5- La cèl·lula vegetal
Característiques generals:
La cèl·lula vegetal normalment té forma prismàtica, són allargades. En general l’eix
longitudinal de la cèl·lula coincideix amb l’eix del tall. Tenen una
mida de 100 µm de llargada, però paren arribar a alguns mm.
Tenen paret cel·lular rígida de 0’1 a varis µm de gruix. La paret és
una part integrant de la cèl·lula. El que és la cèl·lula sense paret és
anomenat protoplast. Protoplast està compost de protoplasma
(nucli + citoplasma) i la membrana.
Les cèl·lules vegetals aporten turgència a la planta. Això és degut a que la cèl·lula és
hipertònica respecte el medi extracel·lular, per tant el
medi és hipotònic respecte l’interior cel·lular. Això
provoca l’entrada contínua d’aigua a l’interior cel·lular.
El límit d’aquesta entrada es dóna quan la membrana
cel·lular contacta amb la paret, cosa que evita el
trencament membranal. La membrana és aturada per
pressió hidrostàtica.
La concentració de soluts en el medi extern és menor a la concentració del medi
extracel·lular, la qual és menor a la
concentració del medi intracel·lular. Si
a la cèl·lula vegetal hi afegim una
solució hipertònica, l’aigua no entra
sinó que surt. És aleshores quan la
membrana es separa de la paret
cel·lular produint el fenomen de
plasmòlisis. La pressió de turgència la utilitzen les plantes per créixer. A la membrana
plasmàtica hi ha detectors de la pressió de turgència. Existeixen les bombes de potassi,
que en turgència alta fan sortir el potassi i en turgència baixes, entra.
Organització interna de les cèl·lules vegetals:
El que regula la organització interna és el citosquelet. Al citoesquelet no hi ha centríols
en plantes superiors. Està format per microtúbuls, que intervenen en la citocinesis de
