Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Psicologia de l'Educació, Ejercicios de Psicología Educacional

Universitat de Lleida (UdL)Psicología Educacional
Prof. Judith Janés

Asignatura: Psicologia de l'educació, Profesor: Judith Janés, Carrera: Psicologia, Universidad: UdL

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 17/07/2018

barbaraquetglas
barbaraquetglas 🇪🇸

4.4

(9)

23 documentos

1 / 30

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Bàrbara Quetglas Florit Psicologia de la Educació
TEMA 2. LA PSICOLOGIA HUMANISTA
IDEES CLAU
•La Psicologia Humanista s transversal a la psicologia de l’educaci pel sentit que t en el rol
de l’educador.
•Visi holstica del fet d’educar:
◦Implica sentit, valors i autorealitzaci.
•Consci"ncia sobre si mateix (autoconeixement, autoregulaci).
•Acceptaci de l’altre (respecte).
•Coneixement del context: interacci.
•Aportaci dels autors: reflexi i aplicaci.
PSICOLOGIA HUMANISTA
•Corrent que es desenvolupa 50’ i 60’
•Alternativa:
◦Conductisme:
▪Diu moltes coses sobre la conducta per- poc de les persones.
◦Psicoan/lisi:
▪Se centra en els aspectes patol-gics.
•Autors a destacar (funden l’enfocament humanista en psicologia):
◦Abraham MASLOW (1908-1970)
▪“La Tercera For<a”
◦Carl ROGERS (1902-1987)
•Intenta que la psicologia inclogui experi"ncies humanes Bniques.
•Pretn considerar la persona globalment i accentuar-ne els seus aspectes existencials
(llibertat, coneixement, etc.).
•Objectiu = respectar i potenciar els pr. de creixement de les persones a partir de les seves
particularitats.
•Influ"ncia del moviment humanista del s.XVI
◦Renaixement
◦Leonardo Da Vinci, Erasmo de Rotherdam
◦La Universitari viu la universitat fora de l’aula.
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicologia de l'Educació y más Ejercicios en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

TEMA 2. LA PSICOLOGIA HUMANISTA

IDEES CLAU

  • La Psicologia Humanista és transversal a la psicologia de l’educació pel sentit que té en el rol de l’educador.
  • Visió holística del fet d’educar: ◦ Implica sentit, valors i autorealització.
  • Consciència sobre si mateix (autoconeixement, autoregulació).
  • Acceptació de l’altre (respecte).
  • Coneixement del context: interacció.
  • Aportació dels autors: reflexió i aplicació.

PSICOLOGIA HUMANISTA

  • Corrent que es desenvolupa 50’ i 60’
  • Alternativa: ◦ Conductisme: ▪ Diu moltes coses sobre la conducta però poc de les persones. ◦ Psicoanàlisi: ▪ Se centra en els aspectes patològics.
  • Autors a destacar (funden l’enfocament humanista en psicologia): ◦ Abraham MASLOW (1908-1970) ▪ “La Tercera Força” ◦ Carl ROGERS (1902-1987)
  • Intenta que la psicologia inclogui experiències humanes ú niques.
  • Pretén considerar la persona globalment i accentuar-ne els seus aspectes existencials (llibertat, coneixement, etc.).
  • Objectiu = respectar i potenciar els pr. de creixement de les persones a partir de les seves particularitats.
  • Influència del moviment humanista del s.XVI ◦ Renaixement ◦ Leonardo Da Vinci, Erasmo de Rotherdam ◦ La Universitari viu la universitat fora de l’aula.
  • La Psicologia Humanista é s una psicologia molt relacionada amb l’humanisme. ◦ Humanistes → Llibertat de pensament en qualsevol manifestació: art, ciència... ▪ Importància de cultivar-se com a persona integral no com a especialista. ◦ L’Humanisme promociona l’enriquiment emocional i integral. ▪ Cada humanista seguia un camí d’autorrealització. ◦ No els agradava les imposicions ni les doctrines/religions tancades.
  • La Psicologia Humanista defensa que les persones aprenguin autodirigint-se des de dins i no pas des de fora. ◦ L’home é s l’arrel de l’home. ◦ Prendre consciència d’un mateix.
  • La Psicologia Humanista està rel amb la corrent pedagògica del moment: ◦ NO DIRECTIVISTA(Rogers): ▪ Ningú té dret de imposar a l’altre el seu camí. ▪ Mestre = auxiliar, company. ▪ L’alumne s’autoconstrueix. ▪ Entorn on es promou l’autonomia personal (autorrealització).
  • Els valors ◦ Base a l’hora de prendre decisions ▪ Interessa descobrir i treballar els propis valors. ▪ Reconèixer-los en els altres. ▪ Pojecte “Escolta’m”
  • Crítiques → Plantejament molt elitista.
  • La Psicologia Humanista NO tracta de buscar la figura ideal de persona. ◦ Sinó que amb totes les seves particularitats (defectes+virtuts) pugui construir-se com a persona. ▪ Qualsevol persona pot desenvolupar-se al nivell “x”. ▪ Buscar el propi camí d’autorrealització.

COM HEM EVOLUCIONAT

  • Estem en una è poca en la qual l’Humanisme sembla tornar a ser rellevant. ◦ A nivell pedagògic adquireix una rellevància significativa: moviment escola lliure, Waldorg (Steiner), ...
  • Plantejament que aprofita principis proposats per la reforma educativa de fa ja uns anys (LOGSE).
  • “ JERARQUIA DE LES NECESSITATS DE MASLOW ” - Jerarquia de les necessitats humanes. ◦ Teoria que defensa que a mesura que se satisfan les necessitats bàsiques, els humans creem necessitats i desitjos més alts. ▪ L’home com a creador/inventor de necessitats. ◦ La jerarquia de necessitats, sovint es descriu com una piràmide que consta de 5 nivells:

CARL RAMSON ROGERS

  • Sabia llegir abans d’entrar a parvulari.
  • Educat segons les directrius quàquers.
  • Va é sser un nen molt cultivat moralment, molt controlat, espiritual i amb pocs plaers i entreteniments. Amb molta responsabilitat, etc.
  • Als 12 anys, la seva família es trasllada a una granja.
  • Entra a la Universitat de Wisconsin per estudiar agricultura. Canvia de carrera i estudia ministeri sacerdotal i comença a estudiar història.
  • Viatge a la Xina. ◦ Coneix un grup de joves cristians. ▪ Veu que hi ha altres maneres de pensar, diferents a la seva (amplia molt el seu pensament). ◦ Entra en crisi: dubta sobre algunes qüestions bàsiques de la seva religió.
  • Es casa i es trasllada a Nova York i comença a assistir a una famosa institució religiosa lliberal. ◦ Acaba per no afiliar-se a cap congregació, secta o grup tancat. ▪ Allò important a la vida é s arribar a l’autocontrol. - Amb això, aposta per la PH i deixa de banda la Teoria Autoritària Dirigista (cadascú ha de seguir el seu camí).
  • Ingressa al programa de psicologia clínica de la Univesitat de Columbia.
  • 1931. Es doctora.
  • Inicia la seva feina clínica a la “Societat Rochester per a la Prevenció de la Crueltat Infantil”.
  • 1940. Accepta el càrrec de professor de psicologia a la Universitat d’Ohio.
  • 1945. Crea un centre d’assistència a la Universitat de Chicago.
  • 1951. Publica Teràpia centrada en el Client.
  • 1957. Retorna a la Universitat de Wisconsin per fer de docent.
  • Fruit de desavinences en el Departament de Psicologia, l’any 1964 accedeix com a investigador a La Jolla, Califòrnia.

PUNTS A DESTACAR

  • Psicòleg que es preocupa per la qualitat de vida; veure la vida positivament.
  • Considera la salut mental com allò normal, i les patologies, criminalitat i altres problemes humans, com a distorsions de la tendència natural.
  • Pare de la pedagogia anti autoritaria radical.
  • Partícip i gestor instrumental en el desenvolupament de la teràpia no directiva. ◦ Anomenada també Teràpia Centrada en la persona (“Person-centered approach” - PCA). ◦ L’empatia com a important.
  • No fa diagnòstic ni teràpia; é s el pacient el que pren les decisions per a superar el seus problemes. ◦ L’objectiu é s que la ment del pacient es torni més intel·ligent. ◦ El psicòleg é s un creador de climes de comunicació, no censura ni culpabilitza.
  • Objectiu de la vida d’una persona = “ser la persona que realment é s”.
  • Les persones que són realment elles mateixes, tenen les següents conductes:
    1. Deixar d’emprar màscares: no aparentar una cosa que no ets.
    2. Deixar de sentir “has de...”: quan seguim normes que s’han interioritzat encara que no hi estiguem d’acord.
    3. Deixar de satisfer expectatives imposades: tendim a fer allò que fan els altres.
    4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres: por de rebre una crítica/censura.
    5. Començar a autoorientar-se: autonomia.
    6. Començar a ser un procés: acceptar els processos de canvi/evolució.
    7. Començar a acceptar llur complexitat: acceptar que som una mica contradictoris.
    8. Començar a obrir-se a l’experiència: acceptació dels propis sentiments i emocions.
    9. Començar a acceptar els altres: primer ens hem d’acceptar a nosaltres i després als altres tal com són.
    10. Començar a confiar en un mateix: acceptar la nostra pròpia manera de ser al marge del què diu la societat.

ARRELS DEL CONSTRUCTIVISME

Psicologia de la Gestalt/ Piaget / Vigotsky. La comprensió i la construcció dels coneixements es mes important que la seva simple acumulació.

PSICOLOGIA DE LA GESTALT

Estudiar les experiències com un tot, tal com es presenta a la realitat. No deformant- -les, descomponent-les, en una suma de parts elementals. Estudien com les persones focalitzem l’atenció. El tot é s més que la suma de les parts. Interpreten l’aprenentatge segons els principis de la percepció. Principal contribució: Insight (Köhler, 1925)

  • Aprenem quan tots els elements d’una situació es presenten en les seves relacions mútues.
  • Ximpanzé i plantans → Reorganització del camp perceptiu. Aparicio d’una Gestalt.
  • Insight= intuïció, adonar-nos d’alguna cosa.
  • Aprenentatge. Aprendre a percebre els elements estimulants descobrir la seva organització i estructura.

JEAN PIAGET

Psicòleg experimental, biòleg, filòsof, interessat en l’epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria sobre el desenvolupament cognitiu. Piaget detecta que els més joves responen erròniament a certes qüestions de forma consistent. Se centra en el patró d’errades que els més grans o adults no mostraven. Això el que porta a la teoria que diu que els processos cognitius (pensaments) dels més joves son inherentment diferents dels adults. Finalment proposa una teoria global de les etapes del desenvolupament, afirmant que els individus exhibeixen certs patrons de cognició comuns i diferenciables en cada període del seu desenvolupament.

ASPECTES A DESTACAR DE PIAGET

  • Constructivista - cognitivista.
  • Teoria genètica.
  • Especialista en el desenvolupament de la intel··ligència (pensament lògic/abstracte).
  • La ment é s simbòlica. Es troba en evolució continua.
  • Desequilibris.
  • Per a Paiget el concepte d’activitat es crucial. ◦ És la forma d’activar la ment. ◦ Es progressa amb l’activitat no amb la passivitat ◦ El fracàs com a positiu.

ESCOLA ACTIVA I PIAGET

  • Activitats que plantejava l’Escola Activa → Superficialitat.
  • No feien avançar els nens a nivell intel·lectual → Activisme. No tenen activitats amb bona estructura.
  • Piaget promou un model d’activitat inspirat en la ciència. ◦ Activitats apuntalades amb un argument lògic; amb un rigor metodològic. Activitats exigents, no plaents perquè si.. ◦ L’activitat de la ment é s l’activació de la ment on podem aprendre, a partir de fer coses. Activitat = experiència i interacció. ◦ Hi ha un desafiament. El nen es troba davant d’un conflicte iformularà hipòtesis, les verificarà... ◦ La importància dels conflictes en Piaget el porta a elaborar a la teoria de l’equilibració.

TEORIA DE L’EQUILIBRACIÓ

  • Explica com aprenem els humans.
  • Piaget → El coneixement es construït per l’home com a resultat de la interacció entre la persona i l’ambient. ◦ Des del naixement, desenvolupament les nostres capacitats i organitzem els nostres processos de pensament en estructures psicològiques per adaptar-nos contínuament, cada vegada millor, al nostre medi ambient. L’objectiu del desenvolupament cognitiu i de l’aprenentatge es l’adaptació. ◦ L’ésser humà ha de ser actiu i s’ha d’adaptar al medi mitjançant processos d’equilibri. ▪ L’equilibri es aconseguit pels organismes com a resultat de dos processos bàsics d’adaptació: l’assimilació + acomodació.
  • Segons Piaget no aprenem perquè ens expliquin coses. El esdeveniment sorgeix dels dubtes, llacunes, dificultats, sentir-se confús i voler solucionar-los.

ACOMODACIÓ

  • Procés d’ajustament o modificació de les estructures internes.
  • Si després d’observar quelcom i aplicar uns esquemes, et qüestiones alguna cosa: tens un desequilibri. ◦ Passem del concepte d’assimilació al d’acomodació. ▪ En aquest hi ha aprenentatge. ▪ Amb això els esquemes s’acomoden (canvi en l’esquema): el nen acomodarà l’esquema a la nova versió fent-la més rica gracies al conflicte que ha aparegut. ◦ En aquests processos, els esquemes o estructures cognitives s’adapten a les característiques dels nous coneixements o informacions. ◦ Però, l’acomodació NO sempre provoca/ comporta aprenentatge perquè de vegades no comporta canvis en l’esquema: acomodació funcional. No comporta aprenentatge. Ex: veiem una ombra de lluny i no sabem si es un home o una dona. Busquem en els esquemes que ja tenim segons les hipòtesis, però no fem nous aprenentatges. ◦ L’assimilació i acomodació é s complementen. ◦ Quan hi ha acomodació es complementen. Quan hi ha acomodació, sempre hi ha assimilació. No hi pot haver una acomodació si abans no s’ha assimilat.

ADAPTACIÓ

  • Canviem en funció del medi.
  • Conflicte cognitiu. ◦ Conflicte que sorgeix del nostre interior. ◦ La ment el “sent” quan es troba desajustada i s’ha de readaptar. ◦ El plantejament de coses que provoquin desequilibris. Es la pròpia ment la que desequilibra el sistema. ▪ Si ets conscient del conflicte é s més fàcil que s’acomodin els esquemes amb modificacions del progres.
  • Conflicte sociocognitiu ◦ Conflicte cognitiu que te una gènesis social. Quan veus altres punts de vista que no havies tingut en compte. ◦ El progrés vindrà ambdues classes de conflicte, però units amb la presa de conflicte , però units amb la presa de consciencia del conflicte. Sense presses i sense fer-ne un ú s excessiu.

L’APRENENTATGE, EL DESENVOLUPAMENT I LA TEORIA PIAGETIANA

  • El subjecte va construint espontàniament els seus coneixements a traves de la interacció amb la interacció amb la realitat que l’envolta. Aquesta interacció constant permet construir nous esquemes i permet construir la realitat.
  • Piaget ens fa veure que el que aprèn l’alumne depèn, sobretot, dels esquemes que construeix i com els organitza.
  • Els postulats piagetians ens donen una imatge interactiva del procés d’aprenentatge, que segons Piaget es basa en la interacció de l’alumne i el mon que l’envolta. “ El coneixement prové, primer de tot, de l’acció”.
  • També donen una idea molt solitària i espontània dels procés d’aprenentatge.
  • Paper de l’educació: ◦ La teoria genetiva i els principis de base biològica que Piaget empra per explicar el desenvolupament → Paper secundari de la relació i interacció amb altres persones. ▪ Les practiques educatives no son determinants en eÑ desenvolupament cognitiu. ▪ Se li atorga un paper modulador a la influencia social en general i a les practiques educatives en concret.
  • Paradoxa: ◦ Paper relativament secundari i subordinat que Piaget assigna a les practiques educatives en relació al desenvolupament.. ◦ Espectacular interès a la seva obra des de l’ambient de l’educació. ▪ Principis inspirats en algunes idees de la teoria genètica. - Activitat de l’alumne en el procés d’aprenentatge. - Adaptació continguts al nivell de desenvolupament.

ESTADIS DELS DESENVOLUPAMENT COGNITIU

  • Piaget es preocupa sobretot per mostrar que: ◦ Els coneixements es construeixen al llarg de la vida. En adolescents es fa el pensament abstracte i després es va perfeccionant. ◦ Que aquesta construcció adopta la mateixa progressió per a tots els subjectes. Mes o menys tots els nens a la mateixa edat tenen un coneixement igual. ▪ Amb això, l’autor subordina l’aprenentatge al desenvolupament ) 1r et desenvolupes i després aprens).
  • Per l’autor, allò que é s important é s: ◦ L’ordre de successió dels estadis de desenvolupament que proposa: sobre allò que representa passar d’un estadi a un altre a nivell cognitiu. ◦ L’explicació de tal progrés, més que dir a quina edat.
  • Esquema de prensió. ◦ Al començament é s un reflex però en poc temps evoluciona i é s més dirigible a les seves funcions, més específic. Després trobem la pinça ◦ La mà é s inútil per la intel·ligència però al cap de poc temps passa a tenir tasques especifiques: es construeix en un instrument de gran complexitat. ◦ Terciàries ▪ Entre els 12 i els 18 mesos de vida. ▪ Igual que les secundaries però amb particularitats. ▪ Noció de permanència: abans d’aquest moment, si l’objecte no està directament estimulant els seus sentits, per a ell, literalment l’objecte no existeix ▪ Després dels 18 mesos:
  • El cervell del nen està potencialment capacitat per imaginar els efectes simples de les reaccions que fa.
  • Ja pot fer una rudimentària descripció d’algunes accions diferides o d’objectes no presents però que ha percebut 1 r.
  • També pot fer seqüències d’acció tals com emprar un objecte per obrir una porta.
  • Comencen els 1rs jocs simbòlics

QUÈ PODEM FER PER TAL QUE L’INFANT SENSORIOMOTRO PROGRESSI

  • Importància de l’activitat
  • Caldrà que hi hagi una forta presència d’objectes o materials. ◦ Ajudarem al nen a arribar als següents períodes. ◦ Emprarem el codi lingüístic per anticipar-lo al llenguatge. ◦ Comunicació prèvia al llenguatge: protoconversa. Conversa que la mare te amb el nadó el 1r any de vida. Parlar poc a poc, amb diminutius.
  • Al món de l’escola ◦ S’ha de parlar molt amb l’infant, però de coses amb sentit, no “parlar per parlar” ◦ Tenir molt present no “ofegar--lo” amb molts estímuls junts: permetre que el nen respongui

PERÍODE PREOPERACIONAL (ENTRE 2 ‐ 7 ANYS)

  • Període en que l’infant es prepara pel períodelògic. Ara el seu pensament é s intuïtiu i prelògic. No es poden fer operacions formals. Al nen li resulta difícil diferenciar allò imaginari d’allò real
  • Importància: joc simbòlic, dibuix, imitació i llenguatge
  • 2 subperíodes: ◦ L’etapa simbòlica: de 2 a 4 anys aprox. ◦ L’etapa intuïtiva: de 5 a 7 anys aprox.

PERÍODE OPERACIONAL SIMBÒLIC (2 A 4 ANYS)

  • La ment s’ha tornat representacional. El nen es fica a la pell d’una persona per reproduir- -la. Ets capaç de reproduir mentalment una cosa que has vist i ho pots traspassar mentalment. Per exemple: quan una nena li dona de menjar a una nina, s’imagina el menjar.
  • Comencen a construir i funcionar els esquemes simbòlics.
  • Quan l’infant s’ha format simbòlicament i representacionalment, aprèn el món dels codis; aprèn esquemes lingüístics. ◦ Aprèn que entorn una cadena de so se li poden penjar infinites representacions. Ex: “Aquest llapis é s un avió”. ◦ La paraula é s una eina simbòlica – representacional / lingüística

PERÍODE OPERACIONAL CONCRET (7 ALS 11 ANYS)

  • Els nens dominen la lògica, tenen representacions lògiques.
  • Operen amb les coses de la vida, amb les experiències directes o viscudes.
  • La interiorització del llenguatge ja es dóna i poden organitzar la seva ment.
  • El nen pot operar amb experiències viscudes no amb coses que no ha viscut (allò abstracte).
  • Gran dèficit d’aquesta etapa: el pensament é s concret, està lligat a la realitat A l’escola
  • Caldrà ajudar als nens a ser operacionals.
  • Cap als 6--7 anys el nen està capacitat per comprendre la conservació (líquids i longituds).
  • Entorn dels 7/8 anys desenvolupa la capacitat de conservar els materials (concepte de reversibilitat).
  • Als 9/10 anys ja té la noció des-conservació de superfícies.
  • La intel·ligència concreta no s’ha de treballar sempre dins del món concret, cap allà els 10 anys que s’apropin al món de l’abstracció, buscar per què.

PERIODE OPERACIONA ABSTRACTE (DELS 11-‐ 12 ENDAVANT)

  • Fa pensament hipotètic- -deductiu: é s capaç de desenvolupar un pensament lògic partint d’hipòtesis formulades verbalment, alliberant- -se de lo real i construint diferents mons possibles (pensament científic).
  • Pot representar allò que no veu, potencia la lògica surrealista.
  • Per arribar al nivell abstracte é s necessari ser molt potent amb l’aspecte concret.
  • Es cultiva la ment per dins: es comença a ser crític, a raonar, a reflexionar. L’adolescent té una ment crítica amb ell mateix, amb la societat, etc. A l’escola
  • S’ha d’ensenyar a teoritzar, però també potenciar l’autoconeixement.
  • Hem de cultivar el nivell abstracte.
  • Ens hem d’adaptar metodològicament a les diferències de cada alumne.

VIGOTSKY

ZDP, llenguatge i teories socioculturals. Diàleg socràtic. Preguntar per a que aprenguin.

ENFOCAMENT TEÒRIC

  • El desenvolupament del nen depèn de les persones que l’envolten. ◦ El desenvolupament cognitiu ve de la interacció del nen amb altres persones.
  • 2 premisses bàsiques: ◦ Paper del context cultural. ▪ Aprenem a pensar de forma rel amb aq. ◦ La instrucció ha de precedir al desenvolupament (1r aprenem, després ens desenvolupament). ▪ 1r, les funcions mentals apareixen en el pla social, després s’internalitzen.

PRINCIPIS DE LA TEORIA VIGOTSKYANA

  • El desenvolupament i l’aprenentatge pressuposen un cotxet social i un procés d’interacció. ◦ Internalització de pautes culturals, fer meu les pautes culturals. ◦ Funcions psicològiques: origen en un marc interpersonal.
  • El desenvolupament = al procés d’internalització. ◦ El nen reconstrueix internament qualsevol operació externa. Els processos psicològics primer sorgeixen en un pla interpersonal, després amb la internalització arriben al pla intrapersonal.
  • L’aprenentatge de de l’exterior a l’interior. ◦ Primer les accions són externes, socials o interindividuals. Després es transformen en internes, mentals o intraindividuals. ◦ Llei de la doble formació en la qual el desenvolupament cultural tota funció apareix dues vegades: primer entre persones (enter) i després l’interior del propi aprenent (intra).
  • El desenvolupament i l’aprenentatge són interdependents. Amb Piaget primer ve el desenvolupament i després el aprenentatge. Vygostky al revés però... ◦ No hi ha desenvolupament sense aprenentatge ni aprenentatge sense desenvolupament, si va bé l’aprenentatge procedeix al desenvolupament. Les tasques que l’aprenent fa amb ajuda, després les pot fer sol.

INTERNALITZACIÓ ‐ INTERIORITZACIÓ (SINÒNIMS)

Els processos de reconstrucció interna d’una activitat externa. No representa una simple transferència del pla extern a un d’intern preexistent, ni un procés passiu de còpia/imitació. Tu quan imites, hi ha un procés de construcció. El processos més o menys lent, parcial, gradual i progressiu, en el qual hom crea i modifica el funcionament intra, gràcies als processos reconstructius que la persona fa d’allò que posa en joc (formes de mediació, processos emprats....) en les situacions inter. El llenguatge é s una eina que en principi é s externa, després interna i finalment é s una eina modificadora de ments en potència. És un sistema d’eines que potencia el desenvolupament de les funcions mentals.

LA ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER (ZDP)

Regió dinàmica en què es pot dur a terme la transició des del funcionament intermental fins a l’intramental (= internalització) Tècnicament la ZDP = suma de les capacitats intrapsicològiques (les nostres), més les capacitats interpsicològiques (les dels altres). Això ens porta a la internalització/interiorització Definició. Diferència que hi ha entre el que l’individu es capaç de fer amb ajuda d’un mediador, i el nivell de tasques que pot fer sol. “distància entre el nivell real de desenvolupament, determinat per la capacitat de resoldre independentment un problema, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució d’un problema amb la guia d’un adult o en col··laboració amb un altre company més capaç” (Vigotsky, 1979: 133). 2 nivells de coneixement:

  • Nivell de desenvolupament real (NR) : capacitats que l’individu ja ha adquirit i que pot controlar de forma autònoma (intramental).
  • Nivell de desenvolupament potencial (NP / NDP): representa allò que l’individu é s capaç de fer amb ajuda (intermental). Nivell o zona de desenvolupament efectiu.
  • Mediació social ja internalitzada. Determinada pel que l’individu fa autònomament sense ajuda o mediació d’altres.

CARACTERÍSTIQUES

  • És una distància hipotètica i imprecisa i els nivells també ho són.
  • Dinàmica, temporal, individual i oberta La ZDP s’ha de crear, investigar, negociar. Es crea amb lainteracció (Tª sociocultural) i hi influencien factors com:
  • La intel·ligència (etapa).
  • L’ajuda que es rep (sg qui la dóna i com fa la interacció).
  • La disposició de cadascú (motivació).
  • Es necessiten eines Vigotsky suggereix que la instrucció s’ha de donar en aquesta .L’aprenent s’ha de concentrar en la ZDP.