¡Descarga Problemes Genètica y más Ejercicios en PDF de Genética solo en Docsity!
PROBLEMES DE GENÈTICA
A. Mendelisme: anàlisi genètica
1.- Mendel va descobrir que el color groc de la llavor dels pèsols és dominant sobre el color verd. En els següents experiments, plantes amb fenotips coneguts, però amb els genotips desconeguts, varen donar la següent descendència: a) Groc x Verd = 82 Groc + 78 Verds. b) Groc x Groc = 118 Groc + 39 Verds. c) Verd x Verd = 50 Verds d) Groc x Verd = 74 Grocs e) Groc x Groc = 90 Grocs. Segons la proporció de descendents indiqueu els genotips més probables de cada progenitor.
2.- En el pollastre les plomes sedoses estan determinades per l’al·lel recessiu d’un gen respecte al al·lel que produeix plomes normals. Si d’un encreuament entre individus heterozigots pel gen es criessin 98 aus, quantes cabria esperar que fossin sedoses i quantes normals? Si tinguéssim un pollastre de plomes normals, quin seria el camí més ràpid per determinar si és homozigot o heterozigot?
3.- Al encreuar ratolins de color normal amb d’altres albins, tots els ratolins de la F 1 eren normals, i a la F 2 , 330 normals i 126 albins. Comprovar l’ajust amb la proporció teòrica mitjançant el mètode de la xi- quadrat.
4.- A Drosophila existeix una mutació anomenada Curly (Cy) que dona lloc que l’ala es corbi cap amunt. Quan es creua un mascle Cy amb una femella verge Cy, la F 1 està formada per 207 mosques Cy i 101 mosques normals. Pot proposar una hipòtesi per explicar aquests resultats?
5.- A les guineus va sorgir una mutació platinum (Platí) que semblava ser un al·lel dominant del gen silver (Plata). Es va aparellar el mutant platinum amb animals silver per obtenir la F 1. Es varen realitzar aparellaments entre la F 1 platinum i es va obtenir una F 2 formada per 100 guineus platinum i 50 silver. Com es podria explicar aquesta proporció?
6.- En els moixos, uniforme, platejat i siamès son alguns dels colors de pèl coneguts. La progènie del encreuament entre moixos platejats pot ser platejada o platejada i siamesa, però no uniforme. Dos moixos siamesos sempre tenen fills siamesos. a) Raona una hipòtesi per explicar aquests resultats. b) Una femella uniforme es encreuada amb un mascle platejat i dona dos moixos uniformes i tres platejats. Si els mateixos pares es tornessin a encreuar podrien produir moixos de tipus siamès? Expliqueu el perquè. c) Una camada presenta els tres tipus de pèl, quins son els genotips i els fenotips dels pares?
7.- Els mascles del moix domèstic poden ésser grocs o negres. Les femelles poden ésser negres, grogues o clapades. Com poden explicar-se aquests resultats segons el model de l’herència lligada al sexe? a) Determineu els fenotips esperats i les seves proporcions en la descendència d’un encreuament d’una femella groga amb un mascle negre. b) Feu el mateix per un encreuament recíproc de l’apartat b). c) Un cert tipus d’encreuament produeix femelles, la meitat de les quals són clapades i la meitat negres, i mascles, la meitat dels quals són grocs i l’altra meitat són negres. Quins eren els colors dels pares? d) Una altra classe d’encreuament produeix una descendència en la que trobem: 1/4 de mascles grocs, 1/4 de mascles negres, 1/4 de femelles clapades i 1/4 de femelles grogues. De quin color eren els pares?
8.- Una femella verge de Drosophila amb les quetes toràciques molt curtes es creua amb un mascle que té les quetes normals (llargues). A la F 1 s’obtenen 1/3 de femelles quetes curtes, 1/3 de femelles quetes llargues i 1/3 de mascles quetes llargues. L’encreuament de les femelles de la F 1 amb quetes llargues amb el seus germans només dona descendents de quetes llargues. Un encreuament de les femelles amb les quetes curtes amb els seus germans dóna: 1/3 de femelles quetes llargues, 1/3 de femelles quetes curtes i 1/3 de mascles quetes llargues. Dóna una explicació genètica d’aquests resultats.
9.- Determinar la probabilitat que en una família de cinc fills. a) el tercer sigui home b) tots siguin homes. c) tots siguin dones. d) tots siguin del mateix sexe. e) només el tercer sigui home. f) siguin dos homes i tres dones amb aquest ordre g) siguin dos homes i tres dones. h) siguin tres homes i dues dones. i) siguin almenys tres homes j) siguin no menys d’un home i dues dones k) la primera sigui dona i el darrer home l) sigui la primera, dona i el darrer, home i dels tres restants, diguin dos homes i una dona.
10.- Un conill de les Indies amb el pèl blanc i arrissat es va creuar amb un altre que tenia el pèl negre i llis. La F 1 és tota homogènia. En la F 2 apareixen 67 individus amb el pèl blanc arrissat, 22 amb el pèl blanc i llis, 110 amb el pèl gris arrissat, 21 negre i llis, 37 de pèl gris i llis i 63 de pèl negre i arrissat. a) Quin tipus d’herència determina els caràcters implicats en l’esmentat encreuament? b) Dona els possibles genotips corresponents a les sis categories fenotípiques. c) Fent servir una metodologia estadística adient, prova la hipòtesi i indica si l’acceptaries o la rebutjaries.
11.- En les gallines hi trobem un gen que afecta a la velocitat del desenvolupament de les plomes i es troba lligat al sexe: l’al·lel K dona desenvolupament lent i es dominant sobre l’al·lel k que el produeix ràpid. En un altra gen autosòmic l’al·lel que produeix la cresta en roseta domina sobre l’al·lel que determina la cresta normal. a) Un gall KKRR es va encreuar amb una gallina de cresta normal i plomes amb desenvolupament ràpid. Donar els fenotips i els genotips en la F 1 i la F 2 en cadascun dels sexes. b) Un mascle amb desenvolupament lent i cresta en roseta es va encreuar amb una femella amb desenvolupament lent i amb cresta normal. Tots els mascles de la descendència son lents i la meitat te la cresta en roseta i l’altra meitat normal. De les femelles de la descendència ¼ presenten desenvolupament lent i cresta en roseta, ¼ desenvolupament ràpid i cresta roseta, ¼ desenvolupament lent i cresta normal i ¼ desenvolupament ràpid i cresta normal. Determinar el genotip dels pares.
12.- Tres pollastres amb la cresta en forma de nou varen ser encreuats amb individus amb la cresta normal. En el primer cas tota la descendència va ser en forma de nou. En el segon entre la descendència hi vàrem trobar un individu amb la cresta normal. En el tercer cas hi havia individus amb la cresta de nou i amb la cresta en forma de pèsol. Determinar els genotips dels pares i els de la descendència.
13.- En una certa espècie, els fruits poden ser dolços, picants o amargs. Una varietat pura de fruit dolç es va creuar amb una varietat pura de fruit picant i tota la F 1 va tenir els fruits dolços. En la F 2 es varen obtenir 55 individus de fruit amarg, 9 de fruit picant i 87 de fruit dolç. a) Quina és la forma d’herència del caràcter descrit? b) Si els individus de la de la F 2 de fruit amarg s’encreuen al atzar, quines proporcions fenotípiques s’esperarien en la descendència? c) Calcular la probabilitat que entre 13 individus de la descendència de dos híbrids apareixin 8 individus de fruit picant, 4 individus de fruit dolç i un individu de fruit amarg.
14.- L’autofecundació d’una F 1 que procedeix d’un encreuament entre dues varietats pures de blat "durum" que es desenvolupen a la primavera, va produir 101 plantes de les quals 6 es varen desenvolupar a l’hivern i la resta a la primavera. Establir: a) el nombre de parelles d’al·lels implicats. b) el fenotip dels individus de la F1. c) el genotip de les plantes de la F 2 que es desenvolupen a l’hivern. d) provar estadísticament la concordança entre els resultats obtinguts i la hipòtesi formulada.
mascle cv, ct, v. La progènie és la següent:
ct 759 cv, v 766 v 73 cv, ct 80 cv, ct, v 2 ct, v 140 cv 158 salvatge 2
Determineu el corresponent mapa genètic.
7.- Es va trobar que en el tomàquet, els gens o (fruit aplanat), p (fruit vellós) i s (inflorescència composta) estaven en el cromosoma 2. A partir de les següents dades (encreuament prova d’un heterozigot de la Fl, pels 3 gens, amb un homozigot recessiu pels mateixos gens), determineu: a) la seqüència d’aquests 3 gens en el cromosoma, b) el genotip dels progenitors homozigòtics emprats per obtenir l’heterozigot de la Fl , c) la distància en el mapa entre aquests gens, d) el coeficient de coincidència.
Fenotips de la progènie de l’encreuament prova
Nombre
o + + 110
o p + 306
o p s 63
o + s 2
8.- A Neurospora es realitza un encreuament entre individus a b+^ i un altre a+^ b. S’obtenen les següents cent tètrades:
a+^ b a+^ b a+^ b a+^ b+^ a+^ b+^ a+^ b a+^ b a b+ a+^ b a+^ b+^ a+^ b+^ a+^ b a+^ b a b+^ a b+^ a+^ b a b+^ a b a b+^ a b a b+^ a+^ b a b+^ a+^ b a b+^ a b+^ a b a b+^ a b a b+^ a+^ b a b+ 85 2 3 2 3 3 1 1 Estan lligats els gens a i b? Com ho sap? Calcular les distancies entre a i b i el centròmer.
9.- A continuació es presenten els resultats del anàlisis de les tètrades ordenades d’un encreuament entre una soca de Neurospora portadora del caràcter albí (a) i incapaç de sintetitzar inositol (ino) amb una soca salvatge (++)
al ino al + al + al + al ino al + al + al ino al + al ino + + + + + ino + ino
- ino + + al ino al ino + + al +
- ino + ino + ino + + al ino + ino 4 2 23 36 15 22 16
Calcular la distancia entre els dos gens i també la de cada gen respecte al centròmer
C. Genòmica i genètica humana
1.- Una parella d’individus portadors d’una determinada malaltia autosòmica recessiva, acudeixen a fer un diagnòstic prenatal. Es coneix un marcador polimòrfic (RFLP) que es troba lligat a la malaltia a una distància de 1cM, i que té tres al·lels possibles, de 7, 9 i 12 kb. Les dades de la família i els resultats obtinguts al Southern Blot corresponent al RFLP, es mostren davall.
a) Explica breument que són els RFLPs. b) Quin és, presumiblement, el genotip de la mare per aquest marcador? c) Quina és la fase de lligament en la mare? I en el pare? d) Quins dels fills nascuts són portadors de la malaltia i quins homozigots normals? e) Comenta el resultat del diagnòstic prenatal (II-5) i amb quina probabilitat es pot donar
2.- La següent figura presenta dos arbres genealògics corresponents a dues famílies afectades per dues patologies recessives. En la família A, el tret està lligat al cromosoma X, en la família B el tret és autosòmic. Ambdues famílies estan esperant un nou fill i volen saber si aquest es veurà o no afectat per la patologia en qüestió. Per esbrinar-ho, es realitza un diagnòstic genotípic dels fetus, utilitzant polimorfismes del tipus RFLPs de loci íntimament lligats als gens que codifiquen per a cada un d’aquests trets. Els resultats obtinguts es presenten en la part inferior de cada arbre.
Quin és el fenotip esperat per al fetus en cada cas?
3.- Indicar raonadament si el caràcter reflectit en el pedigree podria estar determinat per un gen autosòmic dominat o recessiu. Donar els genotips de tots els individus i calcular la probabilitat que apareix-hi un fill afectat en els següents encreuaments: a) III-3 x III-8 b) III-4 x III-
NOTA: A menys que es doni una evidencia contraria els individus que s’han unit amb membres d’aquesta família no són portadors d’al·lels recessius.
I.2 II.1 II.3 II.4 II.
12 kb
9 kb
7 kb
2
2
3 4
1
1 5
I
II?
