¡Descarga Diseño web: Importancia, aspectos a considerar y garantías de éxito - Prof. Blázquez Mañé y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
L'eterna i inútil discussió Joan Costa
Per quina raó el disseny no és art? Per a respondre a aquesta pregunta res millor que confrontar amb els arguments que solen esgrimir-se en contrari.
—El disseny és art? —No, estimada. Disseny és disseny. —No em negaràs que l'art i el disseny tenen molt en comú.... —També tu i jo tenim molt en comú, però som diferents. El que tenim en comú pertany a l'espècie. Però el que defineix la nostra identitat com individus únics i irrepetibles no és el que tenim en comú, sinó just el que ens és propi psicològica i culturalment. La teoria de la Forma ja ens va ensenyar que la percepció associa el que se sembla. Però quan vas més enllà de la percepció a la recerca d'un coneixement, i trobes una sola diferència, llavors segueix observant i descobriràs més i més diferències. Les úniques semblances entre art i disseny són purament formals. Però La Gioconda i la marca de Mercedes són una mica més que formes. —Doncs no han de ser molt diferents, perquè hi ha artistes que fan disseny i dissenyadors que fan art. —Un pot fer moltes coses distintes, pintar un quadre, dissenyar un cartell, cuinar i jugar als escacs. L'essencial de la teva pregunta no és la persona que fa la cosa, sinó la cosa que fa aquesta persona: art o disseny? O més exactament: el que interessa és la naturalesa d'aquestes coses. —Tu diràs el que vulguis, però hi ha dissenys que tenen valors artístics innegables. —L'artístic no és l'art. Leonardo, Van Gogh o Picasso no són artístics. L'adjectiu artístic està lligat a l'acte de la creació. Però estem parlant de substantius i amb majúscula: Art i Disseny. Desconfia de l'adjectiu artístic quan s'aplica a alguna cosa que no és art. Però desconfia també del disseny com adjectiu: mobles de disseny, roba de disseny, perruqueries de disseny o drogues de disseny. —Llavors, si parlem d'art, hem de pensar en bellesa, en una certa poètica?... —La bellesa o la poètica és el que sovint és la raó de l'obra d'art. La bellesa, o fins i tot la lletjor, és a l'art el que l'estètica és al disseny. Però una estètica funcional. El disseny no és art però viu d'ell perquè s'alimenta de les seves diferents estètiques. D'aquí vénen les confusions. —Doncs jo comparo disseny amb Kandinsky, Klee i Mondrian. —I per què no amb Rubens, El Greco o Grünewald? —Doncs perquè no tenen res a veure. —Com que no! No parlem d'art? —Si però no de l'art clàssic. —Llavors la teva pregunta està mal formulada o planteja un fals problema. En qualsevol cas, a quin art et refereixes? Si el que penses és si el disseny és art postimpresionista, o expressionista, o informalista, o surrealista, llavors la pregunta encara té menys sentit. —Doncs anem a donar-li la volta. Bacon, el cubisme, una performance i una instal·lació són art? —Si. Són expressions distintes de l'essencial. —I què és l'essencial? —L'essencial és que l'art es fa preguntes i el disseny soluciona problemes. El cubisme, l'abstracció no són experiments, són qüestionaments sobre la vida, el món, les nostres idees sobre tot això, la societat, els valors, la ment humana. —Preguntes sobre la ment? —Sí, sobre la naturalesa humana. Tu saps que la geometria, la matemàtica, l'espai i el
temps no estan en l'entorn, sinó en la nostra manera de percebre'l i de concebre'l. Estan en el nostre cervell. L'art cubista projecta formes mentals en la representació pictòrica del món. I aquestes formes són geomètriques perquè surten de dintre, no estan fora. Els pintors divisionistes o puntillistes van tenir una intuïció genial sobre la naturalesa de la llum, de la visió i de la percepció del color. Quan Kandinsky, Klee o Mondrian tanquen els ulls a la realitat externa i miren cap a endins, el seu llenguatge plàstic és la forma pura (el signe absolut com deia Walter Benjamin), la geometria, el color pur, el signe gràfic, el punt, la línia. En la natura no hi ha línies ni contorns, però si estan en la naturalesa del signe, el dibuix i l'escriptura. —Dir signe, dibuix i text és parlar de disseny. —Parlo de grafisme, que no és el mateix. Grafisme és l'univers del gràfic, el que els grecs van cridar graphein quan van trobar, en la mà humana, l'arrel comuna del dibuix i d'allò escrit. —Per això parlem d'art gràfic. —És ben cert que hi ha art gràfic i també disseny gràfic. El primer és el dibuix i el gravat de les Belles Arts. El segon és la praxi que va néixer amb la impremta gutenberguiana, el dibuix dels tipus de lletra, la composició de la pàgina impresa (per cert, amb la proporció àurea o el nombre d'or, que definien l'arquitectura de la pàgina impresa, és a dir, una síntesi de la geometria i la matemàtica: coses mentals). Després va venir el cartell, que ja no està emparentat amb el dibuix sinó amb la pintura. Que no és el món de la línia sinó de la taca. Després vindria la Bauhaus en ple industrialisme, que va convertir la praxi artesana del disseny al rang de disciplina. Art gràfic i disseny gràfic tenen en comú el graphein, és a dir, l'origen, que no és altre que la mà que traça? Però un segueix sent art i l'altre disseny. —Seguint els teus raonaments sobre les diferències, també podríem afegir que el dissenyador treballa per a un client que li paga i jutja el seu treball. —És així però només fins a cert punt, perquè també grans artistes eren pagats ja fora per donants, mecenes o cortesans. El que és essencial aquí no és que el dissenyador rebi diners pel seu treball, la qual cosa és just, sinó que qui li paga‚ imposa l'objectiu, la fi, la funció del que ha de fer i fins i tot el que ha d'aconseguir. No li dirà com ha de fer-ho (aquest és el camp de llibertat del dissenyador), sinó què ha de fer per a assolir l'objectiu del seu client. —Ja, l'artista és lliure. Ningú li imposa un objectiu. Això enllaça amb el que deies sobre la funció del disseny, que és resoldre problemes. —Així és. El disseny no té altra ideologia que l'eficàcia. —Bé, però imagino que Goya volia ser eficaç... —L'eficàcia és l'objectiu del pragmatisme, no de l'art. El dissenyador gràfic busca l'eficàcia en la solució d'un problema de comunicació, igual com el dissenyador industrial busca l'eficàcia en un problema de funcions. —L'objecte industrial també comunica. —Però la seva funció primera i essencial no és comunicar. I si és comunicar la funció primera i essencial del missatge gràfic. Un objecte no és un missatge. I si diem que un objecte com unes tisores o una sabata comuniquen és perquè tot el que és visible, tota forma, significa. —Si el disseny és comunicació, l'art també és comunicació, de l'artista amb el públic. —I parlar per telèfon també és comunicació. Però insisteixo. L'essencial no és que tot el que percebem comuniqui, cada cosa a la seva manera, sinó què és el que s'està comunicant. I sobretot, per a què. El dissenyador vol seduir-te perquè compris un producte, per a ficar una marca en el teu cap, perquè votis a un candidat o perquè no t'extraviïs pels laberints de monstruosos aeroports com el de Madrid Barajas. Aquestes són funcions del disseny. Que ben poc tenen a veure amb l'art. Perquè l'artista no es
- No beuràs, no fumaràs i no et drogaràs
- No tindràs costums cares
- Somniaràs i dissenyaràs, isomniaràs i tornaràs a dissenyar
- No siguis vanitós
- No siguis modest
- Pensaràs en tot moment en els que són realment grans
- No deixaràs passar un sol dia sense analitzar un disseny clàssic
- No adoraràs Londres, Nova york, París o Berlín
- Dissenyaràs per complaure’t a tu mateix
- Seràs difícil de complaure
1.- Detalls a tenir en compte en el disseny web En arribar el moment en que una empresa decideix ser a Internet, per al disseny de la pàgina web pot confiar en el fill, l’amic o el parent de qui sigui, en aquell “noi que ho fa molt bé”..., o també pot planificar una presència que no degui tot el mèrit d’un possible èxit a la casualitat. És a dir, pot optar per escollir l'opció que més garanties ofereixi entre les moltes empreses dedicades al disseny web que es poden trobar. La presència corporativa a la xarxa, pot resultar molt útil a una empresa, sempre i quan el disseny web es prepari buscant una efectivitat comercial. Per a aconseguir aquesta efectivitat, tant el disseny web com l’estructura de la pàgina i molts altres paràmetres, ha de respectar unes normes bàsiques i lògiques, que permetran a la pàgina no només ser atractiva a l’empresa, si no també als cercadors, que faran que les persones interessades en els productes i/o serveis que s’ofereixen, els trobin fàcilment. Per aquests motius, cal assentar-se una estona i plantejar quines han de ser les característiques de la pàgina web, definir el disseny web més adequat, i també la finalitat, el grau d’implicació i la dedicació que es pot oferir a la pàgina web. Per a totes aquestes decisions, cal tenir en compte la disponibilitat, ja que és el que definirà finalment l’opció més adequada a cada cas. Pot ser que l'objectiu del disseny web sigui únicament “complir” amb el que s'imposa com a una “obligació moderna”, la de simplement “ser” a la xarxa. Si la presència a internet només pretén “ser a internet” com a finalitat, i no com a mitjà per a aconseguir una promoció comercial més completa, qualsevol alternativa de disseny web pot resultar vàlida, i no és necessari invertir els diners que una empresa professional requerirà per a aquesta presència. Per aquest tipus de disseny web, el millor és optar per la solució més econòmica, ja que estalviaran diners per a aconseguir uns resultats igualment de nuls.
2.- Què és el disseny web? Cal tenir en compte que difícilment algú que entri a recrear-se i gaudir del meravellós disseny web de la pàgina corporativa tindrà intenció de comprar els articles que s'hi ofereixen o bé contractar-ne els serveis, la característica principal dels usuaris que saben què estan buscant és la pressa per trobar-ho, i per tant el que més valoren del disseny web és la facilitat per a arribar a la informació desitjada. El disseny web , s'ha d'entendre com un tot que no només es compon dels elements gràfics i colors de cada pàgina, si no també la mateixa organització en una pantalla, i més important encara, l' estructura de les pantalles de les pàgines web, i la facilitat de l'usuari per a accedir allà on vol anar. Existeixen molts punts a tenir en compte en el disseny web, els que mereixen una especial atenció son tres aspectes prioritaris. La imatge gràfica. El més important, és que el disseny web agradi a l'empresa, que les pàgines web siguin atractives, agradables, que no cansin la vista, que els colors no es
confonguin amb facilitat (especialment pensant en persones amb deficiències visuals), i també que els espais més interessants de cadascuna de les pantalles de la pàgina web destaquin davant de la resta de continguts. Així s'aconsegueix facilitar la consulta a l'usuari i estalviar temps (les imatges de la pàgina web han d'estar optimitzades per Internet, de manera que a més d'oferir un disseny web atractiu es carregarà ràpid i permetrà una navegació còmoda i eficaç, fins i tot per a aquelles persones que tenen connexions amb prestacions limitades). La distribució dels continguts a les pantalles, també és prioritària en el disseny web. La pàgina ha de mantenir un ordre lògic, i sempre que sigui possible, mantenir una mateixa estructura i ubicació dels menús i continguts. També resulta útil que els usuaris puguin consultar la ruta de pantalles des de la pantalla inicial fins la que es veu (inici – empresa – situació), de manera que sàpiguen com han arribat, i poder tornar. També és important per a un disseny web adequat que la pàgina compleixi els estàndards del W3C, garantint així l'accessibilitat a la pàgina web. L'estructura dels apartats, és un altre element important del disseny web, ja que cal que sigui el màxim d'intuïtiva per als usuaris, i ha de garantir la facilitat per a arribar a totes i cadascuna de les pantalles de la pàgina web, aquest element és fonamental, no només per als usuaris, sinó també per aconseguir que la pàgina web tingui visites referides des de cercadors.
3.- Disseny web i disseny de publicitat En dissenyar pàgines web , molt sovint no es té en compte un detall de màxima importància, i és que si bé el disseny gràfic d'un anunci és bàsic per al bon funcionament a la resta de mitjans, internet, a part de l'aspecte gràfic un bon disseny web necessita altres coses, entre elles, el disseny de pàgines web ha de ser optimitzat per a cercadors. En posar un anunci en una revista, diari, ràdio o televisió, el públic objectiu és el que ja té el canal escollit, aquelles persones que llegeixin, vegin o bé escoltin el mitjà tindran accés al missatge publicitari sense cap més problema, l'únic que cal fer, és trobar la manera de que la publicitat ofereixi uns trets diferencials que li permetin destacar entre la resta dels anuncis, i mantenir-se així en la memòria del lector, oient o bé espectador. Per internet, la situació és més similar a la impressió i el repartiment de fulletons per a fer una bustiada, no és suficient un bon disseny, també s'ha de fer arribar al públic , amb la diferència que amb un disseny web adequat , la distribució pot limitar-se a les persones que a cada moment necessiten allò que ofereix l'empresa , és a dir, sense molestar ni fer perdre el temps a ningú quan no està interessat en el que l'empresa ofereix. Per a aconseguir aquest objectiu, una pàgina web necessita una promoció activa , i que no es limita a un disseny gràfic atractiu, ja que el mitjà és internet, i les eines que serveixen per buscar les pàgines (cercadors com google, yahoo, live...), les ordenen tenint en compte els seus continguts, el nivell d'importància d'aquell tema en una pàgina concreta comparativament a les altres pàgines, i també l'interès que genera el contingut en altres pàgines web... entre altres. En dissenyar pàgines web amb domini propi, implica necessàriament que la pàgina web de l'empresa va “per lliure” , i per tant, els resultats seran mèrit exclusiu de la pàgina, i conseqüència de la seriositat amb que s'hagi dut a terme tant el disseny web com la promoció posterior. Cal per tant, que a més del disseny web, també cal ocupar-se de fer que el públic tingui un accés més fàcil a la pàgina web. Aquesta necessitat, s'ha de tenir en compte des del primer moment de desenvolupament web, ja que la mateixa estructura de la pàgina té una gran importància en la facilitat amb que es podrà localitzar als cercadors en un futur.
.flv > arxius de Flash Video
Tipus d’imatge Gif (Graphic Interchange Format) 8 bits 256 colors
Jpeg Joint Photgraphic Experts Group) 24 bits color real Png (Portable Network Graphic) 24 bits color real
Aplicacions web
Lloc web que produeix dades dinàmiques (web dinàmic) en contra del web amb dades estàtiques que cal actualitzar manualment (web estàtic). Inclou una base de dades i llenguatges de programació de servidor com ASP o PHP
Altres modalitats: flash o televisio digital
http://www.balzac.tv/ http://ip.tvcatalunya.tv/ http://www.3cat24.cat/ http://www.sies.tv/ http://www.elterrat.tv
pàgina web=lloc web
El flux d’informació hostatjada i/o referenciada en un conjunt de pàgines
web , que es gestiona amb un programari específic, podria ser una definició
de lloc web. D’altra banda, una pàgina web és una de les que poden
compondre el lloc.
Un lloc web no hauria de ser un simple aparador estàtic i immòbil al llarg
del temps, sinó al contrari, hauria de ser una informació que s’actualitza, es
renova, s’amplia i es modifica amb una freqüència pensada i planificada.
El valor permanent del lloc web està determinat pels aspectes visuals, el
contingut, la tecnologia que es fa servir, la facilitat d’ús i la consecució de
l’objectiu per al qual s’ha dissenyat.
La forma ha de ser pensada per a una funció comunicativa.
La forma ha de tendir a la senzillesa i a la descàrrega ràpida per a ajudar a
la comprensió.
No cal fer difícil el que podem fer simple.
DIFERENTS ESTRUCTURES D’UN LLOC WEB
ESTRUCTURA LINEAL
ESTRUCTURA EN XARXA
ESTRUCTURA JERÁRQUICA SIMPLE
ESTRUCTURA JERÁRQUICA COMPUESTA
L'usuari aferma el seu control d'una xarxa que abans governaven grans empreses
La senzillesa tecnològica i els joves han donat motiu a una generació de 'súper usuaris' L'esclat de la bombolla digital dels 90 ha donat pas a la Web 2.0, un nou entorn tecnosocial controlat pels usuaris i que els experts qualifiquen de revolució
MAITE GUTIERREZ > lavanguardia.es La xarxa ha deixat de ser un conjunt de pàgines web on els usuaris consulten informació i s'envien missatges entre si. Les persones han agafat les regnes del cavall digital i ho dirigeixen, sense rumb fix, per un camí que elles mateixes construeixen. És el que es denomina Web 2.0, un canvi de paradigma fruit del nou entorn tecnosocial, "la primera gran innovació que no ha estat planificada", en paraules d'Antonio Fumero, enginyer de telecomunicacions i expert en internet. La Web 2.0 - terme inventat per l'editorial O´Reilly Media, i que a molts no els sembla rigorós, però que és el que s'ha imposat- posa nom a la transformació que es viu en la xarxa des de l'any 2004. Comencen a sorgir llavors, o a popularitzar-se, recursos i eines pensades perquè els usuaris muntin la seva pròpia pàgina, generin i comparteixin informació i col·laborin en línia. En definitiva, la persona adquireix protagonisme, participa de forma més activa i és la responsable del que es troba viatjant per les autopistes de la informació. Els exemples més clars i més coneguts són Wikipedia. org - l'enciclopèdia on line col·laborativa-, Youtube. com - xarxa social per a compartir vídeos-, Flickr. com - versió fotogràfica de Youtube- o Meneame. net - on els usuaris voten els continguts que apareixen, els enalteixen o els critiquen. El poder de les noves plataformes digitals és notable. Wikipedia se situa com la sisena pàgina web més visitada del món, segons dades de la consultora comScore; el món virtual Second Life té prop de nou milions d'usuaris registrats; la xarxa social Myspace va aconseguir superar el mig milió d'abonats en els menys de dos mesos que duu funcionant la seva versió espanyola i el nombre de blogs supera els 70 milions en tot el món. "Metafòricament parlant, podríem il·lustrar la situació observant com, després de l'esclat de la bombolla.com de finals del segle passat, d'entre els cadàvers de multitud d'emprenedors, consultors i directius - que en el seu moment es van veure enlluernats per les possibilitats de la xarxa de xarxes- i recolzant-se en la infraestructura tècnica desplegada durant els anys de bonança, irromp una nova generació de súper usuaris", escriu Antonio Fumero en el llibre Web 2.0, editat per la fundació Orange. L'aparició dels súper usuaris als quals es refereix Fumero té una doble explicació. D'una banda, la generació denominada per l'especialista en aprenentatge informàtic i escriptor Mark Prensky com a nadius digitals s'incorpora al món de la xarxa. Es tracta, tal com explica el psicòleg Jaume Almenara, d'una generació que neix sota un nou paradigma, el de la imatge i la societat de la informació. Almenara sosté que, igual que va ocórrer amb la impremta en el segle XV, internet i les
termes generals com la facilitat amb que les persones amb minusvalideses poden interactuar amb els llocs Web. Un lloc accessible és aquell on els elements de disseny com el color, la grandària de les fonts i la disposició dels elements no dificulten la comprensió del contingut del lloc. Definició de minusvalideses Les minusvalideses poden dividir-se en les següents categories: · Deficiències visuals · Deficiències auditives · Deficiències motores · Deficiències cognitives Cadascuna d'aquestes categories inclou un conjunt propi d'estats. Per exemple, dintre de les deficiències visuals s'engloben problemes de visió baixa, daltonisme i ceguesa. Les eines i tècniques desenvolupades per a abordar aspectes relacionats amb invidents són molt diferents a les destinades a resoldre problemes de daltonisme. Potser la categoria més diversa és la de les deficiències cognitives. En aquest grup s'inclouen les persones amb desordres psicològics, així com persones amb minusvalideses associades amb problemes d'aprenentatge i desenvolupament. Aquest tipus d'usuaris solen confiar en equips i aplicacions especials per a accedir al contingut Web. Aquestes eines, conegudes com tecnologies auxiliars, inclouen des de lectors de pantalla fins a pantalles tàctils i punters de cap. Un aspecte crucial del seu funcionament és el d'operar sobre continguts aptes per a ser llegits i processats de manera no convencional. És responsabilitat dels dissenyadors que això resulti possible. Altres limitacions A aquestes categories han d'agregar-se les minusvalideses temporals. Així mateix resulta important tenir present que a mesura que envellim creixen les possibilitats de veure'ns afectats per algun tipus de minusvalidesa. De fet, gairebé el 75% de la població de més de 80 anys sofreix algun tipus de deterioració en les seves capacitats. Addicionalment, els llocs accessibles possibilitaran als usuaris de capacitats plenes el complet accés als continguts independentment de l'aplicació d'usuari que utilitzi (navegador estàndard, navegador de veu, navegador de text, telèfon mòbil, etc.) i de les limitacions de l'entorn en el qual operi (entorns sorollosos o silenciosos, habitacions infra o supra il·luminades, entorn de mans lliures, etc.). Iniciativa d'Accessibilitat Web (Web Accessibility Initiative WAI): un camí La Iniciativa d'Accessibilitat Web del World Wide Web Consortium representa un camí definitiu a l'hora d'encarar el desafiament de l'accessibilitat. En aquest sentit ha emès una recomanació denominada Pautes d'Accessibilitat del Contingut en la Web on s'explica com fer accessibles els continguts de la Web a persones amb discapacitat. El document conté un apèndix que estructura tots els punts que haurien de tenir-se en compte a l'hora de desenvolupar un lloc per a Web organitzats com punts de verificació per tema i prioritat, comprenent imatges, multimèdia, taules, marcs, formularis i scripts. Cadascuna de les 14 directrius de les Pautes d'Accessibilitat té associat un nivell de prioritat: · La Prioritat 1 engloba les accions que els dissenyadors "han de" adoptar perquè un lloc sigui accessible. · La Prioritat 2 inclou les accions que els dissenyadors "haurien de" adoptar perquè un lloc sigui accessible. · La Prioritat 3 representa les accions que els dissenyadors "poden" adoptar per a millorar l'accessibilitat d'un lloc. Els punts de la Prioritat 1 estableixen la base dels estàndards d'accessibilitat de pràcticament tots els països on s'ha adoptat una política formal d'accessibilitat.
Sorgeix així el concepte d’Accessibilitat, definida en termes generals com
la facilitat amb que les persones amb minusvalideses poden interactuar amb
els llocs Web. Un lloc accessible és aquell on els elements de disseny com
el color, la grandària de les fonts i la disposició dels elements no dificulten
la comprensió del contingut del lloc.
0 0
Definició de discapacitats Les discapacitats poden dividir 1 Ese en les
següents categories:
· Deficiències visuals
· Deficiències auditives
· Deficiències motores
· Deficiències cognitives
També cal tenir en compte les possibilitats per entorn geogràfic o social de
l’accés a internet, que pot estar molt limitat o ser fins i tot inexistent
Iniciativa d’Accessibilitat Web (Web *Accessibility *Initiative *WAI): un
camí. La Iniciativa d’Accessibilitat Web del *World *Wide Web
*Consortium W3C representa un camí definitiu a l’hora d’encarar el
desafiament de l’accessibilitat.
En aquest sentit ha emès una recomanació denominada Pautes
d’Accessibilitat del Contingut en la Web on s’explica com fer accessibles
els continguts de la Web a persones amb discapacitat.
Cadascuna de les 14 directrius de les Pautes d’Accessibilitat té associat un
nivell de prioritat:
· La Prioritat 1 engloba les accions que els dissenyadors “han de” adoptar
perquè un lloc sigui accessible.
· La Prioritat 2 inclou les accions que els dissenyadors “haurien de” adoptar
perquè un lloc sigui accessible.
· La Prioritat 3 representa les accions que els dissenyadors “poden” adoptar
per a millorar l’accessibilitat d’un lloc.
Què és la usabilitat? Tècniques que ajuden als éssers humans a realitzar tasques en entorns gràfics d'ordinador.
Tres conceptes molt importants. Treballem per a éssers humans, que volen realitzar una tasca d'una forma senzilla i eficaç i en aquest cas particular, l'han de realitzar enfront d'un ordinador en un entorn gràfic, la web. La usabilitat ajuda que aquesta tasca es realitzi d'una forma senzilla analitzant el comportament humà, i els passos necessaris per a executar la tasca d'una forma eficaç. Potser soni una mica a treball industrial, però al fer referència al terme "tasca", estem fent referència a buscar un programa que volem veure en la tele, a veure informació sobre el meu equip de futbol favorit, a comprar un llibre sobre arts marcials.
Realment fa falta la usabilitat per a fer una web? Si. Sigui la teva web un portal o una pàgina personal, no oblidis que la gent que entra en la teva web és per que bàsicament busca una mica. Fer-ho senzill és decisió teva, però segur que entre tots podem fer
· El lloc ha de ser senzill, perquè els usuaris se sentin còmodes i no es perdin cada vegada que necessitin trobar una informació en la pàgina Web. · Posar breus conclusions al principi ajuda a l'usuari a trobar el que busca en poc temps. · Escriu els continguts resumits un 25% del que posaries en un paper (llegir en pantalla costa molt) · No sobrecarregar d'informació als usuaris, han de realitzar-se recorreguts de lectura, quedant a la vista com és la informació principal i com la secundària. · Els colors han d'utilitzar-se amb precaució per a no dificultar l'accés als usuaris daltònics (aprox. un 15% del total). · Utilitzar interfícies conegudes, els llocs web han de requerir un mínim procés d'aprenentatge. · Llegibilitat, el color dels textos ha de contrastar amb el del fons, i la grandària de font ha de ser suficientment gran.
En conclusió podríem dir que els usuaris han de ser capaços d'arribar als seus objectius amb un mínim esforç i uns resultats màxims. Parlar d'Accessibilitat Web és parlar d'un accés universal a la Web, independentment del tipus de maquinari, programari, infrastructura de xarxa, idioma, cultura, localització geogràfica i capacitats dels usuaris. Per exemple una web deixa de ser accessible quan per a poder visualitzar-la correctament necessitem un pluguin especial o navegador. Així doncs, la idea és fer el nostre lloc web accessible per a tots els usuaris independentment de les circumstàncies i els dispositius utilitzats a l'hora d'accedir a la informació. Una pàgina accessible ho serà tant per a una persona amb discapacitat, com per a qualsevol altra persona que es trobi sota circumstàncies externes que dificultin el seu accés a la informació.
usabilitat web
Una imatge (no) val més que mil paraules
Definiríem la usabilitat com les tècniques que ajuden als usuaris a realitzar
tasques en entorns gràfics web, és a dir, que hem d’aconseguir que els
usuaris siguin capaços d’arribar a els seus objectius amb un mínim esforç i
uns resultats màxims.
Regles d’usabilitat:
1. Rapidesa i fiabilitat
A internet importa que el teu web sigui més ràpid que excessivament
elaborat, fiable que modern, senzill que complex, directe.
2. Simplicitat
L’usuari ha de tenir molt clar en tot moment com s’arriba a lainformació. Si
vols fer una pàgina decent, simplifica, redueix, optimitza.
Reutilitza tots els elements que puguis, l’usuari t’ho agrairà.
3. Indexable
Utilitza sempre que puguis el text real, les animacions i les imatges són
“rastrejables” pels motors de cerca i no obtindràs bons posicionaments
4. Seguretat
Si en el món real de vegades ens costa fiar-nos del banc de la cantonada,
imagina’t com se sent la gent a internet quan arriba a la teva al teu lloc web.
Procura que tot funcioni com un rellotge perquè la gent pugui fiar-se del teu
lloc web. Comprova que tot funcioni i amb tots els navegadors possibles.
5. A internet l’usuari és qui mana.
Això vol dir que sense usuaris el teu lloc web no té futur, així que més et
val que en tinguis cura i els donis el que et demanen, en cas contrari et
quederàs sol. Actualitza els continguts i les dates!
6. La confiança costa molt de guanyar i es perd amb un mal enllaç.
Això vol dir que tal com està la competència a internet, no pots perdre ni un
sol visitant per tenir un enllaç mal fet. És millor sortir amb alguna cosa
senzilla i anar-la complicant a poc a poc, que sortir amb tot i veure “que és
el que passa”
7. Posa les conclusions al principi.
L’usuari se sentirà més còmode si veu les metes al principi. D’aquesta
forma no haurà de buscar el que necessita i perdrà menys temps a
completar la seva tasca. Si completa la seva tasca en menys temps se
sentirà còmode i potser es dediqui a explorar el teu site o potser el recomani
a un amic.
8. Bons continguts.
Escriure bé per a internet és tot un art. Però seguint les regles bàsiques de
posar les conclusions al principi i escriure sobre un 25% del que posaries
en un paper, es pot arribar molt lluny. Llegir en pantalla costa molt, per
tant, en el cas de textos per a internet, redueix i simplifica tot el que puguis.
GUIÓ DEL PROJECTE QUE ES VOL DENSENVOLUPAR Descripció dels objectius que tindrà el lloc web de cadascú, especificant els continguts que s’utilitzaran en cada pàgina i l’arquitectura i jerarquia que tindrà el web que dissenyarem. També s’especificaran les imatges o il·lustracions necessàries per il·lustrar gràficament les diferents pàgines del lloc web.
Esquema:
**1. Descripció general del nostre lloc web (text breu)
- Continguts** a. Pàgina inicial b. Pàgines secundàries (Pàgina secundària 1, Pàgina secundària 2....) 3. Arquitectura del lloc web (es pot descriure mitjançant un text, és a dir, indicant els diferents enllaços que tindrà cada pàgina o bé un gràfic)
Exemple de guió d’un projecte de lloc web
d’estudis. Flauta. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis. Clarinet. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis. Saxo. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis. Cant. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Pàgina –SERVEIS ADMINISTRATIUS– Secretaria. Enllaç amb la pàgina que servirà per consultar informació relativa als processos administratius i des de la qual es podran baixar impresos o enviar formularia. Calendari. Publicació del calendari del curs marcant les dates clau.
Pàgina –ACTIVITATS– Actualitat. Text explicant les activitats més immediates, la seva data i el lloc de celebració en un espai principal de la pàgina. Informacions. Índex de les activitats realitzades per l’escola amb un comentari de com es va desenvolupar i algun document gràfic de l’acte.
