preposicions, Apuntes de Historia

¡Descarga preposicions y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

UNITAT 1 Preposicions PER PERA . Quan es vulgui expressar: a) Lloc de pas: Per la porta del darrere. b) Temps (durant): Pel gener fa més fred que pel desembre. c) Autor: Ha estat mort pels seus adversaris. d) Motiu: Ho fa tot per interés personal. e) Mitjá, instrument: L'ha agafat pels cabells. J) Manera: Es van trobar per casualitat. 2) Favor, consideració, dependencia: Ho faig per vosaltres. c) Opinió (segons): Per I'Estat espanyol, el matrimoni és un acte civil. Segons la proposta de Joan Coromines i Joan Solá, preposició per: . Davant infinitius, adverbis i conjuncions: Queda molt cami per fer. Ho vull tot per dema. He tapat el forat per si plovia. + Quan es vulgui expressar: a) Destinació, finalitat: Hi ha una carta per. al teu germá. b) Termini de temps: Aixó ha d'estar fet per al dia 23. 1. Colloqueu per o per a segons convingui: 1. Disposeu de deu dies presentar-vos al jutge. 2. Per a on són les rajoles? Són la cuina. 3. Per a on és la pintura? És passadís. 4. La visita al metge és. dema. 5. L”oposició és només interins. 6. Treballa molt poder pagar la hipoteca del pis. 7. Aquests són els trofeus comprats conselleria guanyadors. 8. El pagesos han rebut la subvenció que havien demanat cultiu de avellana. 9. A Badia i Margarit, 1'han fet doctor honoris causa la seva trajectória professional. 10. Pasqua Florida farem festa. FINS A FINS . Conté la idea de “direcció cap a un lloc”: . Davant dels adverbis i de la conjunció Me'n vaig fins a l'estanc i torno. que: . Conté la idea de “transcurs del temps (o d'una | Fins dema! successió) cap a un terme”: Fins a la tarda no arribará la comanda que esperen. No ''aixequis de la taula fins que no t'ho hagis acabat tot. CAPA CAP . Expressa la direcció d'un moviment: Anávem de | . Davant dels adverbis: dret cap a les roques. Anirem cap alla. . Expressa una referéncia aproximada (espacial o temporal): Cap a la banda de ponent fa més fred. (referencia espacial) Cap a les vuit del vespre ja és fosc. (referencia temporal) 2. Collloqueu cap/cap ai fin/ fins a segons convingui. Recordeu que les preposicions cap «a/fins a perden la “a” quan van seguides d'adverbis o, en el cas de fins a quan va seguida de la conjunció que: 1. No ens veurem. nito. dema. 2. Aquesta botiga estará tancada des de 111 31 d'agost. 3. No es va calmar que el va veure arribar. 4, Van córrer plegats aquell pujol. 5. Et va bé les 9 del vespre? 6. M'han fet un contracte temporal, des de abril setembre. 7. Estudiaré aprendre*m tot el temari. 8. Havent sopat, sen va anar. aquella reunió. 9. Per presentar la sol-licitud, hi ha temps la setmana entrant. EL COMPLEMENT DIRECTE Normalment, el CD va unit al verb sense preposició: Saludaré la teva mare. Hi ha casos, peró, en qué podem introduir el CD amb la preposició a: + Quan és representat per un pronom personal fort: Mira 'ns a nosaltres. + Quan és representat pels pronoms tothom, tots: No els he pogut avisar a tots. + Quan el fet de no apareixer-hi la preposició a podria donar lloc a una ambigúitat o confusió: L'escolta com al seu pare. De vegades confonem el CD amb el CI, i aixó ens provoca inseguretat a 1"hora de decidir si cal utilitzar preposició o no. COMPLEMENT DIRECTE (CD) COMPLEMENT INDIRECTE (CI . No regeix preposició. . Introduit per les preposicions a o per a. Escoltaré el president amb atenció. He escrit la conferencia al president. MANERES DE DIFERENCIAR EL CDI EL CI Escoltaré el president amb atenció. 1. Passeu Poració a passiva: El president será escoltat per mi. El subjecte de 'oració passiva fa la funció de CD de loració activa; per tant, “el president” és CD, i no pot portar preposició. 2, Feu la substitució pronominal de 3a persona del singular: L'escoltaré. (CD) Correcte *Li escoltaré. (CI) Incorrecte El pronom feble de CI singular és li; els de CD singular són el, la, 1”, 1, -lo; quan fem la substitució del complement per un pronom de Cl o per un de CD veurem quin ens funciona, i així podrem saber si el complement és directe o indirecte i, per tant, si pot anar introduít de la preposició a o no. 4. Esmeneu quan calgui. Per fer-ho recordeu les diferéncies entre CDi CL 1. La investigació de presumptes corrupcions afecta al sector económic. 2, El lladre va donar el seu botí a la dona del policia. 3. El noi va assassinar al fill del moliner. 4, El Barca va guanyar el Betis. 5. La policia va trobar al segrestat ahir a la matinada. 6. Vam saludar a la seva dona. 7. La crisi política no causa cap mal als teus interessos. 8. La crisi política no afecta als teus interessos. 9. Ell estimava la Maria. 10. Ell estava agrait a la Maria. 11. Aixo, ja ho pots portar a amo. 12. El pages va orientar als turistes. 13. Has telefonat a la teva dona? 14. Conec al director. 15. Crec que podré escriure al meu marit. 16. Ahir vaig visitar al senyor Pere. 17. Crec que podré convencer al meu marit, 18. S'ha d'avisar als conductors que circulin amb precaució. 5. Ompliu els buits, si cal, amb la preposició corresponent. Per fer-ho recordeu les diferéncies entre CD i Cl i les regles de canvi i caiguda de preposició. 1. Pensa venir-hi dema. 2. L”oposició insisteix. exigir la reducció de la despesa pública. 3. Després de la lectura dels fets, es va procedir. la votació. 4, La secretaria 1'ha convengut. que no se'n vagi abans de dinar. 5. Ha dit la recepcionista. que no el molestin durant tot el matí. 6. Molta gent ha criticat president que hagi substituit Pentrenador. 7. El jutge ha cridat. en Joan declarar. SINO SINÓ . Conjunció condicional + adverbi de negació: . Conjunció adversativa: Sino estudies, suspendrás. No vull aquest vestit, sinó aquell altre. Treballa bé; si no, t'acomiadaran.(verb elidit) No vam treballar sinó ell i jo (= només). . Conjunció concessiva + adverbi de negació: Tardaré deu anys a aprimar-me, si no més (= 0 més i tot). Si no practic, és forga elegant (= encara que no sigui). 2. Ompliu els buits amb si no o sinó. 1. El testimoni no ha jurat que hi hagués estat present, que l'acusat li ho havia explicat. 2. Aterraran ledifici, arreglem les bigues. 3. Hem de facturar abans de divendres; , la comptabilitat de l'empresa es desbaratará. 4, Poden anul-lar la targeta de credit, els paguen el deute contret. 5. Si el conflicte entre palestins i israelians s”atura, tot el món hi sortirá guanyant; les dues comunitats civils continuaran patint-ne les conseqiéncies. 6. L'administrador no vol pagar totes les despeses fer-se cárrec d'una part. 7. No es traurá la placa, es prepara bé. 8. intelligent, és forga perseverant. 9. La paperassa administrativa Pentén, ho sembla. 10. et disculpes ara mateix, comengaré a cridar. 11. Els bistecs no són al punt, eixarreits, 12. L”ápat de Nadal va durar tres hores, cinc, 13. Hi collaboraran uns quants del departament, tots, PERQUE Conjunció causal (=jaque+ verb en indicatiu) No ha vingut perque está malalt. Conjunció final (E per tal que + verb en subjuntiu). No ha vingut perque estiguessis tranquil. PER QUÉ Interrogatiu causal (Eper quina raó?) No sé per qué m'ho expliques. Per qué cal fer el pagament abans de confirmar la reserva? Preposició + relatiu (= per+el qual, la qual, etc.) L'assumpte per qué m'empaites no és culpa meva. PER A QUÉ Interrogatiu de finalitat (= pera quina cosa?) No sé per a que serveix aixó. Per a que serveix la corretja de distribució? Preposició + relatiu (= per a + el qual, la qual, etc.) La classe, per a que necessiteu els llibres, comengara dema. COMPTE! . La conjunció doncs té un valor il-latiu (de conseqiiéncia) o continuatiu (de continuitat), mai causal (indica causa lógica). Estás malalt? Doncs no vagis a treballar. Doncs, com t'explicava fa una estona...