treball holístic pràctiques, Ejercicios de Psicología

¡Descarga treball holístic pràctiques y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

TREBALL

HOLÍSTIC

Pràctica 1. L’efecte de tipicitat

Introducció

L’efecte de tipicitat (també anomenat teoria dels prototips o efecte de prototipicitat) és el fet de que un element dins d’una categoria siga més representatiu d’aquesta que els altres per a les persones, degut al nombre de característiques pròpies d’aquest que conté i a la familiaritat que té per a la gent.

Pel·lícules

“Indictment. The McMartin trial”

Conta la història real d’un dels casos més coneguts de falses memòries de agressions sexuals a menors en Estats Units durant l’any 1983. Una família que treballava en una escoleta va ser acusada falsament de cometre abusos sexuals a 384 xiquets. A partir de la sospita d’una mare que va trobar sang en la roba del seu fill es va desenvolupar una investigació amb molts biaixos. La psicòloga infantil va fer inferències i va completar informació que li proporcionà el xiquet de forma que la resta de xiquets va creure que els havia passat també a ells.

• “Twelve angry men” (Dotze homes sense pietat)

Un jurat format per dotze homes té la missió de jutjar a un adolescent d´haver assassinat a son pare. Tots estan convençuts de que és culpable a pesar de la falta de probes. Fan inferències a partir dels seus coneixements previs sobre el perfil del culpable, fent ús dels estereotips i donant per fet aspectes amb poca validesa.

• “To kill a Mockingbird” (Matar a un ruiseñor)

• Goikoetxea, E. (2000). Frecuencia de producción de las respuestas a 52 categorías verbales

en niños de primaria. Universidad de Deusto. Bilbao.

En aquest treball s’examinen les respostes a 52 categories verbals de 484 xiquets dels cursos de 1er a 6è de primària. Els resultats es comparen amb els de altres normes de xiquets i adults. Estes dades son una ferramenta per a la investigació que utilitza estímuls verbals, la docència i el desenvolupament de tests educatius i psicològics.

http://www.uv.es/revispsi/articulos1y2.00/gokoetxea.pdf

• Luque Durán, J. (2014). Aspectos universales y particulares del léxico de las lenguas del mundo. Pàgina 157.

Capítol d’un llibre on es parla de la cognició i la categorització.

http://elies.rediris.es/elies21/CAPITULO3.pdf

• De Profesional Consultores (2014). Liderazgo auténtico y prototipicidad: Efectos grupales.

http://de-profesional.es/wpcontent/uploads/documentos/investigacion_liderazgo.pdf

Article que parla sobre el lideratge autèntic i la protocipitat.

• (^) Santalla, Z. (2010). Efectos de la tipicidad del color y de la diagnosticidad del color sobre

los juicios estéticos de agradabilidad de imágenes de objetos naturales y hechos por el hombre. Anales de la Universidad Metropolitana.

Esta investigació experimental de laboratori va tindre com objectiu avaluar l’impacte de la tipicitat i la diagnosticitat del color en els judicis d’agradabilitat emesos sobre imatges d’objectes naturals i fets per l’home.

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=

• (^) Sánchez, F. Caballero, A. Amate, M. Becerra, A.(1995) Validez empírica del concepto de

prototipicidad en el estudio de la detección de la mentira. Universidad autónoma de Madrid.

L’objectiu del present estudi ha sigut contrastar la validesa empírica del concepte de prototipicitat en l’àmbit de la detecció de la mentida. S’ha explorat l’organització del coneixement social sobre la mentida i la classificació dels missatges segons el seu rau de protocipitat. També han controlat els efectes de la protocipitat dels missatges sobre la direcció dels judicis i el temps que tardes jutges inexperts en decidir si els missatges de persones desconegudes son vertaders o falsos.

http://www.psicothema.com/pdf/1000.pdf

• Martos, J. J. (2010). La búsqueda del prototipo: reflexiones sobre los parámetros de categorización. Revista de filología alemana, ISSN 1133-0406, Nº. 18, 2010 , págs. 247-259.

En este article es planteja un anàlisi i es fa una proposta de factors i paràmetres que permeten organitzar i sistematitzar el procés de categorització en la llengua com són la freqüència, l'acumulació, la distància, la commutabilitat, la representativitat o la primacia de nomenament.

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=

• Castañedo, C. y Bueno, J.A. (1992). Conducta interpersonal y prototipos de personalidad en alumnos de EGB.

En este treball s’explora el model FIRO que conté en la seua teoria tres elements bàsics: inclusió, control i afecte, compostos cadascun d’ells per dos dimensions de la conducta: expressada i desitjada. La escala psicològica FIRO va ser administrada a 124 alumnes de quart i vuitè d’EGB.

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=

Articles de premsa

• Joseph Frey, ara amb 54 anys, va ser acusat d’entrar a un departament d’un estudiant i d’abusar de ella. Va ser condemnat en 1994 per un jurat a pesar de que ell afirmava la seua innocència, per la mala identificació de la víctima, la falta de comparació de ADN. Nous anàlisis de ADN trobats en l’escena del crim van ser realitzats i van trobar al vertader culpable, que en aquell moment ja estava mort.

https://www.law.umich.edu/special/exoneration/pages/casedetail.aspx?caseid=

• David Peralta va ser sentenciat en el 2001 per la mort de la seua esposa durant un tiroteig, la condemna es basava en el testimoni de que havia sigut vist barallant-se amb la víctima hores abans del tiroteigs i el testimoni de dos presos que afirmaren que Peralta havia confessat el assassinat. Va ser declarat culpable, però finalment un nou judici va declarar innocent a Peralta.

https://www.law.umich.edu/special/exoneration/pages/casedetail.aspx?caseid=

Pàgines web

• “Grup d´investigació UCM sobre psicologia del testimoni”. L. Manzanero, Antonio. Falses Memòries. Universitat Complutense de Madrid.

Pàgina amb informació sobre la prova testifical des de la psicologia científica.

http://www.psicologiadeltestimonio.com

Pregunta a l’auditori

Hem vist com l´efecte de tipicitat pot produir falses memòries, però té algun aspecte

positiu?

Resposta: Sí. .Els coneixements previs guien el nostre processament d’informació. Els utilitzem per a comprendre i relacionar conceptes. Per tant la informació típica es una ajuda per a la economia cognitiva dels nostres processos.

Aplicabilitat

1. Efecte de tipicitat en la memòria dels testimonis.

Degut a les imatges mentals d'esdeveniments delictius que tenen les persones, es produeixen falsos reconeixements d'objectes típics inexistents en una escena concreta. Ací mostrem un exemple fictici:

“Entren a furtar a una joieria i una dona des del carrer ho veu tot i ho conta a la policia. Durant l'interrogatori de la testimoni, la dona diu que el lladre portava una pistola, que vestia de negre i que anava encaputxat.”

Després de l’investigació del cas i gràcies a les càmeres de la joieria, es mostra al vídeo la següent persona:

Com es pot observar, aquesta persona no vestia de negre sinó d’un blau fosc i tampoc anava encaputxat sinó amb una gorra. Per tant, el testimoni de la dona ha sigut producte d’un fals record degut a l’imatge mental o prototípica que aquesta tenia (o que té qualsevol persona) del que és un lladre.

Així, aquest efecte s’haurà de tenir molt en compte a l’hora de confiar en la credibilitat dels records dels testimonis en qualsevol escena delictiva per a evitar possibles biaixos de memòria com el d’aquest cas.

2. Efectes de la tipicitat del color.

Berlin i Kay van descobrir que hi havia una tonalitat dels colors que era la prototípica d'aquest, independentment de la llengua que parlaren els que la seleccionaven. Segons aquests autors, no es classifiquen els colors de manera arbitrària, sinó que s'estructuren en torn als colors bàsics, més fàcils de diferenciar. Ací podem observar un exemple:

Quan parlem de roig, sempre identificarem primer el que apareix en 4ª possició com el roig prototípic, encara que, en realitat, tots aquests són colors rojos.

En aquest cas pot resultar útil el coneixement a l’hora de comunicar-se amb persones d’altres llengües, de manera que independentment del context en el que visquen podran tindre una imatge mental dels colors bàsics comuna, sobretot en itineraris com la moda, la producció de vehicles i distribució internacional o, en general, qualsevol tema de transacció de productes amb altres països.

3. Efecte de tipicitat en el material educatiu dels xiquets.

Primerament, cal distinguir diferenciar entre la freqüència de producció , la qual es tracta de la relació entre l'exemple i la categoria; i la tipicitat , la qual es tracta de la semblança

semàntica entre el prototip i l'objecte. En aquest document ens estem referint al segon.

Els xiquets aprenen a categoritzar abans els objectes típics que els que no ho són. Per tant, aquest efecte s'ha de tindre en compte a l'hora d'elegir el material didàctic d'aquests. A més, en els estudis sobre memòria també s'haurà de tenir en compte aquest efecte a l'hora de triar els estímuls verbals que s'utilitzen com a ítems per tal d'evitar possibles biaixos en el record.

4. L'efecte de tipicitat en l'eficàcia del lideratge.

Com sabem, la pertanyença a un grup social contribueix a la formació del JO. Per tant, l'actitud del líder del grup exercirà una gran influència sobre la resta de membres.

Segons el Model SIMOL, creat per Van Knlppenberg i Hogg, els membres més prototípics del grup tenen més probabilitat de convertir-se en liders, ja que reflecteixen als altres allò que tenen en comú i el que els diferència d'altres grups i creen un major sentiment de dependència per part de la resta de membres.

A més, diferents estudis han demostrat també que els membres del grup es deixen influenciar més per aquests líders prototípics que pels que no ho són i no nom´s això, sinó que arriben a considerar el lideratge més eficaç en aquests casos.

Per tant, podem dir que quan major sentiment de pertanyença al grup existeixca, la percepció d'eficàcia es basarà en la percepció del líder com a prototípic, sempre i quan actue a favor dels interesos del grup.

Si més no, aquesta demostració empírica hauria de ser utilitzada per al camp de la psicologia organitzacional, de manera que augmentara el benestar i eficàcia d’empreses amb jerarquies relativament tayloristes o simplement mecàniques.

A més, hauria de tindre’s en compte també a l’hora d’analitzar la força del lideratge en temes polítics i religiosos.

5. Efecte de tipicitat en la detecció de la mentida.

En un estudi de la Universitat Autònoma de Madrid, van investigar en quina mesura els jutges inexperts utilitzen, per a avaluar si un missatge és fals o vertader, els indicadors conductuals associats a l’expressió de la mentida.

Com ja sabem, el coneixement que les persones tenen sobre el seu entorn està organitzat en categories definides com conjunts d'elements agrupats en torn d'un prototip (Rosch, 1978). El prototip és el valor mitjà d'un conjunt d'estimus, els exemplars més representatius d'una categoría o un conjunt de caracteristiques abstractes.

Aleshores, es va demostrar que si els missatges coincidien amb la resposta prototípica en situacions socials on habitualment el que es diu és mentida, els jutges emitien un percentatge significativament major de judicis de veritat que de mentida, independentment de que els missatges foren realment vertaders o falsos. Per tant, es va demostrar que els subjectes formulaven el seu judici comparant el missatge amb el seu coneixement previ de la mentida. Quan ambdòs coincidien, el subjecte emitia un judici de veritat, i, quan no, els judicis tant de veritat com de mentida es repartien a l'atzar.

En aquest cas, aquestes conclusions demostrades hauran de ser utilitzades a l’hora de determinar i supervisar el poder dels jutges en situacions de judicis penals per tal d’evitar que aquests biaixos pròpiament humans puguen influir de manera negativa en la llibertat o càstic de les persones

Articles

• (^) “Tarea de selección de Wason. Un estudio de las diferencias individuales”.

Aquest experiment estudia l’efecte diferencial del contingut de la regla i de les instruccions sobre l’habilitat dels subjectes per resoldre la tasca de selecció de Wason. 384 estudiants van resoldre una versió de dita tasca experimental, així com dos tests psicomètrics. Els resultats mostraren que els subjectes amb puntuacions més altes en raonament verbal presentaven índex lògics superiors.

http://156.35.33.98/reunido/index.php/PST/article/viewFile/7295/7159? origin=publication_detail

• Fiddick, L., Cosmides, L., Tooby, J. (2000). No interpretation without representation: the role of domain- specific representations and differences in the Wason selection task. Universitat de Santa Barbara, Califòrnia.

Article en anglès que parla sobre la tasca de selecció de Wason.

http://www.cep.ucsb.edu/papers/socexrelevance2000.pdf

• Von Sydow, M., Hagmayer, I., Metzner, N., Waldmann, M.R. (2005). Cooperation detection and deontic reasoning in the Wason selection task.[en línia] Göttingen University, Germany.

http://crisp.psi.uniheidelberg.de/sites/default/files/vonsydow/ von_sydow_hagmayer_metzner_waldmann_2005_cooperation_detection_and_deontic_reas oning_in_the_wason_selection_task.pdf

Pàgines web

• Explicació de la tasca de selecció de Wason en la enciclopèdia Wikipedia.

http://es.wikipedia.org/wiki/Tarea_de_selecci%C3%B3n_de_Wason

• “Ciencia Cognitiva.org”

Es tracta d’una pàgina web on apareixen diversos articles sobre psicologia.

Cal destacar “Las cuatro tarjetas y el razonamiento humano”, un article que tracta la tasca de selecció de Wason, escrit per Miguel López Astorga.

http://medina-psicologia.ugr.es/cienciacognitiva/?p=

• (^) Psychology in Action.

Pàgina web que comunica informació psicològica interesant i rellevant.

http://www.psychologyinaction.org/2012/10/07/classic-psychology-experiments-wason- selection-task-part-i/

Pregunta no teòrica

• Mostrar al subjecte 4 targetes que tenen una lletra per un costat i un nº per l’altre, donant-li una regla condicional.

Després el subjecte ha de seleccionar a quines targetes deu donar-lis la volta per a decidir si la regla proporcionada es vertadera o falsa.

Aplicabilitat

Wason el que volia fer era descobrir el procés que utilitzen els individus per a interpretar les instruccions que se li mostraven. Des d’eixe punt de vista, la tasca de selecció de les quatre targetes no ens diu massa sobre les competències intel·lectuals ni les capacitats lògiques dels participants, ja que únicament es parla del processament que fan sobre l’oració que se’ls presentava.

Així, doncs, els problemes de la tasca de selecció no son problemes en el raonament de l’individu, si no del processament del llenguatge i de la interpretació que li dona a les instruccions rebudes.

Seguint aquest plantejament, tant el contingut com el context del problema o de la tasca deurien d’influir en el raonament dels individus, ja que tant les estratègies com les habilitats per a raonar tenen un caràcter general i personal, per lo tant, podrien arribar a millorar-se o inclús canviar-se mitjançant en l’entrenament en la resolució de problemes o en al canvi del pensament sobre certes experiències.

A l'hora d'aplicar en l'àmbit de la psicologia la tasca de selecció de Wason , cal dir que, al ser un experiment concret és molt difícil que es pugui donar una extrapolació a altres àrees de la psicologia, tret que s'empri conjuntament diferents en recerques amb altres qüestionaris, com poden ser de personalitat, és a dir, que serveixi de complement. Però és significatiu a l'àrea del pensament i el raonament lògic, i per tant, en la psicologia cognitiva.

En aquest vídeo realitzat per l’ONU, es pretén conscienciar a la gent sobre el racisme i la discriminació que pateixen milions de persones en el mon. Els estereotips i els prejudicis juguen un paper determinant.

https://www.youtube.com/watch?v=zuH7_gQhvRU

• No te dejes llevar por las apariencias

En aquest vídeo, amb l’eslògan “Think for yourself”, s’intenta promoure que ens allunyem dels prejudicis i que per tant, ens llevem els estereotips del cap. Es pot observar un exemple clar de Representativitat, ja que nomes per l’aparença física d’una persona la encasellem dins d’una categoria.

http://www.youtube.com/watch?v=dBe2ml6mHfo

• Which are deadlier: sharks or horses? (availability heuristic)

Aquest vídeo parla sobre l’heurístic d’accessibilitat.

http://www.youtube.com/watch? v=2_wkv1Gx2vM&list=PL4oIkTMT0wpmdXITyJElFD3jQtzZWDnx-

• Vídeo sobre un dentífric

En aquest vídeos podem observar com la publicitat utilitza l’autoritat com un heurístic per a poder influenciar la societat. Per a això, utilitzen un actor vestit amb una bata suposant que es un expert en la matèria per a, en este cas, vendre una pasta dental.

https://www.youtube.com/watch?v=XVh_kJKYEZM

• Anchor and adjustment Heuristic Comparitive

Aquest vídeo parla sobre l’heurístic d’ancoratge i ajust.

http://www.youtube.com/watch?v=Y_rmQqWBOe

• Aquests dos vídeos parlen sobre l’efecte HALO, que va associat a l’heurístic d’actitud.

https://www.youtube.com/watch?v=BwOCKri3nlU https://www.youtube.com/watch?v=WEKMfvbmWdo

• Com votar bé.

Segons aquest vídeos, inclòs en un sistema electoral lliure de trampes legals, arribar a votar bé és un acte molt difícil ja que implica superar diversos biaixos cognitius o prejudicis innats mitjançant l’esforç d’aprendre realment sobre molts temes afectats per la política.

https://www.youtube.com/watch?v=T4_Dhct_flI

Articles

• Persuasión bajo la línea de flotación. investigaciones sobre la vía heurística en los medios de comunicación. Lluís Pastor y Jordi Juste.

L’article realitza un estat de la qüestió dels models de persuasió dual en les ultimes tres dècades i es centra, en concret, en les investigacions sobre la via heurística en els mitjans de comunicació. Proposa un marc interdisciplinari de treball per a identificar i analitzar les regles heurístiques que s’utilitzen en els discursos periodístics sobre l’esport.

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n40p47.pdf

• Fòrum de psicòlegs. Grup professional de llicenciats/des en psicologia i especialistes en psiquiatria.

Article sobre les investigacions del nóbel D. Kahneman i les creences errònies per Carlos J. Álvarez.

http://forum-psicologos.blogspot.com.es/2007/12/kahneman-y-las-creencias-errneas.html

Articles de premsa

• Blanca Olalde López de arechavaleta, psicología evolutiva y de la educación. Universidad del País Vasco.

Article del diari euskonews que parla sobre la immigració, estereotips i raonament heurístic.

http://www.euskonews.com/0601zbk/gaia60101es.html

• Albor, L. (2013). Un grafólogo analiza la letra de Rosario Porto

"El estudi grafològic ha de fer-se des d'un procedir sense prejudicis, estant atent a no caure en els biaixos de confirmació o d'ancoratge i ajust -biaix de confirmació: voler veure i confirmar un punt de vista basat en un juí previ. Biaix d'ancoratge i ajust: prendre partit subjectivament per una idea i acomodar posteriorment les troballes a la dita idea de partida."

http://www.teinteresa.es/sucesos/Rosario-Porto-particular-hostilidad- perversion_0_1023499478.html

• Burkeman, O. (2011). Daniel Kahneman “Nuestras fallas dicen mucho sobre cómo funciona la mente”.

El psicòleg i premi Nobel d’economia parla del seu nou treball. L’ efecte d'anclaje", és un de les aportacions de Kahneman a la psicologia perquè suggerix quelcom inquietant: no sols tendim a fer juís esbiaixats, sinó que experimentem la influència dels factors més subtils i absurds que podríem imaginar. El principal desafiament va ser el que va plantejar als economistes, la major part dels quals assumia que la gent era abans que res racional i egoista i que actuava segons els seus propis interessos. El treball que li va valdre a Kahneman el Nobel demostrava el contrari. Per exemple, odiem perdre coses més del que ens agrada guanyar-les, per la qual cosa

persones tenen en la seua ment el possible accident. Ací és on cometem un biaix de disponibilitat al creure que pot succeir un altre accident de tren en el mateix lloc quan les probabilitats de tindre un accident de tren són més limitades que, per exemple, viatjar amb cotxe i més si succeïx en el mateix lloc.

http://www.antena3.com/noticias/sociedad/miedo-tristeza-pasajeros-

que-vuelven-recorrer-curva-grandeira_2013072700100.html

Pregunta no teòrica

• L'any passat un 80% de l'alumnat va suspendre X assignatura. En la convocatòria de juny van aprovar 5 persones i en la convocatòria de juliol van aprovar 5 persones. A partir d'estes dades, què opineu sobre que probabilitats hi ha d'aprovar en esta assignatura? Creus que és difícil aprovar?
• Resposta: Pense que dau els resultats de l'any passat, les possibilitats d'aprovar apunten a unes probabilitats molt xicotetes, encara que tot depén de molts factors, per exemple que el rendiment de la classe podia ser menor que el d'enguany, que el temari fora més dens, etc. I crec que potser vist els resultats, potser el professor haja canviat la manera de donar les classes o a pogut canviar part del temari, etc. Pareix que aprovar està difícil, però amb esforç i adreça tot es pot.

Pregunta a l’auditori

• Estem en un examen tipus test de 30 preguntes. I quan hem acabat de respondre les que sabíem segur, ens queden 10 per contestar. Quin sistema de pensament utilitzaríem per a respondre estes últimes preguntes?
• Resposta: Si bé els dos sistemes estan interactuant, al no poder accedir en eixe moment al concepte en qüestió ens basem en la intuïció, per tant estaríem utilitzant el sistema 1.

Aplicabilitat

És important conéixer estos processos cognitius perquè com a futurs professionals de la psicologia no hem de jutjar les persones de manera trivial i mecànica, dau a què este juí (la majoria de vegades automàtic) perjudica el diagnòstic futur de les mateixes. Estem acostumats a la invasió dels mitjans de comunicació en la nostra ment, a comprar i a consumir determinats productes, a venerar determinades persones pel seu aspecte físic o pel seu estil de vida. Prenem decisions i formem opinions de manera precipitada sense sospesar l'evidència a favor o en contra. D'altra banda, evitar el biaix de confirmació per a no tancar-se en una única postura (la nostra) com correcta o l'única vàlida, basant-se únicament en els arguments positius i no tenint en compte els aspectes negatius. Les fases de la psicologia bàsica en què s'han de tindre en compte estos processos, seria en memòria, ja que esta filtra o posa a la nostra disposició la informació que ens convé per a

defendre la nostra postura. També en l'àrea d'aprenentatge, perquè a través de la cultura convivim des que naixem amb determinades informacions vàlides, per tant una vegada adults intentaré defendre estes postures. Considerem que sempre cal deixar en les persones a llibertat de criteri. Lògicament açò no és fàcil, per culpa de la política, els mitjans de comunicació, etc, és a dir sempre estem consumint. Influïx també en la percepció i en atenció, pel fet que les persones estan predisposades a atendre més a allò que els convé i estan d'acord amb les seues postures. En pensament, perquè estem treballant a "media máquina", és a dir, que som una societat que no estem preparats per a pensar sinó per a consumir, som autòmats. Ens agradaria tornar un poc a les fonts; és a dir, al sistema educatiu com a ferramenta de pensament, de coneixement i de formació. Defenem un sistema educatiu que afavorisca la lliure expressió; l'acostament als pensaments filosòfics com a opció de pensament; al constructivisme de "Giner dels Rios". Jo decidisc

Pràctica 4. El pensament contrafàctic.

Introducció

El procés cognitiu que implica el que acaba de succeir, posant en joc el coneixement previ i la comprensió general de la situació es denomina pensament.

En esta pràctica es tracta el tema del raonament contrafàctic, el qual es basa en el raonament heurístic, que es diferencia del deductiu, inductiu i models mentals. Els raonaments heurístics són una espècie d'atalls mentals, que poden ocórrer de forma automàtica en la vida diària. Són tècniques per a resoldre problemes de la manera més econòmica o general, quan no es disposa de cap regla específica.

Al seu torn, l'heurístic es divideix en tres tipus; l'heurístic de representativitat, el de disponibilitat (simulació) i el d'ancoratge i ajust. Es considera que el pensament contrafàctic subjau de l'heurístic de simulació, que es definix com aquell raonament en el qual es creen situacions alternatives a una realitat concreta per a estimar que les coses podrien haver ocorregut d’altra manera.

Pel·lícules

• “El curioso caso de Benjamin Button”

Un home naix amb huitanta anys i va rejovenint a mesura que passa el temps. Esta és la història d'un home extraordinari, de la gent que va coneixent, dels seus amors, però sobretot de la seua relació amb Daisy. Apareixen diverses escenes on es produeix el pensament contrafàctic.

Vídeos

• Escena de la pel·lícula “El curioso caso de Benjamin Button”

En aquesta escena es produeix una accident. A partir d’este, el protagonista conta una sèrie de fets que han tingut lloc abans i sobre els quals té pensaments contrafàctics. Pensaments com per exemple: “si el cordó no s’havera trencat...”

http://www.youtube.com/watch?v=MQRSncy6Dns

• “Campaña de sensibilización FAD número 42: Spot II”

Aquest anunci va dirigit al control del consum de l’alcohol. Es basa directament en les opcions que rebutgem com conseqüència d’acceptar altres. En este cas, ens fa varies preguntes implícites. L’anunci pretén que l’espectador active el seu raonament contrafàctic al posar-se en la mateixa situació.

http://www.youtube.com/watch?v=HXg20icWZRU

• Escenes de la pel·lícula “Las vides possibles de Mr. Nobody.

La película se centra en la vida de su protagonista, Nemo. Más que

vida debemos decir vidas, ya que a lo largo de la película somos

testigos de las varias vidas que Nemo vive. Estas vidas están

planteadas como resultados de las decisiones que Nemo toma.

Somos testigos de cómo su vida difiere a partir de ciertos puntos

clave en los que él hace o dice algo diferente a lo que hizo o dijo

en otra de sus vidas.

http://www.youtube.com/watch?v=Xr2Z3n2w4HE

http://www.youtube.com/watch?v=6cVMmO18nEA

• Escena de la pel·lícula “El efecto mariposa”

En este caso el protagonista es Evan, un joven que desde su

infancia sufre lagunas en su memoria. Como terapia se le aconseja

que escriba un diario. Con el paso de los años Evan descubre que

tiene la habilidad de volver a los momentos de laguna cuando lee

sus diarios, y que además es capaz de modificarlos, lo cual

también conlleva consecuencias cuando vuelve al presente. Evan

tratará de cambiar las malas decisiones de su pasado e irá

descubriendo que cada vez que intenta mejorar el pasado vuelve

a un futuro que ha cambiado enormemente.

http://www.youtube.com/watch?v=USt1fqbvCNg

Articles

• Desarrollo del razonamiento deductivo: Diferencias entre condicionales fácticos y contrafácticos. Cristian A. Rojas-Barahona, Sergio Moreno-Ríos y Juan A. García- Madruga. Universidad de los Andes, Santiago (Chile); Universidad de Granada (España); UNED – Madrid (España).

Aquest article analitza com els adults i els xiquets realitzen inferències sobre el que podria haver ocorregut però no va ocórrer (pensament contrafàctic). Per a això, s’utilitza una tasca de raonament deductiu amb enunciats condicionals reals i contraris a la realitat. Açò va ser aplicat a diversos participants i es van realitzar dos estudis: el primer amb adults i el segon amb xiquets de diferents edats.

http://www.uv.es/revispsi/articulos1.10/1ROJAS.pdf

• UNIVERSIDAD DE MÁLAGA. FACULTAD DE PSICOLOGÍA. TESIS DOCTORAL. Razonamiento contrafáctico: la posición serial y el número de antecedentes en los pensamientos sobre lo que podría haber sido. Presentada por: Susana Segura Vera Departamento de Psicología Básica, Psicobiología y Metodología de las Ciencias del Comportamiento.

Es tracta d’una tesis doctoral on es parla del pensament contrafàctic.

http://riuma.uma.es/xmlui/bitstream/handle/10630/4043/Susana%20Segura% 20Vega16280155.pdf?sequence=

• “ Razonamiento contrafactual: la posición serial y el número de

antecedentes en los pensamientos sobre lo que podría haber sido”.

Susana Segura, Pablo Fernández-Berrocal y Ruth M.J. Byrne.

Aquest article parla sobre el raonament contrafactual, que es la

capacitat d’imaginar alternatives a la realitat. També parla sobre

els seus efectes i de la seua interacció amb el nombre de

successos presentats. Els resultats són explicats des de la teoria

dels models mentals.

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=

Articles de premsa

• “¿Por qué lloran los medallistas olímpicos?” Gaviria, E., Cuadrado, I. y López, M. (2009). Introducción a la Psicología social.

Aquest article parla de com influeix el pensament contrafàctic en els medallistes olímpics.

http://queaprendemoshoy.com/por-que-lloran-los-medallistas-olimpicos-2/

- Blandi: "Si hubiese entrado el cabezazo ante Newell´s, tal vez habría sido diferente"