¡Descarga Àcids nucleics (BIOMOLÈCULES) y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
ELS ÀCIDS NUCLEICS
Els àcids nucleics són polímers formats per nucleòtids. Cada nucleòtid està format per:
- Un àcid fosfòric
- Una pentosa Àcid ribonucleic o ARN Àcid desoxiribonucleic o ADN
- Una base nitrogenada Púriques ……. Són: l’adenina i la guanina Pirimidíniques ………Són: Citosina, timina, que és exclusiva de l’ADN, i l’uracil, que és exclusiu de l’ARN. Es formen per la unió d’una ribosa o d’una desoxiribosa amb una base nitrogenada per mitjà d’un enllaç N-glicosídic. Estableix entre el carboni 1’ de la pentosa. Es formen per la unió d’un nucleòsid amb un àcid fosfòric, per mitjà d’un enllaç entre el grup hidroxil del carboni 5’ de la pentosa i el mateix àcid fosfòric. Aquest enllaç rep el nom d’enllaç fosfoèster.
UNIÓ DE NUCLEÒTIDS
La unió de diversos nucleòtids dóna lloc a cadenes d’àcids nucleics. ADN està format, excepte en alguns virus, per dues cadenes de nucleòtids enrotllades entre si formant una doble hèlix. Cada cadena és un polímer de desoxiribonucleòtids d’adenina, guanina, citosina i timina, sintetitzats des de l’extrem 5’ cap a l’extrem 3’. La principal funció que exerceix és la de contenir la informació genètica. CLASSIFICACIÓ DE LES MOLÈCULES D’ADN SEGONS LA FORMA ADN lineal L’ADN és lineal al nucli de les cèl·lules eucariotes i en alguns virus. ADN circular L’ADN és circular en bacteris, arqueobacteris, mitocondris, cloroplasts i en alguns virus. ADN monocatenari És molt poc freqüent. En forma lienals en els parvovirus i en forma circular en els virus ADN bicatenari És el que tenen la majoria dels organismes.
posteriorment es manté l’ADN desnaturalitzat a 65ºC, els dos brins tornen a unir-se. Aquesta restauració de la doble hèlix s’anomena renaturalització. Les molècules d’ADN circular, com el bacterià o el mitocondrial, presenten una estructura terciària, en la qual la fibra de 20 ºA forma una espècies de superhèlix. Aquesta disposició s’anomena ADN superenrotllat. Els superenrotllaments es generen quan la doble hèlix gira sobre si mateixa. (Redueix la longitud de l’ADN) La condensació que s’aconsegueix amb els supernrotllaments queda molt lluny de ser suficient perquè l’ADN puga cabre en el nucli d’una cèl·lula eucariota. Per a aconseguir-ho, l’ADN s’encapsida sobre un grup de proteïnes; les histones. Entre aquests nivells d’encapsidació superior de la molècula d’ADN, podem trobar: un primer nivell o fibra de cromatina de 100 ºA, un segon nivell o fibra de cromatina de 300 ºA i un tercer nivell o dominis en forma de bucle. (cada vegades és més gruixat però més curt) Estructuralment la fibra de cromatina de 100 A està constituïda per una successió de partícules, denominades nucleosomes, de 100 a de diàmetre, que s’assembla a un < collar de perles >. ESTRUCTURA DE LA FIBRA DE 100 A Cada nucleosoma està format per un octàmer d’histones sobre les quals s’enrotlla un fragment de la doble hèlix. Les histones són proteïnes bàsiques i de baixa massa molecular. L’octàmet està format per: -2 molècules de H2A -2 molècules de H2B -2 molècules de H -2 molècules de H La fibra de cromatina de 100 a així formada rep el nom de forma laxa. Si els nucleosomes s’associen amb una altra histona distinta, la H1, la fibra s’acurta ii rep el nom de forma compacta. La fibra de cromatina de 300 A es forma quan les histones H1, que componen la fibra compacta de 100 a, s’agrupen entre si constituint l’eix central d’aquella. En cada volta intervenen un sis nucleosomes, Això provoca un acurtament de cinc vegades aproximadament la longitud del < collar de perles >. En el nucli, durant la interfase, la major part de la cromatina es troba en forma de fibres de 100 A, és l’anomenada eucromatina. En canvi, en els cromosomes el nivell més baix d’encapsidació és la fibra de 300 A. La fibra de 300 A, en els cromosomes, forma una sèrie de bucles denominades dominis estructurals en forma de bucle. Aquests dominis queden ancorats sobre un eix intern proteic o bastida proteica del cromosoma, constituït principalment per proteïnes no històniques, encara que també conté histones com la H1. NIVELLS SUPERIORS D’ENCAPSIDACIÓ La fibra de 300 A tan sols aconsegueix reduir entre 35 i 40 voltes la longitud de la fibra de 20 A d’ADN. Un cromosoma humà que tan sols fa 5,5 um de longitud conté 4 cm de fibra d’ADN.
L’àcid ribonucleic o ARN està constituït per nucleòtids de ribosa amb quatre bases nitrogenades: l’adenina, la guanina, citosina i l’uracil. No té, doncs, timina com l’ADN. Aquests ribonucleòtids s’uneixen entre si per mitjà d’enllaços fosfodièster en sentit 5’ - 3’, igual que en l’ADN. Poden ser bicatenaris , com en els reovirus, però la majoria són monocatenaris. S’ha descobert l’existència d’ARN amb funció biocatalitzadora, la qual cosa suggereix que, en l’origen de la vida, els ARN podrien haver sigut les primeres molècules capaces d’autoduplicar- se. L’ARN soluble (ARNs) o ARN de transferència (ARNt) es troba al citoplasma. La funció de transportar els aminoàcids específics fins als ribosomes on, segons la seqüència especifica en un ARN missatger se sintetitzen les proteïnes. ESTRUCTURA DE L’ARNt -Estructura secundària en doble hèlix a causa de la complementarietat entre les bases d’un segments i les altres, i zones amb estructura monocaternària. BRAÇ ACCEPTOR uneixen els aminoàcids BRAÇ ANTICODÓ conté un triplet de nucleòtids, denominat anticodó, que és complementari d’un triplet de l’ARNm que rep el nom de codó. És monocatenari. Fa la funció de copiar la informació continguda en l’ADN i portar-la fins als ribosomes, on se sintetitzen les proteïnes a partir dels aminoàcids que aporten els ARNt. ESTRUCTURA DE L’ARNm L’ARNm eucariòtic es forma a partir d’un pre-ARNm, també denominat transcrit primari o ARN heterogeni nuclear (ARNhn).Aquest té una sèrie de segments amb informació, denominat exons, separats entre si per altres segments sense informació, introns. En el procés de maduració del pre-ARNm s’eliminen els introns i s’uneixen els exons per a formar l’ARN madur. Aquest procés té lloc al nucli. L’ARNm eucariòtic és monocistrònic, només conté informació per a una cadena polipeptídica. CAPUTXA extrem 5’ CUA DE POLI A extrem 3’ L’ARNm procariòtic no presenta introns, no té caputxa, no té cua de polis A i , a més, pot ser policistrònic, és a dir, pot convertir informació per a dues o més cadenes polipeptídiques. L’ARN ribosòmic (ARNr) és l’ARN que constitueix els ribosomes. S’uneixen a proteïnes específiques. Els ribosomes són globulars i intervenen en la síntesi de proteïnes, ja que allotgen l’ARNm i els ARNt. L’ARNr presenta segments monocatenaris i en doble hèlix. La massa molecular de l’ARNr i dels ribosomes s’expressa segons el coeficient de sedimentació de Svedberg (S) Les cèl·lules procariotes presenten ribosomes de 70 S i les cèl·lules eucariotes tenen ribosomes de 80 S.
