¡Descarga Proceso Perceptivo: Desde la Retina Hasta la Consciencia y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Psicologia de la Percepció/ Aula 1 10.
PAC 1
Nom: Judith
Cognoms: García Zafra
Resolució de la PAC
Activitat 1 a) El procés perceptiu des que la llum del semàfor incideix en la nostra retina fins que en som conscients d’aquesta segueix una sèrie de fases. En la primera fase detectem l’estímul, és a dir, la llum del semàfor que prové de l’entorn és captada pel sentit de la vista. La segons fase és la transducció que consisteix en la conversió d’un tipus d’energia en un altre. Els nostres receptors sensorials, com els fotoreceptors (llum), transformen l’energia física de l’estímul en energia elèctrica per tal que la informació rebuda a través de la vista pugui ser enviada a través d’impulsos nerviosos fins al cervell que és l’òrgan que efectua el procés de la visió. Per tant, la funció de l’ull és traduir les vibracions electromagnètiques de la llum en un determinat tipus d’impulsos que es transmeten al cervell a través del nervi òptic. Un cop efectuada la transducció es desencadenen impulsos nerviosos que transmeten la informació codificada des dels receptors fins al cervell. Un cop la informació procedent dels receptors sensorials arriba al cervell, aquest la processa, l’organitza, la interpreta i li atorga un significat que en aquest cas és que s’ha d’aturar el vehicle i esperar que el semàfor es posi de color verd.
Psicologia de la Percepció/ Aula 1 10. Molts autors afegeixen l’acció com a part del procés, és a dir, que aquest no acaba amb el reconeixement. b) En la majoria de cops entren en consideració els dos models. Sense coneixement no hauríem vist que aquell núvol té forma d’unicorn. Cal que tinguem el concepte d’unicorn, quines característiques el defineixen, quina paraula el designa com a tal. No només el coneixement incideix en la percepció sinó que també cal tenir en compte les expectatives del subjecte, ja que influencien molt la percepció. Les expectatives fan referència a allò que esperem que passi en un moment determinat i això condicionarà a la nostra actitud a l’hora de percebre un determinat estímul. Molts cops quan estem esperant i mirem al cel tenim la predisposició de buscar formes que a nosaltres ens resultin familiars o que relacionem amb alguna cosa que tingui un concepte definit actualment. Una persona que no sàpiga què és un unicorn o que no conegui allò que caracteritza el concepte segurament la forma del núvol no l’hagués associat amb un unicorn. Activitat 2 Primerament començaré dient que dues propietats fonamentals dels estímuls són la seva intensitat i la seva qualitat, tal com assenyalen Smith, Nolen-Hoeksma, Fredrickson i Loftus (2003). Les dues propietats han de ser codificades pels receptors i per les vies neuronals que condueixen al cervell. Quan la intensitat de l’estímul és baixa, els impulsos nerviosos apareixen més espaiats en el temps i, a més, l’interval entre impulsos és variable. Però quan la intensitat de l’estímul és alta, els estímuls nerviosos es presenten amb més freqüència i de manera regular.
Psicologia de la Percepció/ Aula 1 10. i el reconeixement d’imatges. D’altra banda, a través del sistema tectopulvinar on les seves funcions visuals consisteixen en l’orientació i la localització dels objectes. Finalment, al còrtex cerebral, s’aconsegueix la sortida perceptiva que ens permet obtenir l’experiència conscient de veure els objectes del món real. En tancar un dels ulls deixem de tenir visió estereoscòpica i el que tenim més lluny no ho acabem de veure, ja que no disposem de cèl·lules fotoreceptores ni, a conseqüència d’això, visió. Per això la part esquerra desapareix. Activitat 4 Els mètodes psicofísics clàssics descrits per Fechner són mètodes que s’usen per a mesurar la relació quantitativa entre un estímul i la percepció que genera. L’autor descriu tres mètodes per mesurar el llindar absolut; el mètode dels límits, el mètode d’ajust i el mètode dels estímuls constants. Un mètode a utilitzar podria ser el dels límits, que consisteix a presentar al possible cambrer diferents tasses de cafè amb intensitat ascendent o descendent, i l’experimentador/a en aquest cas, jo mateixa, aniria registrant les respostes fins al moment en el qual es detecta l’estímul, és a dir, quan la intensitat és creixent o quan es deixa de detectar, és a dir, quan la intensitat sigui decreixent. El punt en què el cambrer m’ha informat que sí que percep l’estímul (sucre en el cafè) o l’ha deixat de percebre és el punt en el qual queda fixat el llindar absolut. Un altre mètode a utilitzar podria ser el dels estímuls constants que consisteix en què, per exemple, jo presentés un estímul amb 5, 6, 7, 8 o 9 intensitats estimular diferents on la intensitat menor és imperceptible. És a dir, diferents tasses de cafè amb intensitats de sucre diferents. La presentació d’aquests estímuls les hauria de presentar aleatòriament i, posteriorment, calcularia
Psicologia de la Percepció/ Aula 1 10. el percentatge de cops que el possible cambrer m’ha anat informant que detectava l’estímul en cada un dels nivells d’intensitat de dolçor. En aquest mètode, el llindar queda fixat en la intensitat en la qual el subjecte ha detectat correctament l’estímul el 50% de les ocasions.
Referències
Smith, E. E., Nolen-Hoeksema, S., Fredrickson, B., i Loftus, G. R. (2003). Introducción a la Psicología (14a. edició). Madrid: International Thomson Editores Spain. Elena Muñoz Marrón. Introducció a la psicologia de la percepció, Universitat Oberta de Catalunya.
