¡Descarga prehistoria, tema 1 y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!
TEMA 1- PROCÉS D’HOMINITZACIÓ
1.Introducció i processos climatològics
Per començar a parlar del procés d’hominització, hem de conèixer primer en quina època es va dur a terme. Per això hem de conèixer els períodes geològics, actualment ens trobem en el quaternari des de fa 2’8 cron (1cron = 1milló d’anys), aquest període geològic avarca els processos climàtics del pleistoceno i el holoceno.
La hominització comença en el procés terciari, però es del quaternari d’on son característics els homes. Per tant, estudiarem tots dos processos.
Per poder datar els processos ens fixem en la climatologia , per que:
-Es el marc del procés d’hominització, i molts cops s’han volgut relacionar les fases amb processos climàtics.
-Podem conèixer les terres habitables o no, i respondre així a preguntes com per que algunes han sigut habitades i altres no.
-Podem entendre el poblament
-Conèixer les condicions de la gent que viu en una època i un lloc
-Les variacions climàtiques ens donen pistes sobre els canvis culturals.
-Vegetació, fauna... Ens donen informació sobre l’alimentació
-Podem crear cronologies a partir de accions geològiques
-En el Plioceno s’inicia el període d’hominització
-El coneixement d’aquest i els seus canvis: l’ecosistema de l’inici de l’hominització i els processos de la seva adaptació al medi, els diferents ecosistemes i els canvis al llarg del temps.
-S’ha de ser conscients del temps geològics i dels conceptes culturals del temps
Processos climatològics
- Procés terciari
Quan parlem de procés terciari parlem de dos grans blocs, el Mioceno, que va durar uns 2303 milions d’anys, i el Plioceno, on comença el procés d’hominització i que va durar 5’332 milions d’anys. Durant aquest segon període, el Plioceno es configura, de forma definitiva la distribució de les masses continentals, el mediterrani, la península aràbiga, encara no hi son els continents actuals... En línies generals s’inicia un procés de refredament climàtic (no glaciacions), en el que el clima mes sec i fred dona lloc a menys espai per la selva tropical.
Podem entendre que el procés de bipedestació, per tant degut al procés de refredament, nomes es va poder donar en el continent africà.
- Procés quaternari
El quaternari, el podem dividir en dos períodes climàtics, que son: Pleistoceno (el mes antic, en el que es donen les glaciacions i que dura uns 2’5 milions d’anys), i el Holoceno (que va començar fa uns 10 Ka ( 1Ka= mil anys), i que es tracta del període post/intergracial), alguns prehistoriadors proposen parlar de antropoceno (des de la revolució industrial, incloent tots el canvis climàtics produïts per l’home, però no es oficial).
El quaternari, i sobretot el Pleistoceno, ha sigut definit com l’època de les glaciacions (en la literatura anglesa, definit com “Ace Age”), totes aquestes terminologies son inexactes e indueixen a error per que ha hagut molts canvis climàtics, alguns amb mes temperatures que l’actual. Aquestes glaciacions ens han servit per datar, per exemple l’edat del homo habilis (2’8/2’4 cron), ja que el refredament dràstic, que marca el fin del terciari i el principi de quaternari, ens ajuda a obtenir informació sobre quins animals habitaven en aquella època, i on es van donar les grans glaciacions, com el mediterrani, on s’han detectat hostes nòrdics, foraminicedos (animals invisibles a simple vista amb closca), que ens ajuden a saber mes o menys a quin clima es va poder arribar.
Durant el Pleistoceno, com ja hem dit es van donar distintes glaciacions, en el continent europeu, intercalades per períodes interglacials, però a demès durant les glaciacions les temperatures no han sigut homogènies i en cada glaciació existeixen interestadis, períodes freds, mes freds, molt mes freds... Aquest son els períodes de glaciació del Pleistoceno de mès antic a mes moder:
- Donau
(interglacial: Donau-Günz)
- (^) Günz
(interglacial: Günz-Mindel)
- Mindel
(interglacial: Mindel-Riss)
- Riss
(Interglacial Riss-Wurm)
- Wurm
Les temperatures durant aquest períodes no son iguals a tot el planeta, però si que va haver períodes extraordinàriament freds en tot el planeta que van coincidir.
En la màxima glaciació de Würm, el mar va estar a 120m sobre el nivell del mar, que va fer que les terres canviessin, i durant el període interglacial, es van desfer-se els glacials, i va haver mes aigua i per tant transgressió marítima.
Durant el paleòlit superior es comença a poblar el planeta, i durant l’inferior viuen amb aquest canvis climàtics, però triguen molt en produir-se per lo que dona temps a les espècies a adaptar- se, van aprendre a vestir-se per poder viure en la tundra.
Durant l’últim glacial fa 2000 anys, mes o menys, en l’àrtic existia el manto lauretino, artic escandinavo, antàrtic.. els gels tenien una extensió mes gran però quedaven molts territoris fora de la glaciació, i havia moltes tundres i per exemple en la península ibèrica i Àfrica no feia tant de fred. Durant aquest últim glacial, ademes, el mar va disminuir menys de 120 mentros (regressió); i va aparèixer Còrcega i Cerdanya. El nivell del mar, durant totes les glaciacions i períodes interglacials ha anat canviant, i ha estat mes per sobre que actualment.
torna fèrtil, i d’aquesta forma quan torna un altre glaciació comença un altre cop el mateix procés (períodes de fred i calor, que per identificar-los s’ha de veure si coincideixen amb els anys de les glaciacions).
Una terrassa fluvial es una petita plataforma sedimentària o taula construïda en una vall fluvial pels propis sediments del riu que es dipositen als costats de la llera en els llocs en els quals el pendent del mateix es fa menor, per tant la seva capacitat d'arrossegament també es fa menor.
2.La hominització
Quan parlem d’hominització ens referim a la transformació humana des de els seus ancentros fins l’aparició dels HAM (homes anatòmicament moderns). Cobreix un període de mes de 50000 anys. L’únic punt de referència quan comencem a estudiar-lo era l’home actual, i per avançar es va haver de treballar amb documents com ara ossos ( no esquelets sencers), dents, fragments d’ossos...
A partir de milers de troballes i de la datació, s’ha pogut datar ( amb C 14 troballes molt recents, i amb potassi argó) la evolució del nostre gènere. També, l’agrupació d’ossos i les similituds ens han servit per classificar els gèneres.
Cada cop que es troben noves troballes, es fa mes difícil entendre els orígens de l’hominització. Aquestes restes solen ser fòssils que es converteixen en minerals (ossos mineralitzats).
Per estudiar l’hominització, fem servir la paleoantropologia, que es tracta de la branca de l’antropologia física encarregada de l’evolució humana i el seu registre fòssil. Ens aporta dades sobre biologia molecular (ADN, que ens permet establir famílies entre les restes fòssils), neurobiologia, primatologia, antropologia social...
Nosaltres, com a HAM, som el resultat d’una evolució multidireccional, som homínids, i pertanyem, com els antropomorfes (gibou, orangutan, goril·la, i ximpanzé) i els primats estrepsirrinos (lori i lemur), als prosimis.
Com a homínids (primats bípedes), pertanyem als primats hominoideos , que son són una superfamília de primats catarins (primats simiiformes la principal característica és tenir els orificis nasals oberts a baix i separats per un prim envà nasal) sense cua que inclou a l'home i als altres simis estretament emparentats. Els seus membres actuals es classifiquen en dues famílies : Hylobatidae ( gibons ) i Hominidae , constituïda per la subfamílies Ponginae ( que inclou el gènere Poso , els orangutans ) i Homininae (Gorillini (gènere Gorilla) i Hominini (gèneres Pan, Homo)).
Però avants de parlar de el HAM, hem de parlar dels primats pre-humans , que van ser trobats a Àfrica, per poder entendre a partir de quan es va donar l’expansió.
AUSTRALOPHITECUS
Les espècies d'aquest gènere van habitar a l'Àfrica des de fa una mica més de 4 milions d'anys fins fa uns 2 milions d'anys. La major novetat aportada pels australopitecs és que es desplaçaven de manera bípeda. La mida del seu cervell era similar al dels grans simis actuals. Vivien a les zones tropicals d'Àfrica, alimentant-se de fruites i fulles.
Una de les espècies d'aquest gènere va donar origen al gènere Homo a l'Àfrica fa uns 2 milions d'anys, el qual va donar origen a les espècies Homo habilis , H. ergaster i finalment HAM.
Una branca dels australopitecs es va separar de la qual derivaria en Homo sapiens, produint al Paranthropus robustus del gènere Paranthropus.
PARANTHROPUS
GÈNERE HOMO
Parlem de homos, quan comencem a trobar instruments fets amb restes òssies, algunes espècies son coetànies dintre del gènere, però no si sap si dintre del mateix marc geogràfic.
¿Que es lo que ens fa humans?
Com a simis, lo que ens fa humans els el control dels nostres instints, com ara el sexual, ens adeqüem a unes lleis, normes, morals... de la nostre societat, i decidim segons els valors que aquesta imposa sobre nosaltres, entre lo que esta be, lo que no i lo que comporta que la societat necessiti aquestes normes per a regular les sever relacions. Un altre cosa que ens fa humans, es el llenguatge, els monos també es comuniquen per sons, que a nosaltres ens hi sembles iguals però que son diferents segons la situació (perill, menjar, sexe...) El llenguatge humà es mes complexa (els sons creen paraules i a partir d’aquestes missatges).
Diferències entre homo y primat
HOMOS PRIMATS
Omòplats Mes fins, ja que no fa servir la part davantera
Mes potents per que el seu cos lo necessita ja que pesa cap a baix Columna Vertebral Més tamany Corba Pelvis Més ampla però menys alta Més ampla i més alta Peus El dit gros ha perdut la utilitat i no serveix per agafar les coses. Es recolza en el taló, i en la part exterior del dit gros.
Son més semblants a les nostres mans, ja que encara tenen polze, que fan servir per agarrar-se Mans Deixa de ser un instrument de desplaçament per els arbres i
Com que les fan servir per desplaçar-se el polze es igual
tamany i la rel de les dents, provocant per tant, que la mandíbula disminueixi i no necessiti tanta musculatura, ni ossos tan fort en la mandíbula.
Aquest canvis, probablement estiguin relacionats amb la alimentació, els primats basen la seva alimentació en vegetal i carn crua, per lo que han de masticar mol, però al llarg del procés d’hominització, amb la aparició del foc i l’ajuda dels instruments, serà més fàcil menjar carn, i no serà tant important el tamany de les dents (però no s’abandona el vegetal).
El cervell, amb respecte als primats el tenim mes gran, i mes capacitat a la part frontal. Cada animal te lo que necessita amb respecte la seva intel·ligència, en els humans, augment de la capacitat cranial va acompanyat de tots els canvis anteriors. A mesura que ens hem posat de peus, la pelvis s’ha fet mes ampla que alta, i la de la dona pot allotjar d’aquesta forma essers amb el cap cada cop més gran. El ximpanzé te el cap mes petit (no nato) que la pelvis de la mare, lo que comporta un part molt més fàcil que l’humà, en el que el cap del no nato es casi de la mateixa mida que la pelvis de la mare, lo que comporta un part més difícil i dolorós, i el fet de que naixem encara immadurs, es a dir, incomplets, amb el cap per exemple encara emmotllable. Dintre del regne animal, podem trobar animals: Nidìcolas (s’acaben de desenvolupar en el niu), i nidifugos (neixen desenvolupats i poden fugir del niu (vedell)). Els humans, no son nidifugos, ja que la maduració post-part es dona en societat rebent estímuls que acompanyen al seu procés de maduració i aprenentatge, necessitem que en acullin, i ens posin a mamar, els primats per altre banda, agafen a les cries però ràpidament aprenen a agafar-se elles soles, i deixen lliures les mans de les mares, això com en els humans no passa s’han agut de crear sistemes per no inhabilitar a la dona i alliberar las seves mans.
El llenguatge, la seva fonologia depèn per un costat del cervell on estan las àrees del llenguatge (Broca i Wernicke). Quan es troba un crani es el cervell en negatiu, els espaïs on estaven l’àrea de la broca i wernike, per això es pensa que l’homo erectus tenia un sistema mes complexa que els primats i els australophitecus. Gràcies al nostre cervell, hem pogut desenvolupar un llenguatge basat en fonemes, ja que els humans tenim la capacitat d’emetre sons ja que tenim la laringe més amunt que els primats i podem modular l’aire i produir sons. Com a avantatge tenim el fet de que podem parlar, però com a inconvenient ens podem ofegar més fàcilment i morir.
Podem saber si el individu en qüestió podia parlar o no per la llarguera de l’os hioido.
Rasgos exclusivament humans
- Cultura material acumulativa (al llarg del temps, hem anat acumulant i transmetin coneixements de manera que ens incorporen millores), institucions i rituals socials; tot allò depenen del llenguatge, que implica una capacitat simbòlica. Els rituals socials son una cultura social, ideològica... que s’aprèn creixent en societat gràcies a la nostre capacitat pedagògica, que troba el seu suport en la forma de relacionar-nos.
- Una ecologia substancial inusual: habilitats per la caça i la cooperació (tot i que pot haver conflictes) i recol·lecció
- Desenvolupament mes lent: D’aquesta forma tenim més temps per la protecció, una duració vital mes llarga, major tassa de reproducció femenina, sorgeix la menopausa, i tenim ajuda alomaternal (avies, germanes, homes...)
- Habilitats cognitives inusuals: llenguatge, planificació a llarg termini, memòria...
Industries lítiques
Las industries lítiques es la producció d’eines lítiques, es a dir, de pedra, resultat de l’activitat humana, parlem de diferents modos en la periodització d’aquesta industria.
-Modo 1 : Es conegut també com industria Olduvayense, es va desenvolupar a l’Àfrica , i son eines molt senzilles però que es necessita bastanta força per produir-les, i es fabricaven segons las necessitats del moment i després s’abandonaven.
Aquestes eines son normalment pedres amb cantos rodados, sílex o similars, que eren tallats per a l'obtenció del tall per un dels seus costats, i que al mateix cop, mentres es fabricaven es podien obtenir fines lasques per tallar. Les eines fetes mes conegudes son els choppers.
Un exemple el trobem a la Sima del elefante (Atapuerca)
- Modo 2: Es coneguda també com industria Achelense, i eren eines tallades per les dues bandes, la mes coneguda es el bifaç, que es podia fer servir per molts usos com tallar, raspar, perforar... Normalment es feia servir sílex, i es tallava fins aconseguir una forma triangular amb una base semicircular.
Aquesta industria també va ser trobada a Atapuerca, a la sima de los huesos.
(MODO 1) (MODO 2)
1ª etapa de l’hominització:
AUTRALOPHITECUS
S’inicia al continent africà, i s’han produït dos moments de grans sortides d’aquest continent, el primer com a Homo erectus (va cap a Europa i el llunyà orient), i el segon el responsable de els HAM (Va cap a el proper i llunyà orient, Europa...)
El bipedisme, com ja hem dit, sorgeix a Africa, i com a proba ‘això s’han trobat varies troballes com ara:
- Aegitopitecus (Egipte)
- Queniapitecus (Kenia)
- Siriapitecus (Paquistan)
- Pierolapithecus catalaunicus (Hostalets de Pierola)
- Driopithecus (Vallés/Penedès)
- Género Paranthropus (antiguos A. robustus)
-A. Aethiopicus 2,6 Ma
-P. boisei 1Ma
-P. robustus 1,8-1Ma
- Género Kenyanthropus 3,5 Ma
- K. platyops (cráneo KNM-WT 40000)
Espècies i característiques
- Australophitecus
-No te front
-gran arc de celles
-no te nas
-Foramen màgnum més horitzontal
-postura erguida i locomoció bípeda
-Capacitat cranial: mes o menys uns 500 cm^3
-Prognatisme
-Dentició mes propera a l’homo
2.Paranthropus aethiopiais
-No antecesors
-Menjaven rels
-No tenien front
-Tenien un fort crani i una fort mandíbula
-Cresta
-Anomenat com “cascanueces”
-Van conviure amb alguns australophitecus
3.Paranthropus robustus
4.Paranthropus Bosei
5.Kenianthropus
HOMO ERECTUS
L’homo erectus, es tracta de un gènere d’homo del que s’han trobat restes sobretot a Àsia, alguns d’ells encara feien servir els mateixos instruments que l’homo hàbilis, però s’han trobat troballes de modo 1 i 2 que podrien pertànyer a aquest nou homo.
Les primeres troballes, es van donar al 1891 a Java, amb el famós “Hombre de Trinil”, al principi es va pensar que era l’eslabón perdut però desprès es va batejar com pitecantrophus erectus (home mono). Aquest homo, te casi la mateixa forma de encaixar el maluc que nosaltres.
Entre 1921 i 1937, es van descobrir troballes a Àsia, que anomenem l’home de Pekin (sinanthropus pkinensis), aquest comença a tindre l’os del nas prominent, mandíbula, crani allargat...
A tot això, es van anant sumant i assimilant noves troballes europees, de manera que les troballes d’homo erectus, es troben documentades tant a Àsia, com a Europa i Àfrica. Tal i com han avançat els mètodes de datació, s’han datat les restes mes antigues d’homo erectus a Àfrica, amb una cronologia de 1’8 milions d’anys, sent aquests restos ossis associats a les industries de modo 1 i 2. Per exemple, el que mes crida l’atenció es que a Xina hi ha cronologies de 1’8 i 1’6 milions d’anys, com l’homo georgicus al Caucas, mentres que a Europa també es donen cronologies de mes d’un milió d’anys, tot i que les restes de cada continent tenen característiques diferents, adequades al lloc on s’ha trobat.
En l’actualitat s’accepta que :
Rasgos d’aquesta diversitat: (antecessor, ergaste...)
- Augment de la capacitat cranial, entre un 920cc-1250cc, lo que significa al mateix temps: problemes de part, mes dependència de la cria...
- Torus supraorbital i occipital: relacionat amb l’alimentació de carn (més), necessària per la seva, cada cop major capacitat cranial, possible gràcies a la caça d’animals, i a que el foc permet cuinar la carn.
- Allargament de la volta cranial
- Dentició: molars menors, que donen com a resultat una dieta menys duradora
- Mandíbula sense mentó
- Bipedisme perpetu
- (^) Pelvis com la nostre
Rutas d’expansió
La expansió, es creu que es va poder portar a terme des de Àfrica, cap a Itàlia per un petit estret, i expandir-se des de allà per Europa, on al nord s’ha trobat industries amb una cronologia de 1’4/1’5 milions d’anys. Des de Àfrica, també es va poder arribar a Àsia, i des de allà, no es sap com, es pensa que navegant d’alguna forma va arribar a les illes, es pensa que resultat de la intel·ligència humana van poder d’alguna forma veure terra i sortir a la mar, per un estret que si
- Retoc
Com ja hem dit, el fet de que es creïn formes perfigurades comporta un aprenentatge, i això vol dir, que des de la infància, els nens acompanyen als pares, juguen, experimenten.. I que el modo 2, acompanya a un cervell mes complexa, que aprofitant la carn de la caça alimenta el cervell.
Si relacionem el descobriment del foc, de l’homo erectus amb aquest modo, obtenim els inicis de la pirotecnologia, a Schoningen, trobem puntes endurides amb foc, el bifaç i las lasques no son instruments ni armes llancívoles, però en aquest jaciment, a demès es van trobar llances, i restes de cavall, lo que ens porta a pensar, que no nomes era carronyer, sinó que també podia caçar, tot i que no fos expert, però si animals petits o d’aigua.
Tipus de jaciments que han servit per estudiar tant l’homo habilis/erectus
- (^) Taller de sílex
- Kill site (llocs de caça/matança...), trobats a Soria, on els animals anaven a beure i s’han trobat moltissims restes d’ossos(en diferents parts, i sobretot de elefants (amb una llança no el podrien matar, però distret el podrien ferir), i caballs), bifaços, i lasques. Tot i que alguns estudis fets per geòlegs diuen que no te per que existir intervenció humana, sinó que l’aigua pot haver ferit les restes. També es pensa que es pot tractar d’un cementiri d’elefants, com la cima dels ossos, que podria haver sigut la primera fosa comú intencionada o simplement restes de agrupació humana per que si.
- Es creu que podrien existir llocs d’habitat, llocs d’intervenció concreta de focs, com a Biizingsgleben, on s’han trobat restes que semblen semicercles i podrien pertànyer a cabanyes, però Gamble proposa que no es tracta d’un asentamnt, ja que no hi tenien una vida social tan estreta com per quedar reflexada en jaciments. També s’han trobat coves (Grotte de l’Aragó), on hi havia moltes troballes i eren idonis per la caça.
Alimentació
- Vegetal (no es segur)
- (^) Càrnica
- Canibalisme: relacionat amb la fam, la rituabillitat, la falta de consideració cap als essers bipèds.
Home de flores
Es tracta, de les restes ossis d’una dona, trobat a la illa de Flores, el seu crani es molt petit però els rasgos morfològics eren molt semblants a l’homo eresctus, i sobretot per el progmatisme els podem relacionar amb restes mes antics que l’homo sapiens. Datem aquest restes de entre 50000/18000 anys. Sabem, a demés de que es una dona que media poc més d’un metre, que tenia una capacitat cranial de 380 cc, que podria pesar entre 28/30 kilos, i que tenia el progmatisme accentuat i res de torus supraobital.
La illa de flores es una illa petita on no hi havia carnívors, i per tant no existien animals perillós únicament el drag de comodo, ocells i elefants en miniatura, per lo que es pensa que l’homo erectus, va poder arribar en aquesta illa i quedar-se aïllat en algun moment, evolucionant cap a un procés d’enanisme que va afectar tan a essers humans com a elefants per la falta de carnívors ja que no necessitaven força per defensar-se
Homo neardental
Rere això, a Àfrica comencen a aparèixer els primers trets de H. sapiens sapiens a partir de 600 / 400.000, dels quals es pot parlar a partir d'uns 140 / 120.000. En Àsia estan els successors d'Homo erectus. A Europa, d'entre els successors d'H erectus (H.heidelbergensis) sorgeix Homo neanderthalensis que s'estén per Europa, Pròxim Orient, Crimea,Caucas i Iran Per uns els paleanthropus, son una espècie diferent als neardentals, però per uns altres es tracta de la mateixa espècie amb una branca extingida.
El procés de neardeantalització es va dur a terpè a Europa, aquest essers tenen unes característiques físiques que nomes tenen ells i no trobem en altres espècies, son:
- robustos, per la seva vida dura, i les condicions climàtiques que els hi condicionen per obtenir aliments, això lo sabem gràcies a les restes òssies que presenten nombrosos traumes (no dents, cops, rotures...)
- No eren molt alts
- S’ajudaven i cuidaven uns als altres, això lo sabem per que queda documentat en les seves restes.
- Alguns cops si que es dona el canibalisme
- Gibraltar
- Vall neardental (Alemanya)
- Spy (Bèlgica)
- Tabun (Israel)
Es caracteritzen per:
- Cronologies de entre 130/120.000 i 35.000 anys
- Van viure el interglacial Riss-Würm i els inicis del Würm
- Torus supraorbital desenvolupat i dividit en dos
Creen moltes eines noves, que fan servir per la caça, de la qual, junt amb la caça especialitzada, el carronyer, i restes de alimentació vegetal, es en lo que basen la seva dieta.
Comportament modern
Es pensa, que l’home neardenthal ja va desenvolupar un “comportament modern”, ja que:
- Es possible que desenvolupes un comportament simbòlic sobre la consciència de la mort, per aquesta afirmació ens basem en restes arqueològiques com son les de shanidar, en el que els individus van ser enterrats d’una forma especifica i amb restes orgànics, com van poder ser flors... Que, de totes formes, es tracta d’un llenguatge simbòlic, es a dir, comportament mes enllà de menjar i viure
- També es creu que van desenvolupar una industria avançada, la industria sobre full, a partir de fulls de sílex, la industria chalteperroniense, ja que a algunes coves del sur de França, s’han trobat útils sobre ossos i penjolls, i objectes d’adorn (petxines, ullals...), i alguns cops, fins i tot pintades amb ocre. Es capaç de recollir i transformar matèries primes, que suposen la inversió d’un treball que no ajuda a sobreviure.
- Parlem de la conceptualització d’aquests adorns, es a dir, que el seu us te un significat segons el gener, edat, rango...
Localització
Tenim documentada, la seva localització a Anatolia, i proper i llunya orient, des de el continent europeu, i a Qafzeh i Skhul hi ha restos de HAM associats a industries musterienses (En el P.Orient, hi ha indusyties com amudiense, mughariense, emiriense..) Les restes trobades en Qafzeh de HAM tenen una cronologia de 92.000 i les de Kebara del neandertal de 60000
La fi dels neandertals
Es creu que es van anar extingint a partir del 40.000, i les cronologies mes recents es troben a Zafarraya i Gibraltar, coincidint amb la glaciació de Würm, en el seu moment mes fred a la era periglacial, per lo que es pensa que els últims neardentals anaven fugint de la desaparició del bosc, i es pensa que es van refugiar en aquest últims llocs.
Al mateix temps apareix el HAM, a partir de les restes osses els datem de fa 40.000 anys, i comporten l’aparició d’una nova tecnologia, de industries laminades, que diem aurinyaciense.
Possibles causes de la desaparició, que inclús es van poder donar combinades:
- Els HAM acaben amb els neandertals, demostrant d’aquesta forma la seva superioritat.
- Inadaptació climàtica, tot i que ja coneixien les glaciacions.
- Major resistència immunològica de els HAM (possibles contactes amb ells i a les hores els hi van poder passar malalties a las que els HAM eren resistents però que van acabar amb els HN)
- Millor transmissió dels HAM de informació vital gràcies al seu llenguatge articulat i a xarxes de cooperació mes amplies
- Hibridació i absorció per part dels HAM
Homo Sapiens
Quan parlem d’homo sapiens, hem de mencionar que tradicionalment a europa, es parlava de que hi havia tres espècies: cromagnon ( els que hi eren a Europa), raça de chancelade (Asia) i els Grimaldi (Àfrica), però això no es cert, i cal ressaltar que dintre del homo sapiens no existeixen espècies, sinó diferents formes d’un mateix individu a la adaptació del medi ambient on viu, tenim el mateix ADN, i no hi ha ningú amb un genoma diferent, i lo que ens diferencia els uns dels altres, son els gens. Tenim, en el genoma, genotip (guarda informació i cadascú el manifesta d’una forma diferent), falotip, habplotip (reunió dels gens que caracteritzen una població). A partir de l’estudi de les poblacions actuals, els genetistes han pogut determinar i establir antigas poblacions de sapiens.
La nostre evolució, es resultat de diferents formes d’adaptació, migracions i expansions dels sapiens.
Característiques
- Cara vertical
- (^) Mentó
- Desaparició del torus occipital
- Cap rodo
- Absència de l’espai retromolar
