¡Descarga prehistoria y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!
TERCIARI^ PLIOCÈ
Data inicial NOM CARACT. MORF. COMPORTAMENT CULTURA
MATERIAL
ARQUEOLOGIA
7/5.500.000 BP (^) ARDIPITHECUS Cert bipedisme ocasional Cervell petit.
Arbres + terra Àfrica. Poques restes, fragmentades. (1993, Etiòpia) AUSTRALOPITHECUS (^) Índex cefàlic no varia entre subespècies (força petit).
Petits grups (♂ dominant, ♀ + cries; ♂ joves), h. semiobert. Sovint eren presa de grans felins.
No se li associa cap. Segurament utilitzaven estris (elements naturals no modificats) per a ajudar-se.
4.100.000 BP Anamensis (~3.800.000)
Cap. Cranial 300 cc. Bipedisme. 1m, 50 kg. Fort prognatisme cranial.
Hàbitat: prop de rius (terrasses) Vida puntual en arbres (capacitat per saltar)
Etiòpia, vall del Rift. Poques restes.
3.900.000 BP
Afarensis (~3.000.000)
Cap. Cranial 400 cc. Bipedisme consolidat. 1,20 m; 60 kg. Mascles + corpulents. Canins reduïts, molars petits Prognatisme desenvolupat.
Dieta: fruits no massa durs (arrels, llavors, fruites...). Vida arbòria puntual (capacitats per viure en els arbres)
Petjades de Laetoli (Tanzània) sobre bipedisme (petjades de 3 individus, 2 ad. i 1 nen) Lucy (Haddar, Etiòpia) 40% esquelet; 1994, descoberts 17 nous fòssils. 3.000.000 BP
Africanus (~2.300.000)^1
Cap. Cranial 500 cc. (+/-) 1,30-1,40 m; 40 kg. Dimorfisme sexual no tan evident. Reducció del prognatisme. Cervell capacitat per parlar. Braços més curts.
Dieta vegetal no especialitzada. Hàbitat: troballes en coves.
Àfrica del Sud. Nen de Taung; Sterkfontein (Sud Àfrica; DART) Les troballes demostren l’expansió dels australopitecins per Àfrica.
PALEOLÍTIC INFER
IOR
2.600.000 BP Aethiopicus (~2.200.000)^2
Ossos grans i gruixuts. Mandíbula forta. Dentició rotunda. Cresa sagital. Arc zigomàtic desenvolupat. Fort prognatisme cranial. Cap. Cranial 500 cc. 1,50 – 1.70 m.
Dieta molt especialitzada: fruits secs, closques dures, etc. Derivat del canvi climàtic provocat pel xoc entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord, el conseqüent canvi de corrents marins i el canvi de clima global del planeta (+ àrid a l’est d’Àfrica).
Turkana (Kenya) i Haddar (Etiòpia)
Boisei (~1.000.000)
Olduvai (Tanzània, Àfrica est)
2.000.000 BP Robustus (~1.200.000)
1,60 m. Una mica menys robusta, característiques iguals a les de la resta d’espècies robustes.
Komdraai (Sud-Àfrica)
HOMO Cap. Cranial > 600 cc. Major alçada i pes. Cames més llargues, bipedisme consolidat, posició erecta. Mans: polze desenvolupat. Peus: abovedament doble. Pelvis + ampla. Prognatisme reduït; torus supraorbital variable. Dentició proporcionada.
Capacitat per a produir instruments. CULTURA.
2.500.000 BP (^) Habilis (~1.500.000) Cap. Cranial 700 – 800 cc. Bòveda cranial + arrodonida. Menys prognatisme. Dents més petites. Torus supraorbital visible. 1,20 – 1,50 m; 50 kg. Braços llargs. Poc dimorfisme sexual.
Dieta: inclou CARN^3 Hàbitat: prop de rius. Ambients oberts. Possiblement vida en grup, no jeràrquic. Tecnologia implica: comunicació, transmissió de coneixements, relacions socials, desnvolupament cap. Intel·lectuals (imaginar, crear...)... Monogàmia (augment intel·ligència, desenv infantil més llarg).
CULTURA OLDUVAIANA^4
( Pebble culture) Choppers Chopping tools. [sobre pedra tallada]
Sud i est d’Àfrica. Olduvai (Tanzània); Lickey, anys 560. Mateix estrat que A. Boisei. Koobi Fora (Kenya)
QUATERNARI
PLEISTOCÈ (inferior)
1.800.000 BP (^) Erectus (~200.000)^5 Cap. Cranial 800 – 1100 cc. 1,70 m. Proporció humana braços- cames Torus supraorbital més gran Diferències segons les zones. Tendència a estilitzar-se l’esquelet.
Nas més sortint, cara més plana.
Procés d’expansió per tot el món. Primeres mostres d’organització espacial i s-cultural. Caça (trampes, etc.), recol·lecció, pesca i carronya [llocs d’esquarterament] Diversitat de jaciments = diversitat d’estratègies de subsistència.
Àsia : Homo erectus (~100.000; desapareix quan hi arriba Homo sapiens).
Xina (500.000BP), Israel (750.000 BP): mostres d’ús cultural del foc^6 (llars delimitades per còdols).
Continuen elements de la CULTURA OLDUVAIANA. Poques restes d’indústria òssia. Fusta.
AXELIÀ (Saint Acheul, França) Bifaços (simetria) Tríedes Destrals axelianes.
ART? Venus a Israel (320. BP).
Àsia: Xina, Indonèsia...
Ergaster (~1.400.000) Cap. cranial més petita de tots. Torus supraorbital desenvolupat.
Primera migració fora d’Àfrica. Olduvai: acumulació de còdols en cercle on s’han trobat eines i restes òssies = paviment. També un semicercle de còdols = paravent.
Àfrica. Olduvai. Nord d’Àfrica: Noi de Turkana.
800.000 BP (^) Antecessor (~ 100.000)
Península Ibèrica, Europa. Atapuerca (Sima de los Huesos) Hipòtesis: H. Ergaster passen a Europa i allà evolucionen cap a H. Ant. Després evolucionen cap a H. neand. 500.000 BP (^) Heidelbergensis (~200.000)
Crani es va allargant. Front més pla. Preneanderthals.
Possible simbolisme: aparició d’una acumulació de cadàvers a la Sima de los Huesos.
Heidelberg (Alemanya) Cova de l’Aragó (França) Petralona (Grècia)
PLEISTOCÈ (superior) PALEOLÍTIC SUPERIOR
8
2 00.000 BP (Àfrica)
Sapiens^9 (~actualitat) Cap. Cranial 1.400 cc. Diversitat d’estatura i pes segons zones i cultura. Front vertical. Crani més arrodonit Occipital baix i arrodonit. Fosses nasals petites. Mandíbula més gràcil. Arc supraorbital poc marcat. Barbeta (mentó). Formes europees i africanes força semblants.
Extensió màxima per tot el planeta, inclosa Amèrica (a través de l’estret de Bering, cobert per gel).
Grups reduïts (40-50 persones), concentrats en zones riques en recursos. Esperança de vida: 35-40 anys TM infantil elevada Causa ppal de mort: traumatismes. Malalties: reumatisme,càries, gingivitis, meningitis, tuberculosi òssia... Cranis amb signes de trepanació (a vegades, el pacient sobreviu) Caça: més selectiva, animals ungulats (cérvols, rens). Bons coneixedors de la fauna = bones estratègies de caça. Noves estratègies de caça més efectives (propulsors, arpons, arcs i fletxes, etc). Domesticació del gos (ajuda a la caça). Organització per anar a caçar = capitanejada (= aparició caps). També marisc i pesca. Certa especialització artesanal (estris lítics)= distinció social. Indumentària: cordes, teixits trenats (gorros, faldilles, cinturons, venes...) Primers elements artístics. Hàbitat: cabanes i coves. Primeres sitges per conservar aliments. Cova = habitació, ritus, enterrament, art rupestre i moble. Cabanes d’ossos i pells; també de branques.
Rituals funeraris: primers aixovars. Delimitació de tombes. Instruments especialitzats.
Indústria òssia. Talla laminar. COMPLEXOS CULTURALS (Europa): Xatelperronià (40.000 – 35.000) Cultura mosteriana amb elements propis; últimes manifestacions neanderthals. Aurinyacià (38.000 – 25.000) Gratadors, Làmines de dors, projectils d’os. Gravetià (25.000 – 20.000) Punta gravetiana (ganivet de dors acabat en punta). Expansió art moble (Eur. E- Central). Solutrià (20.000 – 17.000) Peces amb retoc pla, puntes en forma de fulla... Magdalenià (17.000 – 10.000) Auge indústria òssia. Burins lítics, rascadors, puntes, làmines de dors rebaixat...
Orígens: Àfrica. Etiòpia (2004): cranis
A Europa, 40.000 BP.
(^1) A partir d’aquest, segons molts autors, evolucionen els primers Homo. També en descendiesen altres espècies d’ Australopithecus ( garhi, bahrelghazali ), descoberts recentment, els quals evolucionaran cap a les formes robustes. (^2) Aethiopicus, Boisei i Robustus, formes robustes d’Australopithecus. També anomenats Paranthropus (EIROA, J.J. , Nociones de Prehistoria General , ARIEL, BCN 2006; pp. 148: quadre geneaològic actualitzat) (^3) Es qüestiona la seva capacitat per a caçar grans animals, dels quals s’han trobat restes òssies als jaciments. Possiblement aprofitaven els animals abandonats per altres depredadors, o també és provable que prenguessin les preses acabades de caçar a altres grans predadors (carronya). Malgrat tot, l’activitat implica una ORGANITZACIÓ a l’hora de repartir-se les tasques. (^4) Aquestes eines permetien accedir al moll dels ossos de grans animals, on no podien accedir la resta de depredadors. (^5) Hi ha discussions entre els especialistas sobre la nomenclatura i la consideració d’aquesta espècie i les seves variants. Aquí s’exposa la versió en què cada variant es considera una variació intraespecífica de l’Homo Erectus (bàsicament per comoditat a l’hora de confeccionar el quadre). Per més informació, FULLOLA i altres, Introducción a la prehistoria. (^6) Usos: escalfar, il·luminar, cuinar, cremar malesa, conservar sucs, fer senyals, reconduir la caça, treballar materials amb més facilitat (sílex, fusta, banya); preparar colorants, protecció…
(^7) Alguns autors el consideren una subespècie de l’ homo sapiens. (^8) Característiques Paleolític Superior: acceleració del ritme històric, major diversitat cultural i regionaltizació de la cultura, expansió i predomini Homo sapiens sapiens , augment població, ART,
innovació tecnològica (talla laminar), indústria òssia, diversos tipus d’hàbitat, món funerari més conegut. (^9) A partir de l’ Homo rhodesiensis, datable en 500.000 anys d’antiguitat a partir d’un crani trobat a Kenya.
