¡Descarga Tema 1 y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
TEMA 1: LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: EVOLUCIÓ HISTÒRICA I
TEORIES CIENTIFIQUES
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
1. LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA I ELS ORIGENS DE LA PSICOLOGIA DE
L’EDUCACIÓ (1890 – 1920)
Trobem antcedents de la psicologia educativa en Paltó. Els antecedents dela psicologia es troben en la filosofia.
Es diferencia la filosofia de la psicologia perquè la filosofia és molt genèrica i la psicologia es centra en molts temes però més concrets cada un. A més, el mètode també és diferent.
De la filosofia en van començar a sorgir persones que es centraven en temes més concrets que els que la filosofia tractava.
Autors, investigadors... Es van centrar més en la ment i volien deixar de formar part de la filosofia per crear una entitat pròpia diferent (psicologia).
Van buscar una manera que pogués justificar separar-se de la psicologia: van començar a utilitzar el mètode científica, que és un mètode experimental i dona veritats demostrables/lleis. Els futurs psicòlegs miren la part científica de les que ja eren ciències naturals diferenciades.
Es produeix un distanciament que fa que a començaments del s. XX sorgeixi la psicologia científica (Cattell, James, Stanley Hall).
Aquesta, esdevé una disciplina autònoma quan empra el mètode experimental de les ciències físiques i naturals per a deslligar-se de la filosofia i per a convertir-se en una disciplina autònoma.
La teoria educativa també es distancia dels corrents filosòfics i vol estar fonamentada científicament a fi de millorar l’ensenyament i intervenir en els problemes de l’escolarització.
Pren com a referent la psicologia (que s’acaba de separar de la filosofia). Té l’objectiu de millorar l’ensenyament i abordar els problemes plantejats per l’escolarització generalitzada de la població infantil.
La psicologia de l’educació apareix a la primera dècada del segle XX i neix com una àrea d’interés i reflexió dins la vessant de la psicologia científica.
La psicologia de l’educació s’identifica amb els intents d’utilitzar i aplicar a l’educació escolar tots els coneixements rellevants proporcionats per les investigacions que es fan en el marc de la naixent psicologia Científica.
Hi ha diferents camps d’estudi i d’investigació:
- L’estudi i la mesura de les diferències individuals i l’elaboració de tests mentals.
- La psicologia del nen.
- L’anàlisi dels processos d’aprenentatge.
A. En relació a l’estudi i la mesura de les diferències individuals vers el 1920 una bona part de la recerca s’orientà cap a la construcció i perfeccionament d’instruments de mesura objectiva de les cap intel·lectuals; trets de personalitat i rendiment escolar. Els tests ens aporten informació objectiva i serveix com una prova de mesura objectiva (ja que la psicologia es construeix a partir del mètode experimental).
B. Pel que fa a la psicologia del nen com a nucli constitutiu de la psicologia de l’educació, el postulat és que cal conèixer millor l’alumne per a poder educar-lo millor.
C. Pel que fa a l’anàlisi dels processos d’aprenentatge, cal destacar les aportacions de dos autors que han estat considerats com els primers psicòlegs de l’educació: Edward L. Thorndike i Charles H. Judd.
- Thorndike: Va ser un conductista que va utilitzar aquesta metodologia, va formular lleis d’aprenentatge derivades de recerques al laboratori (estudis en processos d’aprenentatge amb animals i volia traslladar les lleis als alumnes).
- Judd: creu que la prioritat està en la millora de l’educació a partir dels grans problemes i dificultats amb la finalitat de millorar la condició humana. o Treballa sobre currículum i organització escolar o La finalitat de la psicologia de l’educació és analitzar els processos mentals amb els que el nen assimila les disciplines incloses al currículum escolar
- Edouard Claparède va ser un teòric i impulsor de la renovació pedagògica. La psicologia funcional proporciona un fonament i una justificació a les propostes de l’Escola Nova (metodologia Montessori), estesa per Europa les primeres dècades del segle XX. La base del procés educatiu ha de ser l’interés per la matèria o contingut d’aprenentatge (motivació de l’alumne), s’han d’abandonar els objectius purament memorístics i l’escola ha de ser activa (educació personalitzada, docent com a mediador i potenciador dels interessos dels alumnes).
- Aproximació entre la psico de l’ed i la psico social a partir dels treballs de Kurt LEWIN et al. sobre el clima social i les seves repercussions sobre l’aprenentatge: a. Punt de partida de les recerques centrades en els estils d’ensenyament del professor i la interacció educativa – mètodes globals.
- Configuració i expansió d’una sèrie d’escoles que transmeten explicacions totalment diferents i de vegades contraposades sobre el comportament humà.
A mitjans del 1950 hi ha un panorama complex i contradictori per la psicologia de l’educació:
- Per tal de respondre a criteris científics, la disciplina ha d’ampliar considerablement llurs continguts i objectius més enllà de les 3 àrees de treball esmentades (diferències individuals, procés d’aprenentatge i desenvolupament infantil).
- Fruit d’aquesta ampliació de continguts i temàtiques d’estudi, es desdibuixen llurs límits.
- Dificultats per precisar l’especificitat de la psicologia de l’educació respecte les altres àrees de la psicologia i altres ciències de l’educació.
- Absència de límits en l’objecte d’estudi ja que abasta una infinitat de temes (procés d’aprenentatge individual i de grup, clima de l’aula, l’OE, el currículum, la metodologia d’ensenyament, materials didàctics, etc.). o Impossibilitat d’elaborar teories i explicacions pròpies, almenys des d’un punt de vista científic.
RESUMINT:
- En aquesta època, la psicologia de l’educació apareix com a un espai de treball i d’actuació científica i professional.
- S’alimenta de totes les àrees de la psicologia (i d’altres disciplines). Objectius: o Crear una teoria educativa amb base científica. o Millorar l’educació i l’ensenyament.
- Llur especificitat rau en la voluntat d’aplicació i utilització del coneixement psicològic per afavorir els processos educatius. o Problema de fons: la feblesa epistemològica que fonamenta l’esmentada voluntat.
3. LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I L’APROXIMACIÓ
MULTIDISCIPLINARIA A L’ESTUDI DELS FENÒENS EDUCATIUS (DES DE
1955 APROX.)
Fets que modifiquen substancialment el panorama dibuixat fins el moment (determinants en el futur de les rel. entre el coneixement psicològic i la teoria i pràctica educativa – també en la psicologia de l’educació).
Resumim els fets en tres punts:
- Presa de consciència de les dificultats d’integració dels resultats de les diferents recerques en psicologia de l’educació (diferents visions d’uns mateixos resultats).
- Naixement d’altre disciplines que també estudien els fenòmens ed. i que qüestionaran el protagonisme exercit per la psicologia de l’educació
- Seguit d’esdeveniments polítics, econòmics i socials que repercutiran sobre el desenvolupament de la psicologia de l’educació
- Comença la prosperitat econòmica
- Distensió en la Guerra Freda (mitjans ’40)
- Impacte de la doctrina igualitarista en ed.
- L’educació vista com a instrument eficaç de canvi i progrés
- L’extensió de l’escolaritat obligatòria
- Les reformes educatives
Entre 1950 i 1975 aprox., la psicologia de l’educació esdevé un dels motors que contribueixen més a impulsar la psicologia científica.
- Fruit de l’ambient de benestar econòmic i d’optimisme en rel. a la funció social de l’educació
Però recordem que la psicologia de l’educació no és la única responsable de la fonamentació científica de la teoria +pràctica educativa.
- La psicologia de l’educació haurà de col·locar llurs aportacions en el marc d’una orientació multidisciplinària;
- Així com precisar +delimitar el seu objecte d’estudi.
En aquesta etapa es produeix un auge progressiu de la psicologia cognitiva que explica els processos subjacents a:
a) L’aprenentatge b) Les diferències individuals c) Els processos de desenvolupament
La psicologia de l’aprenentatge dels 50 encara es troba dominada pel conductisme (interpreta l’aprenentatge com un canvi en la probabilitat d’aparició de la conducta):
TEORIES CIENTÍFIQUES
1. ORIGEN DE LA PSICOLOGIA
Plató (427- 347 aC) Psicologia racional
- Concepció dualista de la naturalesa humana
- Sosté que l’home està composat d’ànima i cos
- Va establir una divisió tripartida de l’ànima: Racional, irascible i concupiscible
Aristòtil (348-322 aC) Deixeble de Plató que concep la psique com element o principi biològic no independent del cos.
És el primer en estudiar l’aprenentatge, les lleis d’associació i les funcions cognitives (sensacions, memòria, imaginació...)
Edat Mitjana: Interpretació religiosa de la visió dualista.
L’ànima és una realitat independent i diferent de la matèria, aliena a la mort i a la corrupció i capaç de ser immortal.
- Santo Tomàs de Aquino (1225-1274) Màxim exponent de l’ecolàstica. Concep a l’alumne de forma similar a la psicologia cognitiva
Renaixement – Humanisme:
- Nou model d’home.
- L’educació adopta un enfocament pràctic que té en compte tots els aspectes de la persona.
- Vives (1492-1540) considerat el “pare” de la psicologia moderna
Segle XVII: Canvi de perspectiva amb el sorgiment de la filosofia moderna.
- Descartes (1596-1650) Existència d’idees innates, inherents a la natura humana, que són el fonament del coneixement.
- Visió dualista del comportament humà Es divideix entre actes voluntaris (ment) i involuntaris (reflexes)
El dualisme ment-cos descrit per Descartes divideix el camp d’estudi de la conducta humana. A partir d’aquí sorgeixen dues tradicions diferents:
- Estudi de la ment i el seu funcionament (introspecció)
- Analitzar els reflexes per estar provocats per estímuls externs que activen els òrgans sensorials (observació i experimentació)
També destaquem a Locke (1632-1704) El coneixement ve de l’experiència
Darwin: Segle XIX; nou enfocament en l’anàlisi de l’activitat mental i les emocions
- Adaptació dels organismes en l’ambient en què viuen
- Els seus postulats de selecció natural (sobreviuen es més aptes), la rellevància de l’ambient i les variacions intraespecífiques influeixen en varis àmbits: o Psicologia evolutiva o Estudi de la motivació o Anàlisi de les diferències individuals
Galton (1822-1911) És el primer que intenta aplicar els principis evolucionistes a l’estudi de l’home.
Té interès per l’herència i les diferències individuals (índex de correlació) i pels principis d ela psicologia de l’educació.
2. TEORIES CIENTÍFIQUES
Psicologia :
Té diferents perspectives teòriques i pràctiques. Comença amb Wundt; psicòleg estructuralista, patrocinador inicial de la psicologia com a ciència empírica.
Estructuralistes:
Investiguen la sensació com a principi psicològic elemental.
La conducta humana podia ser descomposta en unitats mínimes (sensacions), i aquestes, per associació, podien proporcionar unitats més complexes de la conducta.
Funcionalisme/pragmatisme:
James (1842-1910):
- Accentua el caràcter global del psiquisme
- Considera la consciència com un instrument d’adaptació al medi. Estudia com els organismes lluiten per adaptar-se a un entorn canviant i complex.
- Concep la psicologia de l’educació com un camp entre la psicologia i la pedagogia.
- Inicia el pragmatisme en educació, juntament amb Dewey (1859- 1952): o Influència en el moviment de l’Escola Nova (activa, educació progressiva) o Els pensaments són origen del pensament crític
Psicologia Humanista:
Apareix entre els 50-60 del s XX. Els seus representants són Allport, Maslow i Rogers.
Afirma que l’home és autònom i responsable de les decisions que pren par al seu desenvolupament personal.
S’estudia a l’individu de forma global.
La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal. La cerca del sentit de l’existència i els valors són fonamentals.
Cognitivisme:
Apareix als anys 50 i els seus reprensentants són Miller, Galanter, Bruner...
No comprèn un model únic sinó que inclou suparadigmes:
- Cognitivisme tadicional (primers psicòlegs de la Gestalt), cognitivisme epistemològic (Piaget), psicolingüístics (Chomsky), la teoria del processament de la informació, constructivisme i la psicologia de la instrucció.
Les variables cognitives o mentals són les més rellevants per comprendre, explicar i predir la conducta humana.
Abandonen el model conductista:
- És limitat
- Entre els E i les R hi intervenen processos mentals capaços de transformar la informació proporcionada per aquells.
Metàfora de l’ordenador:
- Per explicar el processament de la informació dins de la ment
- Prenen importància les unitats estructurals com per exemple la MCT..
Estudien què passa dins la ment quan fa una tasca determinada i la forma com emmagatzema i empra el seu coneixement.
El ser humà vist com un processador actiu de la informació que rep de l’entorn (no com un executor passiu de R).
L’aprenentatge vist com el coneixement previ acumulat a la memòria de l’alumne i en les seves habilitats cognitives i d’aprenentatge, acomodades a les característiques de la matèria.
Atorguen molta importància a la motivació intrínseca i a les actituds actives de construcció del propi coneixement.
Constructivisme:
Emfatitza el paper actiu i el control personal de l’alumne davant d’aprenentatges efectius.
En destaca Piaget i l’Escola de Ginebra:
- Paper actiu de l’alumne en el seu aprenentatge
- Destaca la importància de l’exploració i el descobriment
La conducta humana és una combinació de 4 aspectes Maduresa, experiència, transmissió social i equilibri.
El creixement mental progressa vers nivells més complexes i estables d’organització.
Suposa la forma d’entendre l’aprenentatge en el món de l’educació. L’aprenentatge requereix una postura activa, motivació intrínseca Implicació en l’aprenentatge i el docent com a guia.
La construcció del coneixement es produeix en un context global significatiu.
Psicologia ecològica:
Nova línia d’investigació educativa.
Es desplaça l’atenció de les característiques individuals posant èmfasi a la consideració de l’escenari de la conducta escolar.
- Es busca la interpretació de la conducta humana/escolar en funció de la interacció individu-ambient
- Context natural
Bronfenbrenner:
Diu que l’ecologia de l’educació ha d’estudiar la relació entre les característiques de l’alumnat i els ambients, i les relacions entre ambients.
Més recentment apareixen els aspectes socioemocionals en l’educació i l’aprenentatge.
- Anàlisi de l’escola com a context social
- S’examina la funció d ela cultura en l’educació
3 pioners de la Psicologia de l’Educació: James, Dewey i Thorndike
William James:
- Analitza l’aplicació de la psicologia a l’educació infantil
