Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Presentació Revoltes Terra, Diapositivas de Historia Moderna

Presentació de diapositives sobre les Revoltes dels camperols

Tipo: Diapositivas

2018/2019

Subido el 25/03/2019

pere_marsal
pere_marsal 🇪🇸

4.7

(9)

29 documentos

1 / 42

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
REVOLTES DE LA TERRA
Revoltes contra les demandes
dels governants que
sobrepassaven les llibertats o
exempcions dels regnes o
províncies > rebel·lió política i
seccessionisme
-Llenguadoc (1632)
-Escòcia (1638)
-Normandia (1639)
-Catalunya, Portugal,
Anglaterra (1640)
-Irlanda (1641)
-Nàpols (1647-1648)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Presentació Revoltes Terra y más Diapositivas en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!

REVOLTES DE LA TERRA

Revoltes contra les demandes

dels governants que

sobrepassaven les llibertats o

exempcions dels regnes o

províncies > rebel·lió política i

seccessionisme

-Llenguadoc (1632)

-Escòcia (1638)

-Normandia (1639)

-Catalunya, Portugal,

Anglaterra (1640)

-Irlanda (1641)

-Nàpols (1647-1648)

REVOLTES DE LA TERRA

Historiografia tradicional:

-Reacció anacrònica i

interessada de la noblesa

-Motius: postergació política,

qüestionament de privilegis,

pèrdua d’estatus i influència

-Classes dirigents contra la

Corona (o els ministres)

defensant les “llibertats” del

país

= moviment contrari a la

“modernització política” dels

ministres monàrquics (Richelieu,

comte-duc d’Olivares)

Historiografia recent:

-Estat modern: compatibilitat

entre monarquia i aristocràcia

local

-Protagonisme dels grups socials

intermedis (juristes, mercaders,

eclesiàstics)

-Protesta antifiscal

-Apel·lació a un patriotisme

polític o institucional en defensa

dels privilegis o “llibertats”

locals

Rebel·lió dels Països Baixos

Situació política:

  • s. XV: dintre l’Imperi germànic

(Dieta i emperador)

  • Inici s. XVI: Carles d’Àustria

esdevé el sobirà comú i separa

les províncies de l’Imperi 

Governador i consells (Estat,

Hisenda i Cambra o justícia) a

Brusel·les

-Estats Generals (poc sovint)

-Estats o parlaments provincials

(lleis, privilegis, règim fiscal,

supervisió edictes del rei,

reclutament de tropes,

imposició i recaptació de

tributs)

Rebel·lió dels Països Baixos

1. Antecedents (1550-1565)

-Pressions centralitzadores de

l’Estat modern: demandes

fiscals (alcabala) + atemptats

contra els privilegis provincials

-Política de provisió de càrrecs

(consells de Brusel·les, diòcesis

locals)  descontentament de

les elits provincials per la

marginació

-Reforma i difusió del

calvinisme als Països Baixos =

violenta repressió dels

protestants i intent d’imposar la

Inquisició

Rebel·lió dels

Països Baixos

3. La segona rebel·lió: els

Estats Generals

(1569-1576)

  1. Guillem de Nassau-Orange envaeix els Països Baixos  duc d’Alba
  2. Actuacions dels Gueux de la mer (corsaris rebels)
  3. Estats Generals = contraris a la introducció de l’ alcabala (impost castellà sobre les vendes de béns immobles, mobles i semovents)  segona onada de revoltes
  4. Nova invasió de Guillem de Nassau-Orange + recolzament de les ciutats = convocatòria d’Estats o parlament als territoris conquerits

Primera federació o república (Holanda i Frísia)

Rebel·lió dels Països

Baixos

4. La tercera rebel·lió: la

divisió dels Països

Baixos (1576-1581)

  1. Pillatge dels soldats espanyols al Sud (Anvers, Maastricht, Gant)  pacificació de Gant: tractat entre el Sud (catòlic) i Nord (protestant) contra els tercios hispànics i la repressió del governador Alejandro Farnesio, duc de Parma
  2. Farnesio guanya les províncies del Sud i promet respectar les llibertats (Unió d’Arras)
  3. Unió d’Utrecht (Set províncies del nord)
  4. Declaració d’independència

Rebel·lió dels Països

Baixos

5. La guerra i la

independència

(1581-1609)

1581-1588. Diferents candidats

al tron dels Països Baixos

1588. Estats Generals = es

proclamen sobirans:

  • Stadhouder (comandant militar)
  • Landsadvocat (primer ministre)

Johannes Althusius = teoritza i

justifica la sobirania del nou

Estat)

Rebel·lió dels Països Baixos

6. La “treva dels dotze anys” (1609-1621)

  1. Alto el foc: els Habsburg accepten tractar les Províncies rebels com

un estat independent durant la treva

-Consolidació de posicions (militars, diplomàtiques) durant la treva

  • Revifalla de l’activitat econòmica (Holanda = principal província)
  • Dissensions dintre l’estat:
    • vertebració política de les províncies (+ - centralització)
    • relacions entre Església i Estat (grau de confessionalitat)
    • doctrina de l’Església reformada (debat entre arminians i gomaristes )
    • continuació de la guerra o no amb la monarquia hispànica  a favor del partit bel·licista = 1619. Execució de Jan van Oldenbarnevelt (pacifista) 7. Cap a la independència de dret (1621-1648)

Guerra als Països Baixos dintre la Guerra dels Trenta Anys

  1. Tractat de Westfàlia > Pau de la Haia = reconeixement de la

independència holandesa = PROVÍNCIES UNIDES

Revoltes al si de la Monarquia Hispànica

INICIS DEL SEGLE XVII

  • Fi del creixement del s. XVI (demogràfic, agrari, indústria urbana)
  • Augment de les necessitats financeres de Felip III
  • Esgotament de les fonts d’ingressos tradicionals
    • esgotament de Castella (“ruïna de l’aldea castellana”, Antonio Domínguez Ortiz)
    • Irregularitat de l’arribada de metalls americans (conjuntura, corsaris, contraban)

Augment de les demandes fiscals a tot l’imperi hispànic Projecte de la Unión de Armas = creació d’un exèrcit de reserva de 140. homes

Revoltes al si de la Monarquia Hispànica

UNIÓ D’ARMES

  • Inicialment, NO és un projecte de centralització política Ni un

projecte de castellanització de les províncies (perifèria)

  • NECESSITAT d’uns exèrcits militars intercanviables o mòbils

(segons la guerra)

  • REALITAT = doble atac a les constitucions catalanes (i d’altres

llocs)

  1. EXEMPCIÓ DELS CATALANS D’OBLIGACIONS MILITARS FORA DEL PRINCIPAT
  2. FINANÇAMENT DE L’EXÈRCIT A CÀRREC DE CADA PROVÍNCIA
    • Càlcul exagerat en el cas català (atribució de més habitants, 1 Milió, però realment ½ Milió)
    • Innovació fiscal a les províncies on regia el pactisme = una contribució fiscal permanent fora de les Corts no existia amb anterioritat

 Projecte militar + projecte fiscal  pactisme de les províncies

 Projecte també polític (“castellanització” política i jurídica)

= rebuig pels braços catalans a les Corts de 1626

Intenció política de la Unión de Armas

Memorial del comte-duc d’Olivares (1624): 3 maneres d’aconseguir l’objectiu

(1) la más dificultosa de conseguir (pero la mejor, pudiendo ser) sería que VM favoreciese los de aquel reino, introduciéndolos en Castilla, casándolos con ella , y los de acá allá, y con beneficios y blandura los viniese a facilitar de manera que viéndose casi naturalizados acá con esta mezcla, por la admisión a los oficios y dignidades de Castilla se olvidasen los corazones de manera de aquellos privilegios, que por entrar a gozar de los de este reino igualmente, se pudiese disponer con negociación esta unión tan conveniente y necesaria.

(2) El segundo sería si hallándose V. Majd. con alguna gruesa armada y gente desocupada , introdujese el tratar destas materias por vía de negociación, dándose la mano aquel poder con la inteligencia y procurando, que obrando mucho la fuerza, se desconozca lo más que se pudiere, disponiendo como sucedido acaso, lo que tocare a las armas y al poder.

(3) El tercer camino, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería hallándose VM con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente, y en ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla y de esta misma manera irlo ejecutando con los otros reinos.

Intenció política de la Unión de Armas

Model castellà = no és per la identitat castellana, sinó pel fet que al Regne de Castella el rei trobava menys entrebancs o impediments “constitucionals”

[...] Este punto [...] a lo que sólo mira es a la defensa y seguridad propia de cada reino particular por el medio de la unión de las armas [...] ¿qué razón hay para que vasallos todos de un mismo rey [...] no se junten y correspondan en la defensa propia , a la seguridad de nuestros reinos, y al castigo de los enemigos que nos infestaren?

Hoy el vulgo mira a cada uno de los nacionales con poca diferencia de los extraños, y esto es en todos los reinos. El día que Castilla sea feudataria de Aragón y Aragón de Castilla, Portugal de entrambas y entrambas de Portugal; y esto mismo respecto de los reinos de España, los de Italia y los de Flandes con recíproca correspondencia, es necesario precisamente que esta sequedad y separación de corazones que hasta ahora ha habido, se una con estrecho vínculo naturalmente por medio de la correspondencia de las armas; pues cuando los portugueses vean a los castellanos, y los castellanos a los portugueses, sabrán que ve cada uno al amigo y feudatario del otro y al que le ha de socorrer con su sangre y con su gente en la necesidad que tuviere, y aquella amistad que tienen entre sí [...] se conservará y observará por este medio siempre entre todos los reinos de su Majd. unos con otros [...]

Revoltes al si de la Monarquia Hispànica

OPOSICIÓ DE LES CLASSES DIRIGENTS CATALANES

    1. Rebuig del projecte d’Unió d’Armes a les Corts (tot i que el pes de les contribucions recauen sobre el poble, la pagesia)
    1. Nou rebuig a les Corts
  • Classes dirigents = cohesió familiar de nobles-cavallers-ciutadans (control de les Corts, Diputació, oligarquies municipals)
    1. Entrada de França a la Guerra dels Trenta Anys = Atac al Rosselló
  • 1637-1639. Allotjament de tropes a Catalunya
    1. Conquesta francesa de Salses
  • Fi de 1639. Reconquesta del castell de Salses

Corpus de Sang

(7 juny 1640)

REVOLTA DELS SEGADORS

  • Alçament rural i popular:

Rosselló > Empordà >

Selva > Osona

  • 22 maig: a Barcelona

(alliberament del diputat

Francesc de Tamarit i

consellers barcelonins)

  • 7 juny: a Barcelona

(linxament del virrei

comte de Santa Coloma +

persecució dels

magistrats de la Reial

Audiència