




























































































Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1 / 139
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





























































































■ Què fa que cada ésser vius sigui diferent dels altres però semblant als de la seva espècie. ■ Qui dona les ordres a les cèl·lules del nostre cos sobre la funció que han de fer. ■ Quina és l’estructura de les molècules que ho fan possible. ■ Com s’emmagatzema la informació genètica. ■ On es troben aquestes molècules.
... que els antics egipcis sofriren grans epidèmies infeccioses, per exemple, la malària ( Plasmòdium falciparum ) i trastorns hepàtics, pulmonars, cerebrals i musculars provocats per Echinococcus granulosus.
Meischer (1869) els va descobrir, treballant amb leucocits i espermatozoides de salmó, I el va anomenar nucleïna (per trobar-se al nucli). Anys desprès es va fragmentar aquesta nucleïna i es va separar un component proteic i un grup prostètic (un àcid) se’l va anomenar àcid nucleic. En 1953 James Watson i Francis Crick van descobrir l’estructura tridimensional d’un d’aquests àcids, l’àcid desoxiribonucleic (ADN). El 1928, Frederick Griffith descobreix el fenomen de la transformació, el pas d’informació genètica entre bacteris. El 1944, Oswald T. Avery i el seu equip de microbiòlegs americans identifiquen l’ADN com a molècula portadora de la informació genètica. El 1950, Rosalind Franklin i Maurice Wilkins, a Londres, analitzen l’ADN amb raig X i proporcionen dades molt importants sobre la seva estructura.
Meischer (1869) els va descobrir, treballant amb leucocits i espermatozoides de salmó, I el va anomenar nucleïna (per trobar-se al nucli). Una mica d’història...
Una mica d’història... El 1928, Frederick Griffith descobreix el fenomen de la transformació, el pas d’informació genètica entre bacteris.
Una mica d’història... El 1944, Oswald T. Avery i el seu equip de microbiòlegs americans identifiquen l’ADN com a molècula portadora de la informació genètica.
En 1953 James Watson i Francis Crick van descobrir l’estructura tridimensional d’un d’aquests àcids, l’àcid desoxiribonucleic (ADN). Una mica d’història...
LA PENTOSA ■ Monosacàrid de 5 carbonis:
L’ÀCID FOSFÒRIC ■ És un àcid inorgànic (H 3 PO 4 ) ■ S’uneix a la pentosa amb un enllaç èster.
NUCLEÒTIDS LLIURES Al citoplasma hi ha nucleòtids lliures : de la hidròlisi d’un ARN a punt d’iniciar la síntesi d’ ADN o bé d’altres amb funcions diverses: ATP-ADP-AMP AMP cíclic NAD, FAD coenzim A