presentació català sobre poema, Ejercicios de Catalán

¡Descarga presentació català sobre poema y más Ejercicios en PDF de Catalán solo en Docsity!

Mar Gaspar i Maria Espí, grup 5

Josep Palau i Fabre

Índex

- Poema - (^) Vocabulari - (^) Estructura - (^) Figures retòriques - (^) **Tema central de la poesia

• Context històric** - (^) Com influeix en el poema

Vocabulari

• (^) Solant: Embrutar
• (^) Entranya: Afecte
• (^) Esgarrinxant: Esquinçar lleugerament la pell amb una punxa qualsevol
• (^) Narius: Forat del nas
• (^) Flairen: Olorar
• (^) Furor: Enuig
• (^) Prodigava: Despendre
• (^) Bri: Quantitat molt petita d'una cosa
• (^) Brunz: Si produït per un cos que desplaça per l'aire a una gran velocitat
• (^) Bleix: Respiració cansada
• (^) Faula: Narració falsa
• (^) Pregon: D'una dimensió gran Estructura Aquest poema està dividit en cinc parts, ja que cada part seria com la traducció del ver de Rimbaud. Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers, Picoté par les blés, fouler l'herbe menue: Réveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds, Je laisserai le vent baigner ma tête nue! Je ne parlerai pas, je ne penserai rien. Mais l'amour infini me montera dans l'âme; Et j'irai loin, bien loin, comme un bohémien, Par la Nature -hereux comme avec une femme. Rimbaud
• (^) Té dos quartets formats per versos alexandrins (dotze síl·labes).
• (^) Té una rima consonant i encadenada ABAB CDCD.
• (^) El gènere d'aquest poema és versos femenins i alguns masculins intercalats.
• (^) En el poema també podem veure versos que descriuen paisatges i sentiments

Figures retòriques

• (^) Anàfora: "Pels vespres blaus d'estiu aniré pels canrreus"
• (^) Hipèrbaton: "el lliure vent banyar ma testa nua"
• (^) Hipèrbole: "No pensaré en res, no parlaré per res"
• (^) Epimone: "lluny, ben lluny"
• (^) Comparació: "com amb una companya" Tema central de la poesia Aquest poema és la rescripcó traduïda d'un poema en françès, cinc vegades. El poema tracta de la sensació que l'autor experimenta en recórrer un lloc idíl·lic, l'enyorança d'un estat ideal inassolible que recorda amb satisfacció i amb què se sent molt a gust. Pel que passeja tranquil·lament allunyant-se de la realitat mateixa, oblidant el malestar i centrant-se simplement en allò que de debò el tranquil·litza i li transmet serenitat. El tema del text es refereix a les evocacions maleïdes que ressalta Rimbaud als seus poemes, un jardí tardorenc i l'abisme sense fons del desconegut. Els símbols del poema que més ressalten són el blau, el més profund i immaterial dels colors, l'ideal de bellesa inassequible per a l'artista; la tardor, la concentració reflexiva, la nostàlgia a allò viscut anteriorment; i l'ocàs, el canvi cap a un estat ideal de confusió amb allò secret, la similitud amb el crepuscle de la vida.