¡Descarga Primeres Avantguardes y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Les primeres avantguardes: ARQUITECTURA
Pavelló alemany
Fitxa tècnica ● Títol: Pavelló alemany de l’Exposició Universal de Barcelona, 1929 ● Autor: Mies Van der Rohe ● Cronologia: 1929. Reconstruït al 1936, pel centenari del naixement de l’autor ● Funció: pavelló d’exposició ● Estil: racionalista o funcionalista? ● Escola o país: Bauhaus ● Ubicació: Parc de Montjuïc, Barcelona 1000m Anàlisi formal a. Planta, espais interiors i ritmes: planta totalment lliure, sense delimitar cap espai interior tancat i obrint l’interior cap a l’exterior a través dels grans finestrals. Damunt una plataforma rectangular, s’aixeca l’edifici principal, d’una sola planta; a l’altre extrem, hi ha l’edifici secundari, dedicat a les oficines. Entre tots dos cossos, hi ha un estany rectangular i, a l’extrem de l’edifici principal, n’hi ha un altre de més petit amb l’escultura Demà , de Georg Kolbe b. Espais exteriors: i. Façana: s’accedeix al pavelló a través d’una escala de vuit graons pel lateral que salven el desnivell orogràfic i que allisa el terreny i l’unifica per aconseguir un edifici de planta plana i d’un sol nivell. Els graons no porten a cap entrada principal i, per això, en no pot tenir cap zona prioritària, es pot descobrir l’edifici sense un itinerari preficat ii. Volumetria: paral·lelepípede horitzontal, malgrat que l'absència de parets exteriors hi dóna una gran ingravidesa i alhora juga amb els buits i els plens amb un sentit gairebé escultòric. c. Alçat: elements tècnics i estructurals i. Materials: acer, formigó armat, vidre, marbre de travertí, ònix i granit ii. Suport: vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable i parets recobertes d’ònix i granit verd iii. Cobertura: sostre pla de terrassa de formigó i en voladís iv. Il·luminació: no té cap instal·lació elèctrica i la planta oberta sense espais tancats fa que a l’interior s’aprofiti tota la llum natural que entra pels grans finestrals que envolten l’edifici d. Elements decoratius: hi ha una absència total de qualsevol element decoratiu, d’acord amb el criteri de Mies van der Rohe que <<més és menys>>. Només la combinació de materials nobles (marbres de travertí, ònix, granit…) acer inoidable, el blanc del sostre, aigua… i la barreja de línies rectes amb angles de 90ºC aconsegueixen crear l’ambient racionalista que desitjava l’arquitecte. Només l’escultura Demà, de Georg Kolbe, trenca la perfecta geometria de l’edifici. A tall de decoració i disseny, Mies Van der Rohe va dissenyar la cadira (d’acer inoxidable i pell) i el tamboret, un bon exemple de la perfecció a què pot arribar el disseny industrial ben fet seguint les pautes de l’escola del Bauhaus. Els colors i les línies dels materials són el que decoren e. Urbanisme: s’integra perfectament en l’espai que l’envolta; a més, gràcies a la poca alçària i la vegetació del voltant. Gairebé passa desapercebut. Mies va decidir posar l’edifici en un racó preveient l’arquitectura dels altres edificis de l’Exposició del 1929, que seria de tipus ostentós i grandiloqüent, totalment contraposat als seus criteris.
Simbologia L’edifici va ser projectat per a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1919: l’espai, doncs, havia de ser polivalent per a diverses funcions al llarg de l’esdeveniment i, alhora, l’edifici havia de ser per ell mateix representatiu de la modernitat d’Alemanya. Després de la I Guerra Mundial, la república de Weimar intentà superar els vells anhels imperialistes alemanys i integrar-se en un món diferent i democràtic. Els moviments artístics alemanys de les avantguardes, des de l’expressionisme fins a l’abstracció proposada al Bauhaus, van constituir els elements clau per a la modernització de la imatge d’Alemanya també de cara a l’exterior. Per aquest motiu, el govern alemany de Weimar trià Mies Van der Rohe perquè dissenyés un edifici que simbolitzés el canvi i la modernitat cap al futur. En certa manera el pavelló no era el continent d’una mostra dels avenços tècnics d’Alemanya, sinó precisament el contingut mateix del que s’exposava, la seva modernitat. Mies van der Rohe va dissenyar, com a element simbòlic de la nova Alemanya, la catifa del terra negra, el mur d'ònix groc i els cortinatges vermells per simbolitzar la bandera d’Alemanya. Malauradament, quatre anys després Hitler pujà al poder i, a partir d’aleshores, aquest somni s’estroncà i els artistes més compromesos amb les avantguardes d’opcions polítiques diferents hagueren d’exiliar-se del país, com fou el cas de Mies van der Rohe. Funció: determinada de caràcter efímer, va acabar sent un model de l’arquitectura moderna Estil general Estil funcionalista. La forma segueix la funció. La forma no ha de dominar ● Lema de l’artista: menys és més. Poc mobiliari, pocs recursos superflus, ● Arquitectura que busca la simplicitat de les formes amb volums elementals. Formes molt pures ● No es centra en la ornamentació, busca que els edificis siguin habitables. Ho aconsegueixen fent que l’edifici rebri molta llum natural i ventilar ● Habitatges a escala humana ● Integració amb l’entorn Antecedents i consegüents ● Antecedents: Louis Sullivan (Escola de Chicago) ● Consegüents: Organicisme (La casa de la cascada) El funcionalisme s’inspira en l’Escola de Chicago i a la vegada rebutja estils històrics (historicisme) i Context històric Pel que fa el moment històric, aquest edifici se situa a l’avantsala del que fou la gran crisi del capitalisme, el crac de la borsa de Wall Street del 1929, i en la crisi dels valors democràtics que provocaren les dictadures extremistes d’esquerres, com la Unió Soviètica, i de dretes, com els feixismes d’Itàlia i Alemanya, o la mateixa dictadura de Primo de Rivera, i més tard de Franco, a Espanya
e. Urbanisme: una de les característiques principals de l’arquitectura organicista és la integració de l’edifici en el paisatge natural. En aquest cas l’edifici en el paisatge natural. En aquest cas l’edifici compta amb diversos plans de terrasses i s’integra perfectament en les característiques de la natura que l’envolta, tant en la verticalitat dels arbres com en els diversos plans dels desnivells que provoquen la cascada i el riu. L’harmonia arquitectònica és el punt fort d’aquest habitatge. Simbologia Funció: habitatge i materialització d’un ideal de l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna, i conjugar així ecologia i progrés. Com a casa de camp per al repòs d’Edgar Kaufmann i la seva família, és, una construcció molt ben aconseguida, perquè, en integrar-se totalment en la natura, s’obté l’efecte de descans que tan desitjaven els propietaris. Una segona residència (en aquest cas, la casa de camp) era símbol de prestigi social per al senyor Kaufman, director d’uns grans magatzems de Pittsburg, en una moment de crisi com la que es vivia als EUA durant la Gran Depressió. Usos posteriors: pertany a la Fundació Frank Lloyd Wright i és un espai visitable Estil general ● Fusiona lo funcional i l’ orgànic ● Medi humà: busca que l’arquitectura respongui a la psicología de la persona. Fa que la persona que hi visqui estigui bé ● Genera un vincle harmonic en l'entorn ● No oblida fer edificis habitables, confortables, il·luminats… ● Planta lliure, la planta s’adapta a les necessitats, la distribució s’adapta Antecedents i consegüents ● Antecedents: Louis Sullivan (Escola de Chicago), Funcionalisme i fins i tot el Modernisme ● Consegüents: Desconstructivisme (Guggenheim) Context històric Centre artístic primera meitat del s.XIX segueix sent Paris La consolidació de les classes mitjanes altes de la burgesia dels EEUU va afavorir que s’integressin en la societat de consum de producte de cert luxe. Entre aquests productes, hi havia sens dubte les cases al camp. La Casa de la Cascada n’és un bon exemple. Aquestes noves classes foren el motor dels EUA i del capitalisme malgrat que el Crack del 29 les afectà greument. En certa manera questa Casa de la Cascada és un intent de mostrar que aquesta família havia superat la crisi
ESCULTURA
Formes úniques de continuïtat en l’espai
Fitxa tècnica ● Títol: Formes úniques de continuïtat en l’espai ● Autor: Umberto Boccioni ● Cronologia: 1913 ● Material i tècnica: Bronze brunyit a la cera perduda ● Mides: 111cm x 88cm ● Estil: futurista ● Escola o país: - ● Ubicació: Museum of Modern Art (MoMA), Nova York Elements formals i compositius ● Escultura figurativa no realista ● Format: exempta ● Visió: multifacial ● Bloc: compacte ● Composició: oberta. Hi ha una gran diagonal reforçada per petites diagonals. Els plans interactuen amb l’espai ● Perspectiva: - ● Línia d’horitzó: - ● Simetria / asimetria: asimetría ● Geometria: triangular ● Ritmes i línies compositives: diagonals i ziga-zaga ● Cromatisme: superficie molt brunyida que produeix uns reflexos molt intensos juntament amb uns clarobscurs causats pels entrants i sortints de la seva superfície. Te formes còncaves i convexes, formant els clarobscurs ● Els peus s’eleven sobre dues plataformes donant-li una sensació de lleugeresa Iconografia Un atleta musculat en plena carrera, camina cap endavant molt decidit. L’obra representa un home en posició de marxa, recorda les figures de l’art grec, alguns autors assenyalen a la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer mostra un tors sense braços que han estat substituïts per una forma arrodonida, les camens fixades a dos blocs permetent, no obstant, crear una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l’espai generant aquest efecte òptic de moviment, fent que sembli que l’escultura avança a gran velocitat. El contorn de la figura, apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se, en volums còncaus i convexes que es tallen, creant un joc de plànols on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba que juga amb les llums que emanen del propi material, en un resultat final de massa, de màquina però com quelcom vital i espacial. L’escultura és oberta però a la vegada està integrada entre l’objecte en moviment i el context espacial que l’envolta.
El profeta
Fitxa tècnica ● Títol: El profeta ● Autor: Pau Gargallo ● Cronologia: 1933 ● Material i tècnica: Bronze a la cera perduda ● Mides: 235 cm x 65 cm x 50 cm ● Estil: cubisme ● Escola o país: sintètic ● Ubicació: Museu Pablo Gargallo, Saragossa Elements formals i compositius ● Format: exempta dempeus ● Visió: multifacial amb preponderància a una cara ● Bloc: unitari, det d’una peça fosa ● Composició: oberta. Cames i braços oberts i la presència del buit fa que la matèria interactu-hi amb el buit deixant espais oberts ● Perspectiva: - ● Línia d’horitzó: - ● Simetria / asimetria: asimetría ● Geometria: triangular ● Ritmes i línies compositives: diagonals i corbes ● Cromatisme: bronze polit i el algunes zones texturat ● Volums treballats de formes còncaves i convexes Iconografia Representa la figura d’un profeta laic que clama en el desert, fàcilment identificable amb la figura de sant Joan Baptista, però sense cap mena de tractament de caràcter religiós. Iconología i funció de l’obra Representa un líder sense aurèola, un profeta laic, Gargallo aprofita la coneguda iconografia de l’episodi bíblic (Mc 1, 6-8) segons el qual sant Joan Baptista - representat amb barba, bastó i vestit de pell de camell- predica cridant enmig del desert. L’agitació social que es vivia en aquest moment a l’Europa d’entreguerres amb enfrontaments ideològics i líders de tota mena, queda representada en aquest profeta que clama enmig del desert, en plena solitud. Porta un vàcul, representa que guia Estil ● Cubisme corrent que neix a 1907 per Picasso amb la primera pintura cubista de les Senyoretes de Avignon.
● Voluntat geomètrica ● Configuració de la figura a partir de plans interrelacionats ● Multiplicitat o simultaneïtat de punts de vista ● Introdueix el buit com a element escultòric. A nivell pictòric descomposa les formes per a tornar a compondre-les ● ● Renuncia a la mimesi (no figuració) Antecedents i consegüents ● Antecedents: Cubisme, Cézanne (per les formes), Picasso, Braque, les màscares africanes, august de prima porta (figura masculia dempeus, mateix braç aixecat), Roden que va fer el pensador per l’interés de la multiplicitat de punts de vista. ● Consegüents: Henry Moore Context històric Període d'entreguerres L’obra se situa en el trasbals polític del periode d’entreguerres i, també, en el trasbals artístics que es vivia a París. La figura de Pau Gargallo fou clau a l’hora de definir els nous camins de les avantguardes, amb els intercanvis d’opinions de tertúlies que tenien lloc en els cafès del momen, i, sobretot, mitjançant la relació que s’establia moltes vegades amb els principals marxants del moment. Segona República espanyola Moment de força conflictes socials i polítics. Segon gran desenvolupament urbà de Barcelona després de l’Exposició Universal de l’any 1929. Superació del crac de la Borsa de Nova York de l’any 1929.
Nit de lluna
Fitxa tècnica ● Títol: Nit de Lluna ● Autor: Leandre Cristòfol ● Cronologia: 1935 ● Material i tècnica: Fusta i fusta policromada ● Mides: 71 cm x 40 cm (diàmetre) ● Estil: Surrealista ● Escola o país: Abstractiu ● Ubicació: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona Elements formals i compositius ● Format: exempt. ● Visió: multifacial ● Bloc: Assemblatge de diversos components ● Composició: oberta. ● Perspectiva: - ● Línia d’horitzó: - ● Simetria / asimetria: asimetría ● Geometria: triangular ● Ritmes i línies compositives: diagonals i circulars.
PINTURA
1910 apareix l’abstracció, Kandinsky pinta la primera aquarel·la abstracte
Composició IV
1.Classificació obra ● Títol: Composició IV ● Autor: Vasili Kandinski ● Cronologia: 1911 ● Tècnica: oli barrejat amb aquarel·la ● Suport: tela ● Mides: 1,6 m x 2,5 m ● Estil: Expressionisme i abstracció ● Escola o país: Grup Der Blaue Reiter ● Ubicació: Museu de Düsseldorf 2.Iconografia Figurativa tendint a l’abstracció ja que es fonamenta en un paisatge de conte. Així doncs l’obra està presidida per una muntanya blava sobre la qual hi ha un castell; a l’esquerra una batalla campal entre els defensors del castell -línies rectes- i els invasors -línies corbes- sobre un arc de Sant Martí. Al mig de la composició tres cosacs sostenen dues llances i es converteixen en l’eix de tota la composició emmarcats per una muntanya blava. 3.Anàlisi formal Elements formals ● Format: pictòrica, predomina la taca (pinzellada) amb una presència de línia en els contorns negres ● Composició: tancada, perquè és una estructura bastant simètrica i equilibrada. ● Perspectiva: - ● Línia d’oritzó: Mitjana alta ● Simetria / simetria: Certa simetria irregular presidida per l’eix central però amb dues parts diferenciades. A l’esquerra està plena de línies amb moviment i a la dreta hi ha un paisatge més tranquil. ● Geometría: Irregular ● Línies compositives: diagonals ● Llum: - ● Cromatisme: combinació entre freds i càlids, hi ha els colors primaris, blanc i negre. Relació amb l’entorn arquitectònic o urbanístic
4.Anàlisi conceptual (Iconologia)
Kandinsky volia distanciar l’espectador de les formes cognoscibles, ho aconsegueix perquè els elements iconogràfics són molt vagues i alhora poc recognoscibles a primer cop d’ull, la qual cosa fa que sigui una obra totalment abstracta malgrat la seva base lleugerament figurativa. Kandinski pretenia que en les seves obres l’espectador aprengués a observar totes les pintures - clàssiques o contemporànies- com una combinació de formes i colors més enllà del que representin. 5.Estil No té títol de forma voluntària així les persones han d’imaginar de que tracta la pintura Inicia l’abstracció a partir de 1910: ● Total autonomia de l’obra, no és una imatge d’una altre cosa ● Es una abstracció espontània ● Utilitza formes i colors bàsics ● Busca despertar emoció de l’espectador ● Relació amb la música, associació de les harmonies que el vinculen amb el llenguatge musical, que tingui la mateixa llibertat creadora de la música
6. Antecedents i consegüents El 1910 va començar l’abstracció, no té cap antecedent. Fer art per l’art ● Antecedents: impressionisme Monet, expressionisme Münch, (art islàmic) ● Consegüents: Abstracció pura Mondrian té en compte l’essència, expressionisme abstracte 7.Context històric Va ser profesor de Bauhaus, van iniciar el disseny i pel nazisme l’han de tancar. La societat industrial necessitava suprimir les decoracions supèrflues per a les seves produccions estandaritzades. Per aquest motiu l’escola d’arquitectura i disseny del Bauhaus (de la qual Kandinski va ser un dels mestres) va intentar complementar indústria i disseny. Els canvis als inicis del s-XX foren múltiples i afectaren els diferents camps del saber, des de la filosofia, la literatura i la música fins a la ciència. Aquests canvis anaren acompanyats també de canvis en el món de l’art.
Guernica
1.Classificació obra ● Títol: Guernica ● Autor: Pablo Picasso ● Cronologia: 1937 ● Tècnica: oli i pintura vinílica mat ● Suport: tela ● Mides: 3,51 m x 7,82 m ● Estil: Cubisme ● Escola o país: Sintètic ● Ubicació: Fou pensat per al Pavelló de la República Espanyola a l’exposició Internacional a París de
- Després d’haver estat custodiat al MoMA i en plena transició es traslladà a Espanya, on es va
tomba el cap per no veure el terror. El cavall seria per a uns la representació de la població civil ferida i embogida per les matances, mentre que per a uns altres és l’animal que, amb el seu galop, destrueix tot el que se li posa davant. Tanmateix, hi ha altres símbols més evidents: en un primer terme veiem una víctima esquarterada amb els braços oberts i portant en un puny l’espassa i una flor; a l’esquerra una dona plora de dolor amb el fill en braços com si es tractés d’una pietat moderna; a la dreta de la composició, la destrucció de les cases d’on surt o bé on queda atrapada la població civil. La llum és representada per a un focus de llum artificial- un quinquè i un sol amb bombeta- com a símbol que el progrés pot arribar a portar, també, la destrucció. L’obra és un veritable al·legat contra la barbàrie del feixisme, que va ser capaç de bombardejar despietadament ciutats amb població civil. De fet, Guernica esdevé el símbol universal de totes les ciutats bombardejades. 5.Estil ● Les figures estan escassament modelades resulten gairebé planes. ● L’acabat és detallat [formes tancades] en algunes zones, però en d’altres lapinzellada és completament solta i molt marcada. ● Pinten a l’aire lliure (“a plein air”) ● Fotografía ● Llum ● Pinzellada solta
6. Antecedents i consegüents El 1910 va començar l’abstracció, ● Antecedents: Rembrandt, Hals, Velázquez o Goya ● Consegüents: pare impressionisme, referent art contemporani, influint en Picasso 6.Context històric Període d'entreguerres i a Espanya hi havia la Guerra Civil, Picasso va demanar que no tornés a Espanya fins que no s’instaurés la República. El quadre torna cap els anys 80 després de la mort de Franco ja que s’instaura la democràcia.
La Persistència de la Memòria
1.Classificació obra ● Títol: La persistència de la memòria ● Autor: Salvador Dalí ● Cronologia: 1931 ● Tècnica: oli ● Suport: tela ● Mides: 24 cm x 33 cm ● Estil: Surrealista ● Escola o país: Figuratiu ● Ubicació: Museum of Modern Art (MoMA), Nova York. 2.Iconografia Paisatge amb força referències al cap de Creus i amb una pedra ben escairada rectangular a l’angle inferior
esquerre, on hi ha una sèrie de rellotges de butxaca. El primer està tancat i ple de formigues i la resta es presenten sense tapa i desfets, com si fossin tous, el segon amb una mosca a sobre, el tercer plegat sobre la branca d’un arbre desfullat i el quart al centre de composició sobre un rostre biomòrfic que Salvador Dalí va utilitzar per autoretratar-se en altres ocasions. La resta de la composició és d’una gran nuesa excepte un enigmàtic tauló blau que enllaça amb el blau del mar i del cel. 3.Anàlisi formal Elements formals ● Format: dibuixística ● Composició: Oberta pel que fa el paisatge, però la triangulació dels rellotges -protagonistes de la composició- la tanquen. ● Perspectiva: Lineal ● Línia d’oritzó: Alta ● Simetria / simetria: Asimetria ● Geometría: Triangular ● Línies compositives: diagonals i horitzontals ● Llum: Natural ● Cromatisme: Predomini dels càlids; a la franja superior, però, hi ha un cromatisme fred. 4.Anàlisi conceptual (Iconologia) El surrealisme figuratiu és ric en significats, però pel mateix motiu el seu simbolisme ens és molt difícil de copsar. Les interpretacions són lliures i Dalí no va donar gaires pistes per a la seva interpretació. En primer lloc hem de tenir en compte dues teories que van fascinar Dalí: la interpretació dels somnis i del subconscient de Freud i la teoria de la relativitat d’Einstein. Les dues teories hi són presents, ja que per al pintor les mosques serien la representació onírica de la putrefacció i alhora del temps de fuig, mentre que les formigues serien símbols d’obsessions repetitives. Els rellotges tous simbolitzarien precisament la seva visió de les teories d’Einstein, segons les quals el temps és relatiu, no fix sinó canviant i que en l’Unirvers es pot estirar i deformar. Tenint en compte tot això, es podria interpretar que l’obra simbolitza els records que cadascú té i que apareixen de manera obsessiva i repetitiva per explicar el passat. El rellotge tancat amb formigues es podria llegir com el present, a partir del qual recordem el temps passat. 5.Estil ● Es basa en les teories del psicoanálisis, en Freud ● Imatges inquietants ● Utilitza la representació lliure, l’atzar (automatisme): Miró ● Corrent oníric: Dalí va crear el mètode paranoi (toves) cocrític (rígid) ● És el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres ● Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la
