¡Descarga Práctica 3: Percepción del Color y más Ejercicios en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!
Pràctica 3: Color
- Concepte de color i teories de la percepció del color
- Espais de color: RGB i HSL
- Efecte Bezold-Brücke
- Efecte Abney
- Pràctica 4
- Concepte de color i teories de la percepció del color El color és una resposta perceptiva, no una característica de l’objecte. Fora d’aquest nivell perceptiu, el que hi ha són diferents longituds d’ona (LO). Per tant, el color no existeix físicament. Les diferents LO entren en contacte amb diferents superfícies, algunes sent absorvides i altres reflectides (les que veiem, franja entre 400 i 750 nm). Només veiem de 400 a 780 nm, més o menys. Quina funció té el color?
- facilita segregar la figura i el fons
- permet discriminar, reconèixer, classificar i recordar objectes millor (Com les taronges de la foto de amunt, són de la mateixa manera però amb el color podem distingir la fruita).
- transmissió de senyals naturals (perill, nutrició, sexe…) A l’hora de percebre diferents colors influeixen diversos factors:
- la longitud d’ona
- l’àrea adjacent
- l’estat de l’observador
- la quantitat de llum incident
- la part de la retina estimulada L’estudi científic de la percepció del color es fa a través de mètodes psicofísics (relació estímul-percepció) i fisiològics (relació estímul i experiència sensorial - components del sistema visual). La forma en què el color apareix a la nostra experiència conscient es pot descriure fent referència a 3 paràmetres: matís (color), saturació (intensitat) i lluïssor (brillantor). Matís : grau en què un estímul es descriu com semblant al vermell, verd, blau o groc (matisos únics). Es correspon amb el que anomenem “color". (TF: LO). (LO: longitud d’ona). Al final el matís és el color, l’essència del color. Saturació : puresa cromàtica. Té a veure amb la intensitat de la llum i com aquesta està distribuïda a través de les diferents longituds d’ona. Podem dir que és el grau de barreja amb blanc (+ blanc, - saturat). (TF: Reflectància). COm de pura és la longitud d’ona, si està molt barrejada amb les altres longituds. Saturació 0, minima: màzima barreja (blanc). Lluïssor : correspon a la lluminositat percebuda, la quantitat de llum que l’estímul sembla reflectir. (TF: Lluminositat). Teoria Tricromàtica (Young, 1802; Helmholtz, 1852) La teoria defensa, en l’àmbit psicofísic que les sensacions fonamentals de color eren blau, verd i vermell; en l’àmbit fisiològic mantenia l’existència de 3 tipus de receptors sensibles a les diferents LO. Curta: blaus En funció de la longitud d’ona, s’activaran uns cons o uns altres.
Hi ha parells de colors més fàcils d’imaginar la seva barreja que d’altres, ja que ens basem en els pigments i no en les seves llums barrejades. La parella blau - groc i vermell - verd són difícils d’imaginar ja que ens imaginem que donarà verd i marró però no és així. I aquest teoría no explica perque ens costa imaginar aquestes barrejes. Daltonisme Protanopia : ens fallen els cons vermells. No veiem els vermells ni distinguim els verds. Deuteranopia : ens fallen els verds però també els vermells Tritanopia: ens fallen els cons blaus i també perdem el groc.
La teoria no justifica la pèrda del segon color. Fixem la mirada durant 30 segons al punt del centre i després passem de diapositiva. Veiem la bandera d’anglaterra. EL verd es converteix en vermell. La pell es torna color carn i el fons blau.
Les dues teories de color no són oposades sinó que són complementàries. Expliquen la percepció del color a diferents nivells de processament.
2. Espais de color: RGB i HSL Els espais de color serveixen per especificar de manera concreta un color dins d’un espai 3- D. D’aquesta manera cada color queda representat com un únic punt dins d’aquest espai. Hi ha diversos espais de color però ens fixarem en el model RGB i el sistema HSL. Tenim tres eixos: (Red, Green,Blue) i les seves intensitats. Si totes les lo m’arriben, veig blanc. Si no rebota cap, veig negre. Si el vermell està al màxim pero les altres al mínim, veig vermell. Si de vermell tinc: 153, Verd: 74 i blau: 40. En surt un vermell més apagat. Si el vull més viu, he de baixar el verd i blau i pujar el vermell. Si els 3 són iguals, ens dona acromàtic El model RGB es relaciona amb la teoria tricromàtica (Young-Helmholtz). Representa els colors en un espai 3-D en forma de cub. Cada color en aquest espai té 255 nivells (0,0,0 = negre ; 255, 255, 255 = blanc).
Variant la contribució de cadascun dels colors, s’aconsegueix una gran varietat de colors. Cada color queda representat per un sol punt i es pot localitzar en un sistema de coordenades tridimensional. El model HSL s’associaria a la manera com els humans percebem el color. Situa els colors en l’espai tenint present els 3 atributs subjectius (H (matís), S (saturació) i L). Els dos espais són equivalents. El model HSL especifica el matís en graus (0-360º) o en números entre 0 i 6
És un canvi en el matís percebut donat per canvis en la lluminositat, no de la longitud d’ona ni de la saturació. A mesura que augmenta la intensitat es perceben més clars els colors. La saturació i el matís és el mateix però la lluminositat canvia. La varialbe indepe: lluminositat Depenent: matís, veiem canvis en el color, en l’essència.
4. Efecte Abney És un canvi en el matís percebut degut a canvis en la saturació, no de la longitud d’ona ni de la intensitat. VI: saturació VD: matís 5. Pràctica 4
Conèixer i quantificar l’efecte Helmholtz-Köhlrausch (H-K). L’efecte H-K diu que un estímul cromàtic (amb matís) es veu més brillant que un d’acromàtic encara que la lluminositat sigui la mateixa. VI: si és cromàtic o acromàtic. Per tant, és la saturació. Si la saturació és 0, és acromàtic. VD: lluminositat percebuda Tenen la mateixa lluminositat però com és cromatic i l’altre acromatic els veiem amb diferent lluminositat Mètode i procediment: La tasca consisteix a igualar la intensitat percebuda a l’estímul test (cromàtic) fins a percebre-la com a l’estàndard (acromàtic). Canviar la lluminositat fins que els veiem iguals. Disseny: 3 matisos x 5 intensitats x 10 repeticions = 150 trials Variable Independent:
- Valor real de la intensitat de l’estímul acromàtic (estàndard) Variable Dependent:
- Valor assignat als estímuls cromàtics (de comparació o test) El mètode que s’està utilitzant és el mètode de l’ajust Hipòtesi:
Conclusions: Per a percebre un color cromàtic (amb matís) i un acromàtic amb la mateixa intensitat, necessitem que el cromàtic tingui una intensitat menor que l’acromàtic. Sobre la variabilitat…: La variabilitat entre participants (i inclús per a un mateix participant) pot donar-se per factors com:
- llum ambiental: llum del sol, bombetes incandescents…
- Pantalla utilitzada (material i settings)
- Factors cognitius (concentració, atenció…) Hem vist també que no tots els matisos requereixen exactament el mateix ajust. Això ocorre perquè en igualtat de luminancia, també hi ha alguns matisos que es perceben més brillants que altres A més, la saturació del color també pot influir en la brillantor percebuda (+ saturat = + brillant).
