Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
CURS BASIC DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU
Tipo: Apuntes
1 / 152
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
En oferta
Diputació de Tarragona – SAM Formació
Aquesta obra està sota una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 4.0 Internacional de Creative Commons. Per veure una còpia d’aquesta llicència, podeu visitar http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Material d’aprenentatge
Presentació
Aquests materials corresponen als continguts de consulta del “Curs bàsic de procediment administratiu”. Es tracta d'un curs semipresencial de 25 hores lectives elaborat per la Unitat de Formació del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona.
Objectius
Conèixer el marc normatiu actual i els principals canvis que s’han produït amb l’aprovació de les Lleis 39/2015 i 40/2015, d’1 d’octubre. Identificar els elements que integren un procediment administratiu: els elements subjectius (les parts) i objectius (els actes administratius). Conèixer com es desenvolupa un procediment administratiu tipus i com acaba (les fases i els tràmits). Saber com es configura un expedient administratiu electrònic i què són els documents administratius electrònics Conèixer les causes que determinen la invalidesa dels actes administratius. Conèixer quins són els recursos administratius.
Continguts
Part 1.- El procediment administratiu: concepte, finalitat, marc normatiu. Part 2.- Els terminis i el seu còmput. Ampliació i reducció de terminis. Part 3.- El ciutadà en les seves relacions amb l’administració pública. L’interessat. L’administració pública: òrgans i unitats. La competència: delegació, avocació, encàrrec de gestió, delegació de signatura i suplència. Abstenció i recusació. Part 4.- Els actes administratius: requisits, eficàcia, validesa. Part 5.- L’expedient administratiu. Els documents administratius: elements, originals, còpies, signatura electrònica. Fases i tràmits del procediment administratiu comú. Part 6.- La revisió d’ofici i els recursos administratius.
Material d’aprenentatge
1.1.- Concepte de procediment administratiu
S’entén per procediment administratiu la via formal determinada per l’ordenament jurídic perquè una organització o administració pública produeixi actes administratius, ja siguin disposicions de caràcter general o actes administratius en sentit estricte^1.
En la mesura que està previst i regulat a l’ordenament jurídic, és vinculant i de compliment obligatori per a les organitzacions públiques. Si no es respecta o es prescindeix del procediment, l’activitat de l’administració pública és irregular i, en conseqüència, l’acte administratiu que s’ha generat no és vàlid i pot ser il·legal i nul o anul·lable, en funció de la irregularitat i del grau i tipus d’incompliment del procediment que s’hagi produït.
Per exemple: Davant d’un immoble en mal estat de conservació i que suposa un perill per a la ciutadania, l’ajuntament no pot, sense més, ordenar al propietari que realitzi les actuacions necessàries per a millorar l’estat ni tampoc actuar directament sobre l’immoble. Cal que realitzi totes les activitats administratives que la normativa urbanística determina, amb participació, coneixement i audiència del propietari, i finalment adopti una resolució.
L’actual regulació no conté una definició expressa del procediment administratiu. Sí, en canvi que l’anterior Llei de 17 de juliol 1958 de procediment administratiu 2 en la seva Exposició de Motius disposava, de manera encertada i prou explicativa, que el procediment era " el curs formal de la sèrie d’actes^3 en els quals es concreta l’actuació administrativa per a la realització d’una finalitat ".
La importància del procediment administratiu està directament relacionada amb les finalitats que persegueix i es palesa en el fet que la Constitució Espanyola de 1978 imposa que els actes administratius es duguin a terme seguint un procediment regulat per la llei (article 105 CE).
(^1) En l’àmbit de les administracions públiques, les disposicions generals són actes de contingut normatiu dictats pels òrgans que ostenten la potestat reglamentària. Es distingeixen dels actes administratius perquè innoven l’ordenament jurídic i obeeixen a una vocació de ser aplicades de manera continuada en el temps. Per contra, els actes administratius es limiten a aplicar a un cas concret la norma continguda en una disposició general. Però per a la vàlida producció d’ambdós cal seguir el procediment establert per la normativa reguladora (articles 127 a 133 LPACAP, articles 59 a 70 LRJPACat per a l’Administració de la Generalitat de Catalunya; articles 49 LRBRL, 178 TRLMRLCat i 58 a 66 ROAS). 2
3 http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1958/171/A01275-01287.pdf Entenent per actes “tràmits i formalitats”.
Material d’aprenentatge
1.2.- Finalitats del procediment administratiu
L’existència i l’exigència del procediment administratiu no és irrellevant ni s’ha de considerar, pels operadors jurídicoadministratius, com una càrrega en el desenvolupament de l’activitat burocràtica^4.
El procediment administratiu constitueix, d’una banda, una garantia per a la pròpia administració i la satisfacció de l’interès públic general, ja que assegura eficàcia i encert en les decisions de les administracions públiques. La realització d’actuacions normativitzades i estandarditzades fa més fàcil l’encert de la decisió. I la incorporació d’informes, la participació i audiència de les persones interessades, la pràctica de les proves necessàries, etc. fan que augmenti el coneixement i la quantitat i qualitat de la informació a disposició de l’òrgan que ha de prendre la decisió final i, lògicament, també s’incrementen les possibilitats que aquesta resolució sigui eficaç i encertada i compleixi els seus objectius.
I d’altra banda, és també una garantia per als drets dels ciutadans i de la posició jurídica enfront de l’actuació de l’administració pública, en la mesura que suposa que l’activitat de l’administració s’ha de produir de manera obligada a través d’uns determinats canals com a requisit mínim perquè es pugui qualificar d’activitat legítima. Quan no es respecta una norma procedimental es pot estar incorrent en una lesió greu d’un dret individual. Això es produiria, per exemple, quan es fa la provisió d’un lloc de treball públic sense una convocatòria pública prèvia, la qual cosa negaria el principi constitucional d’igualtat entre els possibles aspirants a cobrir la vacant existent.
Per això, el procediment administratiu cada vegada més inclou tràmits que fan possible la participació dels ciutadans en la presa de les decisions i, per tant, afavoreixen el control de l’actuació de l’administració, la transparència de l’activitat pública i la garantia dels drets.
Així, doncs, trobem entre d’altres, com a regles fonamentals que evidencien aquesta doble garantia, de legalitat i de respecte als drets dels ciutadans:
L’audiència dels interessats en el procediment i la possibilitat de fer valer els diferents interessos en joc i que aquests interessos siguin adequadament confrontats en presència dels seus respectius titulars en cada un dels tràmits o moments processals i abans d’adoptar una resolució definitiva; així, s’estableix el tràmit específic d’audiència,
(^4) Entenent “activitat burocràtica” com a activitat de l’administració especialitzada, jerarquitzada i procedimentada i no pas com activitat degradada de l’administració caracteritzada per la rutina, la falta d’iniciativa i d’innovació i la ineficiència.
Material d’aprenentatge
responsabilitat de les administracions públiques. En tractar-se de matèries de la competència exclusiva de l’Estat, la regulació establerta per la LRJPAC va ser d’aplicació a totes les administracions públiques, sense perjudici, segons s’ha indicat al paràgraf anterior, de les especialitats organitzatives de cada comunitat autònoma (articles 1 i 2 LRJPAC). Aquesta llei bàsica va ser modificada en diverses ocasions al llarg dels anys (la més recent, per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local que va introduir la disposició addicional 20a), de les quals destaca pel seu abast ampli la realitzada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, que va introduir una nova regulació en matèries com el silenci administratiu, el sistema de recursos, la responsabilitat patrimonial, la delegació de competències, etc.
La LRJPAC de 1992 ha estat derogada recentment per la Llei 39/2015, d’ d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC)^5. Aquesta Llei 39/2015, juntament amb la Llei 40/2015, d’ 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, si bé es van publicar en el BOE de 2 d’octubre de 2015 la seva entrada en vigor es va diferir al 2 d’octubre de 20166 (un any des de la seva publicació), excepte les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, el registre electrònic, el registre electrònic d’empleats públics habilitats, el punt d’accés general electrònic de l’administració i l’arxiu únic electrònic, que produeixen efectes als dos anys de l’entrada en vigor de la LPAC: 2 d’octubre de 2018. així com també per als procediments ja iniciats a la data d’entrada en vigor de la LPAC i els actes i resolucions pendents d’execució a l’entrada en vigor d’aquesta nova llei.
A banda de la LRJPAC, també són importants un conjunt de normes reglamentàries i normes sectorials (lleis i reglaments), ja que l’administració competent per a regular la matèria també ho és per a determinar el procediment, sense perjudici de les regles que disciplinen el procediment comú recollides per la LRJPAC. Així, són nombrosíssimes les disposicions legals i reglamentàries, d’abast sectorial pel que fa a la matèria, que regulen aquests procediments especials: contractació pública, subvencions, intervenció i control d’activitats, expropiacions, etc. Si bé en alguns casos la regulació és gairebé complerta i exhaustiva, aquests “procediments especials” es limiten a contenir regles, especificitats i singularitats (terminis, tràmits preceptius, tràmits potestatius...) respecte de les previsions generals, per la qual cosa, sempre el procediment administratiu comú està present, més o menys matisat, i esdevé el
(^5) La LPAC també ha derogat en la seva totalitat la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, així com diversos articles del seu reglament de desenvolupament (RD 1671/2009, de 6 de novembre) [ 6 Vid. Disposició derogatòria única LPAC]. A l’entrada en vigor de la LPAC, la LJRPAC de 1992 ha continuat sent aplicable per als procediments iniciats prèviament al 2 d’octubre de 2016 i pels actes i resolucions pendents d’execució en aquesta data.
Material d’aprenentatge
marc general de referència per aquells aspectes no singularitzats en la llei especial aplicable per raó de la matèria concreta.
Quant a l’Administració de la Generalitat, d’acord amb la CE i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és competent per a desenvolupar les bases del règim jurídic i també per a fixar les especialitats organitzatives que incideixen en la regulació del procediment administratiu. Aquestes competències van ser exercides pel Parlament de Catalunya en aprovar la Llei 13/1989, de 14 de desembre, reguladora de l’organització, el procediment i el règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que, malgrat haver estat aprovada amb anterioritat, ha actuat com a norma de desplegament de la LRJPAC en matèria de règim jurídic, procediment administratiu i responsabilitat de l’Administració de la Generalitat (no pas, per a l’administració local), fins a l’aprovació de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPACat), que deroga parcialment la Llei 13/1989. Aquesta llei és aplicable, des de la seva entrada en vigor (3 de novembre de 2010) a l’Administració de la Generalitat i a les entitats que integren l’Administració local, entre d’altres (article 3 LRJPACat). La Llei 26/2010 suposa l’establiment d’un marc legal de l’actuació de les administracions públiques catalanes adaptat a les particularitats del dret substantiu de Catalunya i de les seves especialitats organitzatives, alhora que amb un caràcter innovador per a donar resposta a les expectatives dels ciutadans en les seves relacions amb qualsevol administració i amb independència del mitjà de relació (canal habitual o per sistemes electrònics). Per això, la Llei 26/2010 té en compte, de manera particular, tant les disposicions de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP), així com també les de la Directiva 2006/123/CE de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, per a la seva incorporació al dret propi^7. Tanmateix, amb l’entrada en vigor de la LPAC, cal veure com s’articulen les relacions entre ambdues normes, sense oblidar que la LPAC és bàsica en la seva totalitat (s’exceptuen només els articles 92.1, 111, 114.2 i disposició transitòria segona, només aplicables a l’Administració General de l’Estat), i en alguns aspectes, la LRJPACat queda “superada” per la LPAC.
En l’àmbit local, a més de la LRJPAC, també són d’aplicació la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LBRL amb les modificacions posteriors de les lleis 7/1999, 11/1999, 57/2003 i 27/2013, com a
(^7) Entre les disposicions generals dictades per la Generalitat en matèria de procediment administratiu, aplicables directament a l’Administració de la Generalitat i de manera supletòria i residual a l’administració local, cal tenir present especialment el Decret 277/94, de 14 d’octubre, que estableix els òrgans amb competències per a expedir còpies autèntiques de documents i certificacions vinculades, i la Resolució de 8 de novembre de 1994, per la qual es dicten instruccions sobre la identificació del personal i de les dependències de l’Administració de la Generalitat.
Material d’aprenentatge
1.3.1.- Comentari especial de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques
En el BOE del dia 2 d’octubre de 2015 es va publicar el text íntegre de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. Aquesta llei, juntament amb la Llei 40/2015, d’ d’octubre, de règim jurídic del sector públic [també publicada en el mateix BOE] constitueixen el nou corpus jurídic sobre l’activitat i el règim jurídic de les administracions públiques, substituint ambdues la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la seva totalitat, així com també la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.
L’aprovació d’aquestes dues lleis va ser fruit dels treballs de la CORA (Comisión para la Reforma de las Administraciones Públicas), qui en l’informe de 2013 declarava que una economia competitiva exigia unes administracions públiques eficients, transparents i àgils, i es va recollir expressament en el “Programa Nacional de Reformas de España para 2014” que preveia l’aprovació de noves lleis administratives com a mesura per racionalitzar l’actuació de les institucions i entitats del poder executiu, millorar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i augmentar la seva productivitat.
La reforma de l’ordenament jurídic que pretenen les Llei 39/2015 i 40/ s’articula entorn d’un eix fonamental: la distinció entre les relacions ad intra i ad extra de les administracions públiques, que donen com a resultat les dues normes diferenciades. Així, la Llei 39/2015 es centra en l’àmbit ad extra i pretén establir una regulació completa i sistemàtica de les relacions entre les administracions i els ciutadans (“administrats”), tenint present la necessitat d’adaptar el règim jurídic contingut a la LRJPAC de 1992 al desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació i la seva influència en la forma i el contingut de l’activitat administrativa. D’aquí, que la LPAC
Material d’aprenentatge
sistematitzi en una única norma tota la regulació relativa al procediment administratiu fusionant la LRJPAC i la LAECSP, i aprofundeixi en l’agilització dels procediments amb un ple funcionament electrònic.
Per la seva banda, la LRJSP focalitza el contingut en l’eix ad intra , és a dir els aspectes més organitzatius i el funcionament intern de cada administració pública i les relacions entre elles, alhora que conté el règim jurídic específic de l’Administració General de l’Estat, inclosa també l’administració institucional.
A grans trets, es pot destacar de la LPAC que incideix de manera molt especial en “l’administració electrònica”, i que si bé conté algunes novetats destacades (per exemple, la declaració que els dissabtes són inhàbils – article 30.2 LPAC), manté en la seva major part el règim substantiu de la LRJPAC (invalidesa dels actes administratius, executivitat, fases del procediment administratiu comú, tràmits bàsics del procediment administratiu comú, revisió d’ofici i recursos administratius, etc.).
1.4.- Classes de procediments administratius
No hi ha un únic procediment preestablert aplicable a tots els processos d’adopció d’acords o resolucions per part de l’administració pública. Existeixen tantes classes de procediments administratius com activitats desenvolupades per l’administració, però doctrinalment s’han elaborat diferents classificacions per a una millor comprensió i tractament.
D’aquestes classificacions, la primera a destacar és la que distingeix entre procediment general o comú i procediments especials, en la mesura que l’activitat de les diferents administracions és tan diversa que no és possible que hi hagi un únic procediment comú o general vàlid per a qualsevol activitat o àmbit material d’activitat:
procediment administratiu general o comú per a totes les administracions públiques i per a totes les activitats no expressament exceptuades per una llei específica i pròpia (regulació de les institucions o tràmits procedimentals que poden ser observats en qualsevol actuació formalitzada de les administracions), i que conté la regulació de les institucions o tràmits procedimentals que poden ser observats en qualsevol actuació formalitzada de les administracions;
procediments especials per a administracions diferents o per a matèries concretes, que responen a les diferents activitats administratives amb característiques materials molt concretes i en els quals es predeterminen quins tràmits s’han de realitzar i en quin moment (per exemple: tributs,
Material d’aprenentatge
formulen i aproven, inicialment, i la Generalitat aprova de manera definitiva) o procediments entre l’administració i els ciutadans.
Finalment, un tipus específic de procediment és el relatiu a l’ elaboració de disposicions generals , la tramitació del qual és diferent de la que s’ha de seguir per a dictar un acte administratiu. Una de les diferències rau en el fet que, llevat dels plans urbanístics, les disposicions generals no s’aproven per silenci administratiu, sinó que en cal sempre una resolució expressa. Una altra diferència és que sempre s’han de publicar en un diari oficial (en el BOE, al DOGC o en el butlletí oficial de la província corresponent, en el cas de les disposicions dictades per les entitats locals), ja que, altrament, no entren en vigor, és a dir, no són aplicables i no produeixen cap efecte.
La regulació del procediment d’elaboració de les disposicions de caràcter general és una de les novetats que incorpora la LPAC, que dedica els articles 128 a 133 a regular la potestat reglamentària de les administracions públiques i el seu exercici. Cal assenyalar que aquestes disposicions tenen caràcter bàsic, amb la qual cosa la seva aplicació a l’administració local, malgrat l’existència de disposicions específiques (LRBRL i ROAS), és plena i preferent.
Per a la Generalitat de Catalunya, l’exercici de la potestat reglamentària es troba regulat en els articles 59 a 70 de la LRJPACat. De conformitat amb la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, les disposicions reglamentàries dictades pel Govern o per la persona que ocupa la Presidència de la Generalitat adopten forma de Decret, i les dictades pels consellers adopten la forma d’ordre.
Pel que fa a les disposicions generals de les entitats locals (ordenances i reglaments), existeix regulació específica i particular: l’article 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, TRLMC), entre els quals destaca la necessitat de sotmetre tots els projectes d’ordenança o de reglament a informació pública per un període de 30 dies, així com també els articles 58 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS).
1.5.- Principis generals del procediment administratiu
Abans d’abordar a fons el contingut del procediment, cal fer referència als seus principis informadors, ja que ens ajuden a trobar i entendre el perquè i el com de moltes regles i normes del procediment administratiu.
Material d’aprenentatge
Els principis o regles generals que regeixen el procediment administratiu, deriven o s’infereixen de la CE, de la LPAC i la LRJSP i de la LRJPACat, i que s’estableixen amb la finalitat de fer del procediment una garantia d’eficàcia de l’actuació administrativa i dels drets dels ciutadans.
a) Principi d’exigència de procediment , inferit directament de la CE: l’administració no pot dur a terme la seva activitat sense seguir cap tipus de procediment administratiu, ja que, en cas contrari, incorreria en l’anomenada via de fet, contra la qual la persona interessada podria exercir les accions procedents (art. 105 de la CE). Així, l’article 47. lletra e LPAC disposa que són nuls de ple dret els actes dictats que prescindeixen totalment i absolutament del procediment legalment establert.
b) Principi de contradicció : És essencial en tot procediment que es puguin fer valer els diferents interessos en joc i que aquests interessos siguin adequadament confrontats en presència dels seus respectius titulars en cada un dels tràmits o moments processals i abans d’adoptar una resolució definitiva. És un principi de fonament constitucional (article 24 CE). Manifestacions concretes d’aquest principi: Es garanteix que totes les persones interessades puguin intervenir en el procediment (article 4 LPAC). Es garanteix el dret a formular al·legacions o a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència, els quals hauran de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució (article 53.1 lletra e LPAC). Es garanteix el dret a proposar qualsevol classe de proves i a intervenir-hi en la pràctica (article 78 LPAC). Es garanteix el dret al tràmit d’audiència (article 82 LPAC i 51 LRJPACat).
c) Principi d’economia processal o procedimental : Tradueix i trasllada al procediment administratiu el principi constitucional d’eficàcia de l’actuació de l’administració pública (article 130.1 CE), incloent alhora els principis d’economia, celeritat, eficàcia i eficiència. Es basa en l’afavoriment d’una resolució àgil i ràpida del procediment i, per tant, en la prohibició de les actuacions o reiteracions innecessàries. Manifestacions concretes del principi: La conservació d’actes i tràmits: l’òrgan que declari la nul·litat o anul·li les actuacions disposarà sempre la conservació d’aquells actes i tràmits que s’haurien mantingut igual en cas que no s’hagués comès la infracció (article 51 LPAC). Es podran acumular diversos procediments quan tinguin identitat substancial (article 57 LPAC).
Material d’aprenentatge
concreta amb la titularitat com a mínim, d’un interès legítim que pugui resultar afectat per la resolució que es dicti (article 4 LPAC).
g) Principi d’imparcialitat i objectivitat : Malgrat l’especial posició de l’administració en el procediment administratiu (jutge i part), s’ha de garantir un “mínim” d’imparcialitat, exigible en tot cas per mandat constitucional (article 103 CE), cosa que significa actuar d’una manera neutral, sense prejudicis ni favoritismes, com a conseqüència del principi fonamental d’igualtat. Manifestacions concretes d’aquest principi: articles 23 (deure d’abstenció) i 24 LRJSP (recusació) i 71.2 LPAC (obligació de preservar l’ordre d’incoació en el despatx dels expedients pel que fa als assumptes de naturalesa homogènia).
h) Principi de gratuïtat : La tramitació dels procediments administratius és, en general, gratuïta per als ciutadans. Hi pot haver algunes excepcions, com a conseqüència de diligències o actuacions sol·licitades per la persona interessada (còpies o certificacions de documents, pràctica de les proves, prestació de serveis subjectes a taxes, etc.). Aquest principi opera amb un valor informador general encara que la LPAC no el contingui expressament, tot i que l’actual sistema de taxes i preus públics sembla contradir-lo, amb l’existència d’excepcions, com a conseqüència de diligències o actuacions sol·licitades per la persona interessada.
i) Principi in dubio pro actione : Es postula a favor de la major garantia i de la interpretació més favorable a l’exercici del dret d’acció, en el sentit, per tant, d’assegurar, en la mesura que sigui possible, més enllà de les dificultats de caire formal, una decisió sobre el fons de la qüestió objecte del procediment. Aquest principi respon a la concepció del procediment com un canal ordenat capaç de garantir la legalitat i l’encert de la resolució final dins del més absolut respecte als drets dels particulars.
j) Principi de transparència : L’exigència de transparència es vincula directament amb la publicitat de la informació pública i l’accés dels ciutadans a aquesta i a l’activitat administrativa en concret^8.
I, amb caràcter general, les administracions públiques han de respectar en la seva actuació i en les seves relacions un conjunt de principis enumerats a l’article 3 LRJSP:
(^8) En relació amb la transparència i l’accés a la informació pública, són d’obligada lectura les recents lleis especifiques: Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern i Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Material d’aprenentatge
a) Servei efectiu als ciutadans b) Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans c) Participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa d) Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió e) Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional f) Responsabilitat per la gestió pública g) Planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels resultats de les polítiques públiques h) Eficàcia en el compliment dels objectius fixats i) Economia, suficiència i adequació estricta dels mitjans a les finalitats institucionals j) Eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics k) Cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques.
A més d’aquests principis generals que informen l’actuació de les administracions públiques quan compleixen les funcions que tenen atribuïdes, l’ús dels mitjans electrònics en l’actuació administrativa ha d’estar regit pels principis següents, amb la finalitat de garantir el manteniment íntegre dels drets dels ciutadans davant l’actuació de les administracions (article 32 LRJPACat):
Material d’aprenentatge
A la vida jurídicoadministrativa pràctica té una gran importància el temps , ja que és en aquesta dimensió temporal en la qual s’esdevenen les successives actuacions de l’administració pública i els seus agents i les dels ciutadans dirigides a l’obtenció de la decisió administrativa i a la consecució de les finalitats d’interès general, dins del marc assenyalat pels principis de celeritat i eficàcia en l’actuació administrativa.
Així, sabem que el temps és un element molt important en el procediment administratiu i en el seu desenvolupament i concreció, configurant-se com a requisit de validesa (ineficàcia dels actes dictats fora de termini) i de regularitat (responsabilitat del funcionari en el compliment dels terminis). Així doncs, els termes i terminis establerts normativament són obligatoris per a autoritats i personal al servei de les administracions públiques competents per a la tramitació dels assumptes, però també, per als interessats (article 29 LPAC).
I no només trobem “temps” en els terminis per a la realització de tràmits i actuacions sinó també en el propi procediment, en la mesura que s’exigeix que els documents que integren un expedient administratiu i que figuren en el seu índex estiguin “degudament indexats, numerats i ordenats cronològicament” (article 46.2 LRJPACat), és a dir, segons el moment puntual en el qual s’han produït o bé en el moment en què s’han incorporat a l’expedient.
Com ja s’ha dit, els termes i terminis establerts normativament són obligatoris per a autoritats i per a personal al servei de les administracions públiques competents per a la tramitació dels assumptes, però també, per als interessats (article 29 LRJPAC).
Abans de res, convé distingir bé i no confondre els dos conceptes: terme i termini.
En termes generals, segons definició comú:
I, de manera més específica en l’àmbit jurídicoadministratiu : Terme : instant o moment en què s’ha de produir una determinada actuació jurídica i, per tant, és un moment definit per un dia i una hora determinats per actuacions puntuals en el procediment; Termini : espai de temps ampli emmarcat en determinats dies, mesos o anys dins del qual l’interessat o l’administració pot escollir el moment
Material d’aprenentatge
per a portar a terme la corresponent actuació jurídica, substantiva i formal.
Els actes administratius dictats fora de termini, com a regla general, són vàlids i produeixen efecte, sense perjudici de la possible responsabilitat disciplinària que es pugui derivar del retard comès pel funcionari responsable. Tanmateix, la realització d’actuacions administratives fora del termini establert només implica l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposa la naturalesa del terme o termini (article 48.3 LPAC), és a dir, quan aquest termini era essencial per a l’acte, però mai no es preveu la nul·litat d’aquells actes dictats amb un incompliment temporal.
Les conseqüències que comporta l’incompliment per part de l’administració dels terminis establerts per la llei, són: Responsabilitat en la tramitació dels assumptes (article 20 LPAC) Responsabilitat per no resoldre de manera expressa els procediments (article 21 LPAC) Responsabilitat per no emetre els informes en termini (article 80 LPAC).
Per la seva banda, l’incompliment dels terminis per part dels interessats pot suposar o la pèrdua del dret al tràmit, o la caducitat de l’acció (pèrdua de dret substantius), o bé també la fermesa de l’acte administratiu.
El temps és també la mesura de la durada màxima de l’íter procedimental. Una vegada excedida aquesta durada màxima sense pronunciament exprés de l’administració, es produeixen un conjunt de conseqüències previstes per la llei i que només s’esdevenen pel concurs del temps: estimació o desestimació de la sol·licitud, caducitat del procediment, inici dels terminis per a interposar recursos, etc.
1.1.- Regles per al còmput dels terminis
Els terminis en un procediment administratiu poder ser fixats en hores, dies, mesos o anys.
a) Còmput dels terminis fixats en hores (article 30.1 LPAC)
Regla general: quan els terminis es fixen en hores, s’entén que són hores hàbils, és a dir “totes les hores del dia que formin part d’un dia hàbil”, i no poden tenir una durada superior a 24 hores.
Els terminis es computen d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora i minut que ha tingut lloc la notificació o publicació de l’acte.
