Pràctica 5 Bloc II: Lateralització en la percepció d'emocions.
El llenguatge és la funció més lateralitzada i es sap gràcies a l'estudi de lesions a l'HD, neuroimatge
i tècnica del camp visual dividit en pacients amb cervell dividit. Respecte a les emocions, no hi ha
evidències clares.
La tècnica del camp visual dividit, s'utilitzava molt en pacients amb epilèpsia per evitar que es
lateralitzés ja que se'ls dividia els hemisferis. Consisteix en presentar paraules en el camp visual
dret i veure si la informació es traslladava a l'altre hemisferi. Quan les paraules es presentaven a
l'esquerra la informació passava directament a l'HD. Per tant, veiem que és l'H especialitzat.
La informació del camp visual esquerra va al hemisferi dret i a la inversa. La informació visual,
tenim que la informació és divideix en nasal i temporal per a cada retina. Esperem que la
informació passi casi immediatament al hemisferi dret. És important mantindre la fixació de
l'objecte i que no estigui exactament al centre.
En l'estudi de les emocions s'acostuma a identificar tres components (classificació de Davidson):
Experiència, expressió i percepció.
Expressió: Lesions a HD ● fan decréixer o semblen fer desaparèixer l’expressió emocional ja que
la part esquerra de la cara expressa les emocions més intensament.
Percepció: Tècnica del camp visual dividit ● Pacients amb cervell dividit no tenen problemes per
identificar emocions presentades al camp visual esquerra però sí al camp visual dret.
En població normal ○ Quimeres amb emoció al camp visual esquerre es perceben més intenses.
Reconeixement d’emocions és millor per imatges presentades al camp visual esquerre.
Hipòtesi de la valència:
HD té més pes en el processament de les emocions amb valència negativa, com la tristesa.
L’hemisferi esquerre (HE) té més pes en el processament de les emocions amb valència positiva,
com la felicitat.
Evidències en l'Expressió: Lesions a HE ● produeixen reaccions depressives amb més
probabilititat. La part esquerra de la cara expressa les emocions més intensament sobretot per
emocions negatives.
Evidències en la percepció: Tècnica del camp visual dividit en població normal: processament més
ràpid per les emocions positives a l’HE i per les emocions negatives a l’HD (Es presentaven cares i
el subjecte havia d'identificar on estava la cara amb expressió emocional).
Test: Segons la hipotesi de l'HD, Les imatges A i C es processen millor. Segons la hipotesi de la
valència, serien les imatges C i B.
Pràctica:
Identificar on es troba (dreta o esquerra) la cara amb l'emoció requerida (primer la feliç i després la
trista). Variables independents: camp visual de presentació de la cara amb expressió emocional i
l'expressió emocional target. Variable dependent: El temps de reacció.
