¡Descarga psico social y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
PSICOLOGIA SOCIAL
1. BASES EPISTEMOLÒGIQUES
Dos tipus de de+inicions:
- La Psicologia social s’ocupa de l’estudi de les relacions reals, imaginades o anticipades, d’una persona amb una altra. En un context social, en la mesura que impliquen a uns individus compromisos. (F.H. Allport 1954)
- La Psicologia social és el camp d’aplicació de la disciplina que estudia les relacions humanes amb mètodes cientí+ics, facilitant la comprensió de la dialèctica i la dinàmica individu/ societat. (Notó i Pañella, 1986).
Les relacions persona a persona venen marcades per:
- (^) Una interacció (comportament d’interin+luència). Exemple: Nosaltres no ens relacionem amb la paret/ amb les persones, etc., sinó que nosaltres interaccionem.
- (^) Un caràcter social (context, ambient social organitzat).
- (^) Una comprensió de l’acció recíproca.
Objectius generals de la Psicologia Social: Observar (el perquè de la conducta), comprendre (la conducta d’algú), explicar, preveure (anticipar-‐se), in+luir i canviar.
Bases epistemològiques de la Psicologia Social:
- (^) Objecte cientí+ic: -‐ Interacció, com a relació causa-‐efecte -‐ A+iliació (interacció en quant a apropament de les persones. És una forma de conèixer amb qui vas, què t’agrada, ...) -‐ Unitat social en quant a interaccions que creen identitats
- (^) Objectiu cientí+ic: “pretensió d’abarcar l’objecte” (Munné): La PS: -‐ En relació a l’objecte, és una ciència MULTIDISCIPLINSR (si estudio l’objecte relació de parella la meva concepció de parella serà en funció de la cultura on es trobi el context, segons la seva història depenent de l’any). -‐ En relació al subjecte, és una ciència COMPRENSIVA ( parlem de persones amb noms, i el que s’intenta és ajudar a una persona a ser més feliç i comprendre-‐la). -‐ En relació a l’objectiu, és una ciència METAPARADAIGMÀTICA i CRÍTICA ( crítica-‐ volem canviar el sistema social, no es tant important la discussió d’una parella sino canviar la societat tal i com està enfocada perquè poder és això el que provoca les discussions entre la parella).
Debats (tensions) cientí+ics en Psicologia Social:
- (^) Herència-‐ambient
- (^) Diversitat-‐uniformitat
- (^) Natural-‐històrica
- (^) Simplicitat-‐complexitat (Gergen, Munné)
- (^) Individual-‐societat (articulació)
- (^) Ciència bàsica (es fa al laboratori)-‐ciència aplicada
Psicologia social: ciència interdisciplinari: Psicologia – Psicologia social (actituds) – Sociologia Biologia (Etologia) Història Antropologia Nivells de formalització: I. Disciplina II. Metaparadigmes III. Paradigmes V. Microteories IV. Teories d’abast mitjà
- (^) metaparadigmes: 2 visions de veure el mon i la realitat: METAPARAGIMA INTERACCIONISTA SOCIAL i l’altre EL METAPARADIGMA PERSONALISTA SOCIAL
- (^) Paradigmes: es com una macro teoria que queda en la comunitat cientí+ica. EX: el paradigma de la psicoanàlisi, fan història no es canvien
- (^) Teories d’abast mitjà: serveixen per intentar explicar el comportament i que s’apliquen en totes aquelles situacions de la mateixa cara. EX: la teoria de les relacions interpersonals de Shuts, diu que totes les persones quan interacció ho fan per afecte control i intrusió
1.1. METAPARADIGMES VIGENTS
Paradigma: Models teòrics que serveix per explicar quin és el funcionament de les persones
➢ Interaccionisme social: anàlisi de fenòmens psicològics centrat en la situació. Per exemple, un metge que està especialitzat amb el cor, reconeix a les persones segons el que tenen. Utilitzen els laboratoris, per tal de quanti+icar (demostrar que les evidències trobades es puguin estendre a la major gent possible). Metodologia utilitzada: mnemotècnia: quanti+icable, ús dels números. És un model liberalista, molt conservador, raó per la qual es va desenvolupar més a Estats Units, ja que les persones són més liberals ➢ Personalisme Psicosocial: Anàlisi de la persona d’una manera global, com un tot, intenta estudiar la persona en situacions reals i conèixer com les persones tenen experiències , per tant considera aquest metaparadigma que la persona és única, i que per tant, els resultats que n’obtinguem no podrem generalitzar-‐ho. Centrat, per tant, en la interpretació, la recerca de la qual serà qualitativa (conèixer quin és el món subjectiu de la persona). Entrem per tant, en la subjectiu, la relativitat. A vegades s’utilitza la psicoanàlisi, per tal d’entrar a l’inconscient. Metodologia utilitzada: ideogrà+ica: relacionat amb les idees, les quals no es poden quanti+icar, sinó explicar, les quals podrem interpretar. És un model que explica i estudia les causes socials, els con+lictes i caure en l’especulació psicològica.
1.2. PRINCIPALS PARADIGMES
➢ Conductisme social: basat amb l’estudi dels “homo mechanicus” i “homo oeconomicus” ➢ Sociocognitivisme: estudia el pensament dels homo “sapiens”
- (^) MORENO: Teoria del Self. Es basava en dues teories (la teoria del rol i la de l’espontaneïtat)
- (^) G.H. MEAD(INICIADOR DE L’INTERACCIONISME SIMBOLIC): Teoria del Self, que coincideix amb Moreno, qui l’acusa de plagi.
2.1.2. Teories del Self:
- (^) G.H. Mead: “Mind, Self and Society”: SELF= JO (resposta dels nostre organisme a aquestes actituds dels altres) + MI (actituds organitzades que rebem dels altres) -‐ Conductista social té en compte la consciència: com la persona construïm la nostra identitat segons les in+luències del altres. -‐ La comunicació humana és simbòlica. -‐ Capacitat per anticipar les respostes d’un acte -‐ Els signi+icats són individuals
2.1.3. Principals postulats:
- Actuem respecte les coses sobre la base de les signi+icacions que aquestes tinguin per nosaltres.
- La signi+icació de les coses deriva de la interacció social que tenim amb els altres.
- Aquestes signi+icacions s’utilitzen com un procés d’interpretació efectuat per la persona en la seva relació amb les coses que es troba i es modi+iquen a través d’aquest PROCÉS.
2.1.4. Altres idees importants:
- La persona té capacitat comunicativa: SIGNIFICAT I SÍMBOL
- Amb els SÍMBOLS la persona estimula als demés en sentits diferents als que ella ja estat estimulada (amb la paraula una persona pot interpretar diferents signi+icats)
- Una CULTURA S’APRÈN. Amb la COMUNICACIÓ DE SÍMBOLS la persona pot aprendre un gran nombre de signi+icats i valors d’altres persones.
- Els símbols es provoquen mercès a: ROLS (segons l’estatus al que es formi part) I ESTRUCURES (forma de tractar a les persones: tu/ vostè; ...)
- Amb el pensament s’examinen les solucions simbòliques i el curs de les accions.
- La societat és anterior a l’individu
- El PROCÉS DE SOCIABILITZACIÓ té 3 etapes: a) Infància: aprenentatge b) Aparició de símbols, que donen signi+icat als altres (altres signi+icats) c) Aparició de nous signi+icats
- La socialització té lloc en la cultura i en les subcultures
- L’experiència s’acumula; els grups culturals antics s’abandonen, però no s’obliden
2.1.5. Dues escoles de l’Interaccionisme Simbòlic
SELF = JO+MI ESCOLA DE XICAGO (JO): enfocament tou (Blumer, 1969) -‐ Enfocament tou-‐ -‐ L’acció sorgeix del jo -‐ Objectiu: comprensió del comportament -‐ Metodologia: Ideogrà+ica, humanista i observacional
ESCOLA D’IOWA (MI): enfocament dur (Kuhn, 1964) -‐ L’acció ve determinada per les de+inicions de l’actor... preinscripcions prèvies dels grups internalitzats -‐ Objectiu: predicció del comportament -‐ Metodologia: mnemotècnica i positivista
Desenvolupament de les teories del rol: ✓ Enfocament dramatúrgic^ (Goffman, 1959, 1961, 1963)
- (^) Metàfora teatral de les accions humanes
- (^) Objectiu: estudi de les interaccions cara a cara
- (^) Aspectes expressius i no funcionals de les representacions de rol
- (^) Desenvolupament del rol: sincer o cínic
- (^) Rols prescrits socialment
✓ Etogènia: estudi del comportament humà (Harré, 1977, 1979)
- (^) La interacció es dóna a 3 nivells: comportament, acció (intenció), acte (interpretació social)
- (^) Les accions són d’ordre moral (les normes que condicionen una acció ve determinat pel context: per exemple: fer el gest de boig, indicant que aquella persona està boja)
- (^) Metodologia: Experimentació, observació i anàlisi del discurs:
✓ Teories de l’acció: Marc de referència de l’Acció CONTEXT CONTEXT CONTEXT CONTEXT BIOLÒGIC PSICOLÒGIC SOCIAL CULTURAL
Sistema de Sistema de Sistema de valors/ Personalitat normes/ rols/ grups idees/ símbols
Procés Procés d’interiorització d’institucionalització ✓ Teoria de l’acció situada
-‐ El llenguatge té caràcter social -‐ Concepte de Frustració ✓ Teoria social cognitiva, BANDURA
- (^) Social learning theory, 1977
- (^) Social foundations pf thugh and actiu, 1986 -‐ Rev. Aprenentatge per Frustració (Miller & Dollar) -‐ Imitació (Modeling): com més imita més recompensa se li dóna, incrementant les imitacions i l’aprenentatge ✓ Teoria de l’autoe+icàcia, BANDURA, 1986
- (^) Autocontrol de la conducta: ens podem convertir en els autocontroladors de la nostra pròpia conducta. Nosaltres som capaços d’autoreforçar-‐nos.
- (^) Reforçament intern: quan una persona externa reforça una conducta, fent així que la potenciï
- (^) Self-‐con+idence, Self-‐concept
- (^) Determinisme recíproc (interacció Persona Ambient)
- (^) Autoe+icàcia ✓ Teoria social cognitiva, W. MISCHEL
- (^) Introduction to personality, 1986
- (^) Concepte de SITUACIÓ: “la conducta depèn de les condicions que controlen la situaió” ✓ Teoria de l’aprenentatge social, ROTTER
- (^) Social learning theory, 1982 -‐ Expectativa de control: En quina mesura jo crec que controlo o no la meva conducta -‐ Locus of control (intern/ extern)
3. Condicionament operant (Skinner) - (^) Funcionalisme operant: HOMANS -‐ The human grup, 1950 Grup com sistema extern/ intern -‐ Social behavior: its elementary forms, 1961 -‐ Presenta una Teoria de l’intercanvi social: Intercanvi, bene+ici, valor, equitat= justícia, congruència d’estatus -‐ Lleis del condicionament operant, de Homans o (^) Llei de l’èxit o (^) Llei de l’estímul o (^) Llei del valor o (^) Llei de privació-‐sacietat o (^) Llei de frustració-‐agressió o (^) Llei de racionalitat ✓ Teoria de l’interanvi social, THIBAUT & KELLEY
- (^) The social psychology of the groups, 1959 Equitat, nivell de comparació, teoria dels joc: anticipar relacions i veure quins valors tenen per tu.
4. SOCIOCOGNITIVISME
1. PRINCIPALS METAPARADIGMES
-‐ Interacionisme socialanàlisi de fenòmens i centrat en la situació
-‐ Personalisme psicosocial anàlisi de la persona i centrat en la interpretació
✓ Principals paradigmes
- Conductisme social: homo mechanicus homo economicus
- Sociocognitivisme: homo sapiens
- Interaccionisme simbòlic: homo ludens homo artifez
Antecedents cientí+ics:
- Psicologia de la Gestalt (Wertheimer 1880-‐1943), (Köhler 1887-‐1967)... - Gestaltisme social : -‐ F.Heider (Austria, 1896-‐1988) -‐ K.Lewin (Polònia 1890-‐1947) -‐ L.Festinger (N. York 1919-‐1989) -‐ S.Aasch (Varsòvia 1907-‐1996) -‐ M.Sheriff (Turquia 1906-‐1988)
4.2. SOCIOCOGNITIVISME
Cognició: -‐ (^) conjunt d’activitats a través de les quals la informació és processada pel sistema psíquic; -‐ (^) com es rep, es selecciona, es transforma i s’organitza la informació; -‐ (^) com es construeixen representacions de la realitat i com es creen coneixements, Hewstone Cognició social a) percepció amb un ORIGEN social b) percepció amb un OBJECTE social c) percepció SOCIALMENT COMPARTIDA Sociocognitivisme i Gestalt -‐ Tots els fenòmens es donen en un camp -‐ Procés de simpli+icació -‐ Relativització dels estímuls
L’aportació de K.Lewin (1890-‐1947) ✓Aplicació dels principis de la Psicologia.de la Gestalt a les relacions interpersonals. ✓Innovacions al model: -‐Més interès per la MOTIVACIÓ que per la PERCEPCIÓ. -‐ Més interès per la CONDUCTA INTENCIONAL que per la FISIOLOGIA ✓ Aportacions principals a la Psicologia Social:
- (^) Teoria del camp: estudiar les diferents interaccions entre els diferents esdeveniments que es produeixen en un camp psicològic. Estudia els comportaments humans al llarg dels canvis. -‐ Esdeveniments psicològics -‐ Camp Psicològic (Camp Vital) que cada individu té d’una situació determinada: espai vital
Jo Feina Família
Exàmens
✓ Experiments sobre normes socials (criteris de judici, criteris per avaluar als altres): efecte autocinètic, 1936 (experiments basats amb la teva pròpia opinió, i que pot ser modi+icada per el de la resta) ✓ Teoria del judici social: en tota actitud hi ha un judici implícit i esbiaixat que condiciona la latitud d’acceptació i la comunicació persuasiva ✓ Experiments sobre relacions intergrup, 1953
Salomon Asch: es plantejà: “Com s’estructura la representació cognoscitiva de les persones?”
- Experiment sobre conformitat social, 1951
- Investigació continuada per Stanley Milgram: Obediència a l’Autoritat. Com la variable de l’autoritat pot variar l’obediència.
- Conclusions de les investigacions: ✓ Tendim a formar-‐nos una impressió completa de la persona ✓ Els trets de cada persona es perceben interrelacionats ✓ Les impressions s’estructuren en trets centrals / perifèrics ✓ Interin+luència: cada tret és una part que in+lueix en el tot i és in+luïda per aquest tot ✓ Les impressions actuals determinen el context en què es formen uns altres ✓ Les incongruències porten a buscar una noció més profunda que resol una determinació
Fritz Heider (1896-‐1988) Psicologia de les relacions interpersonals ✓ Teoria de l’atribució causal Atribució causal: anàlisi ingènua de l’acció. Inferim que la nostra conducta i la dels altres és causada per forces ambientals (di:icultat situacional) o forces personals (capacitat personal)
- (^) Explicacions causals -‐ Explicacions de les accions humanes: formes d’explicar (raons, excuses, justi+icacions) -‐ Pragmàtica de les explicacions -‐ Forces personals: poder i capacitat, esforç i motivació -‐ Forces ambientals: factors no socials, forces socials interpersonals i forces socials objectives -‐ Les diverses atribucions actuen de forma combinada: A > atribució d’habilitat, < esforç atribuït. A > di+icultat de tasca > atribució a les variables personals. A > sort atribuïda < importància atribuïda a les variables personals. Tot s’explica aplicant les lleis de la Gestalt. EX: el mecanisme de “ la oveja negra” quan un grup entra en competició amb un altre grup si canviem les aspectives perquè és un grup competitiu, si el grup de l’o+icina assoleix els objectius a +inal de mes tenen una recompensa. Si no s’assoleix s’aplica la oveja negra es posen en contra d’algun membre i li tiren les culpes.
Weiner: Qualsevol atribució es situa en tres dimensions: interna/ externa-‐ Estable/inestable-‐ Controlable/incontrolable -‐ Error fonamental d’atribució: tendència generalitzada a subestimar les in+luències de la situació en bene+ici de variables personals o disposicionals
- (^) Model d’inferències corresponents de Jones i Davis, 1965 -‐ Inferència corresponent: resultat d’inferir del comportament dels
altres alguna característica personal estable, buscant correspondència entre el comportament observat i els trets personals de l’actor. -‐ 2 estadis: atribució de la intenció i atribució de la disposició.
DISPOSICIÓ INFERÈNCIA CONDUCTA OBSERVABLE
Agressiva Comportament Efecte (comportament agressiu) Coneixement Aptituds
- (^) Model de covariació de Kelley -‐ Principi de covariació: un efecte s’atribueix a una causa quan varien conjuntament al llarg del temps. -‐ Tres criteris o condicions per establir atribucions: 1. Consens: igual reacció apareix en diferents persones. 2. Distinció: reacció que apareix només respecte a una entitat o E determinat. 3. Consistència: = reacció apareix en diferents situacions
- (^) Qualsevol atribució es situa en tres dimensions:interna-‐externa/ estable-‐inestable/ controlable-‐incontrolable ✓ Teoria de l’equilibi cognitiu Heider. Model estructural:
- (^) Relacions tendeixen a l’equilibri
- (^) Ruptura de l’equilibri provoca tensió
- (^) Reduïm tensió mitjançant reorganització cognitiva
Newcomb :
- L’EQUILIBRI és un estat emocional de plaer que es provoca quan dues persones s’atrauen i estan d’acord en quelcom.
- El DESACORD causa un estat de DESEQUILIBRI que vol ser REEQUILIBRAT per un CANVI D’ACTITUDS. Leon Festinger (1919-‐1989) ✓ Equilibri cognitiu i dissonància cognitiva -‐ Equilibri= consonància -‐ Desequilibri= dissonància
X
P
O
P
O X
P
O X
les expectatives del que es percep respecte un grup humà (Morales) 3.2. De+inicions com una forma de consens social: funció del consens d’opinió sobre els trets atribuïts a un grup (Tajfel) 3.3. Canvi d’esteriotips: Contacte intergrup (facilitació de relacions intergrups) i promoció de canvis cognitius individuals (Tres models: model de conversió, de comptabilitat i de sub-‐tipus) Prejudicis: actitud negativa injusti+icada envers un grup i els seus membres individuals. Poden estar relacionats amb 4 fonts: 1) Fonts socials del prejudici: estatus desigual, Self-‐Phulphylling Prophecy (in+luenciat per coses que es diuen d’aquesta persona), amenaça de l’estereotip. 2) fonts emocionals del prejudici: frustració, competitivitat, conformitat. 3) Fonts de personalitat del prejudici: autoimatge i pertinença, personalitat autoritària, etnocentrisme. 4) Fonts cognitives del prejudici: categorització (efecte d’homogeneïtat de l’altre grup) i teoria del món just
- Representacions socials: Conjunt de conceptes , a+irmacions i explicacions que tenen el seu origen en les comunicacions interindividuals de la vida quotidiana. (Moscovici, 1981, 1985)
2. PSICOLOGIA SOCIAL: RESUM HISTÒRIC
➢ Antecedents: Ja hi a l’època de Plató i Aristòtil. Des de aquests principis hi ha dos enfocaments clàssics, un que es preocupa per l’allò social i L’allò individual. Hi ha dues arrels una de psicologistes i un altre de sociologistes. ✓ Dues arrels:
- (^) Psicologistes sociologistes: o (^) Durkhem ( 1897) diu que els fets socials son interdependents dels individus. Estudia els fets socials com si tinguessin entitat pròpia. o (^) Darwin, Spencer va dir que els individus o s’adapten al canvi social o moren. (in+luència del darwinisme social).
➢ Inicis de la Psicologia Social Moderna Hewstone diu que neix per una banda des de la psicologia es a dir des de psicòlegs que plantegen la necessitat de fer una psicologia social. Una tendència de la Psicologia
- (^) Anglaterra: -‐ Teoria dels instints (Mc Dougall): diu que els instints sempre busca una acció social
- (^) Alemània: És la corrent de la psicologia del poble “Volkerpsychologie”. Wundt , el primer en crear el primer psicòleg en psicologia. Volia saber cm es podia fer una psicologia individual.
Una tendència des de la Sociologia
- (^) Alemània: -‐ Teoria de les accions recíproques, és a dir una relació entre les relacions humanes que tenen lloc a la vida quotidiana. (Simmel)
- (^) França: -‐ La imitació i la suggestió, amb els quals aprenem molt (Tarde) -‐ Les masses (Le Bon) -‐ Una Psicologia de la comunitat (Linder)
- (^) EUA: -‐ Concepte d’associació humana (Ross) -‐ Conceptes d’acció, Self i grup (Cooley)
➢ Desenolupament de la Piscologia Social -‐ Desenvolupament fonamental a EU... Referents:
- (^) Tripplet (1898): Va fer un experiment: la facilitació social (procés pel qual les variables del context faciliten que la conducta sigui millor). Va experimentar com els estímuls dels presentadors, jugadors, aconsegueixen que el temps d’aquest ciclista millori. Es diu que ell va ser el creador de l’esport.
- (^) G.H. Mead: problemàtica social (“Fun morality”, 1955). Va ser professor de la universitat de Chicago i va crear la teoria del Rol. Part de la Psicologia que s’ocupa/ es preocupa dels problemes quotidians de la gent. I ell diu quines són les línies de treball que hauria de tenir els EU: 1) la Psicologia social hauria d’estudiar els principis democràtics , els prejudicis religiosos i racials i els processos d’opinió i tendència de vot, 2) estudiar els processos de mars-‐media, 3) els estudis antropològics dels pobles (estudiar les característiques del poble, i com aquestes es relacionen amb la gent), 4) estudi de les situacions de con+licte (tant de violència, com la crisi, l’estrés, problemes de salut, ..), i 5) l’estudi de la percepció i la motvació en problemes quotidians, però que ens afecten a tots (per exemple, l’enamorament)
- (^) F.Allport (conductista social): facilitació social (“Psicologia social ”, 1924). A partir d’ell es parla d’in+luència social (com un objecte in+lueix en el comportament de l’altre).
- (^) K.Lewin: Teoria del camp, grups, lideratge, Investigació-‐Acció. Diu que la Psicologia ingènua és la Psicologia del carrer, la forma de pensar, el sentit comú. És potser el psicòleg social més conegut,
- (^) Thomas & Znaniecki (“The polish peasant in Europe and America”, 1918). Dos investigadors polonesos que van fer la primera investigació sobre la integració dels immigrants a EU. La investigació va durar 8 anys, van entrevistar a 8mil persones, l’estudi ocupà 5 llibres i la subbensió que reberen fou 50. dòlers. -‐ Desenvoupament a Europa; Referents
- (^) Piaget, fenomenologia, +iloso+ia neopositivista (Cercle de Viena), Escola de Frankfurt
- (^) Abans II Guerra: Barlett, Moede, Hellpach...
- (^) Després II Guerra: Ass. Europea de Psicologia Social (anys 60)
negociades (es produeix en espais oberts) potencialment com a base de la conversa i l’opinió pública ✓ EL que converteix un objecte en “social” no són els seus tributs interns, si no la relació que la gent manté amb aquest objecte ✓ El discurs té lloc en els grups re+lexius (els membres del grup es de+ineixen com a grup) ✓ Perquè es donin les representacions socials falta grups re+lexius: -‐ Que es trobin en con+licte amb altres grups -‐ Que s’afrontin a un nou fenomen rellevant con+lictiu ✓ Les representacions socials tenen a veure amb la identitat social
Característiques de la representació social Jodelet & Farr
- La RS substitueix, “està en lloc de”
- La RS re-‐presenta, fa present en la consciència
- La RS fusiona “percepte” amb “concepte” i fa una substitució simbòlica (té caràcter d’imatge)
- És un coneixement de “sentit comú”
- Té funció pràctica
- Es refereix a un objecte
Processos en la generació i funcionament de la RS ➢ Objectivació: fer visible allò invisible (aquell boig del poble no vaig veure’l mai, però tinc una imatge)
- (^) Dues etapes del procés 1ª)Transformació icònica 2ª)Naturalització: La imatge la convertim en una realitat independent de l’objecte original
- (^) Tres processos de recerca del procés 1ª) Anàlisi retòrica d’actituds socialment compartides 2ª) Metaforització 3ª) Personi+icació
➢ Ancoratge: incorporar allò estrany en esquemes que ens són familiars
- (^) Funciona a través de: 1ª)La inserció de l’objecte de representació en el marc de referència preexistent 2ª)La instrumentalització social de l’objecte representat
- (^) Té relació amb els processos de categorització social Pregunta examen: Qualsevol interacció social té una in:luència
➢ Comunicació social
Procés sociogenètic de les Representacions Socials Wagner i Elejabarrieta, 1994
Un grup social experimenta Con+lice i /o canvi de les condicions de vida implica Discurs i producció de representacions es realitza en Representacions de coneixement dels in+ividus implica identitat social crea un grup social ….
7. ACTITUD SOCIAL
Qualsevol imatge que veiem és un objecte social. Davant d’aquesta percepció nosaltres humanitzem una actitud. No podem parlar d’actitud sense un objecte d’actitud i un subjecte d’actitud.
7.1. L’ACTITUD:
Estat de disposició mental, organitzat mitjançant l’experiència que exerceix un in+lux en la resposta de l’individu a tota classe d’objectes i situacions. ( Allport 1935). -‐ (^) No es observable: -‐ (^) Organitzada: ( te uns trets que li donen identitat a l’actitud). -‐ (^) Paper motivacional: pots tenir una actitud positiva i això et motivaria a estudiar a gent d’un altre raça). -‐ (^) Apresa/ modi+icable: És modi+icable perquè és apresa. -‐ Perdurable: -‐ Avaluable: encara que no sigui observable és avaluable.
✓ Funcions de les actituds: -‐ Coneixement: les actituds aporta coneixement ala gent perquè necessitem tenir una visió clara del món. -‐ (^) Instrumental: ens ajuda a guiar els nostres passos. -‐ (^) Ego-‐ defensiva: sentir-‐te proper d’un grup però estar preventiu dels del poble del costat. -‐ (^) Expressiva de valors: “ considero que l’amistat és lo millor de la vida”, però per poder-‐ho fer real he de tenir una persona amb la que puc con+iar. Igual amb l’amor, has de viure l’experiència de l’amor i acostar-‐ se al objecte d’actitud. -‐ Ajust social: tu pots una mica trobar el teu lloc a la societat, perquè tu ja et posiciones davant la gent que et cau millor o pitjor. ✓ Diferències entre:
✓ Teoria de l’acció plani+icada, Fishbein i Ajzen, 1986
Actituds vers la conducta
Norma subjectiva Intenció Conducta
Control conductual percebut
8. INFLUÈNCIA SOCIAL I PERSUASSIÓ
Inpluència social: Comunicació social i persuasió Segons l’ESCENARI – Zimbardo i Peippe, 1991-‐
- In+luència interpersonal
- Persuasió: Activitat per la que un emissor (font) intenta provocar un canvi en les actituds. Creences o conductes del receptor (audiència) a través de la transmissió d’un determinat missatge, que pot ser acceptat o rebutjat per aquest (Perloff, 1993) FONT MISSATGE AUDIÈNCIA
- Mitjans de comunicació de masses
Dues perspectives teòriques per explicar la persuassió i el canvi d’actituds: Teories delprocessament sistemàtic (Hovland, McGuire): es produeix canvi d’actitud pel grau d’elaboració conscient que es faci de la informació i de la seva avaluació.
Dues perspectives teòriques per explicar la PERSUASIÓ i el canvi d’actituds: Teoria del processament dual (Chiken, 1980, Petty i Cacioppo, 1986): el canvi d’actitud es pot produir per processos alternatius al sistemàtic.
Model de quatre elements de hovland El canvi d’actitud és un procés d’aprenentatge amb 4 elements: ATENCIÓ COMPRENSIÓ ACCEPTACIÓ RETENCIÓ Model de dos factors de McGuire PERCEPCIÓ ACCEPTACIÓ RETENCIÓ CONDUCTA
Aspectes relacionats amb la font: Evidències empíriques: ✓ Els comunicadors que es perceben com més experts, sincers, semblants a un mateix i +ísicament atractius són més persuasius. ✓ L’atractiu de la font (Perloff, 1933): evidències a favor i en contra... ✓ L’estil del llenguatge emprat
Aspectes relacionats amb el missatge S’han estudiat efectes de les variables:
- (^) Evidència del missatge
- (^) Missatges bilaterals vs unilaterals
- (^) Ordre de presentació ( efecte primacia )
- (^) Organització del missatge
- (^) Efectes de l’humor
Aspectes relacionats amb l’audiència S’han estudiat els factors:
- (^) Nivell d’implicació de les persones amb els temes
- (^) Grau de discrepància entre la pròpia opinió i l’exposada en el missatge
- (^) Autoestima dels subjectes
- (^) Locus of control
9. INFLUÈNCIA I NORMA SOCIAL
INFLUÈNCIA SOCIAL
-‐ Conjunt de processos mitjançant els quals les interaccions socials modi+iquen la percepció, els judicis i les formes de pensar o d’actuar d’un individu. ( Latané 1979) la teva interacció amb el grup modi+ica la percepció els judicis i les teves maneres de pensar. La percepció es la manera de veure la realitat. -‐ (^) La in+luència cerca el CONSENTIMENT O EL CANVI D’ACTITUDS. Això vol dir que la gent et dona la raó. Les actituds van molt relacions amb els judicis. La nostra manera d’estar ja és avaluador. Dues persones en la interacció ja hi ha comunicació perquè amb el silenci a vegades ja s’està comunicant. El judici provoca canvis d’actituds, perquè ens in+lueixen. (la gent es pot comunicar per canals no controlats i això crea actituds), l’actitud es contagia en altres. -‐ (^) Està molt lligat a la interacció. INFLUÈNCIA I NORMA SOCIAL Tres de+inicions de NORMA SOCIAL
- Entesa a uniformitat de conducta. Fem el que tothom fa. (Allport) EX: les modes.
- Com a in+luència o pressió que exerceix el grup sobre l’individu. ( Lewin, 1952). Normes de grup, conjunt de forces que actuen dintre d’un grup, ja pot ser per simpatia, per poder, per capacitat de control. EX: grups esportius, la seva norma serien els criteris que comparteixen per trobar-‐se pe passar-‐ho é, i segurament no h haurà cap desviació perquè tots son amics. Però si algú diu d’apuntar-‐se a una lliga ho fan i un diu que es podria entrenar més, i ja comencen els con+lictes per les hores d’entrenament.
