¡Descarga prehistoria tema 3 y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!
PREHISTÒRIA: MERCÈ BERGADA
BLOC 3: DE LES DARRERES COMUNITATS CAÇADORES
RECOL·LECTORES A LES SOCIETATS PRODUCTORES
1. CANVIS AMBIENTALS
Del 16.000-10.000 anys es produeix el tardi glacial (magdalenià), són els últims moments del Plistocè. Hi han oscil·lacions fredes i seques que s’alteren amb períodes humits i temperats. Hi ha un retrocés i una desaparició de les glaceres continentals que deixen al descobert àmplies zones que seran repoblades per la flora i la fauna i sobretot pels humans. A les zones properes al equador hi ha un augment de l’aridesa i s’inicia un procés de desertització. Hi ha una elevació del nivell del mar, definint una nova costa. Augmenta la temperatura i hi ha un avanç del bosc. El paisatge de tundra i estepa que hi havia abans comença a retrocedir durant l’etapa del Holocè. El subdividim en etapes:
1- Preboreal : (8.800-6.800) Comporta la retirada cap a les àrees mes septentrionals d’espècies faunístiques pròpies del clima fred com bisons i rens. Es produeix l’extinció d’animals com els mamuts i els rinoceronts llanuts. Representa la transició a un clima mes moderat amb un avanç del bosc (bedolls, avellaneres i pi).
2- Boreal (6.800-5.500): el clima és temperat i sec, continua l’expansió del bosc amb alzines, roure i pi
3- Atlàntic (5.500-3.000): Transgressió marina que s’atura situant-se al nivell actual. També es diu optim climàtic, ja que les temperatures eren superiors a les actuals. És el moment de màxima expansió del bosc, la fauna són els porcs senglars i el cabirol.
4- Subboreal (3.000-800 anys): es caracteritza per un clima mes fred i sec. La massa forestal es veu reduïda no només pel canvi climàtic sunó per l’activitat humana cada cop més intensa.
5- Subatlàntic (800-actualitat): etapa mes humida i càlida tot i que es tenen registrats episodis de retrocés climàtic com la petita edat de gel.
- Concepte d’epipaleolític/mesolític
Aquest terme apareix a mitjans del segle XIX. Designa el període entre les comunitats paleolítiques a les comunitats neolítiques. Significat de transició. A inicis del segle XX els investigadors francesos anomenen aquesta etapa “epipaleolític” que significa: per sobre del paleolític.
Pels investigadors aquesta etapa està representa una continuïtat del paleolític superior i d’aquí prové aquest terme que s’ha proposat a Portugal, França i Espanya.
El terme “epipaleolític” s’aplica a aquells grups de l’holocè que continuen amb el tipus de vida i cultura de finals del paleolític superior amb l’activitat depredadora com a única font d’obtenció d’aliment.
En canvi el terme “mesolític” s’aplica a aquells grups que es troben en un procés de transformació interna cap a una economia productora. Altres autors fan servir el terme mesolític per les comunitats caçadores-recol·lectores que estan en contacte amb les comunitats productores.
- Epipaleolític a Europa
Hem de distingir 2 zones: Europa-central i Europa-meridional i les zones que són repoblades una vegada han desaparegut els glacials (illes britàniques, Europa septentrional, i Escandinavia).
Trobem 2 tipus de comunitat en funció de la captació de recursos. Per una part tenim bandes mòbils que habiten en territoris on existeix una gran varietat de recursos i que desenvolupen una economia d’ampli aspecte. No produeixen excedents.
L’altre grup ocupen medis molt mes especialitzats, amb ecosistemes molt mes concrets. Es defineixen com caçadors-recol·lectors complexos que redueixen la seva mobilitat perquè la seva subsistència es basa en l’explotació d’uns recursos específics i es caracteritzen pel grau important de sedentarització.
3.1.. Tecnologia
En el món funerari, durant l’epipaleolític hi ha inhumacions individuals o per parelles, la posició mes freqüent és la del cos extens de cara amunt encara que en alguns registres es troba en posició fetal. Pel que fa als aixovars trobem aspectes ornamentals i objectes d’ús quotidià- Des d’inicis del epipaleolític s’observen necròpolis pròximes al assentament. En alguns que estan a prop dels rius es col·loquen segons el sentit del cabdal del riu.
3.. Art i món simbòlic
A finals del paleolític es produeix una disminució de l’art parietal i l’art moble a Europa. A Europa occidental en els inicis de l’epipaleolític l’element mes destacable és l’aparició de còdols pintats amb motius no figuratius. Destacarien en el sud d’escandinava on es van trobar obres d’art moble on la seva decoració fonamentalment és quasi sempre motius geomètrics amb un ampli repertori de motius (triangles, rombes, línies zig-zag...), les figuracions es manifesten en alguns penjolls en forma de caps d’animal. A Centreeuropa es localitzen figures d’art moble fonamentalment d’animals i de figures humanes de cos sencer. A la península ibèrica les manifestacions apareixen en la vessant mediterrània on a l’inici apareix un art moble en plaquetes i amb gravats on es representen animals i en una etapa posterior de l’epipaleolític apareixen decoracions (solen ser lineals) i en alguns casos les trobem a les parets dels registres d’art.
EUROPA: DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
- Europa occidental: la península ibèrica ofereix la zona cantàbrica i la zona atlàntica
- Europa sudoriental: zona dels balcans
- Europa oriental:
EUROPA OCCIDENTAL
Hi ha una primera etapa anomenada epipaleolític inicial que va dels 10.000-6.800 anys, el complex cultural és l’azilià i que es representa en la zona cantàbrica, el sud de França, Pirineus i els Alps occidentals.
Representa una continuació del magdalenià però s’observa un augment de la indústria microlítica, també es dóna un retrocés a la tecnologia òssia i des del punt de vista artístic hi ha
còdols pintats amb motius no figuratius. Alguns investigadors parlen de les comunitats epimagdalenianes ja que no deixen de ser magdalenians ni són purament epipaleolítics.
Té diversos noms aquesta etapa, a la vessant mediterrània hi ha gent que l’anomena epimicrolaminar referent al microlitisme.
Una altre etapa a Europa occidental és el del epipaleolític ple, que suposa una expansió per nous territoris i adaptacions a ecosistemes diferents i aparició d’un instrumental especialitzat en necessitats tècniques i instrumentals, tenim diverses etapes:
1- (^) Sauveterrià (7500-5500) té una major expansió geogràfica. Té una indústria microlítica amb peces geomètriques (triangles, segments...)
2- Tardenocià (6200-5000) complex cultural que s’estén fins a arribar a la neolitització, s’estén per Bèlgica, Països Baixos i part d’Europa central.
En la zona cantàbrica observem una fase cultural anomenada asturià (7500-5500), es caracteritza per el complex cultural dels conquillers, els registres d’aquesta fase són indrets o cavitats situades a prop del mar. Formades per grans acumulacions de restes de mol·lusc, petxines i crustacis juntament amb restes de fauna i eines de pedra i os.
Els útils mes característics són els pics asturians (còdols treballats que tenen una secció trièdrica i que tan per la tipologia com per les traces d’ús es va utilitzar per marisqueig de roca. La hipòtesi mes acceptada és que són representatius d’una activitat molt especialitzada i temporal. Té una pervivència arqueològica molt important i s’acabarà utilitzant alguns mil·lennis després de les primeres comunitats neolítiques de l’est peninsular.
En la façana atlantica-portuguesa es localitzen un seguit d’assentaments a prop del riu Moje i Sado, prop de Lisboa, allà hi ha assentaments conquillers a l’aire lliure, hi ha un que té grans dimensions que és Mostia do Sebastico on apareixen inhumacions i estructures d’hàbitat.
Des del punt de vista dels assentaments té una estructura regular on es documenten els forats dels pals (són foses que sostenen els pals per aguantar les cabanes).
En aquests registres trobem utillatge geomètric, l’economia és d’ampli aspecte (marisqueig, però es dedicaven també a la caça, pesca i recol·lecció).
EUROPA DEL NORD I CENTRAL
Trobem 2 grans complexes:
- Maglemosià : (7600-5500), la seva tecnologia són làmines, peces geomètriques i per les aixes (còdols tallats que s’utilitzaven per treballar la fusta), aquests registres aparèixen elements fets amb fusta com arcs,arpons,piragües,puntes de fletxes...). L’art està fet amb os i banyes i decorats amb motius geomètrics.
específic on apareixen objectes elaborats i ornaments fets de cargols marins i dentalium. També cal dir que al final del natufià veurem la costum de separar de forma ritual el crani de la resta del cos en els enterraments.
Econòmicament hi ha una recol·lecció molt intensiva, exploten lleguminoses, fruits i cereals salvatges i pel que fa a la caça predomina l’explotació i la caça dels cèrvids. Hi ha nombroses evidències de recol·lecció de cargols i de pesca.
La indústria es caracteritza per un microlitisme geomètric i per la presència de falç que presenten una brillantor, també hi ha morters que serveixen per triturar el gra (blat).
Hi ha un esplendor de la indústria de l’os, es manifesta amb objectes de la vida quotidiana. Arpons, hams, mànecs de falç...
També s’han localitzat peces d’art moble, sobretot escultures fetes amb calcària on la temàtica va de representacions zoomorfes fins a la figura humana que es pot representar de cos sencer o no i amb traçats esquemàtics. Durant l’etapa final del Mesolític destaquen un altre complex cultural, el Khiamià, té un mateix tipus d’economia que els natufians, però difereix en l’aparició de les manifestacions artístiques femenines i en els braus. Elements que seràn la base iconogràfica del neolític al pròxim orient.
