Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Presentació: Les cròniques, Apuntes de Catalán

Presentació de les Cròniques (català)

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 12/10/2023

Chalula
Chalula 🇪🇸

4.5

(2)

29 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Presentació de
Les Cròniques.
Bon dia, som el Joan, la Laura i l’Ariadnna, i avui presentarem el nostre projecte sobre “Les
Cròniques”.
Ara explicarem una mica l’índex, el primer punt és: Què és una crònica, el següent és sobre la
historiografia medieval i la seva objectivitat. Seguidament, explicarem les quatre cròniques: la crònica
de Jaume I, la crònica de Bernat Desclot, la crònica de Ramon Muntaner i la crònica de Pere el
Cerimoniós, i per últim farem una petita explicació sobre dos fragments, un de la crònica de Jaume I, i
altre de la crònica de Bernat Desclot sobre Pere II.
Joan
Una crònica és un nom d’un gènere literari, que consisteix en la narració d’uns fets en ordre
cronològic. Aquest gènere es caracteritza per:
- El cronista (la persona que escriu la crònica) jutja i valora els fets narrats.
- S’Utilitza un llenguatge clar i senzill.
- Fa referència a un esdeveniment d'interès col·lectiu.
- Èmfasi en com van succeir les coses.
- S'utilitzen descripcions per ambientar el lector.
La historiografia és la ciència que estudia i analitza a través de teories i tècniques, la interpretació i
els fets que han passat al llarg de l’història. Com per exemple: obres escrites, textos històrics…
La historiografia medieval va ser la disciplina encarregada d’explicar diversos fets històrics, a través
de diverses teories i tècniques, acudits durant el període de l’edat mitjana.
L'objectiu principal d’aquesta historiografia va ser explicar tots els esdeveniments passats durant
aquest període, però sempre sense deixar de costat el teocentrisme i sempre elogiant o fent
protagonista dels fets a gent amb molt bona reputació (per això no es podria considerar una ciencia
objetiva).
Laura
Ara explicaré cadascuna de les quatre grans cròniques, però primer faré una petita introducció per
entendre en quina època van ser escrites i per qui. Aquestes cròniques són quatre obres escrites en
català a finals del segle XIII (13) i durant el segle XIV (14).
Les úniques obres autobiogràfiques de reis medievals són la de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós.
La primera crònica redactada és de la del Llibre dels Fets o la crònica de Jaume I, redactada al segle
XIII (13) però no va ser escrita per el propi rei, ja que ell no sabia escriure.
La següent crònica és el Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats o també
coneguda com crònica de Bernat Desclot ja que va ser escrita per Bernat Desclot al 1288, que narra
els fets des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al regnat de Pere el Gran.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Presentació: Les cròniques y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

Presentació de

Les Cròniques.

Bon dia, som el Joan, la Laura i l’Ariadnna, i avui presentarem el nostre projecte sobre “Les Cròniques”. Ara explicarem una mica l’índex, el primer punt és: Què és una crònica, el següent és sobre la historiografia medieval i la seva objectivitat. Seguidament, explicarem les quatre cròniques: la crònica de Jaume I, la crònica de Bernat Desclot, la crònica de Ramon Muntaner i la crònica de Pere el Cerimoniós, i per últim farem una petita explicació sobre dos fragments, un de la crònica de Jaume I, i altre de la crònica de Bernat Desclot sobre Pere II. Joan Una crònica és un nom d’un gènere literari, que consisteix en la narració d’uns fets en ordre cronològic. Aquest gènere es caracteritza per:

  • El cronista (la persona que escriu la crònica) jutja i valora els fets narrats.
  • S’Utilitza un llenguatge clar i senzill.
  • Fa referència a un esdeveniment d'interès col·lectiu.
  • Èmfasi en com van succeir les coses.
  • S'utilitzen descripcions per ambientar el lector. La historiografia és la ciència que estudia i analitza a través de teories i tècniques, la interpretació i els fets que han passat al llarg de l’història. Com per exemple: obres escrites, textos històrics… La historiografia medieval va ser la disciplina encarregada d’explicar diversos fets històrics, a través de diverses teories i tècniques, acudits durant el període de l’edat mitjana. L'objectiu principal d’aquesta historiografia va ser explicar tots els esdeveniments passats durant aquest període, però sempre sense deixar de costat el teocentrisme i sempre elogiant o fent protagonista dels fets a gent amb molt bona reputació (per això no es podria considerar una ciencia objetiva). Laura Ara explicaré cadascuna de les quatre grans cròniques, però primer faré una petita introducció per entendre en quina època van ser escrites i per qui. Aquestes cròniques són quatre obres escrites en català a finals del segle XIII (13) i durant el segle XIV (14). Les úniques obres autobiogràfiques de reis medievals són la de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós. La primera crònica redactada és de la del Llibre dels Fets o la crònica de Jaume I, redactada al segle XIII (13) però no va ser escrita per el propi rei, ja que ell no sabia escriure. La següent crònica és el Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats o també coneguda com crònica de Bernat Desclot ja que va ser escrita per Bernat Desclot al 1288, que narra els fets des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al regnat de Pere el Gran.

La crònica de Ramón Muntaner va ser escrita entre 1325 i 1328 per Ramon Muntaner, un militar, i és la crònica més llarga de la literatura catalana i se centra en el regnat de Jaume II el Just, que va regnar entre el 1291 i 1327. L’última crònica que explicaré serà la crònica de Pere el Cerimoniós, que tampoc va ser redactada per ell sinó per els seus secretaris, però hi ha moltes intervencions del rei com els seus records, sentiments i aspiracions. El llibre dels fets o Crònica de Jaume I

  • La crònica de Jaume I és una narració autobiogràfica. Comença des del naixement de Jaume I fins la seva mort.
  • Aquesta crònica utilitza un llenguatge popular (refranys, dites, expressions col·loquials i utilització de la primera persona del plural) L’argument és basa en 4 fases, la primera va del 1208 fins al 1228, en aquesta fase s’expliquen un conjunt de conflictes en l’edat més primerenca de Jaume I, mentres els templers s’ocupaven de la seva formació. La segona va del 1229 al 1240, en aquesta fase narra la conquesta de Mallorca i la conquesta de València, aquestes conquestes serien el primer pas en el destí de la Corona d’Aragó. La següent fase va del 1240 al 1265, on es narren els conflictes amb els sarraïns, que són rebels de València. L’última fase va del 1265 al 1276, s’explica la reconquesta de Múrcia i en els últims capítols s’explica la mort del monarca per una malaltia. La crònica de Bernat Desclot o el llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats
  • La crònica de Bernat Desclot és una narració dels fets succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran. L’argument es troba en 3 fases, la primera va del capítol 1 al 10, on s’expliquen els esdeveniments més importants de la Corona d’Aragó en el regnat de Ramon Berenguer IV. La segona fase va del capítol 11 al 73, on s’explica la vida de Jaume I i les seves conquestes. La tercera i última fase va del capítol 74 al 168, on s’explica com es torna monarca Pere el Gran, també explica la conquesta de Sicília i la victòria davant la invasió francesa de Catalunya i també es parla del Setge de Girona i per últim es narra la mort de Pere el Gran el 1285 a Vilafranca del Penedès. La crònica de Ramon Muntaner
  • La crònica de Ramon Muntaner és una narració dels fets succeïts des de l’engendrament de Jaume I, al 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne, al 1328.
  • Aquesta crònica té un llenguatge viu i col·loquial. L’argument es troba en 4 fases, la primera va del capítol 1 al 150 que explica els esdeveniments de Jaume I i Pere el Gran. La segona fase va del capítol 151 al 174 on es narra sobre el regnat d’Alfons el Franc o el Liberal, i també anomenat Alfons III d’Aragó.

★ Ara llegiré un fragment del capítol cinc de la Crònica de Jaume I. -Amich, dix la dona, bem plau ço que deits. Adonchs anats vos en, e pensats de vostre affer; e al vespre venits a mi. Lo majordom pres comiat de la dona e anassen. E quant vench al vespre, lo rey parla ab ell e dix li que li amenas aquella dona ab qui havia empres aquella nit fos ab ell. -Senyor, dix lo majordom, molt volenters! mas la dona us prega que null hom del mon non sia privat, ne dona, ne donzella. -Vos, dix lo rey, ho fets que puxats; que yo ho vull tot axi com ella ho vulla; e pensats de anar. Lo majordom ana a la dona muller del rey, e amena la ab huna donzella e ab dos cavallers, e mes la en la cambra del rey, e aqui ell la lexa. E la dona despullas, e mes se al llit del rey, e feu apagar tota la llum. De la gran pestilencia de les mosques que Deus trames sobre los Francesos. En el capítol 160 en diu que Girona va ser conquerida pel exèrcit francès, aquests van tenir una batalla difícil a les fronteres de Bensalut, perquè el Rei d’Aragó había posat a les seves tropes a les fronteres. Així evitant que els francesos avancessin més enllà de Girona. Per altre vanda hi havia un munt des pestilencies i malalties, patint tot això a França, primerament va començar amb les pestilencies i malalties que van portar les mosques. Al començament això només afectava als bestiars com les vaques o cavalls, el asumte es va tornar serios quan la gent va veure que les mosques eren del tamany d’una ungla. Donava igual si l’animal era molt resistent o poc no hi havia cap que resistis les malalties que portaven les mosques. Bernat ens explica que Déu a la gent de França els dona malalties mortals, gran part de la població morien a causa de les diverses malalties que Déu els va donar, moltes persones en morien en tan sol un dia. Després de veure com els Francesos morien cada dia més per les seves malalties va decidir posar-li fi, amb una sentencia definitiva fent que el Rei de França fos sentenciat a la mort ★ Ara llegiré un fragment del capítol d’aquest capítol. E mantinent que elles eren entrades per la hu dels llochs d'amunt dits, no y havia tan fort ne tan poderos cavall que tantost no caygues a terra mort fret. Axi que moriren en aquella ost per les mosques tres o quatre milia cavalls de preu e be vint milia de altres besties sens tot si; que hanch la plaga que Deus trames en Egipte al rey Faraho no poch esser major que aquesta. Gràcies per la vostra atenció. Hi ha alguna pregunta?