INFORME PRÀCTICA GLÚCIDS:
IDENTIFICACIÓ DE GLÚCIDS
OBJECTIUS:
• Comprovar la validesa de les proves d’identificació de glúcids
• Investigar la presència de glúcids (glucosa, sacarosa i midó) en els éssers vius
FONAMENT – REACCIONS BASE DE LA PRÀCTICA:
1) Investigació de sucres reductors (glucosa):
Una de les propietats més destacables dels monosacàrids, com la glucosa, és la de tenir
poder reductor degut al grup aldehid de la seva molècula. Aquest poder reductor es posa de
manifest quan tenim una solució de sals de coure (Cu), ja que llavors el ió cúpric es redueix
per ganància d’un electró, passant a ió cuprós.
Cu++ → Cu+
L’acció reductora es manifesta utilitzant una solució de sulfat cúpric, de color blau (CuSO4),
que passa a òxid cuprós (Cu2O) de color vermell maó. El reactiu utilitzat és el licor de
Fehling, que consta de dues solucions separades que es barregen en el moment
d’utilitzar-lo. La solució A (blava) és de sulfat cúpric alcalí i la B (incolora) és de tartrat
sodopotàssic i hidròxid potàssic.
2) Investigació de sucres no reductors (sacarosa):
Els disacàrids com la sacarosa que no posseeixen grups aldehids lliures, no són reductors,
per tant la reacció amb el licor de Fehling és negativa. Ara bé, en presència d’àcid clorhídric
(HCl) i en calent, la sacarosa s’hidrolitza descomponent-se en els dos monosacàrids que la
formen (glucosa i fructosa).
3) Investigació de polisacàrids (midó):
El midó és la barreja de dos polisacàrids, l’amilosa i l’amilopectina. L’amilosa es coloreja de
blau en presència de iode, degut no a una reacció química, sinó a l’adsorció o fixació del
iode a la superfície de la seva molècula, fixació que sols es dóna en fred. El reactiu que
s’utilitza és una solució iode-iodurada de Lugol. Com que els polisacàrids no tenen poder
reductor, la reacció amb el licor de Fehling és negativa.
MATERIAL:
·Escaleta amb nou tubs d’assaig
·Encenedor
·Pinça de fusta per escalfar tubs
·Proveta de 10ml
·Espàtula
·Embuts
·Morter
