¡Descarga power point penal y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
TEMA 1
CONCEPTE I
FINALITATS DEL
DRET PENAL
Raquel Montaner Fernández Grau en Dret. Curs 2016-
CONCEPTE
Per vosaltres,
què és el Dret
penal?
Concepte dret penal
1. Dret penal objectiu : conjunt de normes que prohibeixen (o manen) una sèrie de conductes (delictes) i que preveuen, en cas de realització, la imposició de determinades conseqüències jurídiques, és a dir, les penes o les mesures de seguretat. 2. Dret penal subjectiu : dret de l’ Estat a crear i a aplicar el dret penal ( ius puniendi).
Principis del Ius puniendi
Concepte delicte
1. Concepte formal : principi de legalitat. 1. Concepte material : gravetat (dany o desaprovació). 1. Dret penal nuclear (criminal) / dret penal de configuració legislativa.
Concepte de pena
- Concepte formal : art 33 CP.
- penes greus (ex. presó superior a 5 anys)
- penes menys greus (ex. presó de 3 mesos a 5 anys)
- penes lleus (ex. localització permanent)
- Concepte material : mal com a privació o limitació de drets.
- Distinció qualitativa.
- Distinció quantitativa.
1. Definició : mesura coactiva de naturalesa assegurativa o correctiva amb la finalitat de eliminar o de controlar la perillositat criminal d’una persona. 2. Classes : pre i post-delictuals. 3. Relació amb les penes: sistema monista i dualista. Configuració: sistema acumulatiu i vicarial. 4. El sistema espanyol. Arts. 6 , 20 in fine , 95 ,99 i 101 CP. Llei reguladora de la responsabilitat penal del menor.
Altres conseqüències: mesures de seguretat
Dret penal – Dret civil
Distinció i relació entre el dret penal i el dret civil (responsabilitat per danys).
- El delicte com a infracció de la norma i com a dany.
- La responsabilitat civil derivada delicte en el procés penal.
- Incidència responsabilitat civil sobre la penal
Dret penal
Dret penal com ultima ratio
Dret penal com a ciència
Criminologia
Política-Criminal
Dret penal i mitjans de
comunicació
FINALITATS DEL DRET
PENAL
- FINALITAT DRET PENAL
- FUNCIÓ DE LA PENA
INSTITUCIÓ
PENA CONCRETA
TEORIES DE LA PENA
Pena retributiva de Kant:Pena retributiva de Kant:Pena retributiva de Kant:Pena retributiva de Kant: exempleexempleexempleexemple illaillaillailla
- Un poble que viu a una illa decideix per unanimitat de tots els seus membres dissoldre la societat civil: fins i tot en aquest cas, segons Kant , l'assassí ha de ser prèviament executat per a què tothom experimenti el valor dels seus fets i no es produeixi una lesió de la Justícia. - Una societat civil no s'ha de dissoldre “abans d'haver acabat els seus deures” - El mereixement de pena va associat a la infracció de la llei penal i aquesta és un imperatiu categòric (lliure de tota consideració utilitària)
Teories retributivesTeories retributivesTeories retributivesTeories retributives
- Crítica: si la pena no té cap utilitat social, la pena no serveix
per res
- Rèplica:
- la pena sí té una funció: realització de la Justícia (exigència incondicionada o absoluta de Justícia)
- Avantatge: proporcionalitat entre pena i delicte: límit de garantia pel ciutadà : no es pot castigar més enllà de la gravetat del delicte, ni tan sols per prevenció
Teories relatives o preventives
- Funció utilitària de la pena : prevenir atacs als interessos socials
- Vessants:
- Prevenció general: influència sobre la
col·lectivitat
- Prevenció especial: influència sobre el
concret delinqüent
Prevenció general
- POSITIVA : la pena ha de reafirmar la confiança
de la societat en l’ordenament jurídic com a
mitjà de protecció de béns jurídics
- Efecte integrador de la pena
- Efecte pedagògic o educatiu de la pena
- NEGATIVA : la pena ha d’intimidar a la societat
- P. J. A. von Feuerbach ( s. XVIII-XIX)
- La pena produeix sentiments de por
Prevenció especial
- Crítiques
- P. e. positiva: Fracàs dels tractaments ressocialitzadors. La pena de presó com un factor criminògen que potencia la perillositat del reu. Postures abolicionistes del D. Penal i de la pena
- Necessitat de pronòstics de perillositat: haurien de ser exactes i científicament encara no és possible. P.e. no pot, en general, justificar la intensistat de la pena
TEORIES MIXTES: protecció de la societat
- Teories retributives mixtes :
- Teories preventives mixtes :
Combinació de totes les teories sobre una base de retribució justa
Combinació de necessitat de prevenció general i de prevenció especial La retribució com límit màxim
Diferents moments de la pena
ROXIN :
A/ Comminació legal: prevenció general al servei de la
protecció de béns jurídics
B/ Aplicació judicial: confirmació de la serietat de
l'amenaça abstracta + retribució
C/ Execució de la condemna: confirmació de les
finalitats anteriors + prevenció especial
(ressocialització)
Levític, 24
- 10 Había salido con los israelitas el hijo de una mujer israelita y de padre egipcio. Cuando el hijo de la israelita y un hombre de Israel riñeron en el campo, 11 el hijo de la israelita blasfemó y maldijo el Nombre, por lo que le llevaron ante Moisés. Su madre se llamaba Selomit, hija de Dibrí, de la tribu de Dan. 12 Lo retuvieron en custodia hasta decidir el caso por sentencia de Yahveh. 13 Y entonces Yahveh habló a Moisés y dijo: 14 Saca al blasfemo fuera del campamento; todos los que lo oyeron pongan las manos sobre su cabeza, y que lo lapide toda la comunidad. 15 Y hablarás así a los israelitas: Cualquier hombre que maldiga a su Dios, cargará con su pecado. 16 Quien blasfeme el Nombre de Yahveh, será muerto; toda la comunidad lo lapidará. Sea forastero o nativo, si blasfema el Nombre, morirá. 17 El que hiera mortalmente a cualquier otro hombre, morirá. 18 El que hiera de muerte a un animal indemnizará por él: vida por vida. 19 Si alguno causa una lesión a su prójimo, como él hizo así se le hará: 20 fractura por fractura, ojo por ojo, diente por diente; se le hará la misma lesión que él haya causado a otro. 21 El que mate un animal, indemnizará por él; mas el que mate a un hombre, morirá. 22 Del mismo modo juzgarás al forastero y al nativo; porque yo soy Yahveh vuestro Dios.
PRINCIPIS DE GARANTIA
DRET PENAL OBJECTIU
( IUS POENALE)
Conjunt de normes
DRET PENAL SUBJECTIU
( IUS PUNIENDI )
Dret de l’Estat a castigar
Ex: Ordenança Universitat
- Art. 1: Qui tingui anotacions al CP durant l’examen serà sancionat amb l’expulsió immediata de la Universitat.
- Art. 2: Si durant l’examen algun estudiant és sorprès copiant, tota la classe estarà suspesa.
- Art. 3: A qui durant una classe agafi un bolígraf d’un altre company sense el seu consentiment, se li obrirà un expedient per la seva expulsió del centre.
- Art. 4: En cas de que l’alumne parli a classe, el professor/a podrà imposar qualsevol sanció que cregui convenient.
- Art. 5. Aquesta normativa també s'aplicarà a les infraccions comeses fins i tot abans de l'entrada en vigor d'aquesta norma
LÍMITS AL
IUS PUNIENDI
PRINCIPI DE LEGALITAT PRINCIPI D’UTILITAT O NECESSITAT
PRINCIPI D’INTERVENCIÓ MÍNIMA
PRINCIPI D’ EXCLUSSIVA PROTECCIÓ DE BÉNS JURÍDICS
PRINCIPI D’ HUMANITAT DE LES PENES
PRINCIPI DE CULPABILITAT
PRINCIPI DE PROPORCIONALITAT
PRINCIPI DE RESSOCIALITZACIÓ
Dimensions del principi de legalitat :
- No hi ha delicte ni pena si això no es preveu
expressament a la Llei
(GARANTIA FORMAL: RESERVA ABSOLUTA DE LLEI)
- Exigència de l’existència prèvia de preceptes
jurídics que permetin saber què està prohibit i
quines són les seves conseqüències
(GARANTIA MATERIAL)
Lex praevia
- Art. 9.3 CE, art. 1 y 2 CP
- Prohibició de retroactivitat lleis penals
desfavorables (art. 2.1 CP)
- Retroactivitat lleis penals més favorables
(art. 2.2 CP)
- Lleis temporals
- Lleis intermèdies més favorables
Lex scripta
- Llei escrita i formal: única font del Dret penal
- Lleis penals han de ser lleis orgàniques
Problemàtica lleis penals en blanc : remissió a normes extrapenals que no tenen el caràcter de llei orgànica?
Lex stricta y lex certa
1. Mandat de determinació o de
taxativitat
2. Lleis penals en blanc
- Lex stricta: Analogia: prohibició de
l’analogia in malam partem