¡Descarga PREHISTÒRIA APUNTS y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!
Origen i evolució humana
- Origen de la terra: 4600 m.a.
- Origen de la vida: 4.000 m.a.
- Primers homínids: 7-5 m.a.
- Primers humans: 2,5-2 m.a.
1.2. Història i teories de l’evolució
Evolució : Paraula amb multitud de significats, molts d’ells contradictoris. Essencialisme: Inexistència de canvis en els éssers vius, tot està fixat. Creacionisme : Univers i la vida són creacions divines. Interpretació literal del Gènesi. Refusa la teoria científica de l’ evolució.
Creacionisme “científic” contemporani: Proposició “pseudo-científica”: Utilitzarà el llenguatge científic, però NO mètodes científics. Atorgar una certa veracitat Teoria de l’evolució: Fets evolutius (No es poden negar, són una possibilitat però no una certesa) Teoria de l’evolució ( És una teoria que encara va variant)
Tots els fets es converteixen en una suposició Disseny Intel·ligent Creacionisme pro-evolució
Anaximandre ( s.VII – VI aC): La vida s’havia desenvolupat inicialment del mar I , posteriorment s’havia traslladat a la terra. Empèdocles (S.V aC): Possibilitat d’una selecció natural Zhuangzi( s,IV aC): Taoisme i refús absolut a l’immobilisme de les espècies biològiques Possibilitat que algunes espècies desenvolupessin característiques diferents de respostes ambientals diverses.
Lucrecri( S.I aC) Desenvolupament de l’univers, la terra i els éssers vius per mecanismes naturals sense referència a una agent natural. aL-Jahiz ( S.IX)
Transformació de les espècies animals. Voluntat de Déu i el seu poder. Lluita per l’existència Efecte del clima , l’alimentació i adaptació a nous medis. Només hi ha 38 espècies inicials, d’on sortiran totes les espècies finals. (Leclerc)
James Burnett: Filòsof
Aparició d’Homo Sapiens
200.000 -150.
Wallace: Evolució és progressiva i indefinida. Aplicació Darwin: El canvi no ha de ser sempre cap endavant.
Alguns elements en comú entre els simis i els antropoides. No desenvolupà la seva teoria amb proves biològiques
Erasme Darwin: Avança teories evolutives de Lamarck. Perspectiva de la selecció natural Creacionista
George Couvier: Anatomia comparada i paleontologia Catastrofisme: HI ha un origen, una fase, un diluvi on desapareix tot. Es creen diferents estadis. El caos ajuda a un nou canvi. Forces geològiques sísmiques, volcàniques, marítimes...
Jean Baptisme de Lamarck( 1744-1829) Transmutació de les espècies. Inexistència d’ancestre comú Formes de vida creades per generació espontània.
Força vital innata impulsa a les espècies a ser més complexes. Escala lineal de comple Evolució biològica: Charles Darwin The origen of Species (1859) Postula la teoria de la “selecció natural” per explicar el disseny dels organismes, la seva complexitat, diversitat i adaptacions que són resultats de processos naturals. Evolució, conseqüència de la selecció natural.
Selecció natural: Mecanisme natural per explicar la gènesi, diversitat i adaptació dels organismes.
- Els recursos són limitats: Accés diferencial.
- Accediran als recursos els individus més ben adaptats.
- Ben adaptats: Més opcions de transmissió en herència.
- No és el més fort el que sobreviu sinó aquell que sap adaptar-se al medi( Major flexibilitat)
Lleis de Mendel (1866) Mutacionisme, Hugo de Vries(1906) Atzar d’una mutació Preservació o eliminació de la mutació per selecció natural. No s’adapten i casualitat. Biometrisme El que tindrà èxit 4
Éssers adaptats per viure als arbres.
66 M.A. Desaparició 75% de tots els éssers vius.
Primats arcaics Purgatorius Aparició fa 60 M.A. ( Finals de Paleocè) Precursor dels Plesiadapiformes Restes trobades a N.Amèrica Característiques similars als rosegadors Restes de dentició i mandíbula S’alimentava de llavors i fruites Restes de canells Vivia als arbres
Primats durant l’Oligocè
Fa 34 M.A. reducció absoluta de famílies de mamíferes que habitaven a Euràsia.
- Conseqüència de grans canvis climàtics.
- Concentració de fòssils a la depressió de El Fayum ( Egipte)
- 21 espècies diferents.
Gràfica: No hi ha varietat. Hi ha canvis més diversitat Nova caiguda en picat, extinció dels animals terrestres i aquàtics.
Jaciment de El Fayum
Habitat de boscos tropicals Alimentació de fruits i llavors Mida d’un gat actual Alimentació llavors i fruits. Precursors de les categories de simis Parapithecidae
Mones del nou món. Mones del vell mon Propliphiteca Perden la cua · Aegyptopithecus Purgaturius- Faym- MNM-MVM (Catirins i antropomorfus)
Primats durant el Miocè
Període d’expansió dels primats. Aparició dels primers hominoides
- Absència de cua i ampliació del tòrax Ortògrada / Posició semierecte no necessites la cua. Per poder-se alimentar assegut.
- Major mobilitat de les extremitats i articulacions més flexibles
- Premolars de corona baixa i molars relativament amplis Adaptació, ja que masteguen fruita.
Miocè superior Inici del bipedisme
Proconsul
Fòssils a principi del S.XX pensaven que era l’avantpassat d’ un ximpanzé Anterior al ximpanzé del zoològic de Manchester, Pauta Y-5 : Els queixals amb 5 corones , permet una millor ingesta dels animals. Esmalt fi no pots mastegar elements durs, amb un esmalt fi no podria menjar llavors, només aliments tous. Radiació relativament ràpida cap a Euràsia Documentació d’espècies a Àfrica, Europa i Àsia. Segueix en el mateix habitat, l’habitat d’Àfrica s’ha expandit cap a la zona europea. No hi ha una continuïtat en els homos, no hi ha res lineal, casualitats.
Afropithecus
Considerat hominoideu “vertader” per la seva diferenciació respecte als MVM (Després del proconsul) Morfologia post cranial : Depenen de la posició cranial es pot saber si són bípedes. Locomoció arbòria: Braquiació poder anar de branca en branca. Esmalt dental gruixut: Menjar productes més durs ( Nous, avellanes...)
Dryopithecus
Apareix a Àfrica i es dispersa cap a Europa i Africà Braquiació : Braços i extremitats.
Miocè inferior (c.23-16 m. a.): Aparició a Àfrica de simis que tenen trets que els diferencien dels MNM
Miocè mitjà (c.16-11 m. a.): Desenvolupament de trets dentals i postcranials relacionats amb els simis actuals Diversificació i radiació dels hominoides
Miocè Superior (c.11-5 m. a.): Aparició dels ancestres directes dels simis asiàtics i africans actuals i dels humans
Pre goril·les i pre ximpanzés Rift separa els homos dels ximpanzés Est del Rift: Àrea de sabana ▲ Pre-humans ▲ Adaptació a un nou ecosistema mé́s sec i abandonament vida arborícola ▲ Bipedisme
Posada en dubte per: Descobriment d’Aus. bahrelghazaldi a l’oest del Rift (Txad) Descobriment de pre-ximpanzé a Turgen (Kenia). Homínids bípedes no associats a ecosistemes oberts: Orrorin tugenensis, Ardipithecus. S’han fet estudis paleobotanics. La zona de l’est del Rift no era sabana. Coneixem el moment de l’escissió pel rellotge molecular Però no sabem com eren els avantpassats dels ximpanzés i els humans actuals poc després de l’escissió
¿Com reconeixem aquests avantpassats? Comparativa d’humans i ximpanzés actuals Determinar apomorfies* humanes *Apomorfies Variables que ens acosten als homos.
¿Grans cervells o bipedisme?
El frau de l’home de Piltdown (Necesitat de trovar un avantpassat britànic/ Idea que el desenvolupament del crani és anterior a qualsevol tret humà) Descobriment en 1912 de restes d’un crani a una gravera de Piltdown Considerat com la “baula perduda” entre el “mono” i l’home:
Hipòtesi de Darwin sobre l’evolució dels hominini:
▲ Reducció dels ullals com a conseqüència de la cultura (ús d’estris i desús de les dents).
▲ Reducció d’ullals suposo major espai pel cervell ▲ Manipulació d’eines:Aprofita postura bípeda (alliberació de les mans) Exigeix cert nivell cognitiu (Cervell més gran i complex)
Bipedisme Únic tret característic dels Hominini compartit per tots els membres del llinatge (sinapomorfia). Implica diferències anatòmiques relacionades amb quasi tot l’esquelet:
- Cap
- Tors
- Maluc
- Extremitats
Morfologia del maluc humà. Contrast entre simis actuals i éssers humans. Acurtar distancia entre el cos i les cames. Punt de recolzament : Eix més curt Canvi de les extremitats Permet caminar de forma recta i no es perd tanta energia. Rotació necessària per a l’eix del cos a l’aixecar-se passa per la pelvis Element més diferencial: ili
ILI
Les empremtes de Laetoli
Datades fa 3,7 m. a. G1: individu G2: Individu més gran (¿?) G3: Individu més petit que G2 (1,40 m) que trepitjaria les empremtes de G
Bon desenvolupament de l’arc del peu i dit gran paral·lel a la resta de dits ¿Aus. Afarensis? Mal estat de conservació ( Cendres volcàniques) S’observa un bipedisme primitiu Dit gran encara apunta cap a l’interior -> Encara trepen arbres NO poden fer grans distancies per les cames curtes.
Bipedisme i conservació Possiblement diferents factors van ser importants per adaptar-se al bipedisme. Principals preguntes:
- Per què van aparèixer les primeres conductes bípedes en un àmbit de bosc tropical?
- Quins són els beneficis del bipedisme en l’adaptació a la sabana?
Teoria de la sabana
Adaptació a un nou ambient obert (sabana) Augmenta el camp visual i la protecció Alliberació de les mans: Agafar i fabricar objectes diversos, recol·lecciói transport de cries Mecanisme termoregulador (reducció superfície corporal amb contacte directe amb el sol, la pluja, etc.)
Desestimada:Bipedisme s’inicia en ambients de boscos tropicals.
2. Hipòtesi de l’ eficiència del viatge Major eficiència en el viatge de llarga distància d’una agrupació d’arbres a un altre. 3. Hipòtesi de la postura alimentària Posició requerida de manera constant per alimentar-se. 4. Hipòtesi de provisió (masculina) Monogàmia i obtenció d’aliments per part dels mascles. 5. Hipòtesi d’exhibició i alerta Estratègia de defensa i intimidació davant de predadors i competidors 6. Hipòtesi de portatge Transport d’alimentació, objectes i/o cries durant llargs trajectes 7. Hipòtesi dels medis aquàtics Adaptació a recursos aquàtics 8. Hipòtesi d’atracció sexual (trench coat)
Exemplars: pocs, destaca un crani parcial (Tumai) Capacitat cranial: 320-380 cm Possibilitat de bipedisme (forat magne) Debat:
- Avantpassat comú de ximpanzés i humans?
- Relacionat amb ximpanzés i humans, però no avantpassat comú de cap dels dos?
- Avantpassat exclusiu dels humans?
Orrorin Tugenensis (6-5 m.a.) Àrea muntanyosa pròxima a Tugen (Kenia) Conegut com a “Millenian man” (2000) Exemplars: pocs (13 fòssils – 5 individus) Dimensions corporals: 1,20- 1,40 m i 35-50 kg Dentadura similar a la dels humans actuals Locomoció:
- Possibilitat de bipedisme (rotació del fèmur)
- Falanges del peu: vida arborícola (Trepar als arbres)
- Prognatisme : Mandíbula cap endavant Debat:
- Orrorin és avantpassat directe del’Homo Sapiens?
- Si fos així, Au. afarensis seria una branca dels homini que va morí?
Ardipithecus ramidus (4 m.a.)
Etiopía: Zona de Gona (1992-93), As Duma (2005), Afar (2009) Exemplars: 45% esquelet (2009) - Ardi Capacitat cranial: 350 cm Dimensions corporals: 1,15- 1,20 m i 30 kg. Possibilitat de bipedisme: Forat magne i estructura pelvis Dit gros del peu cap a l’interior Estructura masticatòria: Prognatisme, incisius grans, molars quadrats, canins forma diamant i esmalt fi.
Els Australopithecus
Aparició durant el Pliocè i inicis del Pleistocè (4-2 M.A.) Troballes exclusivament a Àfrica: Oriental, occidental i meridional
Primer descobriment 1925: Nen de Tuang ( Sudàfrica)
Debat: Capacitat cranial més petita del que es considerava apropiat Eurocentrisme ( NO podia ser que el homo vingués d’ Àfrica. Es va veure que era una barreja entre el homo i el mono. El forat magne era més central i els ullals els tenia petits ( Dimorfisme sexual més reduït) Simis Crani petit i el musell marcat( Mandíbula cap endavant)
Principals característiques:
- Bipedisme mantenint capacitats per trepar
- Desenvolupament de l’aparell mastegador ( Ampliació molars i premolars, prognatisme ( Mandíbula Calaixera)
6 espècies d’Australopithecus consensuades
- Anamensis
- Afarensis
- Africanus
- Garhi
- Bahrelghazali ( Exemple de la teoria del Rift East side story El australupitecus també van emergir a la zona del rift)
- Sediba
Diversitat i flexibilitat d’ecosistemes
Planures volcàniques i paleosòls ( Laetoli Petjades volcàniques ) Canals fluvials i aiguamolls Voreres de llacs Terrenys càrstics i dipòsits de coves.
Australopithecus anamenesis (4.2 -3.9 M.A)
Possible descent ardipithecus
Lucy Trobada a Hadar (1974) 40% del esquelet Datació: 3,2 M.A. Dimensions: 1,10 m / 29 kg Capacitat cranial petita Bipedisme: pelvis i fèmur “ La primera família” 5 nous individus
Salam Trobada a Dikika Fill de la lucy Nena de 3 anys Crani casi complet Els canvis de creixement eren molts més ràpids que els nostres.
Australopithecus africanus
Principals troballes Capacitat cranial Prognatisme facial Estructura dental:Molars i premolars amplis (Trituració)
Nen de Taung Descobriment esporàdic Primer fòssil d’Australopithecus Cara, mandíbula i dents Edat 3-4 anys Primer se suposava que tenia 6, un creixement molt ràpid.
Mrs. Ples Crani més complet d’Aus. Africanus Descobert a Sterkfontein Adolescent ¿Femella?
Little foot Esquelet quasi complet Descobert a Sterkfontein Adolescent ¿Femella? – Dit gros interior Trepar els arbres
Australopithecus garhi
Principal troballa: Bouri Hata Trets molts similats a Australopithecys afarensis i africanus S’especialitzen en aliments més durs. Molars i premolars més grans Major prognatisme Ús d’eines lítiques:
Gona (Etiòpia) 3000 Artefactes lítics
Els paranthropus ( 2,5 – 1,2 M.A.)
Al costat de l’home. Sorgeix en un moment de canvi ecològic Especialització a nous hàbitats. P.Aethiopicus Robustus Boisei
Trets propis dels A Capacitat cranial petita Prognatisme Bípeda i vida arborícola
Trets propis: Cos robust Mandíbula robusta Cresta sagital Grans molars i premolars amb esmalt gruixut Dieta principal vegetariana incloent vegetals durs i abrasius. Desenvolupar els músculs temporals per poder triturar Menjar efectuat un moviment horitzontals El robustus és el que el té més desenvolupada
Perspectives etològiques Estructures socials tancades i jeràrquiques En moments sense pressió hi ha una aliança dels mascles. Les femelles abandonen el grup quan es fan adults per evitar l’ endogàmia. En moments de pressió alguns membres (mascles adults) són obligats a abandonar el grup. Hi ha un moment que un mascle té el poder, les femelles resten. Ximpanzés: Col·lectiu liderat per un mascle, però en moments sense
pressió hi ha la possibilitat d'aliances entre mascles. Els goril·les
esquena platejada actuen com un mascle. Han d’abandonar el grup els altres mascles.
Australopithecus: Possiblement estructures tancades sense gaire pressió, per tant les femelles abandonarien el grup.
Perspectiva etològica i ecològica
Major hostilitat en grups que habiten espais oberts (menys recursos) que en habitats arborícoles (més recursos) Si hi ha molts recursos, hi ha una rivalitat intragrupal. Flexibilitat d’ecosistemes dels Austroplithecus : Depèn el seu comportament segons on estiguin localitzats. Dimorfisme sexual Hostilitat intra-grupal Estratègia sexual · Poligàmia: organitzacions socials coordinades i semi-cooperatives amb jerarquia oligàrquica. Dimensió dels grups Importància del context ecològic ( Boscos o sabanes) Habitats arborícoles: 25 membres. Espais oberts(Major pressió): 30-50 membres. El que es busca és una cooperació Llaços solidaris. Variacions estacionals Mobilitat dels grups (700 km2): No s’assenten en un lloc, nòmades.
Desenvolupament del cervell
Idea tradicional: Associació del desenvolupament del cervell en relació a l’ús d’útils
- Realment NO és la utilització de les eines el que provoca el creixement cerebral. Però troballes de Gona (2000)canvien la perspectiva ( Aus. Garhi)
Estudis anteriors ja havien obert la possibilitat del desenvolupament de zones laterals del cervell associades al llenguatge. NO és que parlessin entre ells. Abans eren tasques de manipulació i després posteriorment aprofitades pel llenguatge. Fonèticament el austroplopithecus no està desenvolupat, però l’àrea del cervell sí que ho està.
Carn Va ajudar al desenvolupament cerebral. Adaptació en els nous ecosistemes és el que ajuda també.
Desenvolupament del cervell i dieta
Idea de relació directa entre subministrament d’energia i volum cerebral. Dimensió del cervell depèn de l’aportació energètica materna (fetal i lactància) i el recanvi posterior. Cervell més grans. Patrons d’actuació més complexes. Possible relació directa entre:
- Bipedisme
- Canvis en l’aparell mastegador
- Relacions socials més complexes (Com sobreviure on els recursos alimentaris son escassos)
- Augment cerebral
El gènere Homo (2,8 m.a.)
Canvis ecològics i ambientals ( 3,2 m.a.) Principals trets dels homo Augment de la mida corporal Augment de la capacitat cranial Ús d’instruments lítics
- Adaptació a nous ecosistemes
- Augment de la carn en la dieta ( proteïnes)
- Reducció dels ullals (Reducció dimorfisme sexual) El cervell gasta el 60 % d’energia que ingerim, per això
Principals espècies Homo: Creixement i desenvolupament cerebral
- Avantatges socioculturals
- Major demanada energètica
- Augment del consum de proteïnes i grasses animals. Prolongació del desenvolupament biològic i el creixement encefàlic Cries dels primats més longeus neixen amb major grau de dependència ( requereixen major temps per completar el seu desenvolupament) Emfatitza el desenvolupament del cervell en comptes d’altres zones. Assoliment de desenvolupament cerebral anterior a la maduresa sexual Maduresa sexual més tard–> Menys fills
Homo habilis (2,5 – 1,5 M.A.) Primeres troballes a Dubai
Principals trets Dimorfisme sexual (Mides similars a Aus.) Crani més rodo que Aus Capacitat cranial superior : 600- Molars grans amb esmalt gruixut Absència de diastema i ullals grans en comparació als premolars. Incisius més grans que els Aus. Menor prognatisme que els Aus.
