¡Descarga Psicología Aplicada a la Educación: Ayudando a un Alumno a Construir Conocimientos - Prof. y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
Aprendre
Intervenció psicoeducativa
1. Necessitats educatives
Parlem de:
- Del conjunt de recursos materials i humans que ajuden una persona a aprendre en diem necessitats educatives (NNE).
- De NNE en té tothom i és feina del psicòleg descobrir quines són les NNE d’un alumne i posar al seu abast els mitjans adequats per satisfer-les.
- La funció del psicòleg a l’escola consisteix a contestar aquesta pregunta: com puc ajudar un alumne concret a construir coneixement?
M’ajuda a apendre : Fes una llista de coses que t’han ajudat a construir coneixement. Per exemple:
- M’ha anat bé un professor que amb el seu discurs m’ha demostrat que una assignatura té relació amb la meva concepció de la realitat.
- M’ha anat bé fer un escrit sobre conceptes relacionats.
- M’ha anat bé parlar amb persones que abans han aprovat aquesta assignatura.
Quan aprenc, em molesta:
Fes una llista d’experiències que han malmès, dificultat, destorbat, molestat... el teu procés de construcció del coneixement. Per exemple:
- No em va bé haver de practicar un procediment en públic sense poder-lo entrenar abans.
- No em va bé aprendre per assaig i error.
- No em va bé aprendre sense teoria, com per exemple aprendre anglès per immersió. 2. Entrevista
Redacta preguntes que pots fer a un alumne per descobrir què l’ajuda i què el molesta en el procés d’adquisició del coneixement. Per exemple:
- Et va més bé que el professor t’ajudi tota l’estona o que et deixi fer i només t’ajudi quan tu li ho demanes?
- T’agradaria tenir un professor particular?
- Com és el teu professor ideal?
- (^) Què prefereixes, aprendre la gramàtica d’una llengua estrangera o aprendre a parlar-la directament?
Cal tenir en compte:
- La mesura i l’avaluació de variables psicològiques no és fàcil.
- L’objecte d’estudi, la ment, coincideix amb l’eina que tenim per estudiar-lo.
- És complicat garantir les condicions ecològiques, o sigui no modificar ni alterar l’objecte d’estudi mentre l’estem estudiant i, al mateix temps, aconseguir una bona fiabilitat (eliminar els biaixos).
- Tots els instruments de mesura psicològica: observació O, entrevista E, i qüestionaris T, tenen biaixos i errors que cal conèixer i contrarestar.
- Cal comparar els resultats de diferents tècniques.
- (^) L’entrevista és útil per explorar tant variables educatives com variables psicològiques.
- Amb els tests explorarem sobretot variables psicològiques.
- L’entrevista és una relació personal asimètrica perquè l’entrevistador té uns objectius s’ha de presentar a la professora el guió de l’entrevista.
- Utilitzem l’entrevista d’exploració i la de devolució.
- Les preguntes que inclous al teu guió són crucials. L’objectiu és recollir informació sobre la conducta de l’alumne però també sobre les seves actituds i emocions.
L’entrevista com a tècnica de recollida d’informació psicològica té dos biaixos importants :
- El de l’entrevistador és l’efecte Hawthorne, que consisteix a atribuir qualitats a les persones que ens cauen bé.
- El de l’entrevista són les mentides i omissions de l’entrevistat ja que solen maquillar-se les respostes a favor de la desitjabilitat social. Als EEUU han trobat que la majoria de la població menteix en aspectes relacionats amb el sexe, l’ús de drogues, la pràctica religiosa, les dades mèdiques i els antecedents policials. 3. TEST Els tests psicològics tenen alguns avantatges sobre l’entrevista i l’observació, com són la fiabilitat, la validesa i l’estandardització.
Els tests psicològics també tenen biaixos i inconvenients entre els que podem destacar:
- El domini del llenguatge i la lectura.
- La dicotomia, haver de triar.
- La manca de grups normatius adequats.
- La influència del cansament o d’un estat d’ànim puntual.
- El tractament de les respostes en blanc.
- La desitjabilitat social en els tests autodescriptius.
- Repetició de curs. Anota tots els títols que té el teu alumne, de l’educació formal o no formal.
Parlem de Ensenyaments de règim especial ERE:
- Són centres d’educació primària i / o secundària que fan un currículum adaptat que prioritza una matèria determinada.
- Són ERE, per exemple, el Liceu Francès, la Masia, que és l’escola de futbol del Barça, l’escola de tennis Bruguera al Maresme, l’escola suïsso-alemanya, l’escola de música Oriol Martorell de Barcelona...
- Els alumnes surten d’aquestes escoles amb el mateix GESO que es dóna en altres centres i al mateix temps, tenen un domini específic de la matèria que prioritza cada centre.
- Pregunta al teu alumne si ha anat mai en una escola d’aquest tipus.
Extraescolars:
- Molts alumnes compaginen l’educació formal amb activitats extraescolars.
- Algunes extraescolars, com les escoles de música o l’EOI, convaliden crèdits o assignatures de l’educació formal.
- D’altres, no tenen cap relació amb l’educació formal.
- Pregunta al teu alumne si fa o ha fet extraescolars, per què les fa, quin nivell de dedicació li suposen, si les fa de gust, si hi ha tradició familiar, quantes hores a la setmana hi dedica...
Activitat laboral :
- Pregunta al teu estudiant si treballa, quantes hores a la setmana, si la feina té relació amb els seus estudis, per què treballa, si es cansa físicament, si té amics de la feina, si li agrada...
- Valora si la feina interfereix o modifica l’aprenentatge acadèmic.
- Recorda: un alumne que treballa difícilment serà romancer.
Futur: Pregunta-li al teu alumne com es veu en el futur. Què creu que farà, què li agradaria, com es veu d’aquí a 5 o 10 anys.
5. TIPUS DE CONTINGUT
• DECLARATIU
- Designa conjunts d’objectes, fets o símbols que tenen característiques comunes.
- Implica saber DIR coses. Està format per proposicions relacionades i expressades a través del llenguatge.
- S’ensenya i s’aprèn amb exposicions verbals, analogies, resums i esquemes.
- A psico de l’educació l’aprenentatge que s’imparteix d tipus decl. és:
- Teoria constructivista.
- Concepte de “Necessitats educatives”.
- Concepte de “Puntuació estandarditzada”.
- PROCEDIMENTAL
- Designa un conjunt d’accions ordenades i orientades a un fi.
- Implica saber FER coses. Està format per mètodes i tècniques que designen seqüències d’acció.
- (^) S’ensenya i s’aprèn amb modelatge (tallers) i pràctica.
- A psico de l’educació l’aprenentatge que s’imparteix d tipus procedimental és:
- Fer una entrevista.
- Corregir qüestionaris.
- Fer un informe psicoeducatiu.
• CONTINGUT ACTITUDINAL
- (^) A nivell fisiològic no està tan clar com els altres dos.
- Una actitud és una valoració que apunta a un blanc objectivable (persona, grup o fet).
- Una actitud és un compost inseparable format per una combinació de coneixement declaratiu, procedimental i emocional.
- (^) De l’adquisició del contingut declaratiu a l’educació formal se’n pot avaluar bé el component declaratiu, menys bé el component procedimental o conductual, i encara menys bé el component emocional.
- TIPUS DE METODOLOGIA INSTRUCCIONAL
- RECEPCIÓ
- Transmissió o aprenentatge de contingut declaratiu i procedimental en la seva forma final.
- Exposició oral, instruccions i modelatge.
- Els grans volums de contingut acadèmic són adquirits per recepció.
- DEDUCCIÓ = de la llei al cas.
- Aplicacions:
- Exposició oral del professor per ensenyar contingut declaratiu conferència o classe magistral.
- Modelatge per ensenyar contingut procedimental.
- Llibre de text per ensenyar contingut declaratiu.
• DESCOBRIMENT
- Transmissió o aprenentatge d’indicis i pistes sobre contingut declaratiu i procedimental.
- Solució de problemes sense instruccions.
- El saber de la vida quotidiana s’aprèn per descobriment.
- INDUCCIÓ = del cas a la llei.
- Aplicacions:
- Discussió a l’aula per ensenyar contingut declaratiu.
- Experimentació al laboratori o en un treball de camp.
- Racons al parvulari per ensenyar contingut procedimental.
- (^) Autoaprenentatge per aprendre tant contingut declaratiu com procedimental.
*Els descobriments científics són una barreja de rece pció i descobriment: mètode hipotètico-deductiu.
- (^) Molta estimulació. Pauses i canvis d’activitat.
- Treball en grup, necessita parlar per aprendre. - Defuig l’error i la pràctica en públic. - Necessita llegir, escriure o escoltar per aprendre. - Treball individual o amb els amics íntims, reforç en privat.
AMABILITAT AMABILITAT
- (^) Està còmode amb les jerarquies de l’escola.
- No té conflictes amb els mestres i es porta bé a l’aula.
- Si puntua alt a la A, la E i la C, pot ser l’alumne ideal.
DURESA
- (^) No accepta la jerarquia ni l’autoritat.
- Pot tenir conflictes amb els professors (B baixa?).
- Sol ser sincer en els tests (V i L baixes?).
CONSCIÈNCIA CONSCIÈNCIA
- Disciplina, autocontrol, ordre i planificació.
- Responsabilitat, fa les coses encara que no li agradin.
- Es pot sentir incòmode en ambients desorganitzats o molt innovadors.
ROMANCERIA
- La C baixa sol correlacionar amb la D i la P altes.
- Poc autocontrol, no compleix la planificació. Es deixa endur per les temptacions socials si puntua alt a la E, i per les personals, si hi puntua baix.
NEUROTICISME ESTABILITAT EMOCIONAL
- No barreja les emocions amb l’aprenentatge o bé té emocions positives.
- No li fa res participar en activitats competitives.
- Pot sembla agressiu
INESTABILITAT EMOCIONAL
- Les emocions són molt intenses i poden condicionar l’aprenentatge.
- (^) Si el mestre es fa amic, millora molt l’aprenentatge.
- L’ansietat pot perjudicar molt l’aprenentatge.
o poc considerat als altres. OBERTURA OBERTURA, INTEL·LIGÈNCIA
- Bona disposició cap a les noves experiències i l’aprenentatge.
- Facilitat per canviar els coneixements previs.
LENTITUD, TANCAMENT,
DIFICUL.
- Dificultat per acceptar les coses noves i per canviar els coneixements previs.
- Si la O és molt baixa i l’alumne té dificultats d’aprenentatge a l’entorn acadèmic caldrà valorar la intel·ligència Llibre Informe cap. 11. MENTIDES DISSIMULACIÓ, MENTIDES
- Tendència a quedar bé, pot correlacionar amb la A i la V.
- Li agradarà treure bones notes i tots els reforçaments socials, encara que sigui introvertit.
- Si la L és molt alta cal parlar amb l’alumne i interpretar els resultats dels tests amb cautela.
SINCERITAT
- Sinceritat, sobretot si va acompanyada d’una A i una V baixes.
- Es pot interpretar com una característica positiva, la pressió social li influeix poc.
8. ADOLESCÈNCIA
Canvis biològics i psicològics
- L’evolució implica
- Canvis biològics = PUBERTAT
- Els nois més que les noies (són més sincers?).
- En anglès: academic cheating.
- Amplia amb el llibre Procrastinació , Materials 210.
- Tipus:
- Copiar als exàmens.
- Copiar treballs o deures (Wikipèdia!) de contingut declaratiu.
- Inventar dades en el contingut procedimental.
- Retenir informació.
- Engany del personal acadèmic.
Variables educatives
- Com més alt és el nivell educatiu, més engany:
- Primària, poc engany.
- Secundària 60% dels alumnes, alguna vegada.
- Batxillerat i universitat 90% dels alumnes, alguna vegada.
- Però a la universitat la tendència s’inverteix, als darrers cursos s’enganya menys. La gràfica seria una U invertida.
- Els que enganyen més a la universitat són els que tenen notes més baixes en etapes prèvies. A nivell evolutiu, la tendència és conservadora
Variables cognitives
Causes i correlats de l’engany acadèmic:
- Manca d’habilitats cognitives.
- Manca de coneixements previs.
- L’estudiant més deshonest és un noi amb poques habilitats, sobretot a les matèries de ciències.
- L’estudiant deshonest aprova però sol treure notes baixes. L’engany correlaciona negativament amb les notes.
Variables socials
- Els sistemes més competitius impulsen més l’engany.
- Els estudiants de teologia enganyen menys que els d’art. Percepció diferent de les “necessitats” i els “recursos imaginatius” per aprovar una assignatura.
- Manca de “codis d’honor” i de consciència moral.
- Als USA, els alumnes de sororities , fraternities o athletics enganyen més pressió del grup.
Variables de personalitat
- L’engany correlaciona negativament amb l’autoeficàcia (Bandura: fins a quin punt la persona creu en les seves habilitats per fer-ho bé). L’alumne que enganya té expectatives de fracàs.
- Els alumnes amb motivació extrínseca també solen enganyar més.
- Els alumnes molt impulsius i amb gust per la recerca de sensacions enganyen més E alta i N baixa.
Variables del context educatiu
- Als EEUU els estudiants de l’escola privada enganyen més que els de la pública competitivitat.
- Els d’escoles grans, més que els de centres petits.
- Variabilitat intraindividual. Els alumnes trien a qui, on i quan enganyen.
- Factors que disminueixen l’engany:
- Assistir a classe.
- Dedicar-se a l’estudi.
- Tenir bons professors.
- Factors que augmenten l’engany:
- Ansietat abans de l’examen.
- Procrastinació, pot ser precursora de l’engany.
Per detectar engany educatiu
- Els tests de preguntes autodescriptives tenen problemes de fiabilitat.
- Pots fer un examen avui i dir que el corregirem demà.
- Preguntar als companys també té problemes.
- Actualment els professors no fem cap esforç per prevenir, detectar i castigar el frau, amb la qual cosa, premiem els alumnes que enganyen i castiguem als que són honestos. 10. PROCRASTINACIÓ
- De la preposició PRO, “per a”, i l’adverbi CRAS, “demà”.
- Sinònim de romancejar, diferir, demorar, ajornar, i de l’anglès to put off , to delay , to defer.
- Autors: Ferrari, Solomon, Lay, Steel.
- Saps que has de fer la feina, dius que la vols fer i tens possibilitats de fer-la, però no la fas.
- Procrastinació ≠ ganduleria.
- Fas altres activitats, no rellevants, per disminuir l’ansietat que la romanceria crea.
- Comença quan el professor anuncia la feina o en el moment que decideixes començar la feina.
- Com més alt és l’índex de romanceria acadèmica més romanceges; com més s’acosta a 1, menys romanceges.
- L’índex mitjà de procrastinació és 2, o sigui que els alumnes esperen que passi la meitat del temps per començar la tasca. Per exemple, queden 10 dies i t’hi poses el dia que fa 5, falta el 50% del temps:
- 100/50 = 2 habitual. Si t’hi poses abans que passi la meitat del temps et pots considerar “puntual”.
- 100/20 = 5 romancer. Si t’hi poses quan només falta el 20% del temps és que ets més romancer que la majoria.
- Evolutivament, la romanceria comença a l’ESO, quan el control ha passat dels pares als professors i a l’alumne.
- La procrastinació és directament proporcional al nivell educatiu. A la universitat, més del 70% dels alumnes admeten que romancegen sempre. Als darrers cursos i prop de la graduació, la romanceria disminueix.
- La diferència entre sexes és controvertida.
Es caracteritza per:
- Notes baixes, aprovat justet.
- Incapacitat per valorar un reforçador intens però demorat en el temps.
- Costum de lamentar-se pels resultats.
- Augment de l’ansietat-estat.
- Atribucions externes, inestables i incontrolables.
- Excuses fraudulentes i recerca de privilegis.
- Treballar sempre amb presses i malament.
- Visió negativa i aversiva de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Causes
- Causes externes:
- A l’entorn familiar, poc interès pels estudis.
- Avaluacions anuals o quadrimestrals. L’avaluació continuada, si està ben feta, fomenta la puntualitat.
- Causes internes:
- Perfeccionisme, vols fer la feina ràpidament, sense esforç, sense ajut i a la perfecció. Competitivitat.
- Por al fracàs, evites fer la feina per no equivocar-te (si no la comences encara no t’equivoques).
- Impulsivitat alta poca resistència a les temptacions.
- Consciència baixa.
11. ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
- L’objectiu de l’orientació professional és proposar com a mínim 3 sortides formatives i/o professionals concretes , raonades i justificades en relació amb les variables psicològiques de l’alumne.
- Per a l’orientació professional el més interessant és descobrir, per a cada persona, què resulta estressant i què resulta estimulant en una situació laboral determinada.
- A Internet trobaràs informació: The Holland Hexagon.
12.PATRÓ MOTIVACIONAL
- Les expectatives són les previsions d’èxit o fracàs que fem abans de l’aprenentatge.
- Poden ser generals per a tot l’aprenentatge o particulars per a cada assignatura o activitat acadèmica concreta.
- Cal explorar les expectatives a l’entrevista i fer constar a l’informe si l’alumne creu que aprovarà el curs i per què.
- La motivació és l’interès que té l’alumne per aprendre, en una situació determinada.
- La motivació és resultat de l’experiència i per tant és inestable.
- Diem que un alumne no està motivat quan, si pogués triar, faria una altra cosa.
- La motivació pot ser:
- Intrínseca o relacionada amb metes d’aprenentatge. Aquest tipus de motivació és la que es relaciona amb l’experiència de flow (Csikszentmihalyi).
- Extrínseca o relacionada amb metes d’execució, quan aprendre no provoca plaer però fa possible alguna cosa que sí que en provoca.
- Les atribucions de Weiner són les explicacions que fem després de l’èxit o el fracàs en una activitat determinada.
- Les atribucions poden ser:
- Internes - externes.
- Estables - inestables.
- Controlables - incontrolables. Aquest aspecte és el més important.
- El millor patró per a l’aprenentatge acadèmic és
- Expectatives d’èxit.
- Motivació intrínseca.
- Atribucions controlables, que haurien de ser
- Externes davant del fracàs m’he esforçat però era molt difícil.
- Internes davant de l’èxit m’he esforçat i m’ha sortit bé.
- O sigui, el millor és: estudio perquè m’agrada i crec que me’n sortiré perquè els meus resultats depenen de la meva dedicació.
- El pitjor patró per a l’aprenentatge acadèmic és el de la desemparança apresa (Seligman), que vol dir:
- Expectatives de fracàs.
- Motivació extrínseca.
- Atribucions incontrolables, davant de l’èxit i del fracàs.
- O sigui, el pitjor és: els meus resultats en l’aprenentatge no depenen de mi, tant és que estudiï com que no.
Posa MI als exemples de motivació intrínseca i ME als de motivació extrínseca.
- Faig un curs d’escalada perquè el meus amics vegin de què sóc capaç. ME
- Estudio per saber. MI
- Faig Psicologia perquè no vaig poder entrar a Publicitat. ME
- Haig d’aprendre anglès, el necessito per a la feina. ME
