Practica de pensamiento 3, Ejercicios de Psicología

¡Descarga Practica de pensamiento 3 y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Índex

• Pràctica 1: L’efecte de tipicitat
• Pràctica 2: La tasca de Wason
• Pràctica 3: Judicis de probabilitat i heurístics
• Pràctica 4: El raonament contrafàctic
• Pràctica 5: Pensaments deformats
• Bibliografia general

Pràctica 1: L’efecte de tipicitat



1. Objectiu de la pràctica

L’objectiu de la pràctica següent és mostrar l’efecte de tipicitat a través de tres tasques diferents: a) producció lliure d’exemplars d’una categoria; b) judicis sobre la tipicitat d’exemplars de la categoria; i c) producció lliure d’atributs d’exemplars de la categoria.

2. Marc teòric

La tipicitat o representativitat d’un exemplar respecte a una categoria depèn de si els atributs que conté es troben sovint en uns altres exemplars de la mateixa categoria. Si els atributs que conté un objecte es troben sovint en uns altres membres d’una categoria donada, llavors l’objecte és considerat com un objecte típic. En cas que els atributs es troben en rares ocasions entre els exemplars de la categoria, l’objecte és considerat com a atípic. Aquest concepte està íntimament relacionat amb el concepte de semblança familiar que va desenvolupar Wittgenstein (1953). Per a aquest autor, els conceptes s’organitzen entorn d’una sèrie d’atributs més o menys freqüents, sense que cap combinació d’aquests no siga definitòria. En funció dels atributs que continga un exemplar, podem dir d’ell que presenta major o menor semblança familiar amb la resta dels exemplars de la categoria. Per exemple, podem dir d’una activitat que és un joc perquè presenta alguna semblança familiar amb unes altres activitats de les quals diem joc. Com major és la semblança, major confiança posem en l’afirmació que és un joc. Com menor és la semblança, menor és aquesta confiança. L’efecte de tipicitat es manifesta de diverses maneres. Una d’elles és a través dels judicis de tipicitat. Alguns autors van mostrar com les persones consideren alguns exemplars més representatius que uns altres dins una mateixa categoria. Per exemple, en la categoria fruita , les pomes resulten més típiques que els alvocats. A més, els judicis de tipicitat són relativament independents de la freqüència o de la familiaritat de l’exemplar. Per exemple, per a moltes persones, les olives resulten més familiars i freqüents que les maduixes; això no obstant, aquestes mateixes persones diran que les maduixes són més típicament fruites que les olives. L’efecte de tipicitat s’observa fins i tot amb categories que es presten a una definició en termes d’atributs definitoris. Per exemple, el concepte iaia pot ser definit clarament com una dona que és mare d’una persona que té algun fill o alguna filla. Això no obstant, considerem més representativa de la categoria iaia una dona envellida, amb els cabells blancs, amb ulleres i amb alguna dificultat per caminar, que una persona d’uns quaranta anys, vestida amb roba d’esport i que corre per mantenir-se en forma, tot i que sapiguem que ambdues s’ajusten a la definició de iaia. Els judicis de tipicitat es correlacionen amb un bon nombre de proves diferents. Per exemple, en tasques de categorització consistents a decidir tan de pressa com es  Aquesta pràctica ha estat adaptada de P. Fernández Berrocal i C. Santamaría (2001) Manual práctico de psicología del pensamiento. Ed. Ariel.

Procediment :  Col·locar cadascun dels 5 exemplars aleatòriament en la taula de recollida de dades de la segona tasca.  Puntuar de l’1 al 5, sent l’1 un exemplar gens representatiu i el 5 el més representatiu de la categoria. Anàlisi de les dades : Calcular la puntuació mitjana de tipicitat de cada exemplar. El resultat obtingut per cada exemplar es registrarà a la columna corresponent de la taula resum, per poder comparar els resultats amb les altres dues tasques. c) Tasca de producció lliure d’atributs d’exemplars de la categoria Objectiu : Extraure la llista d’atributs més accessibles de la categoria triada per construir un prototip de la categoria i trobar posteriorment la semblança familiar de cadascun dels exemplars respecte a la categoria. Procediment : Consisteix a produir d’una manera espontània 5 atributs pertanyents a la categoria seleccionada. Aquests atributs no tenen per què ser necessaris , no tenen per què estar presents en tots els exemplars de la categoria. Anàlisi de les dades : En primer lloc, hem d’obtenir una puntuació en accessibilitat per a cada atribut. Per fer-ho, procedirem de la mateixa manera que en la tasca 1, és a dir:  Puntuar cada atribut en funció de l’ordre que ocupa en el full de registre seguint un ordre descendent, és a dir, el primer atribut registrat es puntuarà amb un 5, el segon amb un 4, i així successivament fins a l’últim, que es puntuarà amb un 1.  Trobar la puntuació mitjana de cada atribut. Les puntuacions resultants seran la mesura d’accessibilitat de cada atribut.  Seleccionar els 6 atributs amb major puntuació amb la condició que només un d’ells siga un atribut necessari.  Comptar per cada atribut el nombre d’exemplars en què apareix, dada que col·locarem a la fila TOTAL de la taula resum.  Anotar per mitjà d’una puntuació l’aparició de cada atribut en cada exemplar de la casella corresponent, és a dir, una puntuació igual a la freqüència de l’atribut en el conjunt dels exemplars que componen la taula (per exemple, si l’atribut A1 el tenen els 5 exemplars, col·locarem a les caselles corresponents de cada exemplar un 5 en tota la fila (A1), si només el tenen 3, doncs en aquests 3 que el tenen col·locarem un 3 i posarem una ratlleta en aquells que no el tinguen).  Trobar la puntuació total per a cada exemplar. Aquesta puntuació representa la semblança familiar de cadascun dels exemplars amb el conjunt d’exemplars que integren la categoria.

4. Anàlisi de resultats

Els resultats s’han d’interpretar atenent la taula resum en què figuren tots els resultats de les tres tasques realitzades. FULLS DE REGISTRE INDIVIDUAL 1) Tasca de producció lliure d’EXEMPLARS: EXEMPLARS

2) Tasca de judicis de tipicitat Escala: 1 Gens representatiu

Poc representatiu

Mitjanament representatiu

Molt Representatiu

Molt més representatiu EXEMPLARS Puntuació

3) Tasca de producció lliure d’ATRIBUTS ATRIBUTS

TAULA 2: Taula de registre de puntuacions mitjanes d’accessibilitat de cada exemplar per cada estudiant del subgrup Subgrups Exemplars 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Total Mitjana 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32

TAULA 3: Taula de registre de puntuacions de tipicitat dels cinc exemplars per cada estudiant del subgrup Estudiants Exemplars 1 2 3 4 5 Total Mitjana 1 2 3 4 5 TAULA 4: Taula de registre de puntuacions mitjanes de tipicitat dels cinc exemplars per cada subgrup Subgrups Exemplars 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Total Mitjana 1 2 3 4 5 TAULA 5: Taula de registre de puntuacions d’accessibilitat de cada atribut per

atribut per cada subgrup Subgrups Atributs 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Total Mitjana 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32

Taula resum Atributs Exemplars A1 A2 A3 A4 A5 A6 (^) Semblança familiar Tipicitat Accessibilitat

Total

5. Discussió de resultats de la pràctica

En la tasca de selecció, o la tasca de les quatre targetes, un alt percentatge de subjectes, fins i tot adults d’alt nivell intel·lectual, fracassen en la tasca, de manera que només un 10% i un 20 % de subjectes donen la resposta correcta (Fernández i Carretero, dins Carretero, Almaraz i Fernández, 1995). Les respostes més freqüents solen ser E ( p ) i 4 ( q ), o bé simplement la E, mentre que la resposta correcta hauria estat triar E per veure si la regla és certa i 7 (no- q ) per veure si la regla és falsa. Els errors que se solen cometre a l’hora de resoldre la tasca de selecció ha donat lloc a diversos arguments. Wason i els seus col·laboradors van proposar diversos models explicatius que van aplegar amb els noms de biaix de verificació , biaix d’aparellament i efectes del contingut. (Fernández i Segura, dins Fernández, Almaraz i Jiménez, 1995). Biaix de verificació: és la tendència quasi inevitable de confirmar o verificar la frase que se’ls presenta. És a dir, es prefereix provar la veritat de l’afirmació que la falsedat d’aquesta. Per aquest motiu trien E ( p ) i 4 ( q ), en comptes de la targeta 7 (no- q ). Per a Wason, aquest biaix es comet fonamentalment per dos tipus d’errors: el d’ irreversibilitat: els subjectes s’adonen que, si darrere la targeta E hi ha un altre valor diferent de 4, la frase quedarà volada, però no són capaços d’inferir-ho per a la targeta 7; i l’error de denegació : els subjectes arriben fins i tot a afirmar que una E darrere la targeta 7 pot falsar la frase, però tot i això es resisteixen a agafar la targeta 7 quan tenen l’oportunitat de fer-ho. Biaix d’aparellament: els subjectes es limiten a seleccionar les targetes que són anomenades en la regla, ço és, E i 4. Aquesta hipòtesi va ser comprovada presentant als subjectes una negativa en la segona frase: “si hi ha una E en una cara, llavors no hi ha un 4 en l’altra”. Els subjectes continuen triant la E i el 4, només que aquesta vegada la resposta és correcta. Per a Wason i Evans (1975), això pot ser degut al fet que van anomenar la hipòtesi del procés dual i, posteriorment, Evans va denominar teoria heurística-analítica o teoria de la rellevància. Segons aquesta teoria, els subjectes, quan raonen, ho fan inicialment seleccionant d’una manera inconscient i heurística la informació rellevant per aplicar posteriorment, si és el cas, algun mecanisme de raonament analític. (És la teoria que s’utilitza per explicar actualment la versió abstracta de la tasca de selecció.) Els efectes de contingut: alguns autors, inclòs Wason mateix, han desenvolupat diferents versions de les targetes de selecció, bo i mantenint-ne la mateixa estructura però variant-ne el contingut, a vegades realistes i familiars per al subjecte, d’altres no familiars o fins i tot amb continguts deontològics. Totes aquestes investigacions, que tenen l’objecte d’estudiar la lògica mental, han mostrat que el contingut és important a l’hora de resoldre els problemes. Per exemple, una investigació de Manktelow i Ower realitzada el 1991, mostrava que, partint de la teoria dels models mentals, la facilitació es produeix quan el condicional adquireix una forma deontològica, és a dir, tenen un contingut de permís o d’obligació. El problema per resoldre era: “Si neteges la teua habitació, llavors podràs anar a jugar”. Les respostes van variar en funció de si el subjecte es trobava en la perspectiva de la mare (que en la major part contestaven p i no- q ) o del fill (que solien contestar no- p i q ).

3. Activitat pràctica

a. En primer lloc, els estudiants han de resoldre els tres problemes que es plantegen més avall i que segueixen l’ordre de presentació que va utilitzar Wason amb els seus alumnes (Wason, 1978). Problema 1 : Tasca de selecció d’una sèrie reduïda Imagina que davant teu hi ha dues caixes tancades: una caixa blanca i una de negra. A cada caixa hi ha 15 figures del color de la caixa. És a dir, 15 figures blanques a la caixa blanca i 15 figures negres a la caixa negra. Hi ha dues classes de figures: cercles i triangles, però no saps com estan distribuïdes entre les caixes. La tasca consisteix a descobrir si la frase següent és veritat agafant el menor nombre de figures de les caixes. Recorda que només pots traure figures de la caixa negra o blanca sense especificar que siguen triangles o cercles.

Cada triangle és negre

Quantes figures de cada color necessitaries examinar per provar que la frase és certa? Problema 2 : Tasca de selecció o el problema de les quatre targetes Tenim quatre targetes posades en l’ordre següent : E K 4 7 Cada targeta té un nombre per una cara i una lletra per l’altra. La frase que es planteja és:

Si una targeta té una E per una cara, llavors té un 4 per l’altra.

La tasca consisteix a seleccionar les targetes a què cal donar la volta per descobrir si la regla és vertadera o falsa. Problema 3 : Tasca de selecció amb un contingut realista Tenim quatre targetes que representen destinacions i mitjans de transports. València Castelló Tren Autocar Cada targeta presenta una ciutat en una de les cares i un mitjà de transport en l’altra cara. La frase que es planteja és:

1. Arbitrària Estàs ajudant a compilar il·lustracions per a un llibre de pintura moderna. La intenció de l’editora és il·lustrar cada estil amb treballs de diversos pintors més aviat que amb un únic pintor. Ella sospita, però, que hi podria haver comés un error. Està segura d’haver-hi inclòs diverses pintures cubistes de Picasso, però no està segura d’haver il·lustrat el cubisme amb algun altre pintor que no siga Picasso. Per verificar aquesta possibilitat, et demana que recórregues el catàleg en què figura la llista d’il·lustracions. En una cara de cada targeta hi ha escrit el nom d’un pintor i en l’altra, l’estil i el títol del quadre. A quina o quines de les targetes següents necessitaries donar la volta per verificar que tots els quadres cubistes són de Picasso? Dóna la volta només a la o les targetes que demostrarien si la regla es compleix o no es compleix. La regla és: “ Si un quadre és cubista, llavors és de Picasso. ” Quadre surrealista Quadre de Picasso Quadre cubista Quadre de Metzinger Targeta 1 Targeta 2 Targeta 3 Targeta 4 2. Permís Ets un inspector de policia. Un dels teus treballs consisteix a estar segur que a les discoteques no serveixen begudes alcohòliques als menors de divuit anys. Per fer-ho, inspecciones les discoteques per verificar l’edat dels clients i si les seues begudes són o no són alcohòliques. Llavors, la regla és: “ Si algú pren una beguda alcohòlica, llavors aquesta persona té més de divuit anys. ” Les quatre targetes següents mostren algunes persones que es troben en una discoteca. D’elles pots saber l’edat o si prenen o no prenen una beguda alcohòlica. Per darrere hi ha la informació que et falta. La teua tasca és determinar si la regla es compleix o no es compleix. Assenyala quina o quines opcions serien les necessàries per saber si la regla és certa o no ho és. Un client té més de cinquanta anys Un client pren un refresc Un client pren una cervesa Un client té menys de quinze anys Targeta 1 Targeta 2 Targeta 3 Targeta 4

3. Obligació Ets un estudiant de Psicologia nord-americà que ha vingut a Espanya per passar- hi uns quants dies de vacances. Has conegut gent que t’ha explicat que el sistema per accedir a la universitat és diferent del que fan servir al teu país i que, per poder estudiar Psicologia ací, abans cal aprovar la selectivitat. T’han presentat quatre xics i la informació que en tens és representada més avall per quatre targetes. De dos d’ells saps el que estudien (l’un, Dret, i l’altre, Psicologia) i per darrere de les targetes hi ha la informació sobre si han aprovat o suspès la selectivitat. Dels altres dos saps que l’un ha aprovat i l’altre ha suspès; però, si dónes la volta a la targeta, pots saber què estudia cada xic. A quina o quines necessitaries donar la volta per saber si la regla que t’han dit és certa? Dóna la volta només a la o les targetes que demostrarien si la regla es compleix o no es compleix. La regla és: “ Si un xic estudia Psicologia, llavors ha aprovat la selectivitat. ” Un xic ha suspès la selectivitat Un xic estudia Psicologia Un xic estudia Dret Un xic ha aprovat la selectivitat Targeta 1 Targeta 2 Targeta 3 Targeta 4 4. Casual Imagina que ets un metge especialitzat en endocrinologia i que una de les teues funcions és assessorar algunes persones que necessiten ajuda. Per fer les teues valoracions, has d’aprendre determinades normes sobre hàbits alimentaris. En general, aquestes normes estableixen que determinats hàbits són causa de determinats pesos. La norma general és: “ Si una persona menja excessivament, llavors aquesta persona guanyarà pes. ” Les quatre targetes següents mostren algunes persones que t’han demanat ajuda. Hi ha dos tipus d’informació en cada targeta. El canvi de pes d’una persona està en una cara i els seus hàbits alimentaris en l’altra. Pots veure els canvis de pes de dues persones, però no els seus hàbits alimentaris. Per a les altres dues, en pots veure els hàbits alimentaris però no els canvis de pes. Per darrere hi ha la informació que et falta. La teua tasca és determinar si la regla es compleix o no es compleix. Assenyala quina o quines opcions serien les necessàries per saber si la regla és certa o no ho és. Una persona menja excessivament Una persona guanya pes Una persona fa dieta Una persona perd pes Targeta 1 Targeta 2 Targeta 3 Targeta 4