Guió Poder Judicial II
Marc constitucional
•Títol VI: Èmfasi terminològic en la consideració del Judicial com
a un Poder específic i distint:
•El terme “Poder” no s’utilitza en la Constitució per a
designar de forma unificada les funcions legislatives i executives.
•El principi de la seua independència com a poder es
materialitza institucionalment a través del Consell General del Poder
Judicial com a òrgan de govern dels jutges i magistrats.
•Previsions constitucionals sobre la composició del
Consell:
•1 President, que serà també del Tribunal
Suprem, elegit pel Consell, que estarà composat per altres 20
membres, elegits:
•12, entre jutges i magistrats, en els
termes d’una llei orgànica.
•Altres 6 entre juristes de reconegut
prestigi (3 pel Congrés i 3 pel Senat, per majoria de 3/5 d’ambdues
cambres).
•Competència exclusiva de l’Estat en la matèria d’Administració
de Justícia (art. 149.1.5).
•Absència de previsió inicial constitucional sobre
competències de les Comunitats Autònomes en matèria de justícia.
•No apareix nomenada en l’article 148, sobre
competències inicials de les CC.AA.
•No apareix com a matèria a regular específicament
pels Estatuts d’Autonomia (no obstant, se recollia la previsió de
l’existència d’un Tribunal Superior de Justícia en cada CA, però no
separat de la estructura única de la organització judicial).
Evolució del marc normatiu del Govern dels Jutges
•En 1980 es va aprovar per les Corts (de les quals el grup polític
majoritari n’era la UCD) una llei orgànica (Llei 1/1980) sobre el
Consell General del Poder Judicial, segons la qual s’atribuïa l’elecció
de 12 membres als propis jutges (elecció corporativa).
•Tenia competència decisòria sobre el jutges i altre
personal com els Secretaris judicials i establia el règim peculiar del
personal auxiliar de l’Administració de Justícia.
•En 1995, amb un parlament amb majoria socialista, la nova llei
orgànica del Poder Judicial (Llei 6/1985), canvià el sistema d’elecció,
atribuint l’elecció de 20 membres del poder judicial a les Corts
(encara que mantenint la limitació de que 12 devien estar elegits
d’entre jutges i magistrats).
