Estudio del Lenguaje: Percepción de la Parla y Reconocimiento de Palabras, Apuntes de Derecho Privado Internacional

¡Descarga Estudio del Lenguaje: Percepción de la Parla y Reconocimiento de Palabras y más Apuntes en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity!

TEMA 1:

L’ESTUDI DEL LLENGUATGE

I PERCEPCIÓ DE LA PARLA

ÍNDEX________________________________________________________________________

1- Des de la psicologia cognitiva 1.1- Com a facultat interna 1.1.1- Àrees d’estudi del llenguatge 1.1.2- Marc teòric 1.2- Com a sistema de comunicació

2- La parla: Percepció i producció de llenguatge 2.1- Percepció: De la parla al discurs 2.2- Producció: De l’ intenció a l’articulació 2.2.1- Selecció lèxica 2.2.2- Recuperació de les propietats gramaticals 2.2.3- Recuperació de les propietats fonològiques 2.2.4- Articulació

3- El senyal de parla 3.1- El fonema com a unitat 3.2- Característiques de la parla 3.3- Estadis a la percepció de la parla

4- Aspectes perceptius 4.1- De baix nivell: Categorització 4.2- Prelèxics: Segmentació

2- LA PARLA: PERCEPCIÓ I PRODUCCIÓ DE LLENGUATGE_______________________________

2.1- Percepció: De la parla al discurs

PARLA

• Processos acustico-fonètics  Fonema
• Decodificació fonològica  Síl·laba, morfema...
• Accés al lèxic  Entrades lèxiques (Forma i contingut*)
• Interpretació/Representació semàntica ↔ Anàlisi/Representació sintàctica
• Interpretació/Representació pragmàtica
• Integració del discurs

DISCURS

* Forma (Fonologia, ortografia) + Contingut (Significat, rol sintàctic, morfologia)

2.2- Producció: De l’intenció a l’articulació

INTENCIÓ COMUNICATIVA (processament semàntic)

• Representació pragmàtica (el significat d¡allò que vull dir)
• Representacions semàntiques Selecció lèxica (buscar les paraules corresponents)
  Contingut: Recuperació de les propietats sintàctiques de les paraules + generació de l’estructura de la frase.
  Forma: Recuperació de les propietats fonològiques (construeixo el so en base a la seva funció)
• Activació de programes motors (articulació)

PARLA

2.2.1- Selecció lèxica

Els conceptes estan representats a través de representacions de trets o característiques. Partint de la intenció comunicativa:  Quins conceptes faré servir?  Quins són els ítems lèxics que representen aquests conceptes?  Procés de SELECCIÓ LÈXICA: ▫ Activació dels nodes de representació conceptuals ▫ Competició lèxica

• Errors: errors de selecció, fusions
• “Punta de la llengua”

2.2.2- Recuperació de les propietats gramaticals

La recuperació de les propietats gramaticals de les paraules és fonamental per a fer el següent:

• Determinar el tipus de relacions que una paraula pot establir amb les altres dins de l'oració Recuperar la relació d’una paraula amb les que l’acompanyen a la frase.
• Ordenar les paraules en l'oració per dir el que volem dir.

• Seleccionar altres paraules que depenen o concorden amb determinades propietats gramaticals d'altres paraules en l'oració (per exemple, el gènere gramatical) Concordança de gènere i numero (depèn de la llengua).

2.2.3- Recuperació de les propietats fonològiques

• La recuperació de les propietats fonològiques comporta una RECONSTRUCCIÓ FONOLÒGICA en funció del context fonològic de les paraules: ▫ Les dues oques/ les dues noies ▫ Anem a Port Aventura/ Anem a Port Bou
• Es recupera també el patró accentual de la paraula i la seva estructura sil·làbica (prosòdia).
• Errors espontanis de la parla mostren planificació global de la frase: ▫ Errors d’intercanvi: Porro folar  Forro polar (Planificació abans de tota la frase sencera, sinó no hi haurien errors). ▫ Anticipacions: Fasta fresca  Pasta fresca ▫ Perseveracions: En Pere es tira la Marta  En Pere estima la Marta.

2.2.4- Articulació

L'articulació de la parla comprèn la posada en marxa coordinadament d'aproximadament cent músculs pertanyents a tres sistemes anatòmics:

• Respiratori
• Laringi
• Supralaringi

Teoria de la “Font i el Filtre”

4- ASPECTES PERCEPTIUS ________________________________________________________

4.1- De baix nivell: Categorització

Resolució de la variabilitat – Estadi fonètic Els fonemes no es perceben individualment, sinó com a membres d’una categoria (Ex: Consonants sonores i sordes)

• La sonoritat d’una consonant no es percep com a un continu.
• Però, la sonoritat depèn d’una variable continua: VOT (Voice Onset Time – Temps d’Inici de la Veu).

Nadons i categorització Pèrdua de l’adaptabilitat universal: Quan deixem de ser “oients universals”?

• Fins als 6 – 8 mesos Infants distingeixen sons PA – DA
• 10 – 12 mesos Es centren en els sons de la seva llengua, perden la discriminació.

4.2- Prelèxics: Segmentació

Resolució del problema de la linealitat – Estadi Fonològic

• Indicadors llengües sil·làbiques? ▫ Experiment de Mehler, Dommergues, Frauenfelder, Seguí (1981): Buscar segments PA (CV) – PAL (CVC) En paraules de tipus PALAIS (CV) – PALMIER (CVC)
• Indicadors llengües no sil·làbiques? ▫ Experiment de Cutler, Mehler, Norris i Seguí (1981): Buscar segments BA (CV) – BAL(CVC) En paraules de tipus BALANCE (CV) – BALCONY (CVC)

TEMA 2:

RECONEIXEMENT DE PARAULES

I ACCÈS AL LÈXIC

1- EL LÈXIC MENTAL_____________________________________________________________

LÈXIC Magatzem de paraules organitzat per àrees temàtiques.

El lèxic mental és:

• El magatzem de tot el nostre coneixement sobre les paraules.
• El conjunt de representacions mentals sobre les paraules.

Conté la informació necessària per comunicar-nos durant l’etapa perceptiva.

Fenomen de la punta de la llengua: Accedim al significat i poca i més perquè no reconeixem la paraula.

A aquest lèxic trobem informació associada sobre les paraules:

• La forma: Fonològica, ortogràfica, ...
• Contingut: Morfològica, sintàctica, semàntica...

Reconeixement de paraules = accés al lèxic?

• Accés al lèxic: Accés a la informació de les entrades lèxiques.
• Reconeixement de paraules: Quan una paraula s’ha reconegut sense cap ambigüitat.

2- MODELS D’ACCÉS AL LÈXIC_____________________________________________________

2.1- Variables relacionades amb...

LA FREQÜÈNCIA

• Freqüència: Nombre de vegades que apareix una paraula en una mostra d’una llengua determinada. Igual per tot els parlants.
• Familiaritat: Fenomen social.
• Edat d’adquisició: Més individual.
• Freqüència acumulativa: Nombre de vegades que ens hem trobat amb aquesta paraula a la vida. Més individual.

EL SIGNIFICAT

• Imaginabilitat: Possibilitat d’imaginar una paraula, que la podem utilitzar.
• Facilitació semàntica: El fet de reconèixer un altre (parlant d’un tema per exemple).

LA FORMA

• Longitud: A igual freqüència d’una paraula més curta, es reconeix abans que una paraula llarga.
• Veïnatge: Paraules veïnes que únicament canvien una lletra (abriC - abriL)

2.2- Models clàssics

Logogen Unitat de representació mental.

2.3- Models de reconeixement vidual de paraules

• Ruta directa o lèxica (accés a través de la informació ortogràfica)
• Ruta indirecta o no lèxica / Ruta fonològica (Accés a través de la informació fonològica)
• Model doble ruta (lectura en veu alta) Max Coltheart (1978) ▫ Quina ruta fem servir per a llegir en veu alta: una pseudoparaula o una paraula que desconeixem? ▫ Quina ruta farem servir per llegir una paraula molt freqüent?

Model de cerca serial (Forster, 1976) Model de logogèn (Morton, 1969)

3- EL PROCESSAMENT SINTÀCTIC__________________________________________________

Què és la sintaxi?

• Llenguatge: Sistema discret que fa ús del lèxic i d’un codi de combinació
• Gramàtica: Formalisme que utilitza un nombre finit de regles, en combinació, permetent generar totes les oracions d’una llengua.

Propietat Dualitat, doble articulació (combinació d’elements).

3.1- Estratègies bàsiques d’anàlisi

N’hi ha 5 estratègies i totes elles són processos simultanis:

a) Segmentació en unitats estructurals. b) Assignació de papers sintàctics a cada unitat (cada unitat té un paper sintàctic). c) Establiment de dependències estructurals: marcador sintagmàtic (anàlisi arbori). d) Acoblament sintàctic – semàntic (Això què vol dir?). e) Construcció proposicional de l’oració (Com t’ho imagines).

3.2- Ambigüitats sintàctiques

• AMBIGÜITAT PERMANENT Doble antecedent, tenen freqüència de relatiu.
• AMBIGÜITAT LOCAL / VIA MORTA Tornar a llegir i recuperar l’anàlisi per rectificar-la. Dues fases en l’anàlisi sintàctica (Lyn Fraizier i col·laboradors – 1986, 1987, 1990)

1. Processador sintàctic modular (no fa cas del significat)

• Rep informació sobre categories lèxiques
• Principis generals d’anàlisi (universals) ▫ Adjunció mínima El més senzill possible ▫ Tancament tardà Nou material adjuntat al ja processat.

2. Analitzador temàtic

• Rep informació sobre significat, plausibilitat, freqüència...

COMPRENSIÓ

Model mental del discurs

Contingut PRPOSICIONAL Proposició: Unitat conceptual que expressa la informació semàntica continguda en un enunciat lingüístic

ANÀLISI SINTÀCTICA

(Reconeixement de paraules)

FRASE

ÍNDEX________________________________________________________________________

1- INTRODUCCIÓ

2- LA INTERACCIÓ COMUNICATIVA – LA PRAGMÀTICA

2.1- Principis de cooperació en la conversa (Grice, 1975) 2.2- Rellevància (Teoria de la rellevància - Sperber & Wilson, 1986) 2.3- Actes de parla (Austin, Searle) – “How to do things with words” 2.4- Termes deíctics: Referència i context

3- LA INTERACCIÓ COMUNICATIVA – EL DISCURS 3.1- Característiques 3.2- Comprensió del discurs: Memòria de treball 3.3- Tipus d’interferències

1- INTRODUCCIÓ_______________________________________________________________

El procés comunicatiu té dos tipus de components:

1. Components materials:
   • Emissor
   • Destinatari
   • Enunciat
   • Entorn (situació espacio – temporal)
2. Components relacionals:
   • Informació pragmàtica ▫ General ▫ Situacional ▫ Contextual (Hipòtesi sobre la informació de l’altre)
   • Intenció (que pretenem)
   • Relació social (status de cada un, rol)

2.4- Termes deíctics: Referència i context

DIXI: Mecanisme que fem servi per ancorar el nostre discurs en el context físic i social en el qual es situa.

De persona De lloc De temps

tipus

3- LA INTERACCIÓ COMUNICATIVA – EL DISCURS______________________________________

DISCURS: Unitat supraoracional que posseeix regularitats estructurals i funcional que s’han de descriure en un nivell diferent al que s’aplica a les propietats sintàctiques i semàntiques dels enunciats lingüístics individuals

3.1- Característiques

COHERÈNCIA (Contingut)

• Parlant: Transmet idees i intencions que no es troben en les oracions, sinó implícites en el discurs com a conjunt.
• Oient: La coherència és una funció cognitiva que, per interpretar la informació que no és present en el discurs, fa ús del coneixement del món.
• Estructures locals/estructures globals

COHESIÓ (Estructura) La referència:....

• Referència anafòrica
• Referència catafòrica

3.2- Comprensió del discurs: Memòria de treball

Hi ha tres tipus de representacions:

• Superficial: Record de paraules i estructures literals.
• Proposicional: Xarxa de proposicions. Interpretació semàntica
• Situacional: Model mental de la situació descrita en el discurs. Text base + Mecanismes d’interferència

3.3- Tipus d’interferències

CONNECTIVES:

▫ Inferències pont: afegeixen informació implícita nova per a unir dos elements explícits. ▫ Inferències anafòriques i pronominals: correferència entre elements explícits.

ELABORATIVES:

• No són necessàries per a la coherència del missatge. La seva funció és la d’ampliar o completar la informació explícita. S’anticipa informació.