Convenciones Internacionales y Derecho Internacional: Prácticas Aceptadas como Derecho - P, Apuntes de Derecho Internacional Público

¡Descarga Convenciones Internacionales y Derecho Internacional: Prácticas Aceptadas como Derecho - P y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity!

TEMA 2.

PROCESSOS DE CREACIÓ DEL

DRET INTERNACIONAL

1. Fonts formals i altres processos de creació del dret internacional Article 38 Estatut de la Cort Internacional de Justícia

1. La Cort, la funció de la qual és decidir d’accord amb el dret internacional les controvèrsies que li siguen sotmeses, ha d'aplicar: a. les convencions internacionals, siguen generals o particulars, que estableixen regles expressament reconegudes pels Estats litigants; b. el costum internacional com a prova d'una pràctica generalment acceptada com a dret; c. els principis generals de dret reconeguts per les nacions civilitzades; d. les decisions judicials i les doctrines dels publicistes de major competència de les diferents nacions, com a mitjà auxiliar per a la determinació de les regles de dret, sense perjudici del que disposa l’ article
3. La present disposició no restringeix la facultat de la Cort per a decidir un litigi ex aequo et bono , si les parts ho acorden així.

1. Fonts formals i altres processos de creació del dret internacional JERARQUIA Art. 38 Estatut TIJ: no criteri de jerarquia – ordre funcional a.les convencions internacionals b.el costum internacional c.els principis generals de dret En cas de col·lisió de normes: !Primacia del ius cogens sobre altres normes !Criteris tècnics - Lex specialis derogat lex generalis - Lex posterior derogat prius… ARTICLE 38 NO LLISTA TANCADA: altres processos de creació DI !Actes unilaterals dels Estats !Decisiciones obligatòries de les organitzacions internacionals !SOFT LAW?: acords no normatius o polítics, resolucions no obligatòries d'organitzacions internacionals, directrius…

1. Fonts formals i altres processos de creació del dret internacional Mitjans auxiliars: jurisprudència i doctrina ! JURISPRUDÈNCIA : doctrina favorable a la consideració de “costum jurisdiccional” (GIRAUD). Les sentències:

• cosa jutjada i força obligatòria per a cas concret i parts del litigi
• element per a determinar l'existència i abast regles DI Segons art. 59 Estatut TIJ: no és font de dret, no obligatòria per a tots els Estats – no valor precedent judicial com dt anglosaxó
• Influència en dt positiu: - ex. Cas Pesqueres 1951 – influència Conv. Ginebra 1958 en mesurament mar territorial)
  • Dictamen licitud amenaça o ús d'armes nuclears 1996 – el TIJ “enuncia el dret, però no legisla”, “en enunciar i aplicar el dret, determina el seu abast i ha de tenir en compte la seua evolució” ! DOCTRINA : individual i col·lectiva (Institut Dret Internacional) – CDI òrgan subsidiari AGNU, codificació i desenvolupament DI Anteriorment major importància per la seua homogeneïtat i caràcter eurocèntric

2. El costum internacional: concepte, elements i classes. Article 38. 1.b. el costum internacional com a prova d'una pràctica generalment acceptada com a dret… ! Procés de formació - element material : pràctica dels Estats - element subjectiu : convicció de l'obligatorietat ! Classes costum internacional - General o universal - Regional o local ! Interacció entre tractat-costum

2. El costum internacional: concepte, elements i classes. Procés de formació ! Element material : pràctica dels Estats

• Pràctica o ús constant i uniforme dels subjectes de DI (Estats i organitzacions internacionals)
• Requisits ( St TIJ cas Nicaragua 1986 ):
  1. continuïtat en el temps: ús constant i generalitzat en la pràctica dels Estats “especialment interessats” (freqüència)
  2. uniformitat en el seu contingut
• Costums interns d'OI: Op. consultiva Namíbia 1971 (CS abstenció-vet)
• Accions i omissions: Assumpte Lotus (costum negatiu) ! Element subjectiu : convicció de l'obligatorietat
• Opinio iuris, sive necessitatis
• Invocat St. Lotus TPJI 1927 – no uniformitat doctrina, oposició Kelsen i Guggenheim
• El. subjectiu: sentiment deure jurídic. As. plataforma continental del mar del Nord 1969
• Ha de provar-se en cada cas: As. delimitació de la frontera marítima a la regió del golf de Maine 12 oct 1984

2. El costum internacional: concepte, elements i classes. Classes costum internacional ! General o universal - Obliguen tots els Estats encara que no hagen contribuït a la seua formació, tret que un Estat (objector persistent) demostre el seu rebuig constant i inequívoc durant la gestació del costum - As. pesqueres anglo-noruegues 1950 : “De tota manera, la regla de les 10 milles apareix com a inoponible a Noruega, que s'ha oposat sempre a la seua aplicació a la costa noruega” - As. plataforma continental del mar del Nord 1969: Una vegada formada la norma obligatòria a tots – No “dret d'exclusió exèrcit unilateralment i voluntàriament per un qualsevol dels membres de la comunitat internacional en el seu propi benefici.” ! Costum particular: Regional o local - Costum en un espai geogràfic més reduït i processos específics - As. dret asil Colòmbia-Perú 1950: la part que invoca el costum ha de provar l'obligatorietat per a l'altra --- no aplicable si no s'ha acceptat i s'ha rebutjat - As. dt pas territori Índia 1960: costum local bilateral

2. El costum internacional: concepte, elements i classes. Interacció entre tractat-costum - Sinergia normativa: les fonts del DI interactuen – interacció a través del procés de codificació - Carta ONU: Article 13. 1. L'Assemblea General promou estudis i fa recomanacions per a les finalitats següents: a. (…) impulsar el desenvolupament progressiu del dret internacional i la seua codificació; - Art. 15 CDI – desenvolupament progressiu: convencions sobre matèries no regulades per DI ---- codificació DI: formulació i sistematització de regles on hi ha pràctica dels Estats EFECTES TRACTATS-COSTUM - Efecte declaratiu: un tractat recull el contingut d'una norma dt consuetudinari preexistent (Ex. As. Namíbia 1971: un tractat violat com el mandat del Sud- oest Africà, es dóna per acabat segons el costum que codifica el CVDT) - Efecte cristal·litzador: una norma no consolidada que està en formació (in ius nascendi) es codifica - Efecte generador: una norma convencional particular (no aplicable a no part tractat) es converteix en dt consuetudinari per l'acceptació com a opinio iuris (ex. regulació estrets Convemar 1982) (ST. Plataforma c.)

**3. Els principis generals del dret

2. Principis específics del DI** !Principis que per la seua naturalesa s'apliquen a les relacions entre subjectes internacionals (Estats, org. int.) !Sentència Lotus 7 set. 1927 TPJI “La Cort considera que, en la seua accepció general, el sentit de l'expressió ‘principis de dret internacional’ significa dret internacional tal com està en vigor entre totes les nacions que formen part de la comunitat internacional”
   • pr primacia DI sobre dt intern
   • pr exhauriment recursos internos
   • pr prohibició recurs ús força --- ART. 2.4 Carta ONU: norma, costum i pr - remarcar la força, validesa de l’obligació
   • pr autodeterminació dels pobles
   • principis generals de DIH (pr distinció…)

3. Els principis generals del dret Principis generals del dret Escassa utilització i es considera font subsidiària malgrat trobar-se en el catàleg de l'art. 38.1.c 1. Impugnació Estats socialistes i del tercer món - Doctrina soviètica: impossibilitat de principis comuns entre sistemes capitalistes i socialistes- només en comú principis en material processal o d'interpretació: non bis in idem, in claris non fit interpretatio - Tercer món: van criticar la condició de “nacions civilitzades” – igualtat d'Estats amb independència del seu desenvolupament

2. Temor que la seua utilització incentive un paper creador al jutge internacional (Remiro Brotons) !Principis útils en DT ECONÒMIC, COMERCIAL, COOPERACIÓ : consideren relacions (inversions, préstecs) amb borrositat entre el públic i el privat, i amb llacunes normatives internacionals Ex. sentència arbitral Abu Dhabi 1951 : arbitratge que enfrontava l‘emirat amb GB per l'explotació del petroli va aplicar PGD: els contractes han de ser interpretats a la llum del dt vigent en el moment de la seua celebració

4. Els actes unilaterals dels Estats; l'aquiescència i el stoppel. Requisits per a producció efectes jurídics: 1. CAPACITAT : acte ha d'emanar de l'òrgan de l'Estat competent per comprometre a nivell internacional (art. 7 CVDT: Cap Estat, govern, M AE) - Decl. M. AE Noruega (CPJI as. Groenlàndia oriental 1933) - Decl. president França (TIJ as. proves nuclears 1974) 2. FORMA : - pública, sense forma especial (declaracions a la premsa- TIJ as. proves nuclears 1974) - Qualsevol forma, però que queda clara la intenció (as. temple Preah Vihara TIJ 1962) 3. REVOCABILITAT? TIJ cas Nicaragua 1984: inicial inadmissió USA competència TIJ – declaració unilateral d'acceptació jurisdicció 1946 amb dt extensió amb preavís de sis mesos

4. Els actes unilaterals dels Estats; l'aquiescència i el stoppel.

ESTOPPEL

Nemo potest venire contra factum propium Allegans contraria non audiendus est Doctrina anglosaxona “stoppel” = Doctrina dels actes propis Elements

1. Actitud primària : situació creada per un Estat per un comportament unilateral (expressions clares i creïbles) 2. Actitud secundària : reacció causal i directa d'un altre Estat-s, que modifiquen les seues posicions basant-se en la bona fe i que sofririen perjudici específic si l'Estat autor no respectara el declarat 3. Impossibilitat de l‘E. primari de fer al·legacions o manifestacions contràries !No PGD sinó “norma de DI caràcter consuetudinari”.

4. Els actes unilaterals dels Estats;

l'aquiescència i el stoppel.

! Sentència arbitral dictada pel Rei d'Espanya el 23 de desembre de 1906 (Hondures c. Nicaragua), s. de 18 de novembre de 1960, CIJ, Reports (1960), per la qual Nicaragua negava la validesa i l’obligatorietat de la sentència arbitral del Rei d'Espanya que delimitava la frontera entre l'esmentat país i Hondures. Els fets semblaven demostrar la irregularitat del nomenament de l'àrbitre, encara que la Cort finalment va considerar que aquesta va quedar esmenada pel comportament de les parts, p. 207: “Les parties ont suivi devant le roi la procédure qui avait été convenue pour la présentation de leurs thèses respectives.” El rei va ser competent pel consentiment dels dos països: el seguiment del procediment i l'emissió de la sentència arbitral en van ser la prova. ! Assumpte de la Barcelona Traction (Bèlgica c. Espanya) (excepcions preliminars), s. de 24 de juliol de 1964, CIJ, Reports , (1964) en el qual Espanya al·legava que el desistiment belga de presentar una demanda la privava definitivament d'aquest dret. Segons el tribunal, Bèlgica amb el seu desistiment va generar un stoppel, pel qual prestava un consentiment de renúncia a la presentació d'una demanda en un futur. Aquest comportament va confondre el Govern espanyol, i li va causar un perjudici, p. 24: “Le gouvernement défendeur avance un second argument, fondé sur la notion d’estoppel... En conséquence, soutient-on, le demandeur ne peut plus contester aujourd’hui que, par ce désistement ou par suite de ce désistement, il a renoncé pour l’avenir à tout droit d’agir.”

4. Els actes unilaterals dels Estats;

l'aquiescència i el stoppel.

Assumpte de l'Estatut jurídic de la Groenlàndia oriental (Dinamarca c. Noruega), s. de 5 d'abril de 1933, CPJI, Sèrie A/B, núm. 53 (1933), en el qual es va considerar la resposta del ministre d'Afers Exteriors noruec com a vinculant per al seu Estat. En ella, el representant noruec va reconèixer a l'ambaixador danès a Oslo la sobirania de Dinamaraca sobre Groenlàndia. “La Cour considère comme incontestable qu’une telle réponse à une démarche du représentant diplomatique d’une puissance étrangère, faite par le ministre des Affaires étrangères au nom du Gouvernement, dans une affaire qui est de son ressort, lie le pays dont il est le ministre”, p. 71 Cas Arunachal Pradesh Tractat de Shimla 1914 (Regne Unit: NEFA, comerç, visats, subministrament armament)