¡Descarga Procedimiento y legitimación para la promoción de elecciones sindicales en España y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
Semestre Feb – Jun19 Unitat 2
Prova d'avaluació contínua - PAC 2
SOLPAC 2
Enunciats de la PAC
1.- QÜESTIONS PRÈVIES: PROCEDÈNCIA DE LA PROMOCIÓ D'ELECCIONS SINDICALS,
CIRCUMSCRIPCIÓ I LEGITIMACIÓ.-
El primer que hem de plantejar-nos és la possibilitat de promoure eleccions sindicals. En funció de les dades exposades i, atès que està propera la finalització de l'anterior mandat representatiu (quatre anys ex art. 67. Estatut dels Treballadors, Reial decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre), serà factible promoure noves eleccions de conformitat amb el que es disposa per l'art.1.1 del Reial decret 1844/1994, de 9 de setembre, tenint en compte que la circumscripció electoral és el centre de treball (Sentència del Tribunal Suprem de 31 de gener de 2001, recurs de cassació 1959/2000, EDJ 2001/2689; STS de 20 de febrer de 2008, EDJ 2008/31210), regla aquesta que solament té una excepció, com més endavant s'examinarà, i que es refereix al comitè d'empresa conjunt (art.63.2 TRLET).
Centrant-nos en el supòsit a debatre, s'observa que tant els sindicats que gaudeixen de la qualitat de més representatius a nivell estatal, com els treballadors -per majoria- del centre de treball on es pretenen celebrar les eleccions ostenten la legitimació (art.67.1 TRLET^1 ) per a la promoció.
2.- NOMBRE DE REPRESENTANTS A TRIAR.-
A Madrid es designarà comitè d'empresa, en computar-se 80 treballadors (ex art. 63.1 TRLET); correspondran, per tant, 5 membres (art.66.1 TRLET). El càlcul dels treballadors a aquests efectes, haurà de respectar les regles contingudes en art.72.2 i 67.1 TRLET. D'aquesta forma, obtenim:
.Treballadors indefinits: 50
.Treballadors fixos-discontinus i amb contracte de durada determinada superior a l'any: 26 (sumem tots els treballadors).
.Treballadors amb contracte de durada determinada inferior a l'any: la regla és computar el nombre real de jornades i dividir-ho entre 200. No obstant això, si el quocient fos superior a la suma de treballadors indefinits i temporals, es reduirà fins a aquest nombre. 800/200: 4 treballadors a computar (art.9.4.3 RD 1844/1994).
A Valladolid s'uniran els dos centres de treball (per estar dins de la mateixa província i explicar cada centre amb més de 9 treballadors^2 ) a fi de designar també un comitè d'empresa, encara que en aquest cas seria un comitè d'empresa conjunt. Tal agrupació és possible atès que cadascun dels centres de treball té aïlladament 10 treballadors.
(^1) La ja citada STS de 20 de febrer de 2008, RJ 2008/1901, assenyala que la legitimació ostentada pels
treballadors té el seu sustento constitucional en l'art.129.2 CE. (^2) L'exigència que els centres de treball que s'agrupin tinguin almenys 10 treballadors és posada de manifest per
STS de 20 de febrer de 2008, RJ 2008/1901, en atenció a la interpretació sistemàtica que s'ha de realitzar de l'art.62.1 i 63.2 TRLET. En el mateix sentit, STS 28 de maig de 2009, recurs 127/2008 o 7 de febrer de 2012, recurs 114/2011.
PAC 2
Al centre que hem denominat “A” hi ha un total de:
.Indefinits:20.
.Fixos-discontinus: 1.
.Temporals amb contracte de durada superior a l'any: 5.
.Eventuals amb contracte de durada inferior a l'any: veure les jornades: 1600/200: 8 treballadors a computar.
Total de plantilla: 34.
Al centre “B” hi ha un total de:
. Indefinits: 10.
.Fixos-discontinus: 2.
.Temporals amb contracte de durada superior a l'any: 20.
.Eventuals amb contracte de durada inferior a l'any: jornades computables: 3200/200:16 treballadors a computar.
Total de plantilla: 48 treballadors.
El comitè d'empresa conjunt, tindria un total de 82 treballadors, la qual cosa suposa la possibilitat de designar 5 membres del comitè d'empresa (art.66.1 TRLET).
A Sant Sebastià:
.Indefinits i temporals amb contracte de durada superior a l'any: 145.
.Temporals amb contracte de durada inferior a l'any: 3400/200: 17 treballadors.
Total de plantilla: 162 treballadors. Això és, li correspon un comitè d'empresa amb 9 membres (art.66. TRLET).
A Pamplona no procedeix l'elecció pretesa; al no comptar un dels centres de treball amb el mínim de 10 treballadors no es pot unir amb l'altre (el de 41 empleats) per formar un comitè d'empresa conjunt, en atenció a la interpretació sistemàtica que hem de sostenir de l'art. 62 i 63 de l'ET -STS de 20 de febrer de 2008, RJ 2008/1901; STS de 7 de febrer de 2012, RJ 2012/3752 o STS d'11 de febrer de 2015, EDJ 2015/21866-.
Tingui's en compte que el comitè d'empresa conjunt no és una opció o alternativa lliure, sinó que és obligatòria la seva constitució (sempre que concorrin els requisits legals als quals abans al·ludíem). Per aquesta raó, en cadascun dels centres de treball caldrà designar delegats de personal.
Al centre de treball que compta amb 9 treballadors, i sempre que aquests ho decideixin per majoria, podran tenir un delegat de personal.
Al centre de treball de 41 empleats, procedirà la designació de 3 delegats de personal (actuació mancomunada).
3.- EN RELACIÓ Als TEMPORALS: JORNADES REALMENT TREBALLADES?
No. S'inclouen totes les jornades les efectivament treballades i els períodes de descans computables com de treball efectiu (art.9.4 RD 1844/1994).
4.- SOBRE ELS ELEGIBLES.-
a.- Sra. Elena Martín Alfonso que té un contracte en pràctiques de 2 anys de durada -en virtut del grau en Dret- tot i que ja porta un any de permanència en l'empresa i que pertany al sindicat XXXX.-
PAC 2
incompliments laborals.
8.- REPRESENTACIÓ ESPECÍFICA EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.-
No cal promoure noves eleccions. Aquests representants específics i especialitzats poden ser delegats de prevenció (art.35-37 Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei 31/1995, de 8 de novembre) o comitè de prevenció de seguretat i salut (art. 38 i art. 39 Llei de Prevenció de Riscos Laborals).
El nombre de delegats de prevenció es fa dependre de la plantilla de l'empresa o centre de treball (en el nostre cas, és aplicable l'escala de 50 a 100 treballadors, tenint en compte que el còmput dels treballadors es realitza de la mateixa forma que ja empréssim per determinar el cens, per la qual cosa corresponen dos delegats de prevenció); el comitè de seguretat i salut, per la seva banda, es crearà en totes les empreses que tinguin a partir de 50 treballadors, sent est un òrgan paritari i col·legiat (art.38.1 i art.38.2.º Llei de Prevenció de Riscos Laborals), això és, compost per representants dels treballadors i de l'empresari.
Com indicàvem abans, no cal promoure eleccions doncs la designació dels delegats de prevenció es fa per i entre els representants unitaris de l'empresa (art.36.2 Llei de Prevenció de Riscos Laborals).
SEGON SUPOSAT.-
1º.- Podem entendre que el col·legi (de conformitat amb el que es disposa per l'art.12 RDL 20/2012) és una unitat electoral en ser un centre docent no universitari, que podrà promoure la celebració d'eleccions per majoria dels funcionaris docents (art.43.1.b) de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, Reial decret Legislatiu 5/2015 de 30 d'octubre) sense necessitat -tot i que també estarien legitimats en virtut del mateix art.43- de comptar amb els sindicats.
2º. - La representació unitària es plasmarà en la designació de delegat de personal, que no ha d'elaborar reglament de funcionament intern de cap tipus, a diferència del que ocorreria si el legalment requerit hagués estat la designació de junta de personal (art.39.6 EBEP).
3º.- El delegat de personal que finalment es triï gaudirà d'un crèdit d'hores mensuals en la seva jornada laboral (art.41.1 EBEP) que, es fa dependre de la grandària de la plantilla. En aquest supòsit, li correspondran 15 hores mensuals (fins a 100 funcionaris). Recordar que no podran ser sancionats per l'exercici del seu càrrec (prerrogativa aquesta que s'estén durant tot el seu mandat i un any després de la seva expiració).
