¡Descarga Phylum Mollusca y más Apuntes en PDF de Zoología solo en Docsity!
Phylum Mollusca
Són eumetazous* triblàstics, celomats i protòstoms. El seu celoma està reduït a la cavitat pericàrdica i a les gònades i es forma per esquizocèlia. Els mol·luscs originals tenien simetria bilateral, actualment existeixen grups que no la presenten.
Fílum molt extens, divers i antic. La gran majoria viu en ambients marins tot i que n’hi ha alguns d’aigua dolça o terrestres.
Gran diversitat. La classe més important són els gasteròpodes. A partir d’un model arquetípic únic es va generar una important radiació adaptativa.
Estratègies alimentàries: micròfags (petits trossos de matèria orgànica o organismes més petits que ell), macròfags (aliment de gran tamany), sedimentívors (mengen els sediments), filtradors (filtració de l’aigua), carnívors, herbívors.
Sinapomorfies (característiques exclusives compartides amb més d’un grup del fílum)
- Cos tou protegit per una closca de CaCO 3.
- Presència de ràdula, un òrgan associat a la cavitat bucal que serveix per a l’alimentació.
Tenen peu muscular, òrgan locomotor que forma gran part del cos.
Cavitat pal·lial amb ctenidis; cavitat oberta al exterior amb òrgans amb funció respiratòria.
Mol·lusc arquetípic:
Encerclades tenim les sinapomorfies que veurem a continuació una a una.
Peu (sinapomorfia)
Òrgan que es troba en la part ventral del mol·lusc i que serveix per a la locomoció o desplaçament. És ciliat, i ha patit una gran radicació adaptativa. Exemples: fraccionat en tentacles en els cefalòpodes, excavador en bivalves.
Mantell
Tegument que recobreix dorsalment el mol·lusc i en protegeix les vísceres. Segrega la closca i a part té funció sensorial. Té el que anomenem vora trilobulada (lòbul sensorial + lòbul secretor + lòbul muscular).
Closca (sinapomorfia)
Formes variables segons la classe de mol·lusc però sempre feta de CaCO 3 i proteïnes (conquiolina). El CaCO (^3) utilitzat prové del Ca 3 (PO 4 ) 2 que el mol·lusc obté de la ingesta o a partir de les brànquies. En la majoria dels grups té una funció de defensa, tot i així, pot variar.
És pluriestratificada; formada pel periòstrac , el òstrac i el hipòstrac. El periòstrac està format per conquiolina i té un aspecte corni. Pot faltar i desaparèixer quan el mol·lusc mor. El òstrac està format per prismes perpendiculars a la superfície de la closca que són de calcita. Finalment, el hipòstrac està format per làmines paral·leles a la superfície de la closca que són d’ aragonit. Aquesta capa fa créixer la closca en gruix per secreció continuada. També s’anomena nacre.
El mantell pot envoltar la closca en alguns grups (sèpies), també pot desaparèixer (pops).
Ràdula (sinapomorfia)
Òrgan que té relació amb l’alimentació del mol·lusc i que actua com un paper de vidre. Es va regenerant contínuament perquè es desgasta fàcilment. Forma de llengüeta amb files longitudinals de dents quitinoses. Diferenciació entre dents centrals i laterals. El aparell radular consta bàsicament de la ràdula i l’odontòfor (placa cartilaginosa). Tant la ràdula com l’odontòfor estan associats a dos tipus de musculatura: la protractora i la retractora.
Quan s’activen les musculatures protractores, l’aparell radular surt i talla l’aliment. Quan les musculatures retractores entren en joc, l’aparell radular torna cap a dins la cavitat bucal i envia l’aliment a l’esòfag. Anomenem sac radular a la cavitat on es troba l’aparell radular quan no s’utilitza.
Segons el tipus d’alimentació del mol·lusc les dents de la ràdula són morfològicament variables. En organismes micròfags hi ha moltes dents en cada filera; en filtradors és molt reduïda o absent; en carnívors tenen poques dents i grans.
Celoma i sistema gono-renal-pericàrdic
Com ja hem dit el celoma d’aquests organismes està reduït formant la cavitat pericàrdica i associat a les gònades.
El sistema gono-renal-pericàrdic és un sistema que engloba l’aparell reproductor, el excretor i el circulatori. Consta d’una cavitat pericàrdica
El sistema circulatori és sempre obert excepte en la classe dels cefalòpodes. Això significa que no sempre la sang viatja a través de vasos sanguinis, es pot trobar dispersa en un espai denominat hemocel.
De les brànquies arriba la sang oxigenada fins al cor que és bombejada per aquest i alliberada al hemocel a partir de diferents artèries. Després aquesta sang sense oxigen es dirigeix cap a les brànquies a través de venes on serà reoxigenada.
Gill = brànquia
Pel que fa a les gònades, aquestes secreten els gàmetes a la cavitat pericàrdica que poden ser expulsats al exterior a partir de metanefridis.
Respiració
Els tipus de respiració en els mol·luscs són molt variables. Primitivament el aparell respiratori constava de una o dues brànquies primàries o ctenidis. Alguns grups han adquirit brànquies secundàries (O. opistobranquis), altres pulmons (gasteròpodes pulmonats) i altres respiren mitjançant respiració cutània.
Ctenidis
Reproducció
La gran majoria són dioics, tot i que hi ha alguns de monoics; acostumen a tenir un parell de gònades de les quals una s’atrofia; la gran majoria forma ous oligolecítics de segmentació total, desigual i modalitat espiral; gastrulació
per epibòlia en els ous oligolecítics; fecundació externa o interna mitjançant còpules; desenvolupament directe o indirecte (larva trocòfora i larva velíger).
Diversitat biològica
- Cl. Gasteròpodes
- Cl. Cefalòpodes
- Cl. Bivalves
- Cl. Escafòpodes
- Cl. Monoplacòfors
- Cl. Poliplacòfors
- Cl. Caudofoveats
- Cl. Solenogastres
Els dos últims són aplacòfors, no tenen closca.
Cl. Gasteròpodes
És el grup més nombrós i variat. Poden viure tant al mar, en aigües salobres o al medi terrestre. Tot i així la majoria són marins bentònics.
Importància pels humans explotació alimentària, bioindicadors, destrueixen collites i són vectors d’alguns paràsits que provoquen greus malalties.
Cefalització important, creixement dorsal de la massa visceral i torsió, espiralització de la closca.
Classificació de la closca:
- Segons aspecte extern:
- Plano-esprial (característica ancestral, dona simetria bilateral)
■ Exogàstrica
■ Endogàstrica
- Helicoïdal (característica adquirida, la presenten actualment la majoria): closca projectada cap a un costat.
Cos comprimit dorsoventralment, closca formada per 8 plaques, epiteli amb cutícula, perinòtum (zona que envolta les 8 plaques articulades) amb espícules, espines o sedes calcàries; cor amb dos aurícules i un ventricle; dioics; marins i herbívors.
Cl. Bivalva
Tenen la massa visceral comprimida lateralment i recoberta per cada banda amb mantell; closca bivalva articulada per la xarnera ; no tenen ràdula; brànquies laminars molt desenvolupades; no cefalitzats o acèfals; la majoria marins; pelecípodes (peu per excavar).
Són marins epibentònics (superfície del fons del mar). N’hi ha que s’han especialitzat a la vida excavadora i d’altre que ho han fet en la filtradora.
La xarnera són les dentetes que uneixen les dues closques. Pot ser taxodonta si hi ha bastants dents paral·leles i d’igual mida. És heterodonta si hi ha 2 o 3 dents centrals per sota el umbus que s’anomenen dents cardinals. A banda i a banda hi ha dents laterals més petites.
Cl. Cefalòpodes
Són la classe de mol·luscs més evolucionats; depredadors; presenten un allargament dorsoventral del cos que han anat adquirint; tenen el peu transformat en un feix de tentacles; són marins pel·làgics (a qualsevol profunditat) i sobretot bentònics.
Tenen closca interna o l’han perduda. Presència de 8 braços amb ventoses i 2 tentacles que són variables (utilitzats en la cacera).
Tenen cromatòfors a la capa externa del mantell. Aquests provoquen canvis de coloració en l’animal i tenen funcions de camuflatge, defensa, comunicació... En formes que viuen a profunditats més elevades, alguns cefalòpodes poden emetre luminescència per bacteris.
Esquemes del aparell digestiu i del sistema gono-renal-pericàrdic:
En blau el sistema digestiu, en vermell la part circulatòria del sistema gnp i en verd la part reproductora del sistema gnp.
Aparell circulatori tancat, amb cors branquials accessoris, brànquies sense cilis.
Sistema nerviós els ganglis de la part cefàlica es fusionen formant una massa cerebral periesofàgica que està protegida per un cranium cartilaginós. Axons de les neurones gegants.
Reproducció són organismes dioics,
