Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Pràctica 2: Mirtazapina , Apuntes de Farmacología

Asignatura: Psicofarmacologia, Profesor: gemma prat, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 28/01/2018

giberga8
giberga8 🇪🇸

3.8

(34)

19 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Pràctica 2: Mirtazapina
1. Assenyaleu els símptomes de depressió amb un patró de resposta més
ràpida i els que tenen un patró de resposta més lenta amb el tractament
amb Mirtazapina. Justifiqueu la resposta atenent a aspectes de perfil
farmacològic de l’antidepressiu i de la patologia mental.
Observant els canvis més significatius des de les puntuacions basals fins a les 4
setmanes de tractament, els símptomes de depressió amb un patró de resposta més
ràpida a la Mirtazapina són, de major a menor resposta, l’humor depressiu, l’insomni
inicial, l’ansietat psíquica i l’insomni tardà. Per contra, els símptomes que tenen un patró
de resposta més lent a aquest fàrmac són: la pèrdua de l’insight, els símptomes
somàtics gastrointestinals, l’interès pel sexe i la hipocondria.
La Mirtazapina, a l’actuar com agonista funcional de la serotonina (antagonisme
presinàptic receptors 5-HT2) i de la noradrenalina2), provoca una ràpida dismimució
de l’humor depressiu, l’imnsomni i l’ansietat psíquica, respectivament.
Seguint la mateixa hipòtesi biològica, l’interès pel sexe i la pèrdua d’insight estarien
relacionats amb l’acció antagònica al receptor 5-HT2,la hipocondria per l’efecte
noradrenèrgic i els problemes gastrointestinals amb el receptor 5-HT3.
2. Destaqueu els efectes adversos més freqüents del tractament amb
l’antidepressiu Mirtazapina, justificant el possible mecanisme d’acció que
els explica. Comenteu també si han aparegut efectes adversos tipus B i
fonamenteu per què es consideren d’aquest tipus.
Els efectes adversos més freqüents de la Mirtazapina són la augment de la gana,
l’augment de pes, augment de la libido i la sedació excessiva. L’augment de pes i la
sedació excessiva són causa de l’efecte antagonista sobre el receptor H1, i la
pèrdua de la gana i l’augment de la libido són causats per l’acció del fàrmac en els
receptor 5-HT2.
Pel que fa a simptomatologia de tipus B, del document de tolerabilitat en destaquem
la retenció urinària i la crisis hipertensiva, ja que són els que són els més fidedignes
a la definició d’aquest tipus de simptomatologia degut a que es desconeix la relació
entre els efectes i prendre Mirtazapina.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pràctica 2: Mirtazapina y más Apuntes en PDF de Farmacología solo en Docsity!

Pràctica 2: Mirtazapina

  1. Assenyaleu els símptomes de depressió amb un patró de resposta més ràpida i els que tenen un patró de resposta més lenta amb el tractament amb Mirtazapina. Justifiqueu la resposta atenent a aspectes de perfil farmacològic de l’antidepressiu i de la patologia mental. Observant els canvis més significatius des de les puntuacions basals fins a les 4 setmanes de tractament, els símptomes de depressió amb un patró de resposta més ràpida a la Mirtazapina són, de major a menor resposta, l’humor depressiu, l’insomni inicial, l’ansietat psíquica i l’insomni tardà. Per contra, els símptomes que tenen un patró de resposta més lent a aquest fàrmac són: la pèrdua de l’insight, els símptomes somàtics gastrointestinals, l’interès pel sexe i la hipocondria. La Mirtazapina, a l’actuar com agonista funcional de la serotonina (antagonisme presinàptic receptors 5-HT2) i de la noradrenalina (α 2 ), provoca una ràpida dismimució de l’humor depressiu, l’imnsomni i l’ansietat psíquica, respectivament. Seguint la mateixa hipòtesi biològica, l’interès pel sexe i la pèrdua d’insight estarien relacionats amb l’acció antagònica al receptor 5-HT 2 ,la hipocondria per l’efecte noradrenèrgic i els problemes gastrointestinals amb el receptor 5-HT3. 2. Destaqueu els efectes adversos més freqüents del tractament amb l’antidepressiu Mirtazapina, justificant el possible mecanisme d’acció que els explica. Comenteu també si han aparegut efectes adversos tipus B i fonamenteu per què es consideren d’aquest tipus. Els efectes adversos més freqüents de la Mirtazapina són la augment de la gana, l’augment de pes, augment de la libido i la sedació excessiva. L’augment de pes i la sedació excessiva són causa de l’efecte antagonista sobre el receptor H1, i la pèrdua de la gana i l’augment de la libido són causats per l’acció del fàrmac en els receptor 5-HT 2. Pel que fa a simptomatologia de tipus B, del document de tolerabilitat en destaquem la retenció urinària i la crisis hipertensiva, ja que són els que són els més fidedignes a la definició d’aquest tipus de simptomatologia degut a que es desconeix la relació entre els efectes i prendre Mirtazapina.

3. Busqueu un treball científic publicat (article) que utilitzi l’escala Hamilton per avaluar l’eficàcia del tractament per la depressió. Citeu l’article segons la normativa APA i feu un resum diferent de l’abstract, centrat sobretot en les dades de la Hamilton. Serrano, M. (2002). Dosis bajas de amitriptilina frente a dosis bajas de fluoxetina en el tratamiento de la depresión de enfermos con Parkinson. Neurología , 35(11), 1010-

En l’estudi citat, els autors tractaven d’avaluar l’eficàcia de l’amitriptilina en front de la fluoxetina, ambdues en dosis baixes, en el tractament de la depressió en la malaltia de Parkinson idiopàtica i en el control d’aquesta depressió. 77 pacients malalts de Parkinson van ser dividits aleatòriament en dos grups, un va rebre fluoxetina i l’altre amitriptilina. Mitjançant l’escala de Hamilton per la depressió (a més del test STMS ( Short Test of Mental Status )) es van evaluar les diferències de resultats entre els dos fàrmacs mitjançant una comparació de variàncies. Els resultats mostren que la fluoxetina (27,3 mg/dia) no va tindre efecte, mentre que l’amitriptilina (35,2 mg/dia) va resultar útil en el control de la depressió, començant aquest efecte als 3 messos de tractament i mantenint-se al cap de 12 messos. Les comparacions de variàncies en l’escala de Hamilton són les següents: Fluoxetina: 18,01 (Basal), 22,61 (3 messos), 19,59 (6 messos), 18,66 (9 messos) i 19,86 (12 messos). Amitriptilina: 18,04 (Basal), 9,22 (3 messos), 5,54 (6 messos), 5,66 (9 messos) i 3, (12 messos).