¡Descarga Psicobiología tema 4 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
TEMA 4 – SUBSTÀNCIES TRANSMISSORES ( Carlson cap 4 i
moodle)
- DIFERÈNCIES ENTRE NEUROTRANSMISSORS I HORMONES
Els neurotransmissors son substancies químiques que es produeixen a la neurona i s’alliberen a l’espai sinàptic i porten un missatge d’una neurona a una altra cèl·lula i aquesta cèl·lula esta molt propera del emissor del receptor. Aquest missatge el transmeten alliberant-se a una estructura especialitzada ( LA SINAPSIS). Les hormones son substàncies químiques que es fabriquen a l’interior de les cèl·lules endocrines. Les cèl·lules endocrines son les cèl·lules glandulars que formen part de les glàndules endocrines. El conjunt de les glàndules endocrines forma el sistema endocrí. Les hormones son missatgers intracel·lulars però a diferència dels neurotransmissors les hormones no només transmeten el missatge a les cèl·lules properes sinó que poden transmetre el missatge a cèl·lules que es troben molt allunyades del lloc on son alliberades aquestes hormones. Poden actuar tant sobre cèl·lules properes com sobre cèl·lules allunyades. Perquè viatgen a través dels vasos sanguinis arribaran molt lluny, a diferents llocs del cos, s’alliberen als vasos sanguinis ( a la sang). Les cèl·lules sobre les quals l’hormona tenen efecte s’anomenen cèl·lules diana, la mateixa cèl·lula pot ser diana de diferents hormones. Com reconeix la hormona la cèl·lula diana? Perquè aquestes cèl·lules dianes tenen receptors per aquesta hormona, que la reconeixen. Quan la hormona viatja per la sang troba una cèl·lula que te receptors per a ella, aquesta cèl·lula s’activa, s’obrirà el receptor i farà que es produeixi el canvi en aquesta cèl·lula. Pot fer que aquesta celula augmente la seva activitat metabolica per exemple,. O pot fer que aquesta celula allibere una altra hormona, o que comencé un proces d’alliberacio celular.
Les hormones es poden dividir en 2 tipus segons el seu grau de liposolubilitat ( dissoldres en liquids) : les hormones NO liposolubles ( no es dissolen en lipids, pero si en aigua) i les liposolubles ( es dissolen el liquids i no en aigua). Les hormones no liposolubles s’uneixen a receptors que estan situats en la superficie de la celula diana, en la seva membrana citoplasmàtica ( al igual que amb els neurotransmissors). Quan s’activen aquests receptors activen el sistema de segons missatgers ( receptors metabotropics). Per altra banda les hormones liposolubles, com poden atravesar la membrana perque es dissolen en lipids, entraran per la membrana a la celula i s’uniran a receptors intracelulars (que están dins de la celula). La unió de la hormona amb el receptor intracelular anirà al nucli de la celula i produira un efecte en el nucli de la celula(ADN), afectarà a la transcripció de determinats gens. Llavors les liposolubles augmentaran la síntesi de proteïnes.
2- CONCEPTES GENERALS DE FARMACOLOGIA
2 condicions per a que se sintetitze el neurotransmissor: Intervencio de l’enzim per a que catalitzi la reaccio quimica en el moment que cal i els precursors. Els precursos es poden sintetitza en la propia neurona o provenir de fora de la neurona, en canvi els enzims se sintetitzen en la propia neurona. Se sintetitzen a partir de la informacio genetica ja que son proteïnes. Cal que hi hagin enzims i precursos perque se sintetitze el neurotransmissor. També cal que el neurotransmissor s’emmagatzemi a l’interior de les vesícules sinàptiques. El tercer pas es que el neurotransmissor s’alliberi a l’espai sinàptic, el 4t pas es que el neurotransmissor s’uneixi als receptors i aquests s’activen. El 5é pas es la inactivacio del neurotransmissor, és a dir, que siga eliminat de l’espai sinàptic, mitjançant un enzim que degradi el neurotransmissor a l’espai sinaptic o que s’inactive el neurotransmissor mitjançant un mecanisme de transport actiu d’alta afinitat que recaptara al neurotransmissor, el transportarà de nou al boto terminal. Si es produeix una alteració en alguns d’aquests passos, alteracio en la transmissio sinaptica( augmentar o disminuir la transmissio) i aixo produira una alteracio en el funcionament del SN i per tant una alteracio conductual. Entenem aqui com a conducta, tant els actes físics com els mentals ( processos psicològics: atencio, emocions, llenguatge...). Això és el que passa amb els trastorns psicopatologics ( depressió, esquizofrenia...). També es poden alterar algun d’aquests pasos degut al consum de droga d’abus o per la presa de farmacs psicoactius i llavors alteren la transmissió sinàptica i produeixen alteracions en el funcionament del SN i en el de la conducta ( alucinacions, augment estat d’atencio, atacs d’ansietat). Les drogues i els farmacs actuen sobre determinats tipus de neurotransmissors. Alguns dels farmacs psicoactius i les drogues d’abus augmenten la transmissio sinaptica. Poden produir aquest efecte mitjançant substàncies ( drogues o farmacs) que el que fan es activar els receptors postsinàptics, és a dir, son substàncies que normalment no estan dins del cos pero s’han introduït al cos perque hem consumit algun tipus de droga o medicacio psicoactiva. Algunes d’aquestes substàncies tenen la capacitat d’unir-se al receptor i activar-lo, a l’igual que el neurotransmissor, enganyen al receptor com si fossin el neurotransmissor. Aquestes substàncies s’anomenen AGONISTES del receptor, s’uneixen al receptor i produeixen el mateix efecte que si fossin el neurotransmissor, l’activen i proudeixen una resposta postsinàptica ( efecte artificial per consumir alguna substància). Com és el cas de la nicotina. Una manera per la qual les substàncies exògenes poden actuar.
Altres substàncies exogenes tambe actuen sobre altres receptors augmentan la sintesi, augmentaran el precursor i es podra sintetitzar més neurotransmissor i llavors augmentarà la quantitat de neurotransmissors i es podrà alliberar durant més temps. Altres substàncies el que fan és que s’alliberi més neurotransmissor del normal. I si s’allibera mes , augmentara la transmissio postsinàptica, hi haura mes substancia( per ex. La anfetamina).
antagonistes competitius perquè com s’uneixen al mateix lloc que s’uniria el neurotransmissor, competeixen amb el neurotransmissor per unir-se a aquest lloc, en aquesta competició guanyarà el que tinga més concentració. L’antagonista es la substància que a l’unir-se al receptor bloqueja l’acció del NT, sense produir cap acció pròpia, per ells mateixos no tenen cap efecte. Hi ha uns altres que no són competitius, aquests fan el mateix, s’uneixen al receptor i bloquegen l’acció del neurotransmissor, però no s’uneixen al mateix lloc que s’uneix el neurotransmissor, sinó a un altre lloc, per tant no competeixen amb el neurotransmissor, bloquegen també l’acció del neurotransmissor. Alguns dels antagonistes competitius tenen l’efecte de bloquejar l’acció del neurotransmissor perquè se situen al canal, es fixen allí, bloquejant el canal, no deixant passar els ions que passen pels canals i llavors no es produira la transmissió postsinàptica.
Hi ha altres antagonistes No competitius, substancies que també inhibeixen el neurotransmissor unint-se a llocs diferents del neurotransmissors, s’anomenen moduladors al·lostèrics, es fixen a una altra part del receptor, no en el mateix lloc. D’aquesta manera canvien la conformació de la proteïna , de tal manera que no deixarà que el neurotransmissor pugui tenir el seu efecte, pot ser no serà inhibició total i només serà parcial ( disminuirà l’efecte del NT).
Un altre cas és el dels moduladors AL·LOSTERICS POSITIUS ( aquests no són antagonistes), també s’uneixen a un lloc diferent del NT , canvien la conformació de la proteïna,però el que fan es que es pugui obrir més el canal, augmenten l’efecte del NT, la resposta postsinàptica , més de lo normal.
· Les diferents conductes són el resultat del correcte funcionament cerebral. Qualsevol alteració de la transmissió sinàptica afecta al funcionament cerebral i per tant, a la conducta. Això passa en els trastorns psicopatològic, i també com a conseqüència del consum de drogues, la ingesta de fàrmacs, o l’acció d’alguna neurotoxina.
Els canvis que es produeixen despres de la Potenciació de llarg termini no només són postsinàptics sinó també hi ha canvis presinàptics i morfològics.
CANVIS PRESINÀPTICS: Una de les raons per que augmenta l’eficàcia de la sinapsis és perquè augmenta l’alliberament de glutamat. Hi hauria un missatger retrògrad que porte la informació de que s’ha produït potenciació a llarg termini a la neurona postsinàptica cap a la neurona presinàptica. S’han proposat diferents molecules que podrien tindre aquesta funció.
AMINOÀCIDS INHIBIDORS GABA ( àcid gamma amino butiric)
Glicina
Són els principals neurotransmissors inhibidors al SNC. les neurones que alliberen GABA s’anomenen GABAèrgiques. Les neurones que alliberen GLICINAèrgiques.
Les neurones gabaèrgiques les localitzem a l’encèfal, és a dir, al nivell de l’encèfal les principals neurones inhibidores són gabaèrgiques. A nivell de la medul·la espinal és la glicina el principal inhibidor. Globalment, el GABA és el principal neurotransmissor inhibidor del SNC.
El GABA és el principal NT inhibidor, està relacionat amb la regulació de la son, concretament per tal de que s’estableixi el son, cal que s’activin determinades neurones gabaèrgiques del SNC. L’activació d’aquestes neurones el que fa és inhibir diferents tipus de neurones excitadores que mantenen l’estat de vigília. També està relacionat amb els efectes sedants dels anestèsics generals, es produeix l’anestesia perquè s’activen uns receptors del GABA. El GABA també està relacionat amb els estats d’ansietat. Disminueix l’activació gabaèrgica relacionada amb la por. També es relaciona amb l’epilèpsia. L’activitat excitadora excessiva es deu a la disminució de les neurones gabaèrgiques, llavors disminueix la disminució i es produeix l’atac epilèptic. Està relacionat amb la Corea de Huntington ( malaltia degenerativa, moren neurones, concretament gabaèrgiques d’uns determinats nuclis cerebrals, al neoestriat, aquests nuclis s’ocupen del control del moviment. La mort d’aquestes neurones dona lloc a altres accions motores ( moviments incontrolats de les extremitats). També acompanya la pèrdua de funcions cognitives (demència). El Gaba se sintetitza a partir del glutamat(el seu precursor), el glutamat, amb la presència de l’enzim glutamat descarboxilasa, es converteix amb GABA. Aquesta síntesi té lloc al botó terminal, com el cas de la majoria dels NT. El Gaba és un aminoàcid que només es sintetitza en neurones que l’alliberen com a NT, d’aquesta manera aquesta síntesi només té lloc a les neurones GABAèrgiques. El Gaba serà inactivat per recaptació com en el cas del glutamat. Per recaptació a partir del botó terminal o encara més per recaptació per les cel·lules glials veïnes ( la major part). Aquesta recaptació tindrà lloc per un mecanisme de transport actiu d’alta afinitat específic per al GABA ( transportador de GABA). Està present sobretot a les
ACETILCOLINA ( ACh) Les neurones que alliberen aquest NT (principalment excitador) s’anomenen colinèrgiques. Es localitzen: al SNC, al SNP i al SN Autònom.
En el SNC els cossos cel·lulars de les neurones colinèrgiques s’agrupen en determinats nuclis que estan situats en el tronc de l’encèfal, també en el prosencèfal, concretament en el nucli basal de Meynert i a l’àrea septal. Important, agrupats en nuclis concrets cerebrals. Projecten a través de l’axó la seva funció en altres zones.
En el SNP la acetilcolina és molt important perquè es el NT que s’allibera en les sinapsis neuromusculars que s’estableixen amb músculs esquelètics, es a dir, músculs que permeten el moviment.
En el SNA és la part del SN que controla els òrgans viscerals, que s’encarreguen de funcions automàtiques ( respirar, ritme cardíac, alliberament de distintes substàncies). La acitelcolina és el transmissor d’una part de les neurones del SNA.
La acitelcolina : FUNCIONS
-implicada en l’activació cortical: des d’aquests llocs surten axons colinèrgics que quan s’activen alliberen acitelcolina per l’escorça cerebral, això produeix activacio cortical.
- Aprenentatge i memòria, atenció. Al produir-se l’activació cortical
- Son REM : Aquesta part del son es la part on es produeixen sobretot els somnis. La actitelcolina es el NT que fa que s’inicie aquest tipus de son.
AQUESTES FUNCIONS SON EN EL SNC
També intervé en la contracció de músculs esquelètics i participa en moltes funcions del SNA. Implicacions cliniques: relacionada amb l’alzheimer : demencia funcions cognitives. EN les fases incials del alzheimer les principals neurones que moren son aquestes.
Un altra implicació clínica es la mastenia gravis: trastorn autoimmunitari en que es degeneren part dels receptors colinèrgics. Concretament els de la sinapsis neuromusculars Es produeix fatiga muscular al degenerar els receptors. ( Fases inicials, caiguda de la parpella, parpad)
SINTESI DE ACETILICOLINA
Se sintetitza a partir de 2 precursors Acetil coenzima A(permet que es pugui produir la reacció quimica) + colina. En presencia de l’enzim acetil coenzima A ... Té lloc al botó terminal, l’acetil coenzima A se sintetitza en els mitocondris, la colina es fabrica al fetge i per la sang arribarà a les neurones colinèrgiques ( on hi ha un transportador de colina, per tant podra entrar la colina) La colina acetil transferasa se sintetitza al soma a partir de la informacio genetica i se transportara per transport axoplasmatic fins als botos terminals. Entre a les vesícules sinàptiques i quan arribe un Pot acció s’alliberarà la
acetilcolina. La inactivació te lloc per degradació enzimàtica. La majoria de NT , pel contrari, se inactiven per recaptació. L’acetilcolinoesterasa es un enzim molt potent que degrada rapidament la acetilcolina convertint-la de nou amb colina + àcid acètic. Es torna a separar. El 50 per cent de la colina que s’obte a partir de la degradacio d’acetilcolina serà captada pel boto terminal amb el transportador de colina esmentat anteriorment. La resta de colina juntament amb l’àcid acètic passarà a la sang i serà eliminada a traves de l’orina
ACETILCOLINA: RECEPTORS I EFECTES POSTSINÀPTICS
Els dos receptors són : els receptors nicotínics ( ionotròpics ) i els receptor muscarínics ( metabotròpic).
Receptor nicotinic –PEP ràpid Receptor muscarínics- PEP més lent, algun subtipus produeix PIP
La nicotina actua com a agonista del receptor nicotínic i només s’uneix al receptor nicotínic, per tant es un agonista selectiu d’aquest receptor, per això s’anomena receptor nicotínic. S’incorpora l’organisme mentre fumem. La nicotina a l’unir-se al receptor produïra el mateix efecte que l’acitelcolina.
Muscariona agonista selectiu del receptor muscalínic. Es troba a un bolet i te efectes tòxics, dosis altes poden produir la mort. També té efectes al·lucinògens però no es degut a la muscarina sinó sobre el dava.
El curare es un veri que actua bloquejant NOMÉS els receptor nicotínics, s’uneix al mateix lloc receptor de l’acetilcolina pero bloqueja aquest receptor, es un antagonista competitiu. Quan s’uneix el curare a aquest lloc , com queda bloquejat el canal, impedirà que la acetilcolina pugui produir el seu efecte ( la resposta). S’utilitza el curare per a la caça perquè produeix paràlisi muscular. El curare depèn de la dosi també pot produir la mort de l’individu. Concretament això ho farà per paràlisi respiratòria, es paralitzen els musculs encarregats de la respiració.
L’atropina es un antagonista competitiu del receptor muscarínic, que bloqueja NOMÉS els receptors muscarínics, per tant només afectarà a les sinapsis d’aquest tipus. L’atropina es troba a una planta anomenada belladona que s’utilitzava com a coliri.
El receptor nicotínic es troba en la unio neuromuscular , sinapsis del SNA, algunes àrees del SNC. Tot i que en el SNC es mes abundant el receptor muscarinic. També hi ha més receptors muscarínics al SNA.
FARMACOLOGIA
mesaencèfal). Un d’aquests nuclis s’anomena SUBSTÀNCIA NEGRA. I l’altre nucli és l’ AREA TEGMENTAL VENTRAL. Els axons que surten de la substancia negra projecten cap a l’estriat o neoestriat i formen aquests axons la via negroestriada. Formen un paquet d’axons que es un via. Els axons surten de l’àrea tegmental ventral i projecten/ van a diferents regions del sistema límbic i altres a l’escorça prefrontal. Formen la via mesolímbica els que van al sistema límbic. Els que van a l’escorça prefrontal s’anomenen mesocortical. A vegades es considerara una sola via MESOCORTICOLÍMBICA.
On se situen les neurones noradrenèrgiques? Els somes de les neurones noradrenèrgiques s’agrupen en un únic nucli Locus coeruleus. Els axons d’aquestes neurones surten i es projecten pràcticament cap a totes les regions del SNC. Alguns axons van cap a a llocs inferiors i altres projecten cap a tot l’encèfal ( cervell). Són neurones molt ramificades. També hi ha neurones noradrenèrgiques en el SNA. LA neroadrenalina i sobretot l’ADRENALINA: hormones alliberades ( medula suprarenal). La part externa de les glàndules suprarenals es l’escorça suprarenal i la part interna es la medula suprarenal, que es la que allibera adrenalina.
Funcions i Implicacions clíniques de la Dopamina
La dopamina està relacionada amb el control del moviment, concretament la del moviment precís. Intervé en aquests moviments. La via implicada en aquesta funció és la via neuroestriada. La degeneració d’aquesta via( la mort d’aquestes neurones), la neuroestriada, es produeix la malaltia de Parkinson, que es caracteritza per tremolors i per una rigidesa muscular. Aquestes persones tenen dificultats per iniciar un moviment. La dopamina està relacionada amb els mecanismes del plaer i de la recompensa, el que s’anomena el substrat del reforç. La via implicada en aquesta funció és la mesocorticolímbica. L’activació d’aquesta via ( substrat del reforç) està relacionada amb les sensacions de benestar, plaer, quan estem molt agust... Està relacionada també amb el desig, la motivació per obtenir alguna cosa. S’ha estudiat la relacio de la dopamina amb el plaer , amb els animals. S’ha estudiat amb la conducta d’autoestimulació electrica intracranial. La dopamina està relacionada amb el reforç o aprenentatge de conductes reforçades positivament. Quan fem una conducta, si aquesta es recompensada d’alguna manera, en el futur serà mes probable que actuem de la mateixa manera. Com la dopamina està relacionada amb el reforç, també està relacionada amb l’addició. S’ha comprovat que totes les drogues addictives que produeixen reforç donen lloc a un alliberament de dopamina en una determinada regio cerebral que s’anomena nucli accumbens.
La dopamina també està relacionada amb l’ Esquizofrènia. Els símptomes positius d l’esquizofrenia han estat relacionats amb un augment de l’alliberament dopamina al sistema limbic.
Implicacions funcionals de la noradrenalina
Esta relacionada amb els estats de vigilància i d’alerta. Contribueix l’activació d’aquestes neurones a que ens sentim desperts, que estem atents al que passa al nostre
entorn. Activació de forma generalitzada del SNC. El fet de que produeixi aquest estat d`’alerta contribueix a que la noradrenalina estiga relacionada amb l’aprenentatge i la memòria. Regulació de respostes vegetatives ( manteniment d’homeostasi). Contribueix a que el ritme respiratori o cardíac es mantinga estable. La noradrenalina juntament amb l’adrenalina com a hormona son responsables a la resposta inicial de l’organisme a l’estrés ( situacions d’emergència). En una situacio d’estrés d’ermergencia el primer que passa es que s’activen les neurones noradrenergiques, activacio del SNC.
Implicacions clíniques
Regulació d’estats afectius ( bàsicament amb la depressió), tractament de la narcolèpsia.
CATECOLAMINES: Síntesi
Se sintetitzen a partir de la Tirosina( per tant es el precursor de les catecolamines) la tirosina entra a les neurones catecolaminèrgiques mitjançant un mecanisme de transport (transportador) que NO és específic. En presencia de l’enzim hidroxilasa, la tirosina es converteix en L-DOPA. La L-DOPA es una catecolamina però encara no actua com a NT. La L-DOPA en presencia d’un altre enzim ( aminoàcids aromàtic descarboxilasa) es converteix en dopamina, que ja es una catecolamina que actua com a NT. Un cop sintetitzada, la dopamina entra a l’interior de les vesícules sinàptiques on serà emmagatzemada. En les dopaminergiques la síntesis finalitza quan se sintetitza la dopamina. Però en les noradrenèrgiques i adrenèrgiques continua la síntesis perquè en les molècules té l’enzim Dopamina-beta-hidroxilasa. A mesura que entra la dopamina a les vesícules, l’enzim fa que es converteixi en Noradrenalina. Aquí finalitza la síntesi de les neurones noradrenergiques. Però en les adrenèrgiques hi ha un altre enzim que convertirà la noradrenalina en adrenalina. La tirosina hidroxilasa és l’enzim limitant d’aquesta seqüencia, es a dir , l’enzim que limita la velocitat a la que s’aniran obtenint la dopamina, la noradrenalina o l’adrenalina. Catalitza l’etapa més dificil de produïr-se, si es produeix la primera, les altres es produiran amb facilitat. Està a una concentració mes baixa, per això és més dificil la primera reacció. Petits canvis en l’enzim o en la concentració enzimàtica, s’obrtindran amb més velocitat els productes finals i les catecolamines. Si volem inhibir la produccio de catecolamines, haurem d’actuar sobre aquest enzim, inhibint-lo. És l’enzim MÉS IMPORTANT de tota la síntesi. Quan ja s’ha fabricat molta dopamina, la dopamina es capaç de inhibir la tirosina hidroxilasa perquè deixi de produir mes dopamina. En el cas de les noradrenergiques sera la noradrenalina la que inhibeix la tirosina hidroxilasa. I en el cas de l’adrenalina, l’adrenalina inhibira la tirosina hidroxilasa. El producte final pot inhibir l’enzim culpable. Les catecolamines s’inactiven principalment per recaptació.
INACTIVACIÓ Principalment per recaptació mitjançant un mecanisme de transport actiu d’alta afinitat per la dopamina o per la noradrenalina. Un cop les noradrenalines han entrat (recaptades) una altra vegada a la neurona presinaptica pel boto terminal o varicositat, aquestes catecolamines seran degradades per un enzim ( la MAO, monoamino oxidasa).
IMAOs: Fàrmacs antidepressius. Inhibidors de la MAO. Llavors la MAO no pot degradar a les catecolamines, que estan lliures del citosol. Augmenten els nivells i reserves de catecolamines. Disminuirien els símptomes de depressió al cap de 3- setmanes.
Antipsicotics clàssics : Bloquegen els receptors dopaminèrgics, són antagonistes, redueixen els símptomes positius de l’esquizofrènia. Un exemple és l’haloperidol. Poden produir símptomes semblants al Parkinson(alteracions motores) com a efectes secundaris, això és degut a que aquests antipsicotics clàssics inhibeixen les neurones i redueixen els simptomes psicotics i al mateix temps inhibeixen la via límbica, llavors disminueixen de manera important el simptomes psicotics. També es pot inhibir la via neuroestriada ( relacionada en el control del moviment) que seria la causant dels simptomes secundaris ( efectes motors). Aquesta medicacio sembla no tenir efectes sobre els símptomes negatius de l’esquizofrenia, només es veuen beneficiats els positius.
SERONTONINA I HISTAMINA.
Catecolamines
- Monoamines (amines biògenes) Serotonina i histamina
Serotonina o 5-hidroxitriptamina ( 5-HT): Les neurones que alliberen serotonina són neurones serotonèrgiques o serotoninèrgiques. Moltes de les neurones serotonergiques estableixen sinapsis de pas. Per tant podran tindre efectes més difusos, més generalitzats. Els seus somes estan agrupats al Nucli del Rafe que es troben en el tronc de l’encèfal. Per tot el SNC.
Funcions i implicacions clíniques:
La serotonina està relacionada amb pràcticament totes les conductes. Regulació de la vigília i son. Per una banda és un NT de vigília en el sentit que aquestes neurones estan actives durant la vigília. Però a més, també està relacionat amb la son(augmenta la son de forma postergada, al cap d’un temps, estimulant la síntesi i /o alliberament de factors promotors de son). L’activació d’aquestes neurones done lloc a que augmente la necessitat de dormir. També està relacionada amb la regulació de la ingesta , sobretot de carbohidrats. Hi ha una relació consistent en el següent: L’augment de la ingesta de carbohidrats augmenta els nivells de serotonina, quan hi ha un nivell alt de serotonina es redueix el consum d’aquest tipus d’aliments ( carbohidrats). Si hi ha nivells baixos de serotonina, això faria que augmenti el nostre desig de consum de carbohidrats.
- Regulació de dolor (sistema endogen d’analgesia): Nivells baixos de serotonina tendència a sentir més dolor.
Regulació de la conducta agressiva: nivells baixos de serotonina augment d’agressivitat, que pot ser cap als altres o cap a un mateix
Regulació dels estats d’ànim
Relacionada amb la depressió i altres alteracions psicopatològiques
EN GENERAL, EFECTE D’ESTABILITZACIÓ DE CONDUCTES
-SÍNTESI
Es sintetitza a partir de l’aminoàcid Triptòfan (AA), s’obté de la dieta, de l’alimentació. Entrarà a les neurones i mitjançant l’enzim triptofan hidroxilasa es convertira en 5-H- Triptòfan. L’enzim triptofan hidroxilasa és l’enzim limitant. El 5H- Triptofan amb la presencia de l’aminoacid aromatic descarboxilasa es convertira en 5-H- Triptamina (serotonina). Un cop sintetitzada entrara a les vesicules sinàptiques per ser emmagatzemada.
-INACTIVACIÓ
Totalment per recaptació. Mecanisme de transport actiu d’alta afinitat a la serotonina. Un cop ha estat recaptada la serotonina, serà degradada per la MAO, que degrada a qualsevol tipus de monoamina. Una petita part d’aquesta serotonina, abans de ser degradada per la MAO, entrarà a les vesícules.
-RECEPTORS 7 receptors, 5- HT serotonèrgic 1, serotonèrgic 2... fins a 7. Tots són metabotròpics, excepte el 3 que és ionotròpic, excitador i acoblat a canal
-FARMACOLOGIA Resperpina: Impedeix efecte de les catecolamines. Actua en els 2 tipus de sinapsis.
IMAOs : Inhibeixen efecte de les catecolamines i també sobre la serotonina.
Antidepressius tricíclis : Molts d’ells no únicament inhibeixen la recaptació de noradrenalina, sinó que inhibeixen la recaptació de serotonina
Els inhibidors selectius de la recaptacio de serotonina actuen de manera semblant als antidepressius tricíclics, com el seu nom indica inhibeixen específicament la serotonina. Aquests fàrmacs són els més utilitzats per al tractament de la depressió.Ex: Fluoxetina (Prozac C). També utilitzats per ansietat i trastorn obsessiu compulsiu. Noradrenalina i serotonina son NT importants per la depressió. També s’utilitzen per tractar el trastorn obsessiu compulsiu. Trastorn d’ansietat que es caracteritza perquè el pacient té pensaments de mort, d’agafar una malaltia, etc. Normalment aquests pensaments obsessius s’acompanyen per comportaments. És difícil de tractar. La sibutramina és un farmac amb efectes anorexigens ( que disminueix la sensació de gana). El que fa és inhibir la recaptació de serotonina. L’ èxtasi es un derivat de l’amfetamina i al igual que aquesta el que fa és invertir el mecanisme de recaptació, fa que funcioni al revés el transportador de serotonina. En
secretors. Dins d’aquests grànuls s’acabarà de formar el pèptid neuroactiu , els grànuls seran transportats al botó terminal, que serà el que s’alliberarà com a NT.
NEUROPÈPTIDS: CARACTERÍSTIQUES ESPECIALS QUE ELS DIFERENCIEN DELS NT CLÀSSICS -En primer lloc, haviem vist que pels NT classics que la síntesi tenia lloc en el botó terminal. Però acabem de veure ara que els neuropeptids se sintetitzen per la fragmentació d’un peptid mes gran. El neuropeptid NO se sintetitza al botó terminal, abans. -Els neuropeptids són molècules molt més grans, tenen un tamany molecular major al dels NT clàssics.
- La inactivació. Els NT clàssics s’inactiven ràpidament, que es considerava un requisit per a que una substància es pogues considerar com a NT. Els neuropèptids s’inactiven lentament. La seva inactivació té lloc per degradació enzimàtica, mitjançant uns enzims (peptidases) que es troben a l’espai sinàptic i degraden a qualsevol pèptid. Com no són específics per un determinat neuropèptid, això fa que degraden lentament els neuropeptids. Com la inactivació es lenta podra activar durant mes temps els receptors postsinàptics. Podran actuar sobre altres llocs, sobre altres sinapsis diferents.
- -Els neuropèptids són més potents que els NT clàssics. Tenen efectes a condicions mes baixes i com tarden mes a activar-se aixo fa que tinguen efectes mes duradors.
- Els neuropeptids es troben a concentracions més baixes, petites que els NT clàssics.
-Sovint actuen com a cotransmissors ( neuromoduladors) es poden alliberar 1 NT principal acompanyat d’un 2n NT. Aquest segon NT s’anomena cotransmissor. Coexisteixen al botó terminal junt al NT clàssic. Modulen l’acció del NT principal.
2 TIPUS DE NEUROPÈPTIDS : ELS OPIOIDES I ELS NO –
OPIOIDES
La major part es troben al grup dels no opioides, per exemple: Substància P, Oxitocina, Colecistokinina (CCK) i ..
Els pèptids opioides s’anomenen també opiodes endògens. L’opi es trau de l’amapola de l’opi. El seu principi actiu es la Morfina i la heroïna. Produeix analgesia, euforia , sensacio de benestar, etc. La morfina té els seus efectes ( analgèsics i euforitzants) actuant sobre els receptors cerebrals, de la mateixa manera que la heroïna. Es van descobrir unes substàncies que actuaven com a lligants endògens dels receptors cerebrals, que se’ls va anomenar opioides endògens : encefalines, endorfines i dinorfines. Aquests lligants endògens eren pèptids i se’ls va anomenar pèptids opioides.
PEPTIDS OPIOIDES: SÍNTESI
Tots ells derivan de pèptids precursors. Concretament se sintetitzen a partir de 3 pèptids precursors:
- Pre-pro- opiomelanocortina: Primer es forma el PREpèptid, després es converteix en
PROpèptid.
- Pre-pro-encefalina
- Pre- pro- dinorfina
Receptors opioides: metabotròpics, efecte inhibidor
- Receptor Mu( la base)
- Receptor Delta
- Receptor Kappa
La morfina i l’heroïna són agonistes dels receptors opioides. També la metadona, que s’utilitza per al tractament d’addició a l’heroïna i la codeïna. La codeïna és un agent antosigen (redueix la tos). La naloxona és antagonista.
FUNCIONS DELS OPIOIDES ENDOGENS:
- Analgèsia: Els opioides endògens formen part d’un sistema endogen de l’analgèsia, que produeix disminució del dolor. Aquest sistema de l’analgèsia allibera encefalines i endorfines. Això produeix una inhibició de les neurones sensorials que porten informació de dolor.
- Reforç: Participen o formen part del substrat nerviòs del reforç juntament amb la dopamina
També estan relacionats amb la regulació del estrés i de les respostes emocionals. Per exemple, s’ha vist que en les situacions que generen estrés s’alliberen encefalines i endorfines. Es creu que l’alliberament dels pèptids opioides disminuiria la sensació de dolor i això permetria la sensació de dolor i l’individu podria atacar o fugir ( Punt de vista evolutiu). Relacionat amb casos d’obesitat (ingesta de menjar). S’alliberen encefalines i endorfines i això fa que augmenti el valor reforçant del menjar.
¡ ¡ ¡ URINES I EXITOMETRIC NO ENTREN A EXAMEN!!!
ENDOCANNABINOIDES
Cannabinoides ( marihuana, hachis) : efectes com eufòria, relaxació, alteracions perceptives, distorsions del pas del temps, augment de la gana, etc. Són deguts al seu principi actiu que és el Tetrahidrocannabinol (THC). El THC té els seus efectes actuant sobre els receptors cerebrals. El receptor del THC és el receptor de canabinoides 1 ( (t (endocannabinoides).
COM ACUTEN ELS ENDOCANNABINOIDES? En els endocannabinoides la anandamida se sintetitza a la neurona postsinàptica a la membrana, a partir dels fosfolípids de la membrana. Aquesta síntesi té lloc quan es produeix un augment de calci intracel·lular. La anandamida alliberada s’uneix als receptors presinàptics (de cannabinoides). Quan els activa dona lloc a una disminució de l’alliberament del NT de la neurona quan arriba el PA. L’anandamida és un missatger retrògrad. Els cannabinoides exògens (THC) són la marihuana i el hatxis. Respecte a les funcions, es coneixen pels cannabinoides endògens:
