PHYLUM ANNELIDA anèl·lids, Apuntes de Biología Animal

¡Descarga PHYLUM ANNELIDA anèl·lids y más Apuntes en PDF de Biología Animal solo en Docsity!

PHYLUM ANNELIDA

Regne: Animalia

Subregne: Metazoos

Superfílum: Protostomats

Fílum: Annelida

Classes principals: poliquets, (oligoquets, hirudinis)

Cladiclitelats

Característiques del fílum anèl·lids

És un dels 9 fílums majoritaris per nº d’espècies del regne animal.

Estructura metamèrica (amb anells externs)

Invertebrats, cefalitzats, celomats

Vermiformes

Simetria bilateral

Larves trocòfores (larves ciliada, de vida lliure dins l’aigua, amb forma de baldufa i

simetria bilateral)

Moviment peristàltic

Mesuren entre 1mm i 3m

Parts del cos: Cap ( prostomi i peristomi ), cos

i pigdi (cua).

CLASSE POLIQUETS

Característiques generals i morfologia:

És el taxó majoritari i més divers del fílum anèl·lids. Grup parafiletic (inclou

antecessor comú a tots els tres grups).

Compostos per 3 capes cel·lulars amb la capa mitja dividida en dos pel celoma.

Metamèrics (segmentats longitudinalment).

La majoria son marins

Aparell digestiu

Complet i constituït per: Boca , bulb bucal (con

glàndules salivals), faringe (pot portar mandíbules i

paràgnats) esòfag (amb glàndules esofàgiques),

estómac , intestí , recte i anus.

Aparell respiratori

A través de la paret del cos, a través de brànquies

situades als podis.

Reproducció

R. asexual : Mitjançant gemmació , escissió o

esquizomeria.

R. Sexual : No presenten gònades permanents.

Fecundació externa en la majoria i

desenvolupament indirecte.

Funció en l’ecologia i altres usos

Útils per estudiar l’efecte dels contaminants en les comunitats marines i el grau

d’aquests en el medi en el qual viuen ja que son sedentaris o tenen poca mobilitat.

Ocupen diversos nivells en les cadenes alimentàries (P.ex. Els sedimentívors

produeixen la bioturbació, son presa I depredadors de nombroses espècies animals,

etc).

Introdueixen una estructura més complexa a l'ambient (heterogeneïtat)

i consumeixen una quantitat important de larves d'altres animals.

Tenen interès per al sector pesquer perquè son una bona font nutritiva i també

s’usen vius per descompondre residus orgànics domèstics, entre d’altres.

Pla corporal i anatomia interna

Cos cilíndric amb metàmers. i es

divideix en tres parts: Regió cefàl.lica ,

tronc i pidigi.

Tegument, celoma

i musculatura

Locomoció

parietal

Aparell digestiu i excretor

Molt especialitzat  detritívors

Glàndules calcíferes

Reproducció

Monoics i hermafrodites

Cliteli (on té lloc la fecundació dels

ous)

Còpula amb intercanvi d’esperma

Sistema nerviós

El S.N dels oligoquets consta d’un sistema central i de nervis perifèrics.

• El sistema central està format per un parell de ganglis (funció de cervell)

situats per sobre la faringe, connectats amb el cordó nerviós ventral.

Aquest cordó ventral va de punta a punta.

No tenen ulls però tenen molts fotoreceptors lenticulars a l’epidermis i

òrgans sensorials senzills per tot el cos

Importància dels oligoquets

Important paper en l’ aireig dels sòls , (sobretot el gènere Lumbricus)

Forma i funció

-Nombre fixe de metàmers, generalment 34.

-Presència de solcs transversals (annuli).

• Cavitats celomàtiques plenes de teixit

conjuntiu i llacunes que formen un sistema

de canals plens de líquid celomàtic.

-Utilitzen les ventoses per moure’s, les

aquàtiques poden nadar.

Nutrició

-Generalment depredadores actives

-Equipades amb unes probòscide que poden

extendre per penetrar en petits

invertebrats o per xuclar la sang de

vertebrats.

-Les sangoneres hematòfagues tenen

mandíbules per tallar els teixits.

-Presencia de una substancia anticoagulant

(hirudina).

-La sang pot romandre emmagatzemada

mesos abans de que sigui digerida.

Respiració i excreció

• Bescanvi de gasos a través de la pell,

excepte en algunes sangoneres de peixos que

tenen brànquies.

-De 10 a 17 parells de nefridis per funcions

excretores.

Sistema nerviós i sensorial

-Tenen dos cervells , un al cap, i un posterior.

-Terminacions sensorials lliures.

-Cèl·lules fotoreceptores a la epidermis.

• Òrgans sensorials (sensibles) al anell central de cada

segment.

Reproducció

-Són hermafrodites.

-Fecundació creuada.

-Transferència d´espermatozous mitjançant un penis o

per impregnació hipodèrmica.

-El clitel secreta un capoll que rep els ous i l’esperma.

-Desenvolupament semblant al dels oligoquets.

Circulació

-Celoma reduït a un sistema de canals celomàtics.

-Sang impulsada per contracció de certs canals longitudinals.

-Alguns ordres conserven el sistema circulatori dels oligoquets (els canals

celomàtics actuen com a sistema vascular auxiliar).

Infra-classes identificables dels herudinis

Acanthobdellidea: Conté l’única espècie existent de sangonera primitiva,

Acanthobdella peledina , només al nord d’Europa.

En revisió per considerar-la una sub-classe i no una infra-classe

Te pèl i celoma en compartiments en els primers 5 primers segments anteriors, no té

cap ventosa anterior. (primera imatge)

Euhirudinea: anomenades sangoneres verdaderes,; es troba dividida en dos ordres:

Rhynchobdellida( Sangoneres sense probòscide i amb o sense mandíbules (mandíbules

dentades) i Arhynchobdellida ( Sangoneres sense mandíbules, amb probòscide bucal

evaginable, en forma d’agulla hipodèrmica, en una beina retràctil). (segona imatge)