Presentació mesopotàmia i egipte, Esquemas y mapas conceptuales de Historia de la Edad Media

¡Descarga Presentació mesopotàmia i egipte y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de la Edad Media solo en Docsity!

Història, Cultura i

Societat en

Època Antiga i

Medieval

1. Pròxim Orient i Egipte

Arnau Lario Devesa [email protected] Despatx 2091

Introducció

L’espai i el temps

L’espai Malgrat la diversitat de realitats històriques a la zona, Mesopotàmia i Egipte són els dos grans protagonistes dels primers passos de la Història Antiga Egipte

• (^) Condicions molt desfavorables per la vida: - Molt poca pluja - (^) Altes temperadures de dia i baixes de nit
• (^) Importància del riu Nil:
  • (^) Molt cabdalós i llarg
  • Crescudes grans però previsibles En resum: Condicions de vida dures = sedentarització

El problema cronològic

• Fins ben entrat el II mil·leni a.C., les cronologies absolutes no són fiables => ajuda del C^14
• (^) Només al I mil·leni a.C., amb les fonts escrites de diversos pobles (assiris, perses, egipcis), les datacions generen més confiança Mesopotàmia Egipte
• Cronologia més precisa, però marcada per la llista de dinasties de Manetó, escrita en grec el segle III a.C.: => Divisió arbitrària en dinasties => Períodes “d’auge” i “crisi” => Duració molt desigual de les dinasties

Què marca el pas a la Història?

Per escrit

L’establiment humà concentrat indica una societat complexa L’escriptura marca un grau avançat de “civilització” Aparició de personatges no productius (gestors) i elits político-religioses que viuen de tributs Pas de l’agricultura de subsistència a la d’excedent Pas de l’estructura de “família” o “clan” a una de classes socials Aparició de treballadors especialitzats (artesans, comerciants, proveïdors de serveis)

Urbanització Divisió social

Poder polític Economia (1) Economia (2)

La domesticació de la natura (10,000-7000 a.C.) Caça i recol·lecció Arquitectura estacional Neolític preceràmic A (10,000-9000 a.C.) Primers registres de plantes domesticades Inici de la ramaderia Arquitectura religiosa (santuaris) Neolític preceràmic B (9,000-8400 a.C.) Domesticació consilidada de plantes i animals Aparició dels primers poblats sedentaris Neolític preceràmic B (8400-7500 a.C.) Finalització de la domesticació: cereals, llegums i cria de cabres i ovelles Primers grans establiments “protourbans” Primers intercanvis comercials de llarga distància Neolític preceràmic B (7500-7000 a.C.)

La monarquia, el nou sistema de govern

Què fa un rei?

Mesopotàmia Egipte El rei és un enviat dels déus El rei (faraó) és un déu Se li concedeixen poders extraordinaris per mantenir l’ordre, la prosperitat i la defensa de l’Estat Té el mandat diví d’unir el Baix i Alt Egipte i mantenir-ne la prosperitat, especialment en tot allò relatiu al riu Nil Inicialment té càrrecs religiosos (en), però amb el pas del temps els delega a una casta de sacerdots, que li proporcionen legitimitat com a líder polític (ensi) i militar ( lugal ) El faraó oficia alguns actes religiosos, però la resta queden a mans de la casta de sacerdots

La monarquia, el nou sistema de govern

Classes, castes i privilegis

Rei Noblesa laica Casta sacerdotal Comerciants i escribes (“funcionaris”) Població lliure (agricultors i artesans) Esclaus Presa de decisions i control de la redistribució dels recursos Sacerdots: Manteniment de bones relacions amb la divinitat Noblesa: Exercici d’altes magistratures i participació en la guerra Comerciants: Adquisició d’elements de prestigi i matèries primeres no autòctones Escribes: Registre per escrit de transaccions privades, tributs i gestió de les reserves públiques de cereal i altres productes Producció d’aliments i objectes manufacturats Treball manual no qualificat, servei domèstic

La mitologia sumèria, on déus i homes es troben L’ Epopeia de Gilgamesh

• (^) Escrit cap el 2100 a.C. en escriptura cuneïforme
• (^) La versió coneguda és la recopilada pel rei accadi Assurbanipal a partir d’un estàndard del segle XIII-XI a.C.
• (^) L'epopeia narra les aventures del rei Gilgamesh d'Uruk , que hauria governat pels volts del 2500 aC.
• (^) La història va ser escrita molt posteriorment al seu regnat, prenent com a base les tradicions orals i la mitologia sumèria.
• Al final, Guilgamesh adquireix el coneixement de com s'han d'adorar els déus , de per què és necessària la mort per als humans, de què fa que un rei sigui bo i de la veritable naturalesa de com viure una bona vida.

Canvis rituals: la naturalesa obté nom i forma Creences prehistòriques vinculades a la caça i fecunditat Vinculació al cicle agrícola dependència de la voluntat de forces sobrenaturals (déus) per tenir sol, pluja, vent i fertilitat dels camps Generació del panteó mesopotàmic: Inanna rebent ofrenes. Vas trobat a Uruk, datat cap el 3100 a.C. Nom Domini Centre de culte An/anu Cel / déu suprem Uruk Enki/Ea Aigua / saviesa Eridu Enlil Aire / terra / tempestes Nippur Marduk Creació / destrucció Babilònia Inanna/Ishtar Amor / guerra / fertilitat Uruk Shamash/Utu Sol Sippar / Larsa Nanna/Sin Lluna Ur

Legitimitat religiosa pel poder polític: Egipte El primer faraó: Osiris ● Segons la mitologia egípcia, va ser el primer faraó, i va dur la civilització a Egipte El faraó com a garantia de prosperita t i riquesa ● (^) Hauria aportat l’agricultura, les lleis, les institucions religioses i la cultura ● La prosperitat del seu regnat hauria despertat la gelosia del seu germà, Set, que el mata i després desmembra. Un cop la seva dona i germana Isis en recull quasi totes les parts i el torna a la vida, es converteix en el rei de l’inframón. ● D’aquesta manera, la monarquia esdevé un element imprescindible per a la pròpia existència d’Egipte : Fins i tot en els períodes d’anarquia i manca d’unitat sempre hi havia com a mínim un líder polític que assegurava ser el legítim faraó de tot el país. Osiris com a faraó. Tomba de Nefertari (c. 1295- 1255 a .C.)

Quan la memòria ja no és suficient: l’escriptura Apareix cap el 3200 a.C. L'ús dels jeroglífics gravats es limitava a fórmules d'ofrenes, frescos funeraris, textos religiosos, inscripcions oficials, etc. L'escriptura hieràtica era de grafia més senzilla, reservada a documents administratius o privats. Apareix cap el 3150 a.C. Els primers textos són registres per controlar ingressos i despeses dels temples urbans Això està relacionat amb el nou model de vida urbana desenvolupada el IV mil·leni

Cuneïforme Jeroglífica

Nou sistema, vells conflictes. L’escriptura com a eina per entendre el comerç a Mesopotàmia

• (^) En aquest moment, l’escriptura es converteix en un sistema de comunicació “imparcial” i més verificable que el missatge oral (pel fet de poder-se segellar ), i per tant es converteix en un sistema de comunicació molt habitual entre comerciants de diferents ciutats.
• (^) D’altra banda, el comerç de matèries primeres com el coure i l’estany, essencials per les societats guerreres de l’Edat del Bronze, es multiplicarà malgrat l’omnipresent inestabilitat política.
• El creixement en importància del grup social “no productiu” dels mercaders representa un dels elements claus de la urbanització , especialment perquè permetrà a la població urbana, que ja no sempre cultiva els camps ni sol ser autosuficient, accedir a béns i serveis no disponibles en una ciutat.

Els primers Estats

3200 – 1900 a.C.