



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Avaluació psicològica, Profesor: pere pere, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Aquest document pretén ser d’utilitat per la preparació de la Prova de Síntesi (PS), tot i que no tracta tots els temes que heu d’estudiar per la PS. L’objectiu és aclarir possibles dubtes en relació a temes concrets que hem treballat.
1.- Tipus de demanda
a) Identifica el tipus de demanda que hem treballat a tots els casos presentats a les PACs. (sempre justificant la resposta)
b) Imaginem que, al cas Raúl (PAC 3), els pares manifesten que volen conèixer perquè s’ha produït aquest canvi en Raúl, perquè no tenen clar si és per desmotivació, perquè els continguts li estan resultant difícils o per altra raó. En aquest cas, quina seria la demanda dels pares?
(Opcional: identificar el motiu de consulta i als objectius que us plantejaríeu com a psicòlegs als casos treballats a les PACs)
Temes a estudiar
Motiu de consulta Tipus de demanda Objectius (repassar punt 3.1.1 del capítol de Fernández-Ballesteros) Nivells d’inferència Tipus d’hipòtesi: quantificació, semblança, associació funcional i predictiva. Variables que poden comprometre les garanties científiques del procés d’avaluació:
2.- Nivells d’inferència:
a) Podem fer un diagnòstic amb un nivell d’inferència I? Justifica la teva resposta.
b) A quin nivell d’inferència correspon el supòsit “en Pere és una persona agressiva, violenta”? Justifica la teva resposta.
3.- Tipus d’hipòtesis: quina és la diferència entre la hipòtesi d’associació funcional i la hipòtesi d’associació predictiva? Posa un exemple de cadascuna d’elles.
4.- Si tenim un noi de 15 anys que acaba d’arribar del Marroc, seria adient administrar-li el WISC-IV per estimar la seva capacitat cognitiva?
5.- El 16 PF-5 i el MCMI-III són dos instruments que avaluen la personalitat. Per tant, en el cas de selecció de personal de la PAC 4, hagués estat igualment adient administrar el MCMI-III? Per què?
1.- PAC 1: cas Pere Demanda de modificació o canvi
PAC 2: cas Ignasi Demanda de modificació o canvi
PAC 3: cas de selecció de personal Demanda de selecció
PAC 3: cas Raúl Demanda d’orientació (per part d’en Raúl).
1b) Seria una demanda diagnòstica.
2.
a) En principi, el nivell d’inferència I ens permetrà recollir informació per, posteriorment, plantejar un diagnòstic.
b) Correspon a un nivell d’inferència III, perquè estem plantejant que en Pere té un tret de personalitat determinat en base a l’observació de la seva conducta.
3.
Les hipòtesis basades en un supòsit d'associació (funcional o predictiva) són aquelles hipòtesis en les quals relacionem dues variables.
Per una banda, a les hipòtesis d'associació funcional, la relació que establim entre les dues variables és explicativa, tipus “A” ha portat a (o "és causa de") “B”. Per exemple: "La situació laboral i afectiva de Maria poden haver desencadenat un trastorn depressiu”.
Per altra banda, a les hipòtesis d'associació predictiva, establim una relació predictiva entre una variable psicològica i un esdeveniment extern. La relació no és explicativa, sinó que és una predicció tipus “A” porta o portarà a “B”. Per exemple: “La presència de
Com ja sabeu, el format més utilitzat és l’entrevista semiestructurada, en la que el psicòleg fa algunes intervencions per recollir més informació, reformular el que està dient el pacient o altres objectius. No és un format pregunta-resposta com a l’entrevista estructurada, ja que el pacient té llibertat per anar tractant temes diversos, en funció del seu interès.
Faig aquest incís, perquè he observat que molts/es de vosaltres heu confós entrevista semiestructurada amb entrevista no estructurada a la PAC.
2.- No. Tot i que, en molts casos, una primera entrevista té un cert efecte terapèutic (la persona es sent millor, més alleujada), és el moment d’una primera recollida d’informació que permetrà, posteriorment, establir un diagnòstic i, més endavant una intervenció.
3.- Un autoregistre és una tècnica d’observació i també d’autoinforme.
1.- Escales de Wechsler (WISC-IV o WAIS): una persona que té un QI de 105 és més intel·ligent que una persona que té un QI de 100? Per què?
2.- Si l’escala MI del 16 PF-5 ens dona significativament elevada, què haurem de comentar a l’informe psicològic?
3.- A l’apartat de resultats de l’informe psicològic, hem de comentar tots els resultats? Com ho hem de presentar?
Temes a estudiar
El procés de selecció de personal. Especialment, els conceptes de competència, conductes criteri i incidents crítics. Instruments d’avaluació cognitiva: K-BIT, WAIS, WISC-IV, TONI-2. Especialment, estudiar les escales de Wechsler (que són les més treballades). Instruments d’avaluació de competències: SOSIA. (El TSAV no és necessari). Instruments d’interessos motivacionals: KUDER-C Característiques del informe psicològic. És important destacar la importància d’aspectes com la claredat, síntesi, objectius del mateix... La integració dels resultats i les conclusions són sempre importants. El informe de selecció de personal.
1.- Molts alumnes semblen un tant desorientats en relació al concepte de mitjana i desviació típica. De fet, a algunes PACs, es llegeixen comentaris contradictoris tipus “té un QI normal, però per sobre de la mitjana”. Per tant, voldria aclarir que el QI té una mitjana de 100 i una desviació típica de 15, per la qual cosa totes les puntuacions entre 85 i 115 es troben en la normalitat.
Per tant, les dues persones de l’exemple són igualment intel·ligents (la seva intel·ligència és normal). Puntuacions superiors a 115 seran significativament elevades i puntuacions inferiors a 85 seran significativament baixes (el manual explicita altres categories, però, a nivell general, hauríeu de conèixer la diferència entre una puntuació normal i una puntuació significativa).
2. Les escales de validesa o de control són importants perquè poden invalidar els resultats. El cas de MI és particular, perquè, en funció de l’objectiu de la prova, pot invalidar o no els resultats. Ara bé, en tot cas, s’han de comentar sempre en primer lloc i, en el cas que surtin significatives, valorar si els resultats són vàlids. Si no ho són, evidentment, a l’informe no haurien de constar els resultats als factors primaris i secundaris.
3.- A l’informe s’han de comentar els resultats significatius, no només en relació a punts dèbils del subjecte, sinó també respecte a les seves habilitats. Molts de vosaltres vàreu copiar exactament el contingut de les preguntes 5a i 5b a l’informe (PAC 3). En aquest cas, això no era del tot correcte. Hem de considerar quin és el destinatari de l’informe i que els resultats han d’ésser el més clars i sintètics possibles (sense obviar informació important). Per tant, considerant que el client de l’informe de la pregunta 5c és una empresa multinacional, els resultats haurien de ser visuals i molt clars. Hi ha diverses maneres de fer els informes igualment correctes, però la claredat i correcta integració dels resultats és essencial, sempre considerant el destinatari del mateix.