power point 3 contractes, Apuntes de Derecho Administrativo

¡Descarga power point 3 contractes y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!

CONTRACTES (20989)

2n Curs GRAU EN DRET

Curs 2012-

Prof. Esther Farnós Amorós – Grup 1

1

Setmana 2

 I. Part General

 Tema I-3:

 Condicions Generals de la Contractació (CGC)

2

Formació del contracte per adhesió

 Problemes que plantegen aquests contractes:

 Fins a quin punt es pot dir que el consumidor ha consentit i que,

per tant, existeix C.?

 CiU té una capacitat de negociació i un nivell de formació inferiors, el

que el porta a adherir-se a les CGC redactades d’entrada per

l’empresari, sense poder influir en el seu contingut (STJCE, 1a,

15.3.2012, Ass. C-453/10, FFJJ 27 i ss)

 Quins poden ser els mitjans jurídics per evitar o reprimir els

abusos a què pot donar lloc la desproporció econòmica i

desigualtat entre les parts?

 Règim especial d’interpretació que afavoreixi l’interès de l’adherent

 Control de les condicions o clàusules abusives  accions

 Control formal o requisits d’incorporació  Control substantiu o de contingut

4

Les condicions generals de la contractació

 Formen part de C. d’adhesió (remissió ppt 3) entre predisponent (empresari o professional) i adherent (generalment, un CiU)  Funció econòmica: racionalització de les operacions comercials, reducció de costos i agilització de les prestacions (“C. tipus”)  Sotmeses a controls rigorosos per evitar l’abús al CiU en la contractació  protecció de l’adherent a Espanya, a partir del mandat de protecció general als CiU ( art. 51 CE ):  LCS (1980): primera menció legal a les CGC però només en el marc dels C. d’assegurança  LGDCU (1984) : condicions de l’obligatorietat CGC, nul·litat clàusules abusives i control administratiu  derogada per TRLGDCU  LCGC (1998) : Llei especial, que incorpora a SP la Dir. 93 / 13 /CEE, sobre clàusules abusives (Directiva de mínims)  des del 2007 s’aplica quan predisponent i adherent són empresaris  TRLGDCU (2007): n’impedeix l’ús abusiu quan predisponent és empresari i adherent CiU  Art. 1261-1264 PMCC

5

Les condicions generals de la contractació

 Regles d’interpretació:

 Bona fe i just equilibri entre els drets i obligacions de les

parts  exclou la utilització de clàusules abusives

 En cas de dubte sobre el sentit d’una clàusula obscura, si

l’acció que s’exercita és individual la clàusula s’ha

d’interpretar en el sentit més favorable al consumidor (art.

6.2 LCGC i 80.2 TRLGDCU)

 En cas de contradicció entre les CGC i les particulars

específicament previstes per a un C. en concret, prevaldran

aquestes darreres, excepte que les primeres beneficiïn més

l’adherent (art. 6.1 LCGC)

7

Clàusules abusives

 Control del contingut (art. 82-91 TRLGDCU)  2n control, un cop les CGC han passat el 1r filtre  nul·litat clàusules abusives  Definició (art. 82.1 TRLGDCU): “Se considerarán cláusulas abusivas todas aquellas estipulaciones no negociadas individualmente y todas aquéllas prácticas no consentidas expresamente que, en contra de las exigencias de la buena fe causen, en perjuicio del consumidor y usuario, un desequilibrio importante de los derechos y obligaciones de las partes que se deriven del contrato”  vid. també definició art. 3 i ss. Directiva 93 / 13 /CE, de 5. 4. 1993 (Directiva “de mínims”)  La negociació individual d’alguns elements o clàusules no exclou l’aplicació del RJ de les clàusules abusives a la resta del C. (art. 82.2 TRLGDCU)  Càrrega de la prova de la negociació individual  empresari  Fonaments de la protecció:  Art. 1256 CC (la validesa i compliment de les obligacions no es pot deixar a l’arbitri d’una de les parts contractants)  En general, són abusives les clàusules que atorguen al predisponent arbitri per decidir sobre el seu compliment o incompliment  Art. 7.1 CC (regla general de confiança)  Criteris de bona fe i equivalència o just equilibri entre les prestacions

8

Clàusules abusives

3. Manca de reciprocitat en el C.  ex: el CiU haurà de complir les seves obligacions, encara que l’empresari no hagi complert les seves (relació art. 1124 CC); facultar només l’empresari per resoldre el C. discrecionalment; redondeig a l’alça per serveis no usats: STS, 1a, 2.3.2011 (tipus interès préstecs bancaris) i SAP Madrid, 14a, 8.9.2005 (redondeig per excés sobre les fraccions inferiors a 1 hora i ½ hora en C. d’aparcament) 4. Imposició al CiU de garanties desproporcionades al risc assumit o imposició de la càrrega de la prova quan correspon a l’altra part 5. Desproporció en relació amb el perfeccionament i execució del C.  ex: penalització excessiva per descoberts; posar despeses o tributs que corresponen a l’empresari, a càrrec del CiU: ST J. Merc. 1 Bcn, 10.1. (“Ryanair”); obligació al CiU de subrogar-se en una hipoteca anterior; penalitzar el CiU que no compleix les seves obligacions amb una IDiP desproporcionada, etc. 6. Infracció de les regles sobre competència i dret aplicable  ex: pactes de submissió expressa a un Jutge o Tribunal diferent del del domicili del CiU o del lloc de l’obligació o de localització del bé immoble

10

Clàusules abusives

 Conseqüències del caràcter abusiu:  Nul·litat de ple dret (art. 83 TRLGDCU) les CA es tenen per no posades  Regla general  integració del C d’acord amb la bona fe (principi de conservació dels NJ) i moderació per part del Jutge, si C. pot subsistir sense les CA = nul·litat parcial que reequilibra la desigualtat existent inicialment entre les parts  Excepció  ineficàcia del C quan les clàusules subsistents determinin una situació no equitativa en la posició de les parts, que no pugui ser esmenada  Accions i legitimació  Nul·litat (art. 9.1 LCGC)  acció individual de l’adherent  Cessació/retractació/declarativa (art. 12.2n i 3r, LCGC)  accions col·lectives (interès concret/general)  Legitimats: associacions o corporacions d’empresaris i CiU (OCU, p.e.), Càmeres de Comerç, Institut Nacional del Consum, Col·legis professionals, Ministeri Fiscal (art. 16 LCGC)  Accessòria a la cessació: IDiP  Possibilitat publicació al BORME de les sentències fermes dictades en exercici d’una acció col·lectiva, a decisió de l’AJ (art. 21 LCGC) + inscripció en el Registre de CGC de les sentències judicials resultat d’una acció col·lectiva o individual que declara la no incorporació / nul·litat d’una CGC (art. 22 LCGC)  Control posterior (art. 84 TRLGDCU i 23 LCGC): Els Notaris i Registradors de la Propietat i Mercantils informaran sobre CGC i no autoritzaran ni inscriuran els C. amb clàusules declarades nul·les per abusives en sentència inscrita en el Registre de CGC

11