Preparació selectivitat història, Apuntes de Historia de España

¡Descarga Preparació selectivitat història y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

PREPARACIÓ

SELECTIVITAT:

HISTÒRIA D’ESPANYA

Maria Vallespí Serres

1R PERÍODE (1875-1936):

ABANS DE LA GUERRA CIVIL

• Restauració
• Catalanisme
• Primo de Rivera
• II República

• Partido (liberal) conservador: Cánovas del Castillo com a líder (fins al seu assassinat el 1897).
• Partido liberal (fusionista): era més progressista i tenia com a líder a Sagasta. Alternança del torn dinàstic: quan un partit empitjorava la seva gestió es nomenava el nou govern (l’altre partit). Resultat de les eleccions era previst, els caps de partit arribaven a un acord i el poder s’alternava de manera artificial. Així s’evitava que un partit monopolitzés el poder i que l’altre dugués a terme un pronunciamiento militar. A més, els partits aliens el règim (republicans i carlins) mai arribaven el poder. 1875-1898 El torn va funcionar amb regularitat, els conservadors van guanyar les eleccions sis vegades i els liberals quatre. El desastre del 98 va afectar els partits dinàstics. → Alfons XII mor al 1885. ~ Pacte d’El Pardo (acord entre conservadors i liberals) per donar suport a la regència de Maria Cristina. Nova etapa de govern liberal (1885-1890) va significar un avanç important en quant a les llibertats individuals: es va regular i ampliar la llibertat de premsa, d’expressió i d’associació. Una nova llei va permetre l’entrada en el joc polític de les forces opositores. → Cánovas va assumir la presidència del govern de 1895 a 1897, quan va ser assassinat.

3. FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA

Gent podia votar els partits de fora del sistema, però no acabarien governant degut a la corrupció dels partits de dins del sistema. Partit fora del sistema: republicans, ultracatòlics, nacionalistes, socialistes, carlistes. Partits dins del sistema: conservadors i liberals.

4. ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ?

Règim de la restauració es recolzava en un sistema electoral caracteritzat pel caciquisme, la corrupció electoral i abstenció generalitzada, fet que facilitava la manipulació de les eleccions en benefici dels partits del torn.

• Caciquisme (món rural): cacics (persones poderoses i amb autoritat) influien en el comportament dels electors, els obligaven a votar el que ells volien mitjançant amenaces, recompenses… hi havia dos tipus de caciquisme: el persuasiu, el que feia veure la obediència al cacic com algo normal o inevitable i el coactiu en el que aquest usava força pública o mesures administratives (sanció, pèrdua feina).
• Encasellat: ministeri de governació omplia les caselles amb els noms dels candidats que el govern volia que sortissin elegits i els cacics feien que els electors votessin a estos candidats.

• Frau electoral: usat per aconseguir els resultats previstos a les eleccions. Tupinada: conjunt de trampes que s’utilitzaven: manipulació cens (persones mortes que votaven), compra de vots, vots falsos, amenaces, coaccions, mentides, enganys…

5. LA CRISI D’ULTRAMAR (CUBA I FILIPINES)

1824-1898 Espanya només tenia aquestes colònies: Puerto Rico, Cuba i Filipines. Cuba tenia negocis espanyols i era una gran font d’ingressos. → Per culpa dels aranzels els cubans només podien comprar els productes espanyols (cars) i tenien problemes per exportar els seus productes. → No llibertat comerç, no drets (no representants a les Corts espanyoles) i se sentien infravalorats. 1878 Conveni Zanjón (després de la guerra cubana), es van pactar mesures per a facilitar l’autonomia cubana, abolir l’esclavitud i per aconseguir la presència de diputats cubans al parlament espanyol. Breu període de pau. → Espanya no va complir el que va prometre a la Pau de Zanjón (només el relacionat amb la esclavitud 1888) i damunt va introduir un impost per la importació de productes no espanyols, l’aranzel Cánovas. Això va molestar cubans i estadounidencs (no podien vendre res a Cuba). El 1895 es reinicià el conflicte cubà. ● Esclat de la guerra Incompliment dels compromisos del conveni de Zanjon + nou aranzel + suport estadounidenc = 1895 es va reiniciar el conflicte cubà. Espanya va intentar posar fi al conflicte mitjançant el diàleg i mitjançant també una forta repressió (general Weyler). Espanya va enviar 200.000 soldats a l’illa, molts van morir a causa de les malalties tropicals. Les tropes espanyoles no van poder derrotar militarment els insurrectes cubans, molt més adaptats a la lluita en zones tropicals i a la guerra de guerrilles. 1897 Cánovas del Castillo va ser assassinat. Sagasta, el nou president, va iniciar una estratègia de conciliació: va destituir el general Weyler, va decretar l’autonomia de Cuba, va decretar el sufragi universal masculí, la igualtat de drets entre cubans i espanyols. Tot i així les mesures van arribar massa tard. ● La insurrecció filipina Els filipins estaven descontents degut els mètodes de l’administració espanyola i l’excessiu poder dels ordes religiosos. L’independentisme va originar la formació de la lliga Filipina (José Rizal 1892) que exigia l’expulsió dels espanyols i la confiscació dels seus latifundis.

Gent veu el panorama d’un imperi derrotat i un país en crisi = commoció moral col·lectiva. 1899 es va formar un govern amb una voluntat regeneracionista (Silvela, general Polavieja) Corrent regeneracionista denuncia els defectes del sistema de la Restauració i defensava que s’havia de regenerar la societat (problemes propietat, educació, religió) i el sistema polític. → Govern amb voluntat regeneracionista va durar molt poc, Silvela va renunciar el 1900 i el torn dinàstic va seguir funcionant.

8. SÍNTESI TEMA 1

Funcionament sistema polític:

• Bases: Constitució de 1876 ~ Sobirania compartida entre Corts i Corona. ~ Corts bicamerals (congrés i senat). ~ Augment competències Corona. ~ Centralisme. ~ Catolicisme.
• Mecanisme: ~ Bipartidisme (liberals i conservadors). ~ Torn pacífic (alternança poder). ~ Frau electoral.
• Marginats del sistema: republicans, carlistes, socialistes, nacionalistes i regionalistes.

Crisi del 98:

• Guerra a ultramar: causada per desigualtat entre espanyols i població nativa, no autonomia a Cuba, dificultats desenvolupament econòmic, interessos econòmics EEUU. Combats navals = desastre militar i pèrdua de colònies.
• Conseqüències del desastre: moltes baixes, crisi moral, política i econòmica, regeneracionisme. Catalunya: disminució exportacions, augment catalanisme i tancament de caixes (Silvela va incrementar els impostos per pagar els deutes de guerra, els comerciants de Barcelona van negar-se a pagar i van protagonitzar el tancament de caixes el 1899. Va haver una resposta repressiva per part del govern, cosa que va incrementar la irritació contra el govern i els partits dinàstics.)

T. 2: ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA

s XIX la cultura catalana estava molt tocada. El castellà era la llengua oficial de l’administració, educació i actes oficials. Més poder econòmic català = recuperació esperit nacional català i impuls cultura catalana. Renaixença (1833):

• Moviment cultural per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana.
• Recuperar i reivindicar la identitat pròpia.
• Català a s. XVIII era llengua prohibida, només es podia parlar amb la família i poc més Els Jocs Florals impulsen el Català com a llengua de cultura literària (1859)

2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

Estat liberal espanyol = nació única i centralitzada (centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar. Les decisions es prenen a Madrid) 1835-1843 Bullangues (moviments populars): primera mostra d’oposició el centralisme. Es formulen projectes anticentralistes, federals i populars. Catalans volien que es tinguessin en compte els seus interessos i preocupacions, volien més poder per als ajuntaments i diputacions catalanes. 1842 Espartero bombardeja Barcelona per acabar les revoltes. 1869 pacte federal de Tortosa (Valentí Almirall): acord per impulsar un estat federal espanyol. → Federalisme: estat federal i és unió voluntària dels diferents pobles o regions, amb autogovern (descentralització).

3. COMENÇAMENT CATALANISME POLÍTIC

3/3 s XIX Moviment catalanisme adopta caire polític (política de catalans i per a catalans, des de Catalunya) — reivindicació particularisme català i dret autogovern. Desastre del 98 i fracàs govern Silvela fa que la burgesia catalana no confiï en els partits dinàstics. Valentí Almirall va ser impulsor del catalanisme polític i va promoure el 1r Congrés Catalanista. 1882 formació partit Centre Català. 4 pilars de Valentí Almirall:

• LLENGUA: Català ha de tenir el prestigi que tenia nivell administratiu i popular.
• AUTONOMIA.
• DRET CIVIL.
• PROTECCIONISME: sistema que havia de defensar i protegir l’economia catalana.

‘90 fracàs d’Almirall i del catalanisme progressista. Almirall va obviar la qüestió social, cosa que va allunyar el moviment obrer del catalanisme, a més, era massa progressista per a la burgesia. 1887 neix Lliga de Catalunya (Enric prat de la riba): catalanisme conservador que el 1888 va fer el missatge per a la Reina regent. — 1891 es forma Unió Catalanista.

6. DOS PROJECTES PER A CATALUNYA

Finals s XIX a Catalunya sorgeixen formulacions catalanistes que proposaven alternatives pel país.

• Federalisme català (Vallés i Ribot): “Projecte de Constitució per a l’Estat Català” (1883)
• Catalanisme conservador (Unió Catalanista, Enric prat de la riba): “bases de Manresa” ( PROJECTE DE CONSTITUCIÓ PER A L’ESTAT CATALÀ (1883)

BASES DE MANRESA (1892)

Progressista Conservador República, estat federal Monarquia Català: llengua oficial Català: llengua oficial Estat no confessional Estat confessional Sufragi universal Sufragi corporatiu (homes rics) No entra en vigor No entra en vigor

7. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME

Crisi del 98 afavoreix la creació de la Lliga Regionalista (1901) Crisi: crisi govern Silvela i canvis polítics, catalanisme arribar a la política ja que la pèrdua de colònies equival a un desprestigi dels partits dinàstics. 1899 després del fracàs govern Silvela i Tancament de Caixes es va crear la Unió Regionalista (indústries, dirigents tancament, burgesia…) — demanava autonomia de Catalunya. 1901 es forma Centre Nacional Català (Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó) 1901 Unió Regionalista + Centre Nacional Català = LLIGA REGIONALISTA Lliga Regionalista: partit polític amb èxit, primer d’enviar diputats catalanistes a les Corts espanyoles, partit catalanista amb més rellevància, regenera societat i acaba amb el caciquisme. Eleccions 1901 són un èxit dins del corrupte sistema de la Restauració, primeres candidatures no dinàstiques guanyen. Ja no era conservadors contra liberals sinó republicans contra catalanistes (les opcions polítiques majoritàries).

T.3: LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

1.EL REFORMISME DINÀSTIC

El desastre del 1898 va deixar entreveure les deficiències del règim de la restauració i va donar lloc a un reformisme polític. El 1899 la Reina regent, Maria Cristina, va atorgar la confiança per formar govern a un nou líder conservador, Silvela, que va descentralitzar l’administració i apujar els impostos. Aquesta pujada d’impostos va originar una gran protesta a Catalunya, el tancament de caixes (ruptura entre partits dinàstics i burgesia, fi del regeneracionisme i consolidació del catalanisme.) 1901 es reprèn torn dinàstic. 1902 Alfons XIII puja al tro intenta fer reformes — Corrents reformistes:

• La dels partits del torn dinàstic: es basava en la crítica del frau electoral i volien fer una revolució des de dalt per evitar una revolució des de baix (Maura, Canalejas).
• La dels partits marginats del sistema (republicans, socialistes i catalanistes): volien mobilitzar l’opinió pública per acabar amb els partits de torn.
• La del regeneracionisme intel·lectual i literari: proposaven reformes educatives i econòmiques (generació del 98)

● Reformisme conservador Fracàs regeneracionisme = Maura (Partido Conservador) es fa càrrec del govern Reformes:

• Reforma electoral superficial (vot obligatori, més control en quant al cens, volia disminuir el caciquisme i va aconseguir que s’augmentés pero més dissimuladament)
• Mesures proteccionistes per impulsar l’activitat industrial espanyola.
• Dóna més autonomia a governs i diputacions.
• Millora legislació laboral (fixa edats i hores per treballar). Maura era molt autoritari + no s’entenia amb el Partido liberal + gran repressió durant la Setmana Tràgica (1909) = fi del seu govern.

● El reformisme liberal Partido liberal (Canalejas) també volia portar a terme el seu regeneracionisme. 1910-1912 intenten reformisme social i limitar el poder de l’església. Reformes:

• “Ley del Candado”: prohibia temporalment implantar nous ordres religiosos a Espanya i la separació de l’Església i l’Estat.

4.LA SETMANA TRÀGICA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES (1909-1917)

1906 Espanya adquireix noves colònies Àfrica, un protectorat (Marroc és espanyol i francès). Gent del Marroc volien ser independents i intentaven fer fora a francesos i espanyols. 1909 exercit espanyol sofreix emboscada = moltes baixes (barranc del llop) → s’envien més soldats obrers (sistema de quintes, els rics no hi anaven). → moviment de protesta popular (SETMANA TRÀGICA) → Revolta a Barcelona s’acaba desbocat i van contra tothom que consideren enemics: militars, església, gent crema centres religiosos… → intervé exèrcit i es declara estat de guerra i es tarda una setmana en sufocar la rebel·lió Conseqüències setmana tràgica:

• Es busquen culpables, afusellaments, repressió molt dura la classe treballadora.
• Desestabilització torn dinàstic.
• Govern de Maura cau (per la dura repressió) Entra en crisi: Solidaritat Catalana, Lliga Regionalista, Lerroux i Maura. Èxit: republicanisme d’esquerres o moderat, catalanisme progressista, socialisme i anarquisme. Després de Maura, Canalejas fa un últim intent reformista. 1913 forma govern Dato (Partido Conservador).

5. DE SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT (catalanisme) A un diari català va parèixer un acudit que l’exèrcit espanyol va considerar ofensiu. Incidents del “Cu-cut!” (1905) — militars assalten la seu del diari, es prenen la justícia per la seva mà. Catalans ho denuncien i govern dóna la raó als militars, a més, creen la “Llei de Jurisdiccions” (1906) per la que totes les ofenses a l’exèrcit o a la pàtria serien castigades. — catalans fan pinya i rebutgen aquesta llei. Es crea coalició electoral (Solidaritat Catalana 1906) de carlins, republicans federals i la Lliga. 1907 Solidaritat Catalana es presenta a eleccions generals i obté 41 diputats de 44. Objectius:
6. Anul·lar la llei de jurisdiccions.
7. Catalunya amb autonomia. 1909 (Setmana Tràgica) coalició es trenca ja que Lliga veu bé la repressió i els republicans no la veuen bé. Mancomunitat:

• Primer òrgan administratiu català des de 1714.
• Dóna capacitat d’autogovern.
• Ajuntats quatre recursos econòmics provincials

• Objectius: infraestructura (crear serveis públics i administratius, millorar xarxa elèctrica), cultura (creació xarxa biblioteques i museus), educació (Català llengua ensenyada escoles i administració), estandaritzar català, elaborar diccionari (Pompeu i Fabra)
• Vida limitada (1914-1925)
• Presidents: Prat de la Riba (1r), Puig i Cadafalch

6.LA CRISI DE 1917

1914 — IGM — Espanya neutral → Social i econòmicament beneficiada d’aquesta neutralitat: països que participen en la guerra només produeixen coses relacionades amb la guerra, per tant han de comprar altres països (Espanya). Per aquesta raó el preu dels productes augmenta molt i el sou poc, el nivell de vida dels treballadors disminueix. Això causa un descontent, els treballadors fan servir les armes que tenen (vaga i violència) però que els hi facin cas. Crisi 1917:

• Crisi social: gent molt descontenta.
• Crisi militar: milità en desacord amb sistema d’ascensos dels oficials (ascensos per mèrits de guerra i no per experiència).
• Crisi política: partits d’oposició és reuneixen en Assemblea de Parlamentaris (Francesc Cambó). Exigien: formació govern provisional, celebració Corts, nova Constitució i descentralització estat. Per por a una revolta generalitzada exercit i burgesia donen suport la monarquia (per això sistema és manté cinc anys més). Rei dona estabilitat i forma govern de concentració (conservadors, liberals, reformistes i catalanistes de la lliga)

7. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI (1918-1923)

A partir del 1918 la crisi del sistema de restauració va pitjor. Problemes tradicionals: frau electoral, caràcter oligàrquic, divisió dels partits del torn. Problemes nous: crisi econòmica i social (IGM s’acaba, economia entra en crisi, preus elevats, gent perd feina) i guerra del Marroc és un desastre. 1919 Lliga, republicans nacionalistes i Mancomunitat presenten a Madrid un projecte d’estatut, (més competències per a l’administració catalana, autogovern i parlament). Projecte mal rebut, govern s’hi oposa, hi ha tantes tensions a Catalunya que la Lliga dóna suport al govern de Madrid. 1918-1921 trienni bolxevic. Revoltes promogudes per anarquistes i socialistes.

• Accions militars que suposen la fi de la guerra del Marroc.
• Es regula el treball de la dona i s’inverteix en obres públiques. ● Directori civil (1925-1930)
• Es crea partit polític (Unión Patriótica).
• Reorganitzar institucions de l’Estat (pren idees de Mussolini).
• 1926 es forma Consell de Treball (sindicat vertical): feia de moderador entre obrers i patrons, regulava sous i condicions de treball.
• 1927 es convoca Assemblea Nacional Consultiva, substituint les Corts. Organisme que treballava per al dictador ja que ell tenia els tres poders. Dictadura de Primo — acció anticatalanista. Pública decret per a la repressió del separatisme: desmantella institucions catalanistes, posa Alfons sala de president de la Mancomunitat i en dos anys la disol, prohibeix manifestacions de la llengua catalana (Jocs Florals) i l’ús de la bandera, censura de premsa i publicació de llibres, camp del Barça és clausurat. *Durant els feliços anys 20 (bonança econòmica) tot va bé en Primo però quan arriba la gran depressió l’oposició a la dictadura es fa més evident i la gent que li donava suport li dóna l’esquena. Grups opositors que van impulsar accions per a acabar amb la dictadura: republicans, sectors de l’exèrcit, intel·lectuals i estudiants universitaris, sectors catalanistes, obrers (CNT i partit comunista) església, socialistes (PSOE). — resistència es desperta, tots en contra de Primo.

9. PERQUÈ VA CAURE LA MONARQUIA EL 1931?

1929 arriba la crisi mundial econòmica d’Espanya. Augmenta l’atur i el descontentament social. → Dictadura perd el suport que havia tingut. → Situació política, econòmica i social és greu. Si anava pitjor posaria fi a la dictadura i posaria en perill la monarquia. 1930 Primo de Rivera dimiteix. Alfons XIII vol tornar al règim constitucional per tant nomena cap de govern el general Berenguer. 1930 republicans, socialistes i catalanistes formen pacte de Sant Sebastià (acord per posar fi a la monarquia i donar autogovern a Catalunya, País Basc i Galícia). 1931 forma nou govern Almirall Aznar 12 d’abril de 1931 eleccions municipals — monarquia o república?? 14 d’abril de 1931 es proclama la segona república Espanyola, rei abandona Espanya. Crisi del 1909 + crisi de 1917 + dictadura = ensorrament monarquia.

TEMA 4: ECONOMIA I SOCIETAT AL ⅓ DEL S. XX

1. MODERNITZACIÓ DE L’ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA

● Demografia Procés de transició demogràfica comença a Catalunya a meitat s. XIX i a Espanya al s. XX. Canvis demogràfics són paral·lels a la industrialització. Població creix molt quan mortalitat disminueix i s’estabilitza quan natalitat disminueix. → Mortalitat disminueix per la millora de l’alimentació, la sanitat, la higiene, el clavegeram… → Natalitat disminueix en part degut a la planificació familiar. ● Moviments migratoris Hi ha emigració exterior, cap a Amèrica del Sud (degut a augment població i repartiment territorial desigual de les transformacions econòmiques) i emigració interior, cap a Bcn, Madrid, Sevilla (degut a l’augment de la industrialització i a que la població agícola disminueix). ● Creixement de les ciutats Migracions modifiquen la distribució geogràfica de la població, la gent va a les zones costaneres. Auge indústria canvia fisionomia de les ciutats, gent va a viure als voltants de les grans ciutats.

2. L’AGRICULTURA: CRISI I DIVERSITAT D’UNA SOCIETAT PAGESA

Escassa productivitat cerealista → preus alts → pagar molt per productes bàsics → no hi havia diners per comprar productes manufacturats → frenava desenvolupament indústria. A més, hi havia problemes agraris en quant a la desigualtat en repartiment i distribució de la terra (latifundis i minifundis) Espanya pren mesures proteccionistes per protegir l’agricultura (aranzels per als productes extrangers) Crisi agrícola es supera gràcies a:

• Política proteccionista.
• Augment superfície conreada.
• Especialització dels conreus. Agricultura s’intensifica gràcies a: ús de fertilitzants, augment de la mecanització i conreu de regadiu. ● Agricultutra a Catalunya Era diferent. Per exemple: contracte enfitèutic (pagès no és ni propietari ni jornaler mal pagat, paga per les terres i en elles fa lo que vol, els seus fills ho poden heretar). Tot i així també hi havia crisi agrària a Catalunya: plaga fil·loxera destruia els ceps, arrendataris (rabassaires) tenien contractes mentre els ceps vivien. Mecanització camp + noves tècniques = crisi agrària superada (augmenta productivitat)

6. POLÍTICA ECONÒMICA DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

1923-1929 es supera la crisi post IGM gràcies a la bonança internacional (feliços anys 20) → dictadura es veu com una etapa de prosperitat econòmica, expansió industrial, estabilitat i augment del treball. Estat fomenta les grans obres públiques → esta política comporta un augment de les despeses de l’Estat que fa crèixer el dèficit pressupostari, cosa que s’intenta pal·liar amb emissions de deute públic. II República es troba amb gran depressió i gran despesa econòmica de quan Primo.

→ ECONOMIA ESPANYOLA ←

1914-1918 Bonança (IGM) 1919-1923 Crisi (post IGM) → sol Espanya 1924-1929 Bonança (Feliços anys 20) 1929- Crisi (Gran depressió) → mundial

T. 5: LA II REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

1. PERQUÈ UNES ELECCIONS MUNICIPALS VAN DUR A LA REPÚBLICA?

La II República va suposar la instauració d’un règim democràtic i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i també de l’establiment d’un autogovern català. A l’haver-se posat en marxa un programa reformista els sectors conservadors es van opondre. 12 abril 1931 eleccions municipals → monarquia o república? Resultats eleccions: municipis rurals candidatures monàrquiques, nuclis urbans conjunció republicanosocialista i Catalunya victòria aclaparadora de les candidatures republicanes (ERC). 14 abril 1931 proclamació Segona República Espanyola. → Catalunya: Francesc Macià (ERC) proclama la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. → Espanya: es constitueix el govern provisional amb els partits del Pacte de Sant Sebastià: republicans, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs. Presi: Niceto Alcalá Zamora. Govern provisional va a Cat a parlar amb Macià i s’arriba a un acord: concessió autonomia catalana. Mesures d’urgència del govern provisional:

• amnistia per als presos polítics.
• convocació eleccions (28 juny 1931) → Guanya conjunc. republicanosocialista (Manuel Azaña)
• declaració llibertats polítiques (sindicats i partits polítics són legalitzats). 11-12 maig 1931 Convents i edificis religiosos són cremats perquè arquebisbe de Toledo i Cardenal Segura són contraris a la República.

2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ