




























































































Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Propuestas electorales esquerra
Tipo: Monografías, Ensayos
1 / 132
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





























































































programa electoral
Les dones i els homes d’Esquerra Republicana som ben conscients del moment històric que viu el país i dels reptes de futur que té plantejats la ciutadania dels Països Catalans. L’Estat espanyol ens ha demostrat en incomptables ocasions la seva incapacitat i manca de voluntat per atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania en àmbits com la mobilitat, la dependència o l’habitatge, per posar-hi alguns exemples, mentre perpetua l'espoli fiscal a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. Tampoc no ha dubtat en cap moment a usar el seu aparell judicial per entorpir i aturar els avenços legislatius, limitar la nostra capacitat d’autogovernar-nos, perseguir l’independentisme i la voluntat majoritària dels catalans i les catalanes de decidir democràticament el seu futur col·lectiu. És per això que continuem ferms i determinats a fer passos endavant en la resolució del conflicte polític i en l’exercici del dret a l’autodeterminació. La independència és la millor eina per servir la ciutadania i garantir drets i llibertat per a tothom, i la millor manera d’arribar-hi és amb un referèndum. Ens trobem en un moment crucial de la nostra història: l’extrema dreta ocupa posicions de poder a les institucions dels Països Catalans, com al País Valencià i les Illes Balears, i posa en risc tot allò que som. Hi hem de plantar cara. En aquestes eleccions ens ho juguem tot: la convivència, l’autogovern i les llibertats més bàsiques. Primer aniran contra tot allò que Esquerra Republicana ha ajudat a conquerir: la sortida dels presos i les preses de la presó, la reforma del codi penal per suprimir la sedició o la llei d’habitatge. Però després aniran a suprimir el model de societat catalana: la llengua, la cultura, l’escola o els drets de les dones. Cal defensar Catalunya i els homes i les dones d’Esquerra Republicana són els qui millor sabem fer-ho. Portem 92 anys i seguirem fent-ho. Esquerra Republicana defensem Catalunya sempre i a tot arreu. Defensem la llibertat nacional dels Països Catalans, treballem per la independència de Catalunya i a la vegada per ampliar drets, per garantir unes condicions de vida dignes a la ciutadania del nostre país. Defensar Catalunya és el que hem fet aquests 4 anys al Congrés i al Senat, gràcies a la fortalesa que la ciutadania de Catalunya ens ha donat i que ens ha fet decisius per complir els nostres compromisos. Ens vam comprometre a treballar per la llibertat dels presos polítics i ells i elles estan ara en llibertat. Ens vam conjurar a treballar per l’amnistia, i hem aconseguit eliminar el delicte de sedició del codi penal, 200 anys després de la seva creació, per afavorir a totes les persones represaliades i als moviments socials, i per generar millor condicions per quan ho tornem a fer. Tenim com a objectiu l’autodeterminació i la independència i hem aconseguit que l’Estat espanyol assumeixi, per primer cop, que existeix un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Ens deien que era impossible, però hem aconseguit fer seure el govern de l’Estat per parlar sobre l’autodeterminació de Catalunya. Però també hem defensat Catalunya i la seva gent blindant l’ús del català a l’escola, empenyent el govern espanyol a limitar els preus dels lloguers per fer front a l’emergència habitacional. Hem defensat Catalunya i els catalans i les catalanes defensant i augmentant les pensions públiques i oposant-nos a obrir la porta al negoci de la banca amb els plans de pensions privats. Hem buscat la màxima utilitat a la ciutadania, i hem negociat per augmentar el Salari Mínim Interprofessional en un moment de complexitat per a moltes famílies que, a causa de la inflació, han vist reduir-se el seu poder adquisitiu. Hem defensat Catalunya apostant per l’avenç nacional i l’avenç social, donant suport a les lleis que han blindat i han garantit nous drets a les dones i al col·lectiu LGTBIQ+, com la Llei Trans.
programa electoral I tot això, en aliança estratègica amb l’independentisme d’esquerres basc, amb qui compartim no només una història de lluita conjunta pel nostre dret a ser i existir, sinó un futur de construcció de les pròpies repúbliques que responguin als anhels i reptes de les societats catalana i basca. Un futur just i lliure. Aquest 23-J, fem un pas més i ens presentem en coalició amb EH-Bildu al Senat. Ara, davant d’aquesta cita electoral clau per al futur del país i dels nostres drets i llibertats, adrecem a l’opinió pública el següent Compromís en defensa de Catalunya :
negociant la celebració d’un referèndum per a la consecució d’una República Catalana de drets i llibertats. És una reivindicació àmpliament majoritària, profundament democràtica i sense la qual no serà possible solucionar el conflicte entre Catalunya i l’Estat. I per aconseguir-ho, hem de continuar enfortint-nos, per tornar-hi i tornar més forts.
drets civils i polítics. Cal posar fi definitivament a un seguit de pràctiques repressives i de criminalització mediàtica que afecten principalment els i les independentistes, però que toquen igualment sectors ben diversos de la societat – rapers, tuitaires, periodistes, líders d’entitats civils, etc-.
defensa de la democràcia, els drets i les llibertats de la ciutadania.
desenvolupar plenament la seva vida en català arreu dels Països Catalans. Cal garantir els drets lingüístics en l’àmbit de l’administració de l’Estat i els serveis públics i promoure el seu ús als mitjans de comunicació, productes audiovisuals i en les relacions comercials.
imprescindible el traspàs complet del servei de Rodalies i Mitja Distància a la Generalitat i garantir la inversió necessària per a una xarxa ferroviària digna.
recursos públics i treballant de manera coordinada i transversal per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de Nacions Unides per revertir els efectes del canvi climàtic.
través de les urnes i des del carrers.
programa electoral Espanya que pateix la manca d’una reforma agrària, condemnant els treballadors jornalers del sud peninsular a la seva submissió, com bé denuncien els companys del Sindicato Andaluz de Trabajadores. Si bé és cert que avui dia els títols nobiliaris no comporten privilegis ni beneficis econòmics directament, aquesta distinció facilita l’accés a unes relacions econòmiques i socials i a un prestigi social que els permet tenir informació, influència i poder. Esquerra Republicana hem denunciat reiteradament aquest règim monàrquic i militar, estendard del nacionalisme uniformitzador espanyol, que perpetua una situació de privilegi, opacitat, discriminació i impunitat que no hauria de tenir cabuda en una societat democràtica. De fet, la mesa del Congrés dels Diputats ha rebutjat sistemàticament totes les preguntes i Comissions d’investigació que hem presentat per investigar els privilegis i draps bruts de la monarquia. Així mateix, la majoria parlamentària monàrquica ha rebutjat totes les propostes d’Esquerra Republicana tendents a la fiscalització de la monarquia i a la rebaixa del seu salari. En definitiva, Esquerra Republicana apostem per l’abolició de la monarquia i l’establiment de la República, en solidaritat amb totes les repúbliques ibèriques que es vulguin constituir lliurement. I evidentment, per la constitució de repúbliques a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, amb la construcció d'uns Països Catalans lliures i independents amb drets per a tothom. La monarquia no és només, doncs, el paradigma del règim del 78, sinó que n’és l’essència. El règim del 78 és l’adaptació constitucionalitzada de la monarquia espanyola a un sistema de baixa qualitat democràtica sustentat per una oligarquia hereva del franquisme que ocupa els poders fàctics de l’Estat. Un Estat que ha demostrat estar disposat a tot, des de les clavegueres, fins la violència policial passant per la repressió activa i persistent contra la dissidència política i en especial l’independentisme. No ens cansarem de defensar Catalunya i els Països Catalans davant d’aquest règim del 78 i dels seus privilegis, com no ens cansarem de reivindicar una resolució democràtica del conflicte polític que existeix entre Catalunya i l’Estat espanyol a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació, a través de la democràcia, a través de les urnes. Aquesta última legislatura s’han fet passos importants en aquest camí, en el reconeixement per part de l’estat de l’existència del conflicte polític, en l’articulació d’una via democràtica i negociadora per canalitzar una solució que ha fet avançar especialment en matèria antirepressiva a través dels indults i la reforma del codi penal i l’eliminació del delicte de sedició. Però no son suficients. Volem anar molt més enllà.
És per això que és més urgent que mai oferir una alternativa a aquest estat caduc, centralista, uniformitzador i autoritari, que en els últims anys ha respost només amb menyspreu i repressió al projecte més potent i esperançador que ha qüestionat els fonaments d’aquest règim: l’independentisme. La República Catalana té la vocació de ser un estat democràtic i social de dret fruit de l’empoderament d’una ciutadania lliure, crítica i compromesa que combati les situacions de privilegi, de domini, de desigualtat i de discriminació. Una república de dones i homes lliures en igualtat de condicions, compromesos a construir una societat més justa i solidària. La República és una oportunitat per exercir una altra manera de fer política basada en la governança republicana i el dret a decidir, en què tota la ciutadania es faci corresponsable de la República i el bé comú.
programa electoral Una República que, prenent com a marc de referència els Països Catalans, sigui fruit de la lliure voluntat de la ciutadania de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord en el seu respectiu exercici democràtic d’autodeterminació. Un projecte democràtic com vam demostrar a l’onada de consultes populars, com vam demostrar el 9N, com vam demostrar en el Referèndum de l’1O, i com seguirem treballant per reivindicar i garantir el nostre dret a decidir lliurament el nostre futur: Un projecte basat en els següents pilars fonamentals:
programa electoral Actualment, la Unió Europea té reptes majúsculs que ha d’afrontar, entre ells, el retrocés en drets i llibertats que està tenint lloc tant en països membres de la Unió Europea com en països a l’entorn d’aquesta, i amb una tendència creixent als conflictes i a la manca de respecte cap als drets humans per part de diferents governs; creiem imprescindible fer tot el possible perquè l’Estat espanyol deixi de ser còmplice a través de la seva política exterior de la legitimització de règims que treballin pel soscavament del sistema democràtic, la persecució de minories o la nul·litat de drets adquirits com a societat. És per això, que farem servir la nostra força al Congrés dels Diputats, per denunciar i posar en evidència les bones relacions del govern espanyol amb aquests governs i donar veu a aquelles causes justes que s’alineïn amb els valors que també defensem pel nostre país. No és menor tampoc que durant el segon semestre del 2023, l’Estat espanyol ostentarà la presidència rotatòria de la Unió Europea, un moment d’oportunitat per fer arribar les nostres reivindicacions nacional i socials arreu del continent. Unes reivindicacions que es basen en la defensa dels drets més fonamentals i la democràcia, uns valors àmpliament compartits pels principis fundacionals de la unió.
La República Catalana serà un estat membre de la UE que treballarà per al desenvolupament federal de la Unió. Alhora, contribuirà responsablement a una governança global multilateral, amb una actitud proactiva en la lluita contra els grans desafiaments mundials, des del canvi climàtic fins a la resposta a les pandèmies com la del covid-19, passant per la reducció de les desigualtats. Una república amb una política exterior eficaç i una diplomàcia moderna, que promourà, de manera corresponsable i més enllà dels legítims interessos de país, els principis democràtics, els drets humans, la justícia global i l’agenda pel desenvolupament sostenible. La República Catalana serà reconeguda pel seu compromís i solidaritat i esdevindrà un actor internacional respectat i valorat pel valor afegit de les nostres aportacions per fer un món més just, més solidari, més inclusiu, més sostenible i més lliure. En l’àmbit europeu i internacional, els eixos són els següents:
programa electoral
programa electoral
La República Catalana ha de ser sinònim de respecte absolut als drets fonamentals, així com un país referent amb la màxima qualitat democràtica. En aquest sentit, la Constitució Catalana i la legislació consegüent ha de garantir aquests fonaments de drets i llibertats. Això es concreta també en la separació de poders, com és desitjable i hauria de ser realitat arreu. També en la garantia que cap persona pot ésser perseguida ni molt menys criminalitzada per les seves idees democràtiques. De fet, els canvis de criteris del departament d’Interior per deixar d'aplicar a Catalunya la llei mordassa per la qual es deixen de multar aquelles persones que es manifesten pacíficament és un bon exemple de la direcció en la qual volem caminar, a partir de la qual es prioritzen els drets com el de la llibertat d’expressió o de manifestació. El país que volem construir està alineat amb les directrius dels principals organismes referents en defensa dels Drets Humans, i reposa sobre el ferm convenciment que només amb ciutadania lliure, empoderada, crítica i formada, es podrà garantir la llibertat col·lectiva.
L’auge del populisme i de l’extrema dreta a tota Europa en aquesta última dècada ha afavorit la restricció de drets i llibertats i la pèrdua de respecte dels drets humans, essent cada cop més habituals notícies de discursos d’odi, lgtbi-fòbia, racisme, violència masclista...
programa electoral Aquest auge ja es veu reflectit a les institucions amb una cada cop major representació a ajuntaments, parlaments, Congrés o Senat. Una amenaça que ja és una realitat als Països Catalans, especialment preocupant al País Valencià i a les Illes Balears, amb presència en governs i ostentant institucions tan importants com la presidència del Parlament, així com a ajuntaments de la Catalunya Nord, com és el cas de Perpinyà. Aquest populisme cada dia més normalitzat als mitjans de comunicació i a les institucions no fa altra cosa que fer créixer l’extrema dreta. El discurs simplista que culpabilitza la immigració de la inseguretat o de la falta de feina està arrelant entre les classes populars. Un greu perill que ens pot portar a sistemes totalitaris i a una regressió de drets individuals i col·lectius. Davant d’aquests fets, és més necessari que mai articular un front ampli democràtic que combati, de forma organitzada i amb una estratègia clara, el feixisme en totes les seves formes.
Catalunya, i per extensió els Països Catalans, sempre han estat terra d’acollida, han treballat incansablement per la cohesió social i per esdevenir un sol poble. Això ha de ser la República que anhelem i per la qual treballem. Un país on les persones siguin ciutadanes lliures, i per tant, tinguin reconeguts tots els seus drets. Una terra amb igualtat efectiva entre tothom i on no hi tingui cabuda la discriminació, el racisme la xenofòbia o la lgtbi-fòbia.
programa electoral adscripcions de jutges i magistrats a les associacions judicials, a dia d’avui són de 463 progressistes per 2474 conservadors. En el mateix sentit, és sobradament conegut el fet que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha arrossegat durant un lustre una composició il·legítima, amb diversos dels seus membres amb el mandat caducat. Això és fruit, en primer lloc, de la negativa del propi poder judicial a nomenar els nous membres que els corresponen, amb la finalitat de protegir la majoria conservadora del consell, anomalia que es va perpetuar fins a finals de 2022. I en segon lloc, pel bloqueig partidista viscut a les corts generals. Així, l’arquitectura jurídica que determina el nomenament de membres de la cúpula judicial a l’Estat Espanyol està dissenyada per garantir la perpetuació del bipartidisme i, amb ell, del règim del 78, també al poder judicial. Conseqüència d’això, quan una de les potes d’aquest règim, el Partit Popular, es nega a negociar la renovació, el sistema es paralitza i caduca. Aquesta estructura de rerefons escassament democràtic ha servit per aplicar decisions judicials de gran transcendència social o política. Així, en un lapse temporal d’uns pocs mesos de diferència, vam poder veure com el Tribunal Suprem anul·lava una sentència ferma per garantir la protecció dels interessos de la banca; com el dirigent del Partit Popular presumia sense pudor d’estar controlant el Tribunal Suprem i com, aquest mateix tribunal, amb un terç dels seus membre amb el mandat caducat, entre ells el president i el vicepresident, publicava l’ignominiosa sentència contra els líders polítics del referèndum d’independència de 2017. Fruit de tot l’exposat, ja no només les minories nacionals, les persones militants i els dissidents del règim del 78 s’adonen de la politització d’una justícia cada vegada més allunyada del principi d’independència judicial, sinó que aquest és un secret a veus, de coneixement general pel conjunt de la població. Així, pel que fa a la percepció ciutadana, l’Estat Espanyol és el cinquè país d’Europa amb una pitjor valoració del sistema de justícia, on només l’aprova el 34% de la ciutadania. La immensa majoria dels ciutadans aprecien l’existència de pressions polítiques sobre els responsables d’administrar justícia, interferència dels grans poders econòmics i manca total d’independència judicial. Així es desprèn de l’informe sobre l’Estat de Dret 2022 realitzat per la Comissió Europea. Discrecionalitat i desproporcionalitat judicial La involució del sistema judicial espanyol queda palès davant de les contínues advertències d’institucions i tribunals europeus i internacionals (ONU, Consell d’Europa, Comissió Europea, TEDH...) que alerten de la manca d’independència del poder judicial i de vulneració de drets fonamentals. Segons la Constitució espanyola, tothom és igual davant la llei, però a l’hora de la veritat el dret s’aplica de forma discrecional, tant per raó de renda dels afectats com per raons ideològiques. De la mateixa manera, els tribunals i jutjats no actuen igual si s’atempta contra principis considerats com a primaris de la nació espanyola, com és el cas de la unitat territorial. Aquest és el rovell de l’ou del sistema judicial, que no dubta a aplicar mesures preventives i penes desproporcionades per mantenir la indissolubilitat d’Espanya i garantir l’estat constitucional per sobre de qualsevol altre principi. Casos com el de les preses i presos polítics independentistes, el cas d’en Dani Gallardo, represaliat per les protestes contra la sentència del TS a Madrid o dels vuit nois d’Altsasu, condemnats fins a tretze anys de presó per una baralla de bar amb dos guàrdies civils que van ser acusats de terrorisme per la fiscalia són un clar exemple de mesures de revenja i que, lluny d’actuar amb justícia, denoten la falta de voluntat de reconciliació per part de l’estat espanyol. I, per contra, aquests mateixos tribunals i jutjats minimitzen les violències sexuals masclistes, generant un clima d’impunitat per als agressors, com hem pogut constatar amb la regressió en l’aplicació de la llei del només sí és sí. Alguns exemples són el cas de la manada o les violacions en grup a Sabadell, Alacant, Girona i un llarg etcètera que fan patent que el masclisme és present tant als carrers com a les sales dels jutjats.
programa electoral
La justícia que volem i treballem per a la República Catalana és una justícia concebuda com un autèntic servei públic al servei de la ciutadania, com un pilar essencial de l’estat de dret i de l’estat del benestar, que actuï amb plena separació de poders, que tingui un funcionament democràtic i amb mesures de control ciutadà al propi poder judicial, que doni plena garantia als drets i a les llibertats individuals i col·lectives i que garanteixi l’accés en plena igualtat de tota la ciutadania. Una justícia eficaç, eficient i accessible, ben dotada de recursos, transparent en la gestió, propera a la ciutadania i que garanteixi l’ús de les llengües catalana i occitana i les altres que parlin els ciutadans. Una justícia compromesa amb la defensa dels drets humans i la justícia universal i que esdevingui referent en la persecució dels crims, sense importar qui els hagi comès i on s’hagin comès. En justícia, els pilars de la República són els següents: