¡Descarga Processos i contextos educatius y más Apuntes en PDF de Historia de la Educación solo en Docsity!
TEMA 1. El sistema educatiu espanyol
- Evolució i configuració històrica del sistema educatiu espanyol: Des de les Corts de Cadis fins a la Llei General d’Educació de 1970
- Principals reformes educatives en l’últim terç del segle XX: Llei General d’Educació (LGE) Llei Orgànica d’Estatuts de Centres Escolars (LOECE) La Llei Orgànica reguladora del Dret a l’Educació (L.O.D.E.) La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) La Llei Orgànica de la Participació, l’Avaluació i el Govern dels Centres Docents (LOPEGCE) 3.- Reptes educatius en el segle XXI: La Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (L.O.Q.E) La Llei Orgànica d’Educació(L.O.E.) Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) coneguda com “Llei Wert”. Llei Orgànica d’ Educació (LOMLOE) 4.- El sistema educatiu actual: Principis i Estructura Contextualització del professor d’educació secundària 1. La construcció del sistema educatiu al segle XIX. EL SEGLE XIX: CONTEXT POLÍTIC
- José I. Guerra de la independència 1808-1813.
- Ferran VII (1813-1833). Succesió d’etapes liberals i absolutistes. Trienni Liberal (1820-23).
- Isabel II (1833-1868). Dialéctica entre conservadors i liberales.
- Revolució coneguda com la “Gloriosa” i promulgació de la Constitución de 1868. Sexenni Revolucionari. Amadeo I de Saboya (1870-1873).
- Proclamació de la Iª República, liberal burgesa.
- 1874-1885: Restauració monàrquica amb Alfons XII.
- 1885- 1902: Regencia de Mª Cristina de Habsburgo.
- 1902-1931: Regnat d’Alfons XIII. FINALS L’ ANTIC RÈGIM Constitució de 1812: Universalitat de l’Educació Primària per a tota la població sense excepcions i uniformitat dels plans d’ensenyaments per a tot l’Estat. Competències de l’educació sobre les Corts. INFORME QUINTANA (1814): La instrucció ha de ser igual, universal, uniforme, pública i lliure. COLP D’ESTAT del general Elios: Es deroga la Constitució i l’Educació passà a mans de l’Església. REGLAMENT GEN. DE LA INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1821):
- Divisió del sistema educatiu en 1ª, 2ª i 3ª ensenyament,
- Regulació de l’ensenyament públic i privada.
- Gratuïtat de l’ensenyament públic.
ABSOLUTISME (Pla Calomarde -1823-) :
- Uniformitat i reglamentació dels estudis
- Inspecció i adreça de les escoles,
- Centralització de les Universitats DÈCADA LIBERAL (Pla del Duc de Rivas -1836-):
- Instrucció primària (elemental i superior),
- Secundària (elemental i superior),
- Superior (escoles especials i facultats). No aplicat finalment DÈCADA MODERADA (PLA PIDAL -1845-): Renúncia a una educació universal i gratuïta en tots els graus. PRIMERA LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ : LLEI D’INSTRUCCIÓ (la llei d’educació més duradora del sistema educatiu espanyol) PÚBLICA (Llei Moyano -1857 a 1970-)
- Consolidació del sistema educatiu liberal i estabilitat del desenvolupament de la instrucció pública.
- Ensenyament ben compartimentada: o 1ª ensenyament (elemental i superior), o 2ª ensenyament (batxillerat i estudis d’aplicació a professions industrials) o 3ª Nivell superior.
- Tres nivells d’administració edu.(central, provincial , local)
- Regulació dels centres d’ensenyament públics i privats.
- Regulació de la formació inicial, forma d’accés i cossos de professorat en l’ensenyament públic.
- Incorporació dels estudis tècnics i professionals a l’ensenyament post- secundaria.
- Gratuïtat de la primària (per a qui no puga pagar-la)
- Consens de totes les forces polítiques. PRIMERA REPÚBLICA : Impuls de la llibertat d’ensenyament. (tan de bo fora no basar l’ensenyament en les creences polítiques), que hi haja escoles privades, concertades, públiques... Equilibri entre l’educació pública i la privada. Diferent durada dels estudis per a persones amb desiguals capacitats. Llibertat de càtedra. (expressar el que vulgues en la teua classe) Organització de la 2n ensenyança i la Univ. LA RESTAURACIÓ: Constitució de 1876: Falta de consens en política escolar (control ideològic de les escoles enfront de la llibertat de càtedra) No hi ha una política educativa coherent La Institució lliure d’ensenyament (1876)
LLEIS:
1938 Ensenyaments Mitjans. 1943 Llei Ordenació Universitat. 1945 Ensenyament Primari. 1949 Formació Professional Industrial. 1953 Llei sobre Ordenació d’Ensenyament Mitjà (Ruiz Jiménez) i Llei de construccions escolars. 1957 Llei d’Ensenyaments Tècnics (Uni. Politècniques)
L’ EDUCACIÓ DEL NUEVO ESTADO i LA DEPURACIÓ DEL
MAGISTERI.
L’educació del Nuevo Estado es va fomentar en la’utoritarisme i el
totalitarisme, descartat en 1945 amb la fi de la II Guerra Mundial.
Repartiment de poder educatiu nacional-catolicisme:
a) Falange: pretensions totalitaries.
b) Catolicisme jeràrquic: aspiracions monopoliste
Educació polititzada, patriòtica, catòlica i militarista amb valors
ideològics oposats a la II República: “Las escuelas de la Nueva
España han de ser continuación ideal de las trincheras de
hoy”.
L’ESCOLA BLAVA
Aquestes són unes de les normes que el cabdill va decretar : Primera. La reposició del Sant Crucifix marca l’obertura del curs, que serà ràpida i immediata. Segona. A més del retrat del Cabdill, hi haurà en el saló de classe una imatge de la Verge, amb preferència de la Inmaculada, i en lloc preferent. Quarta.- A l’entrada a l’escola els nens saludessin amb el tradicional "Ave María Puríssima", sent contestats pel mestre: "Sense pecat concebuda"... Sexta.- La cerimònia de col·locar la Bandera abans de començar les classes i arriar-la en acabar, mentre s’entona l’Himne Nacional, és obligatòria per a totes les Escoles... Setena. Amb la finalitat de complir el precepte de sentir missa els diumenges, assistint els nens amb els seus mestres al capdavant, acudiran a l’església en què la celebren les Organitzacions Juvenils... "Normes per a l’Escola". 6 de maig de 1939.
DE L’ESCOLA DEL NACIONAL-CATOLICISME A LA PEDAGOGÍA
TECNÒCRATA
Nou ordre pedagògic amb components clàsics i humanistes de la
cultura més tradicional (hispanitat, cristianitat, Imperi i Llengua,
Educació física…)
TRANSFORMACIONS:
Institut-Escuela
Museo Pedagógico Nacional = Instituto de Pedagogía San José de
Calasanz.
Reforma dels estudis de Magisteri : Per convertir-los en dòcils
servidors del nou ordre polític. Adscripcció obligatòria (SEM, Frente
Juventudes, Sección femenina, SEU…
La Llei 14/1970, de 4 d’Agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa s’inscrivia en la tradició educativa liberal i va suposar un reconeixement implícit del fracàs de l’educació autoritària dels anys anteriors: Va dissenyar un sistema unitari (suprimeix la doble via en els primers
nivells) i flexible (creació de “ ponts” i possibilitats de pas d’una branca
a una altra en els nivells superiors). .Estructura en 4 nivells: Preescolar, Educació General Bàsica (EGB), Ensenyaments Mitjans i Ensenyament Universitari.
- Generalització de l’educació dels 6 als 14 anys per a tota la població, integració en un sistema únic, no discriminatori.
- Preocupació per la qualitat de l’ensenyament
- Reconeixement de la funció docent de l’Estat en la planificació de l’ensenyament i en la provisió de llocs escolars.
- Presència de l’ensenyament privat en els nivells no universitaris
- Preocupació per establir relacions entre el sistema Educatiu i el món del treball.
- Sistema educatiu centralitzat: Uniformitat de l’ensenyament
2. Principals reformes educatives en el darrer terç del siglo XX Llei General d’Educació (LGE) - 1970 CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978 La Constitució Espanyola en el seu art. 27, estableix els principis bàsics que presideixen la legislació en matèria educativa: Reconeix el dret a l’educació com un dels drets fonamentals que els poders públics han de garantir a tots els ciutadans. Garanteixen les llibertats individuals en matèria educativa. Estableix el principi de participació i autonomia. Distribueix les competències educatives entre l’Administració Central i les Comunitats Autònomes. Estableix altres drets relacionats amb l’educació. DE LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA A LA ACTUALITAT GOVERN CENTRISTA - Constitució 1978 - Llei Orgànica d’Estatut de Centres escolars 1980 - Principis de l’activitat educativa - Organització dels centres docents - Drets i deures dels alumnes GOVERN DEL PSOE - Llei de Reforma Universitària (LRU) 1983 - Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE) 1985 - Llei d’Ordenació del Sistema educatiu (LOGSE) 1990 - Llei Orgànica de Participació Avaluació i Govern dels centres docents (LOPEG) 1995 GOVERN DEL PP - Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (LOCE) 2002 - Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa LOMCE (2013) GOVERN DEL PSOE - Llei Orgànica d’Educació (LOE) 2006 - - Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació. LOMLOE (2020). Llei Orgànica de l’Estatut de Centres Escolars (LOECE) - La Llei Orgànica de l’Estatut de Centres Escolars, intenta donar un pas endavant en el procés de democratització i participació de la societat en el sistema educatiu:
- Principis fonamentals
- Educació de qualitat a tots els ciutadans en tots els nivells
- Necessitat de col·laboració de tots els membres de la comunitat educativa.
- Compromís amb objectius de UE.
- Direccions d’actuació
- Educació per a tota la vida
- Aprendre a aprendre
- Flexibilitat del sistema educatiu.
- Autonomia dels centres docents.
- Mecanismes d’avaluació.
- Formació i reconeixement social del professorat.
- Simplificació i clarificació normatives LOE LOMCE
LOMLOE
TEMA 2: L’organització dels IES
Introducció De la LODE a la LOMLOE. Indicacions de la LOMLOE relatives a l’organització dels centres. Participació, Autonomía i Govern dels centres (LOMLOE– TÍTOL V) CAP. I. Participació en l’autonomia i el govern dels centres. CAP. II. Autonomia dels centres. CAP. III. Òrgans col·legiats de govern i de coordinació docent dels centres públics. Consell Escolar. Claustre de professors Altres òrgans de coordinació docent. CAP. IV. Direcció dels centres públics. Documents de Planificació: Projecte educatiu. Projecte de Gestió. Normes d’Organització i Funcionament. Programació General Anual (PGA). L’organització i el funcionament de qualsevol centre educatiu revesteix una complexitat enorme, màximament tenint en compte l’especificitat i connotacions concretes de cada centre educatiu. D’altra banda, la legislació que la sustenta és tan àmplia, són tantes les lleis promulgades, els reials decrets, les resolucions i altres normatives que les desenvolupen, que fan que existeixi un maremàgnum legislatiu en el qual és molt difícil desembolicar-se. A vegades canvia tota la terminologia utilitzada i ni tan sols dona temps a assimilar l’anterior. LEGISLACIÓ LA 1a LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ ES VA PROMULGAR A ESPANYA L’ANY 1857, SE’N VA DIR “LLEI MOYANO”, I VA ESTAR VIGENT 113 ANYS. EN 1970 ES VA PROMULGAR LA 2a LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ A LA QUAL ES VA CRIDAR POPULARMENT “LLEI VILLAR PALASÍ”. EN 1980, LA LLEI ORGÀNICA D’ESTATUTS DE CENTRES ESCOLARS
- LOECE- EN 1985, LA LLEI ORGÀNICA DEL DRET A L’EDUCACIÓ –LODE- (Estableix la creació del Consell Escolar i consolida la doble xarxa de centres: públics i privats amb fons públics). EN 1990, LA LLEI ORGÀNICA GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU – LOGSE- (És la llei de l’Espanya de les Autonomies, baixa la ràtio de 40 a 25 alumnes, s’estableixen les especialitats dels professors, s’allarga l’escolaritat obligatòria als 16 anys, apareix l’ESO, estableix l’obligatorietat d’elaborar la Programació General Anual (PGA), el Programa Anual Curricular (PAC) , el Projecte Curricular de Centre (PCC) i la Memòria).
EN 1995, LA LLEI ORGÀNICA DE PARTICIPACIÓ, AVALUACIÓ I
GOVERN DELS CENTRES – LOPEG-.
EN 2002, LA LLEI ORGÀNICA DE LA QUALITAT DE L’ENSENYAMENT
– LOCE-.
EN 2006, LA LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ – LOE-.
EN 2013: LLLEI ORGÀNICA PER A LA MILLORA DE QUALITAT
EDUCATIVA (LOMCE).
EN 2020 : LLEI ORGÀNICA MODIFICACIÓ DE LA LOE (LOMLOE).
LODE
LLEI ORGÀNICA 8/1985, de 3 de Juliol, reguladora del Dret a l’Educació. Modificada per totes les lleis orgàniques posteriors. Darrera redacció: LOMLOE (2020) Intenta donar solució a situacions duals creades per la Constitució
Es reformula el procediment de selecció. Es podrà delegar competències, incloses les relatives a la gestió del personal.
2. Participació, autonomia i govern dels centres (títol V LOMLOE) ÓRGANS DE GOVERN i PARTICIPACIÓ PARTICIPACIÓ, AUTONOMÍA i GOVERN DELS CENTRES EL GOVERN DELS CENTRES
L’EQUIP DIRECTIU
o DIRECTOR/A, Cap/a d’Estudis i Secretari/a o Director/a, prèvia comunicació al Claustre de professors i al Consell Escolar, formularà proposta de nomenament i cessament a l’Administració educativa dels càrrecs de Cap d’Estudis i Secretari d’entre el professorat amb destinació definitiva en aquest centre. DIRECTOR/A, Cap/a d’Estudis i Secretari/a.
1. Director/a Competències: a) Representar a l’Administració educativa en el centre i al centre davant l’Administració educativa. b) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre. c) Exercir la direcció pedagògica, promoure la innovació educativa i impulsar plans per a la consecució dels objectius del projecte de centre. d) Garantir el compliment de les lleis i altres disposicions vigents. e) Exercir la prefectura de tot el personal adscrit al centre. f) Afavorir la convivència en el centre, resoldre els conflictes i imposar les mesures disciplinàries que corresponguin a l’alumnat. g) Impulsar la col·laboració amb les famílies i amb institucions de l’entorn. I fomentar un clima escolar que afavoreixi l’estudi i valors de l’alumnat. h) Impulsar les avaluacions internes del centre i col·laborar en les externes. Convocar i presidir els actes acadèmics i les sessions del Consell Escolar i del Claustre i executar els acords adoptats. i) Realitzar les contractacions d’obres, serveis i subministraments i autoritzar les despeses d’acord amb el pressupost del centre.
És el responsable del material i equipament del centre, realitzant el seu inventari. Expedeix certificacions. Elabora avantprojecte de pressupost… ÒRGANS COLEGIATS DE GOVERN i ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT DELS CENTRES PÚBLICS ÓRGANS COLEGIATS DE GOVERN DELS CENTRES PÚBLICS Competències:
Funcionament: Es reunirà com a mínim una vegada al trimestre, sent preceptiu una sessió al principi del curs i una altra al final. Adoptarà els acords per majoria simple, excepte casos. S’organitza per Comissions, per a agilitzar actuacions i facilitar la presa de decisions. Processos Electorals. Es renovaran per meitats cada 2 anys, per a mantenir l’experiència. Les eleccions tindran lloc durant el primer trimestre del curs acadèmic i el nomenament de representants serà per 4 anys. CLAUSTRE DE PROFESSORAT Composició: ÉS L’ÒRGAN PROPI DE PARTICIPACIÓ DOCENT EN EL GOVERN DEL CENTRE I TÉ LA RESPONSABILITAT DE PLANIFICAR, COORDINAR, INFORMAR I SI ÉS EL CAS, DECIDIR SOBRE TOTS ELS ASPECTES EDUCATIUS DEL CENTRE SERÀ PRESIDIT PEL DIRECTOR/A I ESTARÀ INTEGRAT PER LA TOTALITAT DEL PROFESSORAT QUE PRESTI SERVEI EN EL CENTRE. Competències: Formular a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració dels Projectes de Centre i de la Programació Anual Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels Projectes. Fixar els criteris referents a l’orientació, tutoria, avaluació i recuperació dels alumnes
