Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Plegamientos y organogénesis en desarrollo embrionario según Míriam Jiménez - Prof. Hervás, Apuntes de Historia

En este documento, míriam jiménez blasco explica el proceso de plegamientos corporales durante la organogénesis en el desarrollo embrionario. Se distinguen los plecs cefálicos, laterales y caudales, y se describe cómo el plegamiento corporal y neural ocurren simultáneamente, aunque la neurulación es más rápida. Se detalla cómo el tub digestivo pasa de ser tubular a plano, y cómo el embrión pasa de tener forma de cilindro a forma de c, así como la importancia de la cefalización y la formación de somites en el crecimiento desproporcionado de la región dorsal. Además, se comparan los procesos en mamíferos y aves.

Tipo: Apuntes

2010/2011

Subido el 23/03/2011

miri85
miri85 🇪🇸

4.4

(23)

16 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Organogènesi Plegament corporal Míriam Jiménez Blasco
1
Distingim els plecs cefàlics, els plecs laterals i els plecs caudals; tot és el mateix plegament,
però en temps diferents (com passava amb el llavi blastopòric). El plec neural va en direcció
anteroposterior.
El plec cefàlic és una protuberància de l’ectoderm, per davant del procés cefàlic, que
acabarà donant la prolongació cefàlica. Coincideix amb l’extrem anterior de la placa neural.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Plegamientos y organogénesis en desarrollo embrionario según Míriam Jiménez - Prof. Hervás y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

Distingim els plecs cefàlics, els plecs laterals i els plecs caudals; tot és el mateix plegament, però en temps diferents (com passava amb el llavi blastopòric). El plec neural va en direcció anteroposterior.

El plec cefàlic és una protuberància de l’ectoderm, per davant del procés cefàlic, que acabarà donant la prolongació cefàlica. Coincideix amb l’extrem anterior de la placa neural.

El plegament corporal es dóna al mateix moment que el plegament neural, tot i que la neurulació és més ràpida que el plegament corporal. La fusió dels plecs neurals s’inicia a la porció anterior de l’embrió (plec cefàlic), a nivell d’una porció del futur mesencèfal. A més, avança en dues direccions.

Sobre l’esquema: el portal intestinal anterior és la part on el tub digestiu passa de ser un tub a ser pla. Això es dóna com a conseqüència del plegament corporal: fins ara hem vist el plegament d’una manera superficial, però és clar, per sota de l’ectoderm que estem considerant, també hi ha endoderm, el qual també es plega, així com també ho fa el mesoderm! Així que, a la porció on hi ha el plec cefàlic, l’endoderm que hi ha per sota també es plega i és en aquest moment en que el tub digestiu comença a ser tubular.

c) El peduncle vitel·lí és el lloc per on el cos de l’embrió es relaciona ventralment amb els annexos (l’endoderm és pla en aquest punt, no forma tub). El peduncle no creix; ho fa l’embrió.

L’embrió passa de tenir forma de cilindre a tenir forma de C, la qual es torça 90º per descansar sobre del vitel (s’hi recolza de costat). Un dels motius pels quals l’embrió es corba és que la seva porció dorsal creix més que no pas la ventral, i això és així per la cefalització (vesícules cefàliques) i per la formació dels somites.

En el plegament corporal de mamífers, tal i com passa en el cas de les aus, hi ha una coincidència del plec cefàlic amb l’aparició de la placa neural. En aquest cas, i a diferència del que passa amb aus, hi ha un plegament corporal precoç, més ràpid que la diferenciació del neuroectoderm (plegament corporal avançat respecte el plegament neural).

La fusió dels plecs neurals s’inicia a nivell de la futura medul·la espinal, a diferència de on es donava a les aus (al futur mesencèfal). El tancament del tub es dóna en dues direccions. El tancament del neuroporus anterior va retardat respecte al posterior i el desenvolupament de l’encèfal es va donant abans del tancament del primer.

L’embrió està delimitat longitudinalment pels plecs cefàlic i caudal. La diferenciació de la regió dorsal és major que la ventral; la regió dorsal creix molt perquè es dona la cefalització i la formació dels somites, mentre que les estructures que es formen a la regió ventral ocupen menys volum. La delimitació del tub digestiu ve donada, com en les aus, pels portals intestinals.