

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Procediment formulari tema 5 dret romà
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


S’ha de tenir coneixement del procedimient formulari. És un tipus de procediment totalment diferent a l’actual. La major part d’institucions romanes neixen en el context d’aquest procediment. Quan els juristes romans configuren d’una manera determinada els diferents contractes ho fant pensant que s’aplicarà en el procediment formulari ja que és el context que tenen al cap quan dissenyen les intitucions. És decisiu per entendre perquè les institucions romanes en drets i obligacions són com són i perquè ara són com són. No és l’unic procediment que hi ha la historia de Roma. Hi ha tres grans sistemes processals: El primer és el de les accions de llei, és el sistema processal més antic neix amb les XII taules o abans. Arcaic. Molt formalista. Molt inflexible. A mitjans del segle III a.C. en l’àmbit del pretor peregrí neix un tipus de procediment diferent que serà el procediment formulari, el segon tipus que trobem a la historia de Roma. El pretor peregrí és un pretor especial que serveix per resoldre les controvèrsises en què hi ha com a mínim un estranger. Quan un estranger les accions de llei no funcionen per ser tan formals. El procediment formulari és un procediment més flexible per aplicar-ho als estrangers. A la república tardana es veu que no té sentit que els estrangers tinguin un procediment més flexible que els ciutadans i per tant hi ha un progressiu abandonament de les accions llei i els ciutadans litigant conforme el procediment formulari. Serà el procediment normal estàndar durant la república tardana i el proto principat, quan és creen la maor part d’institucions. Hi ha un tercer la cognitio extra ordinem. Tercer sistema processal a la historia de roma. Neix com a un tipus de procediment especial amb Octavi August quan comença el Principat, el príncep dicta constitucions imperials i resa el seup propi dret, en alguns casos al príncep li preocupa que l’aplicació del dret quedi fora de les seves mans i fa crear per alguns casos belicans un sistema de tribunals paral·lels que depenen del príncep on s’aplica aquest procedimient nou. S’assembla bastant al nostre actual. A l’època del Baix Imperi desapareix el procediment formulari i tot s’aplica segons la cognitio extra ordinem, sistema únic per tot tipus de procediments. ***Només estudiarem el procediment formulari. El procediment formulari es dividia en dues fases una primera fasse anomenada in iure tramitada davant del pretor y una segona fase anomenada apud iudicem que es tramitava davant un jutge. La primera fase tenia com a finalitat fixar els termes el litigi, el pretor no sentenciava, decideix si deixa o no deixa demandar i en cas de que deixi demandar fixarà en una fórmula els termes el litigi. La fórmula s’ha de mirar a l’edicte. Les fórmules tenen diferents estructures pero la majoria tenen un condicionant per veure si absol o condemana.
El pretor crida al demandat i el crida per demanar colaboració per establir els termes del litigi a la fórmula final. Si no vol colaborar el pretor nop ot acceptar una formula en nom del demandat, s’han de sotmetre expressament, però el pretor pot incertivar Pots acceptar la fórmula o completar la fórmula. Si accepto la fórmula accepto que el jutje senticiï sobre la base de les instruccions de la fórmula. La fórmula pot no ser interessant en aquells casos en els quals el demandant pensa que el que diu l’actor és cert però que aixó no obstant hauria de ser absolt. L’edicte també contenia els modificadors de la fórmula que s’anomenaven exceptio. Després de modificar la fórmula li passa al demandant per si la vol modificar. Així fins arribar a un acord. Al punt processal anomenat litis contestatio (testiomoniatge del litigi). Es crida a uns testimonis a que recordin quina era la fórmula sobre la que es van posar d’acord les parts. Normalment es consignaven els documents en tauletes encerades i normalment es posaven després els segells personals dels testimonis. Tancar tauletes i lligar amb un fil i un segell tancant els fils. Per la consulta ordinària del dcoument es pintava la tapa. El moment de la litis contestatio és molt imporant en dret roma perquè en les accions personals, reclamar compliment d’obligacions, en arribar a la litis contestatio es consumeix l’acció, es produeix la consunció, això vol dir que tots els termes de la relació jurídica que tinguèssin les parts fins aquells moment s’eliminen, s’extingeixen i la relació jurídica entre les parts es limita només a cumplir la sentència en els termes de la fórmula. La relació queda limitada al contigut de la fórmula. S’ha de posar una praescriptio perquè la fórmula reflexteixi sobre la part que estaà vençuda. Hi ha una acció per cada relació jurídica. La litis contestatio no existeix avui en dia. El jutje es un ciutadà particular que no sap dret per tant no es l’estat que se t’imposa. El jutje pot concemnar, absoldre o negar-se a sentenciar, perquè sentencia sota la seva responsabilitat i si no ho te clar pot no fer-ho. El jutje s’escull de mutu acord entre les parts i si no es posen d’acord li posen una llista amb un nombre senar de noms i tots van tatxant fins que nomès queda un, que serà el més imparcial de tots. El jutje té una altra particularitat, les seves sentències no es poden recòrrer. No té superior jeràrquic. Hi ha una sentència única que resol definitivament l’assumpte. Totes les sentències que es condemnin han de ser pecuniàries, a pagar diners. Tipus d’accions que trobem a l’edicte. Tres principals classificacions: