformada per a que doni lloc a una percepció coherent, especialment degut al caràcter temporal de la modalitat auditiva. La percepció de l’estructura dels diversos successos auditius requereix l’elaboració d’una representació mental que permetrà establir les relacions entre successos distants enel temps. Aquesta naturalesa cognitiva de la percepció auditiva deriva de la relació entre l’estímul físic i el percepte. En la dècada dels 80 van sorgir una sèrie de publicacions en el terreny de la percepció auditiva no verbal que marquen un gir important en la forma de tractar els temes auditius. Aquests treballs es distancien de l’enfoc estrictament psico-‐acústic que predominava en les dècades anteriors, centrat majoritàriament en l’anàlisi d’estímuls simples, els umbrals d’audibilitat, la relació entre la sonoritat percebuda i l’increment d’energia en la senyal, o els efectes nocius de l’exposició al soroll. Les noves línies d’investigació en percepció auditiva plantejan un enfoc de tipus cognitiu i abarquen l’estudi de les habilitats de discriminació i identificació de patrons auditius complexes que caracteritzen el nostre entorn sonor. L’interés pel que fa als processos auditius es desplaça fins el tractament de sons complexes i l’observació de que l’experiència auditiva suposa la presència de varis nivells interns de processament. (^1) Per a Handel (1989) es consideraria el més actiu dels sentits a causa del continuum temporal en el que té lloc l’audició.

v Propietats de la informació auditiva Un so és el resultat d’algun tipus de vibració. Per a que un cos sigui considerat font sonora ha de poder vibrar i per a aconseguir-‐ho ha de posseïr les propietats físiques de massa i elasticitat (com que totes les estructures moleculars tenen massa i elasticitat finites, totes poden convertir-‐se en font sonora i mitjà de transmissió, tot i que algunes seran molt més efectives que altres).

Serialitat
Canvi (vibracióàcanvis de pressió)
Construcció d’escenes complexes v Característiques de l’audició
A diferència de la vista, l’audició necessita temps per obtenir o integrar la informació.
Està sempre connectada (no com la vista o el tacte) v Aspectes auditius de l’experiència humana
Localització de fonts sonores
Identificació d’objectes i escenes
Percepció de la música
Percepció de la parla Problema de la invariància: canvi d’enfoc a partir de 1980: psicoacústicaà cognició cocleaà cortex v Descriptors i conceptes bàsics:
Freqüència (f): la nostre oïda detecta solament un cert rang de freqüències, generalment entre 20 i 20000 vibracions o cicles per segon, la mesura de la qual es medeix amb Hz, equivalent a número de cicles per segon (c.p.s). Quan es parla de període (T) s’esta fent referència a la quantitat de temps requerit per a completar un cicle.
Amplitud : és la mesura del tamany de la vibració o de l’extensió del moviment oscil·∙latori. Ens indica la magnitud dels canvis en la pressió de l’aire i es relaciona amb la intensitat. En termes físics, la unitat de mesura de la pressió sonora és el pascal (Pa). Freqüència i amplitud són dos paràmetres bàsics, independents l’un de l’altre, que ens permeten definir les característiques del moviment vibratori en general. La força que recau sobre un objecte determina l’amplitud del moviment vibratori, no obstant la freqüència de l’oscil·∙lació depèn de la seva longitud. Per a un determinat objecte, mentre no es modifiquin les seves característiques, la freqüència de vibració serà sempre la mateixa.

Freqüència (f): número de vibracions per unitat de temps (per segon). Rang audible: 20 -‐20000 c.p.s. o Hertz (Hz). Amplitud : mesura del desplaçament o extenió del moviment oscil·∙latori. Pressió de referència 0,0002 dynes/cm(quadrats) (mínima per percebre un to de 1000Hz). Es relaciona amb intensitat i sonoritat (dB). La freqüència és una propietat de la font sonora (no varia), però l’amplitud dependrà de la força aplicada sobre l’objecte. Fase (angle de fase): progressió de l’ona al llarg d’un cicle. Valor angular (0º a 360º) corresponent a l’amplitud de l’ona en un punt determinat del cicle. Suma d’ones: relació de fases Ones idèntiques en fase oposada s’anul·∙len Ones idèntiques i en fase es duplica l’amplitud v Tons complexos i sorolls Els estímuls sonors que ens envolten solen ser complexes i no tons purs

1. Ones periòdiques Per definició, les ones periòdiques són aquelles en les que cada cicle es repeteix de forma regular. En una ona periòdica complexa els componens sinusoidals bàsics han de satisfer un requisit matemàtic que denominem relació armónica: les freqüències de totes les ones simples que composen la serie tenen valors enters múltiples de l’ona simple de més baixa freqüència a la serie. Si el component de més baixa freqüència és de 100Hz, els armònics seran múltiples d’aquest component de més baixa freqüència (200, 300, 400, 500,…). Generalment a la freqüència més baixa se li denomina freqüència fonamental (F0, tot i que a vegades també s’anomena F1) i la resta de

freqüències són els harmònics (també denominats parcials), múltiples de la fonamental. Les freqüències integrants (parcials o harmònics) són múltiples enters de la freqüència més baixa o fonamental (f sub0). El periode d’una ona complexa té la mateixa durada que la fonamental.

Ones aperiòdiques (sorolls) Les freqüències integrants no són múltiples d’una freqüència de base o fonamental. Els sorolls, com es denominen aquest tipus d’estímuls sonors, presenten una estructura irregular, amb componens d’una gamma més o menys àmplia de freqüència amb una ausència total de periodicitat. El moviment vibratori responsable d’una ona aperiòdica és aleatori, l’amplitud de cada una de les freqüències que el composen varia al atzar. Existeix un tipus de soroll, denominat soroll blanc , generat en condicions de laboratori, que es caracteritza per posseïr una banda àmplia de freqüències (totes les freqüències de la gamma audible) a igual intensitat. Aquest tipus de soroll s’utilitza com a so enmascarador en diferents eperiments d’acústica. Per a tots aquests sons complexes la forma de la ona variarà en funció del número i característiques físiques dels components. La distribució de l’energia sonora tal i com l’observem en l’anàlisi espectral de freqüències ens permet diferenciar els sons periòdics dels aperiòdics o sorolls. v Correlats perceptius de les propietats físiques dels sons Una característica de la percepció humana és que les sensacions que experimentem no sempre tenen una correspondència directa amb els valors que es deriven de la mesura física dels estímuls. En aquest apartat ens referirem bàsicament a les relacions entre les dimensions físiques de freqüència i pressió sonora i els seus correlats perceptius relatius a l’altura tonal i la sonoritat. Així doncs, ens referirem a la qualitat percebuda del so o timbre i la seva relació amb la composició espectral d’aquest tipus d’estímuls sonors. Altura tonal (El to) Per a referir-‐nos a l’altura tonal utilitzem els termes greu (27Hz) i agut (4096Hz). El to depén directament de la freqüència fonamental del so i es veu modificada per la intensitat. A major freqüència el so serà percebut com a més agut i a menys freqüència més greu. -‐Llindar diferencial: ü 2 -‐4 Hz en els greus < 2000 Hz ü 15 Hz al voltant dels 5000 Hz ü 40 -‐50 Hz en els aguts > 8000 Hz

El diàmetre del cap és aproximadament de 18 cm i els dos receptors (orelles) estan situats un a cada banda, a una distància de 20-‐23 cm. Diferències interaurals: la posició dels receptors i el propi cap determinen diferències temporals i d’intensitat en el senyal que arriba a cada oïda corresponent a una forn sonora lateralitzada. v Diferències interaurals A. Diferències temporals interaurals (ITD): resulten de la separació física entre orelles. Una font sonora lateralitzada arribarà primer a l’oïda més propera. La diferència temporal serà màxima per a localitzacions a 90º des de la posició frontal (desfase temporal de 0.6 ms). La diferència serà nul·∙la per a fonts sonores situades davant o darrera del cap. Diferències temporals interaurals <1ms poden ser detectades i utilitzades com a pistes per a localitzar objectes lateralitzats, fins i tot en un angle de 10ºC respecte de la posició frontal central. B. Diferències d’intensitat interaurals (ILD): resulten de l’ombra acústica del cap i de les reflexions que provoquen els pavellons auditius. C. Diferències interaurals de fase (IPD): una altra conseqüència de la distància entre orelles és que l’angle de fase de l’ona que arriba a cada oïda pot ser diferent. La longitud d’ona de l’estímuls és determinant per a que puguem utilitzar aquesta ìsta. Només es considera efectiva pels tons greus (<1500Hz), amb longituds d’ona superiors a la distància entre orelles. D. Diferències interaurals d’intensitat (ILD): són conseqüència de la reflexió que provoca el cap (coll i espatlles) i l’ombra acústica que es crea en el costat oposata la font sonora, per a esímuls amb longituds d’ona inferiors a la mida (diàmetre) del cap (freqüències agudes). Diferències aproximades per un so lateral (90º): 6000 Hzà20 dB 3000 Hzà 10 dB 200 Hzà0 dB v Teoria dúplex És el punt de vista clàssic sobre la localització del so. Freqüències greus : la localització es basaria en les diferències temporals interaurals i fase. Freqüències agudes : les diferències d’intensitat proporcionen la pista més informativa i complementen les diferències temporals interaurals.

v Localització vertical Pitjor rendiment que en el pla horitzontal. Pistes basades en les reflexions del so en els plecs cartilaginosos del pavelló auditiu: es produeixen unes sèries d’ones reflectides que entren en el canal auditiu extern i arriben fins al timpà amb diferències de temps. Aquests plecs també actuen com a ressonador i amplifiquen determinades freqüències (agudes). Podem utilitzar aquestes variacions en la intensitat de determinades freqüències per a determinas l’elevació d’un so (localització en el pla vertical). v Localització i efecte de precedència Acció de localitzar un so a partir del primer senyal rebut , sense tenir consciència dels ecos o successives arribades d’energia sonora reflectida. El sistema auditiu biaural sembla fusionar l’estimulació original i els ecos en un únic percepte. Condicions: ü Breu diferència temporal entre el so original i el reverberat (<40ms) ü Similitud espectral ü Els ecos no han de superar la intensitat de l’estímul original. L’explicació del fenomen no està clara. No es relaciona amb l’audició perifèrica sinó amb el nivell cortical. No hi ha evidència de l’efecte de precedència abans dels 5-‐6 mesos de vida: en aquest moment els bebès ja poden localitzar adequadament un so. No percebem els ecos, però si s’eliminen, apreciem una diferència qualitativa del so. v Informació visual i localització del so, J. Driver (1996) Tasca: repetir seqüències de 3 paraules, pronunciades per la caradel monitor. Material: seqüències dobles, produïdes per la mateixa veu. Dificultat: cal fixar-‐se en la cara per a poder ignorar la seqüència distractora.

PERCEPCIÓ AUDITIVA , Apuntes de Psicología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PERCEPCIÓ AUDITIVA y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

BLOC 2: PERCEPCIÓ AUDITIVA I DE LA PARLA