DEBAT
Aquest text és la introducció al llibre Los bienes comunes del conocimiento de Charlotte
Hess & Elinor Ostrom. El fragment llibre que hem tractat no desenvolupa detalladament
una idea, sinó que ens ajuda a situar el context, les crítiques i les diferents visions sobre
béns comuns i béns comuns del coneixement. Gràcies a aquest text ens podem fer una
idea general de la situació del coneixement i el seu tractament com a bé comú, tot i que
deixa les idees una mica a l’aire.
Definint breument allò del que parlarem, les autores defineixen bé comú com a recurs
compartit per un grup de gent. A partir de 1995, quan internet revoluciona les societats
occidentals, es produeix un xoc entre la informació i el concepte de béns comuns. El
coneixement que abans, habitualment, es transmetia a través de llibres o revistes
científiques ara té un nou canal de comunicació molt més ràpid i interactiu com és internet.
A partir d’aquí, cal conceptualitzar d’una nova forma una informació que no és recurs
privat ni estrictament públic. És a partir d’aquesta confrontació públic privat que girarà en
el nostre debat.
Però abans d’entrar al debat en sí expliquem algunes característiques dels béns comuns
que són les més destacables del cos teòric del text.
Els béns comuns poden estar ben delimitats, com ara bé una biblioteca, poden ser
transfronterers, com Internet o la migració dels animals, o poden no tenir límits clars,
com el coneixement.
Principalment, els béns comuns han de complir tres característiques: l’equitat, l’eficiència i
la sostenibilitat.
A més, les autores fan un quadre segons sostrabilitat/rivalitat (l‘ús del recurs per part
d’una persona n’exclou a una altra) i exclusió (se’n pot excloure a certes persones a
través de barreres com impostos o quotes). El béns comuns del coneixement (moderns)
no tenen pràcticament sostrabilitat i, a més, sota el nostre criteri i el de les autores tampoc
haurien de ser excloents
Hi ha diferències significatives entre els béns comuns com podrien ser la terra o l’aigua i
els béns comuns del coneixement. Els que tenim entesos com béns comuns tradicionals
es caracteritzen per ser finits i rivals, és a dir, molta gent busca utilitzar-los excloent-ne
als altres (intencionadament o no), en canvi, els béns comuns del coneixement no són
rivals, ja que sovint el coneixement és acumulatiu i una gran majoria dels descobriments
es fan sobre la base d’altres previs; i tampoc són infinits, ja que el coneixement és tan
extens com el propi individu permeti.
Béns comuns afronten problemes com la monopolització, la comercialització i la restricció
d’aquests per part de col·lectius o lobbies amb interessos propis. És per això que, tant els
béns comuns com els béns comuns del coneixement, requereixen de protecció envers els
interessos privats, en el cas dels béns comuns per evitar la sobreexplotació en mans
privades i en el cas dels béns comuns del coneixement per evitar la manipulació i la falta
d’equitat per part d’interessos individuals.
El fet que el coneixement no s’esgoti és un element indispensable i d’anàlisi obligat. En no
acabar-se ens indica que als ciutadans, en principi, no ens caldria competir per ell i, per
tant, seria interessant de cooperar per assolir el màxim coneixement i el més fidedigne
possible. Com ja hem treballat en altres textos de classe com ara l’Ensayo sobre los
prejuicios de Thiry i de Holbach la importància de la veritat. Tal i com diuen Ostrom i Hess
