Presentació TERRA BAIXA, Esquemas y mapas conceptuales de Lengua y Literatura

¡Descarga Presentació TERRA BAIXA y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!

TERRA

BAIXA

Àngel Guimerà

ÍNDE

X•^ Introducció

• (^) Autor
• (^) Obra
• (^) Temàtiques
• (^) Estructura
• (^) Tècniques narratives
• (^) Espai
• (^) Temps
• (^) Personatges
• (^) Simbologia
• (^) Llengua

Contextualització

Causes de la crisi literària Allunyament de la cort. Es trallada a Castella arran de la unió amb aquest regne i va provocar que la noblesa substituís el català pel castellà. Esplendor de la literatura catalana. El s. XVII és el segle d’or de la lit. castellana i els escriptors catalans se senten atrets pels temes, els recursos i la mateixa llengua. Afebliment de l’oficialitat del català. Manca organisme unificador (Cancelleria Reial). Durant s. XVI i XVII la llengua cat. continua sent oficial, però a partir del s. XVIII, amb el Decret de Nova Planta (1716), comença a ser perseguida. Esdeveniments històrics .Diferents esdeveniments van fer minvar la importància de la Corona catalanoaragonesa i van portar a pèrdues de les institucions d’autogovern: guerra dels Segadors (1640-1659), lliurament a França de la Catalunya Nord (1659) I la guerra de Successió (1705-1714). L’aparició de la impremta. Per motius comercials va afavorir la difució de llibres en llengua castellana i en llatí, en detriment del llibres en català.

Contextualització

La Renaixença Terra baixa apareix com a culminació de la Renaixença , un període de dignificació de la literatura catalana i de recuperació del català com a llengua de cultura. De fet, aquest moviment nascut al primer terç del segle (^) XIX lligat al romanticisme havia assolit els objectius principals, havia aconseguit revitalitzar els grans gèneres literaris fins a lʼaparició dʼobres notables produïdes per grans escriptors: els Jocs Florals van ajudar a desvetllar poetes com Jacint Verdaguer ( Canigó , 1885) o el mateix Àngel Guimerà ( L’any 1000 , 1877); sorgeixen narradors com Emili Vilanova ( Escenes barcelonines , 1886) o Narcís Oller ( La febre d’or , 1892; La bogeria , 1889); apareixen dramaturgs de gran popularitat com Frederic Soler (pseudònim: Serafí Pitarra) ( El ferrer de tall , 1874; Batalla de reines , 1887) o Àngel Guimerà.

Contextualització

La modernitat literària El romanticisme, encara subjacent a la Renaixença, havia estat superat en les altres literatures europees. De fet, a la dècada dels vuitanta i noranta del segle XIX anaven arribant influències del realisme i del naturalisme, moviments que aviat van entrar en crisi. Cap al 1892, irromp amb força el modernisme, que, englobant actituds literàries molt diverses, pretén construir una cultura nacional catalana oberta als nous corrents europeus, posada al dia, en contraposició a la Renaixença, percebuda com a passada de moda. Així, a lʼèpoca de lʼestrena de Terra baixa , sorgeixen dramaturgs modernistes com Adrià Gual (Nocturn, 1896) o Santiago Rusiñol ( L’alegria que passa ,1898).

INTRODUCCIÓ

• Terra baixa és un drama del 1897 que pertany a

la tradició literària del realisme. Es pot

contemplar per:

• (^) Classe social pobra
• (^) Treballadors sotmesos a les ordres de l’amo
• (^) Encara que l’obra sigui realista, encara es

contemplen alguns elements romàntics :

• (^) l’atzar, misteri, idealisme

AUTOR

• (^) Àngel Guimerà i Jorge va néixer a

Santa Cruz de Tenerife al 1845 i va

morir a Barcelona al 1924.

• (^) Se sentia un noi marginat. Motius:
  • (^) Els seus pares es van casar quan ell va néixer.
  • (^) Va marxar de les Canàries i va arribar a Catalunya.
• (^) Va estudiar als Escolapis Sant Antoni. De ben

petit comença a escriure.

• (^) Més endavant, s’endinsarà en

el moviment de la Renaixença.

• (^) Participarà als Jocs Florals.
• (^) Esdevindrà mestre en lo

gai saber.

• (^) Influència de la seva vida a les

obres:

• (^) Personatges

marginats i mestissos

• (^) 3a: Intents modernistes: (1901- 1911)‐1890)
  • (^) Intenta seguir la tendència modernista, però no

adquireix èxit.

• (^) La pecadora (1902)
• (^) Titània (1910)
• (^) 4a: Retorn als orígens (1917- 1921)‐1890)
• (^) Se centra en les crisis econòmiques i la Guerra

Mundial.

• (^) Jesús que torna (1917)

LLENGUA

• (^) Llenguatge col loquial:∙loquial:
  • (^) Castellanismes: sèrio , quarto , apoiant- se,‐se, tinc de plorar, trompasso…
  • (^) Elements de la parla de l’època: trescar, jaça, siga/sia.
  • (^) Exclamacions, interjeccions, interrogacions : ( Ah!, Vatua!, Mare de Déu!...).
  • (^) Locucions i dites populars: estar per merèixer, més net que una patena...).
  • (^) Tendències col loquials∙loquial: : daixonses, dallonses, mentres
  • (^) Reiteracions: ( digues, digues; Una bruixa! Una bruixa!...).

• (^) ACTE II: Desenvolupament (10 escenes)
  • (^) Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que tot el poble es burla d’ell.
  • (^) La Marta comença a veure amb altres ulls el Manelic
  • (^) La Marta explica el seu passat al Tomàs.
  • (^) El Manelic vol tornar a la Terra Alta, però veient que la Marta també l’estima, volen escapar- se‐se, junts.
  • (^) El Sebastià i el mossèn els descobreixen i desterren el Manelic i tanquen la Marta en un molí

• (^) ACTE III: Desenllaç (11 escenes)
  • (^) Els pagesos s’adonen que no han fet bé recolzant

en Sebastià.

• En Manelic torna per enfrontar- se‐se, a en Sebastià i

durant la discussió el mata. Finalment s'endú la

Marta i tornen a la Terra Alta.

• (^) Cor: En el tercer acte s’observa el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d'una obra grega , configuren un cor.

• (^) La rondalla: El Manelic denuncia la tafaneria amb una

narració, la rondalla de Sant Miquel.

• (^) El somni: del Manelic per explicar la presumpció del

casament.

• (^) Premonició : algun personatge presenta un indici que fa

preveure accions posteriors.

• (^) Alternança escenes còmiques amb dramàtiques i s’hi

essencialitza el doble conflicte, amorós i social, que li dona

caràcter simbòlic.

• (^) L'analepsi o retrospecció ( flash back ): La Marta explica el

seu origen desgraciat.

• (^) Presentació prèvia : un personatge explica coses d’un altre

que encara no ha aparegut en escena.

TEMÀTIQUES

• (^) Sovint s’interessa per barrejar conflictes amorosos amb d’altres de tipus cultural i social i on ja trobem personatges que s’han de rebel·lar davant la incomprensió i la injustícia
• (^) Lluita entre el bé i el mal
  • (^) És a dir, diferència entre la terra alta i la terra

baixa.

• (^) Triangle amorós
  • (^) Entre la Marta , el Sebastià i el Manelic.
    • (^) Manelic: amor pur i generós
      • (^) Sebastià: amor possessiu

MARTA

MANELIC

SEBASTIÀ