

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Química analítica, Profesor: Millor No Enmarronar-nos, Carrera: Química, Universidad: UV
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Problemes
5.1. El mètode per a la determinació de carboni orgànic soluble en aigua de mar està basat en l’oxidació de la matèria orgànica a CO 2 amb K 2 S 2 O 8 , seguida de la determinació gravimètrica del CO 2 retingut en travessar una columna de NaOH recoberta d'asbest. Una mostra d'aigua que pesava 6.234 g va produir 2.378 mg de CO 2. Calculeu el contingut en carboni en aigua de mar en ppm. R: 104 ppm.
5.2. S’ha oxidat a sulfat el sofre de tres pastilles de sacarina (C 7 H 5 NO 3 S) i aleshores s’ha precipitat com a BaSO 4. La massa de precipitat obtingut és de 0.150 g: a) Calculeu el pes mitjà de sofre per pastilla. b) Calculeu el pes mitjà de sacarina per pastilla. R: 6.8 mg de S/pastilla. 38,9 mg sacarina/pastilla
5.3. Una mostra de silicats que pesa 0.6500 g dóna un residu insoluble de sílice i òxid de ferro(III) que pesa 0.1550 g. L’anàlisi d’aquest residu indica que conté 5.00 % de ferro. Calculeu el percentatge de sílice en la mostra. R: 22.1 %
5.4. Una mostra d’un mineral de ferro de 0.5000 g dóna, per calcinació, un residu d’òxid de ferro que pesa 0.1700 g. Es sospita que aquest residu ha sofert, almenys parcialment reducció a Fe 3 O 4 [FeO+Fe 2 O 3 ] en la calcinació. El precipitat es va reduir a ferro metàl·lic i es va obtenir una massa de 0.1225 g. a) Calculeu el percentatge aparent de ferro en la mostra basant-vos en el pes del residu d’òxid. b) Calculeu el percentatge vertader de ferro en la mostra. Quin és l’error relatiu respecte al resultat anterior? c) Calculeu la massa de Fe 3 O 4 que conté el residu. R: a) 23.8% b) 24.5% i -2.8 % c) 0.1499 g
5.5. Es pesaren 1.420 g d’una mostra que conté fòsfor. La mostra es va sotmetre al tractament adient per a transformar el fòsfor en fosfat i a continuació es va dissoldre. El fosfat es va precipitar com a fosfomolibdat amònic i a continuació es va redissoldre i precipitar com a molibdat de plom. Aquest últim precipitat pesà 0.0820 g. a) Escriviu les reaccions que tenen lloc b) Calculeu el percentatge de P 2 O 5 en la mostra c) Calculeu el factor gravimètric R: 0.093% ; 0.
5.6. Una mostra conté nitrats de K, Na, Ba i NH 4 +. Es pesaren 0.7148 g de mostra i es van dissoldre en 100 mL d’aigua. Una part d’alíquota de 50 mL es tractaren amb H 2 SO 4 obtenint un precipitat (precipitat A) que pesà 0.1614 g. La dissolució resultant s’evaporà a sequedat obtenint un residu que pesà 0.1214 g. En els altres 50 mL se eliminà l’amoni i es tractà adequadament amb tetrafenilborat sòdic formant- se un precipitat (precipitat B). a) Escriviu les reaccions que tenen lloc b) Calculeu la massa del precipitat B si el contingut en sodi de la mostra es del 10.00% c) Calculeu el percentatge de Ba d) Calculeu el percentatge de K R: 0.0452 g; 26.6% i 1.4%
5.7. Una dissolució conté Mg(II), Pb(II) i Ba(II). Una part d’alíquota de 100 mL es tracta amb oxina i s’obté un precipitat que després d’assecat pesa 0.3240 g. La dissolució resultant es tracta amb àcid sulfúric obtenint un precipitat que pesa 0.6432 g. Aquest precipitat es tracta amb acetat amònic i la dissolució resultant amb cromat potàssic, obtenint un precipitat que pesa 0.1246 g.
a) Escriviu les reaccions que tenen lloc
b) Calculeu la concentració molar de la dissolució en cadascun dels cations. R: Pb(II) 3.86 10-3^ M, Mg(II) 1.04 10-2^ M, Ba(II) 2.25 10-2^ M
5.8. Una mostra només conté ZnS i CdS, s’agafen 0.4987 g de mostra i es dissolen adequadament. A continuació els elements metàl·lics són precipitats quantitativament com M NH 4 PO 4 ·6H 2 O, ( M es refereix al Zn o al Cd) que per calcinació donen 0.6987 g d’una mescla de pirofosfats M 2 P 2 O 7.
a) Escriviu les reaccions que tenen lloc b) Calculeu la massa de ZnS en la mostra. R: 0. 0547 g
5.9. Es va a analitzar una sèrie de mostres de sulfat per precipitació en forma de BaSO 4. Si se sap que el contingut de sulfat en les mostres oscil·la entre 20 i 55%: a) Quina massa mínima de mostra s’ha de prendre per a assegurar que la massa del precipitat format no siga menor de 0.200 g? b) Quin pes màxim de precipitat serà d’esperar si es pren aquesta quantitat de mostra? R: 0,4114 g de mostra; 0.550 g BaSO (^4)
5.10. Calculeu quants grams de CO 2 es desprenen d’una mostra d'1.500 g que conté 38.0% en pes de MgCO 3 i 42.0% en pes de K 2 CO 3. R: 0.498 g
5.11. Una mescla sòlida que pesa 0,5485 g conté només sulfat d’amoni i ferro (II) hexahidratat i clorur de ferro (II) hexahidratat. La mostra es dissol en àcid sulfúric 1 M i s’oxida amb peròxid d’hidrogen i a continuació es precipita amb cupferró. El precipitat format es sotmet a calcinació i la massa obtinguda fou 0,1678 g. a) Escriviu les reaccions que tenen lloc b) Calculeu el percentatge de clorur a la mostra. R: 22,6 %
5.12. Quants mil·lilitres de dimetilglioxima alcohòlica al 2,15% (m/m) cal utilitzar per obtenir-ne un excés del 50% m/m per a l’anàlisi de 0,9984 g d’un acer que conté un 2,07% de níquel? Suposeu que la densitat de la dissolució de dimetilglioxima és 0,790 g mL-1. R: 7,2 mL
Qüestions
5.13. Raoneu si les següents afirmacions són vertaderes o falses
a) Es necessari realitzar la precipitació amb elevades sobresaturacions per obtenir un precipitat adequat des del punt de vista gravimètric. b) La precipitació homogènia aconsegueix obtenir bons precipitats, ja que la velocitat de nucleació és major que la velocitat de creixement del precipitat. c) La contaminació del precipitat sempre es pot evitar deixant aquest en contacte amb les aigües mare. d) S’utilitza una placa filtrant en la determinació de níquel amb dimetilglioxima e) El factor gravimètric és independent del tractament tèrmic al qual se sotmet el precipitat. f) Quan s'addiciona el reactiu precipitant i s'arriba a la concentració corresponent al producte de solubilitat de la sal no sempre es produeix la precipitació. g) Quan es treballa amb un precipitat col·loïdal per dur a terme una determinació gravimètrica és convenient realitzar la precipitació en calent.